A la CER l'Escala amb variant de sorida (Montgrí)

**

La constància de la gent de la costa va donant molt de si i aquesta i la seva veïna i repetida Intrèpida sirena són dues bones propostes al lloc d'escalades sobre la mar, amb aquell punt d'exotisme que sempre ofereix tenir el blau de fons. 

 

Poc a afegir de la info que ja corre a la xarxa (aquí detalls sobre el taxi per arribar-hi), només un apunt a tenir en compte: evitar el dies de més humitat, aquest dia la roca suada li va afegir un plus de dificultat interessant i li va treure gaudi a l'escalada. No menystenir el grau de la topo, a la via s'ha d'escalar i al estar m'imagino equipada per dalt, fa que el xapatge no sigui sempre el més lògic. Al cinto hem afegit el semàfor d'aliens i friends mitjans fins al C2 per reforçar l'equipament, però si es va bé de grau es pot ometre. Fart de roca suada, sortim per la variant del darrer llarg, molt estètica i de lògica clàssica (marco a la topo el material que hem trobat). La via entra a l'ombra a mig matí.

L'accés el fem amb taxi des de Montgó i la tornada a peu pel bonic camí de ronda evident que en 30' et torna a la platja i t'invita al bany a les calones que vas trobant.

BonaescaladaquetposatomoltbenfetaidesfetamblaMartaRaqueliJoan.... i la companyia de la mar salada que aquest dia ens embetuma de cap a peus...

variants a la via del Maño (Rocamaura, Montgrí)

**

Repetim aquesta via dedicada i com a totes les vies dedicades, sempre tenen alguna cosa que s'hi nota. Aquí s'aprofita el bo i millor d'aquest pany de la paret, sortint una via prou continua malgrat l'aspecte que ofereix des de sota. 

Foto esquerra, a la "variant" (?) del primer llarg

Foto dreta, a la variant de l'últim llarg

Nosaltres quasi sense voler-ho fem un parell de "vairants" al primer (pel desplom no és pas V+!) i últim llarg (bonica i evident escalada neta, ..podent tornar al llarg amb una travessa aèria entre dos blocs - el de sota ben precari - per evitar la rampa de III de sortida). 

De material anem amb el que diu la topo i passem bé. Falta una xapa a un dels bolts de la darrera reunió al capdamunt. Sobre la via hi ha molta info a la xarxa.

La via queda a l'ombra a la tarda ara quan el sol va tan amunt... m'imagino que a finals d'estiu deu estar més estona al sol.

Bonica paret de roca peculiar amb vistes al mar i un urbanisme prou contingut... el del barri mariner de Torroella de Montgrí de l'Estartit, .. Es Ter petit .. 

Marcat en blau les "variants"

EscaladabenfetaidesfetaambelSamu.. i aquest blau de la mar salada que tot s'ho fa seu

a la Desobediència i revolució de la punta Miladones (Montgrí)

**

Escalem aquesta bona proposta caiguda sobre la mar blava d'horitzó enllà que s'endú la mirada... topo de quan l'obertura per en fort d'en Grau i companys acompanyants aquí i informació completa de les vies del lloc aquí. Un racó només escalat per l'Anglada-Cerdà fa un munt d'anys, i que des de la seva redescoberta, ha estat farcit de vies pels osonencs, molt ben conservant l'escalada d'autoprotecció allà on la roca ho ha posat fàcil!

Foto esquerra, ubicats a la terrassa de l'R0.

Aquesta via en concret només té un bolt de progressió i en un punt on van decidir girar a dretes descaradament en un canvi de traçat.. quan hi ets ja ho sembla així. Per la resta, ponts de roca, i algun clau,.. i algun altre original de la topo que ha volat lliure. Bon itinerari amb tres bons llargs llargs, que ens menaran al punt més alt de la punta. Fixar-se bé amb l'inici de la via de la topo original, més avall del que marca la foto de les paret amb les vies. Pont de roca visible ben amunt sota el niu de la primera reunió. De material, hem passat amb el que marca la topo i tan bé: tascons (joc discret) aliens i camàlots fins al 3.

L'accés aquest dia el fem per terra, aprofitant que la pista que mena a la zona militar de punta Milà encara és oberta.. queda tancada a l'estiu i afegeix 45' de caminada calorada, als 30' bons garrics per la tímida fresa que ens porta a la punta Miladones si prenem el camí que surt de la pista que mena a l'Estartit (el croquis del blog del nenivan val ben la pena portar-lo al damunt). En definitiva, una aproximació i tornada conveniada per mar, arrodonirà la visita al lloc d'aquesta no molt llarga escalada, que ara amb el bon ràpel al nord de la paret permet més d'una via al dia. 

Ombra a partir de mig matí.I aquesta via al girar l'esperó, queda ben protegida del vent del sud, i en canvi ben exposada al vent del nord. A tenir en compte que aquí un dia de mala mar pot afegir una bona dosi d'aventura!

escaladasobrelamarmoltbenfetaidesfetambelSamu,... aire d'un estiu que ja ha benarribat!