Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

9 des. 2009

Oscar Lafotet, 165m MD (Paret de l'Extrem, Montroig)

**

Escalant el tercer llarg (Foto:EduPlana)

Novament per treure's el barret de tota una saga d'escaladors, els lleidetans, que van deixar emprempta, i alguns encara trepitgen fort. Amb testimonis, si cap, encara més agosserats allà on les parets eren casa seva. El Montroig no deixa indiferent, i menys si et dones el luxe de deleitar-te amb itineraris decidits, farcits d'escalada.


Al tercer llarg (Foto:OriolSala)

Baixavem de la Labeint en el Temps que ens trobem al Manel Solís, un dels oberturistes i exponent de les terres de ponent a la feixa i ens explica que estan equipant l'Oscar Lafotet, per recuperar-la de l'oblit. Ara hi tornem, aquest cop a escalar la via de la Lara, també a l'Extrem, però plovisqueja i l'equipament de quan es va obrir ens tira enrera, amb l'alternativa de l'OL al cap i amb menys compromís si el sol que ha de sortir fa el ronso.


Itinerari i topo de la via del blog del Manel

I quina troballa! Itinerari molt bò, que troba un elegant pas per aquest pany esquerra de la paret. Tot i de dificultat moderada, prou exigent, i graus ajustats. Amb l'equipament s'ha obert una variant d'entrada més atlètica, i s'han pràcticament equipat el segon i quart llarg. Al tercer, el més mantingut, s'ens queda a les mans el segon clau, que va ser afegit, i ara resta amb l'equipament de l'obertura. És el llarg més exigent. Si es vol reposar, preveure una V mitjana. Hem deixat equipat el primer pont de roca que marca la topo de l'L5 entre els dos bolts.


Escalant l'L1 i l'L2 (Foto:OS&EP)

La roca en general es bona, però a trams delicada tot i la sanejada que s'ha fet, excepte a l'L2 on és excel.lent. Tanmateix la cosa millorarà ràpidament amb el pas de cordades.

Amb l'equipament la cosa ha canviat, se'ns dubte, i ha quedat una proposta molt més accessible. Al gust de l'oberturista. I quan hi ets, per treure's el barret amb l'estil que es va obrir.


Al tercer llarg (Foto:OS&EP)


La travessa d'entrada a l'R4 i escalant l´últim llarg (Foto:EP&OS)

L'accés és l'habitual de la paret de l'Extrem (la via és la primera de la paret, a l'esquerra). Des del refugi del Buho prenem la fresa que ens porta al coll i d'allà seguim avall fins a desviar-nos per anar al peu de paret. La tornada al refugi evident (la pista d'accés continua en molt mal estat des de la corba del trencall de l'ermita de Montealegre, 4X4 quasi imprescindible).

Refugi que per cert i després de trobar-se la porta petada tantes vegades sembla que ja no s'entesten en refer el pany. Era un guió escrit. Evitable si abans de prendre les decisions s'escoltés als usaris que cuiden del lloc a veure que en pensen. I abans de pensar amb els escaladors únicament, també amb els que amb escopetes passen pel troç. I altres. Ens podríem haver gastat els diners en arreglar la pista, que al refugi no li feia falta res.

I un parell d'apunts. A la Laberint en un temps i a la via de la Lara i trobarem l'equipament original. D'aquesta última, la corda d'accés a la feixa està en molt mal estat, per a propers repetidos estaria bé substituir-la per un troç nou, farà uns 5-7 metres. Igualment hi ha bolts nous de projectes que estan en curs que ens permet assegurar-nos.


Fi de festa... (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Uri Sala i el Xesco Mas el 7/12/09

6 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona per la descoberta, fa molt bona pinta. Es una bona tasca la de recuperar vies.

Eduard ha dit...

Un plaer llegir-te i poder fer descobertes tant interessants com aquesta.
Felicitats per la feina

Llorenç ha dit...

Te molt bona pinta!! veig que ha quedat prou ben equipada.

Que tal pel que fa al fred? suposo cal matinar per que no t'agafi la fresca no?

merci!!!

Mingo ha dit...

Per les fotos es veu molt bonica, suposo que abans devia d'estar molt malament d'equipament pq no era un lloc on anava la gent. Felicitats. Salt company. Aneu a La Lara

edunz ha dit...

epa merci, la descoberta és un luxe!
bona via amb ingredients d'itinerari d'aventura que inclou tibades, autoprotecció, i roca a voltes no gens bona, però per damunt de tot, bonics passos d'escalada. Amb l'equipament ha quedat més assequible. Igualment el tercer llarg segueix demanant, havent saltat el clau ha quedat com es va obrir originalment i es nota molt la diferència amb la resta de llargs. Tot i així no és una via d'anarinant i on no tibo em pillo. Esclar que abans, s'havia d'escalar molt més. M'hagués agradat gaudir-la com era l'original, però al gust de l'oberturista que és qui sempre té l'última paraula, faltaria més.

Llorenç, a l'hivern al Montroig només has de parar compte que la boira la tinguis als peus, si hi ha solet i no venta en general s'hi està de lujo

Mingo, la Lara i la Laberint li volem treure el nas aviat. El Manel em va comentar que també pensava restaurar la Laberint.

I per cert, x si no ho heu llegit al post de Rúbies, em comenta que allà on ha saltat el clau la idea era posar-hi un bolt, que si algú enfila a repetir-la i vol posar-hi un espit doncs que quedarà com s'havia proposat.

salut!

pd: Per ser fantàstica (dins les vies d'aquesta dificultat) només li falta algo més de longitud als segon i tercer llarg, i un quart amb un final no tan tumbadet, però la roca mana.

Mingo ha dit...

Hola Edu, acabo de veure ara, el teu correu. Data d'obertura 31/03/90, Manel Solis i Joan Escuer. La via esta dedicada a l'Oscar Ribes