a la Montpart i Pirenaic dels Gorros (Montserrat)

***

Molt ben recomanats (merci Edu!) enfilem a repetir dues bones clàssiques amb essència als Gorros; la Montpart a la Gorra Frígia i la Pirenaic a la Magdalena superior. Anàvem curt de temps per enllestir també la Souvenir en el dia, que hagués quedat un bon trio de oest a est caient sempre sobre la cara de l'agulla a escalar... 

De la Montpart (topo i info aquí) llàstima que estigui tan maltractada, amb tot, encara es conserva prou bé excepte fins que la Carles la trepitja sense escrúpols fins al cim. Vam enllaçar un llarg i mig, mig i tercer i els dos últims. 

La Pirenaic (topo i info aquí) ja es manté com toca, perfectament restaurada amb discrets bolts inox excepte la trave de claus de museu que es poden reforçar amb micros i algun totem mitjà molt bé... enllacem els dos últims. 

Preciosa jornada vertical compartida amb el bo de l'edugp (xapó amb l'encadene de la Pirenaic) i samu.

a la The Wall de l'Elefant i la Normal de la Mòmia (Montserrat)

***

Bona combinada de dues vies precioses, amb plaents navegades sobre els murs excel.lents de roca montserratina de la molt bona del lloc. Respectives topos i info aquí i aquí. De material a la Normal jo afegiria al cintu el semàfor i totems fins l'1.

Comentar que a la Normal se li ha re-afegit un bolt a la segona tirada, a tocar d'un emplaçament de flotants d'allò més bo. Una via oberta el 1935 sense cap expansió, d'escalada a pèl, .. que caldria saber conservar. 

escaladesambessènciamoltbenfetesidesfetesambl'Edu... i la tranquil.litat de Gorros, on a voltes tot sembla que s'aturi, enmig del brogit del massís

A la Cutreclub a l'esquena del Ninet (Montserrat)

**

Prou bona via per arribar-se al capdamunt del peculiar mugró del Ninet, tan visible des de la banda oest del massís, i que va ser escalat pels Estorach l'any 46. 

 

Via oberta en solitari per Josep Armengol, l'al.licient li posa l'escalada amb punt obligada sobre el V+, sobretot als primers llargs, sobre espits tirant a força robellats (costen de veure).. Algunes R reforçades amb espits més nous, o cargols reposats, que també trobem en tirada al darrer llarg. 

Em enllaçat els llargs 2-3 i 4-5. L'A1+ de la topo orginal del quart llarg és un pas de bon merlet, ara ja dissumulat pel lliure. Info amb topo aquí, i una altra piulada aquí. Per sortir de la base del Ninet (espit) nosaltres seguim encordats fins al replà (flanqueig, corda fixa, i remuntem fàcil la canal).

bonicaescaladamoltbenfetaidesfetambelSamu, .. a la bona ombra del matí

a la Raisam de l'Escolanet (Montserrat N)

**

bones imatges de la enfilada a la Raisam, que en una visita anterior un tempesta propera que al final no va ser res en va fer baixar de l'R4. Aquest cop s'apunta a la festa també en Murphy i dues tronades ens van fer baixar de.. l'R5! per acabar tampoc fent res.. en fi, persistirem.

A nivell pràctic, l'espit tocat del quart llarg continua igual. I millor evitar aquesta escalada aquests dies de mullena i humitats amb ruixats intensos freqüents, que el fanget se't queda als dits i als peus de gat i fa l'escalada encara més animada, que ja ho és prou per aquí dalt. El pas per arribar al llunyà primer espit de l'últim llarg no es veia tan terrible.. i efectivament el C4 prescindible.

benbonaescaladaquasimoltbenfetaidesfetambensSamu, ... ganes d'acabar-la!

a la Easy Rider (Montserrat Nord)

***

Escalem l'inevitable Easy Rider, de traçat elegant on no està permès caure allà on el grau és més fàcil, i toca navegar on tirades de cinquè o més.. la restauració incorpora alguna expansió de més potser de quan es va obrir (?).

Només un parell de retocs a la bona topo de l'Escalatroncs, marcant un primer clau sortint en diagonal a esquerres al més compromès de tots quart llarg, al quin li afegim un pont de roca a la part alta. I marquem l'R de la Fragel rock que et trobes de camí. Ah, i amb 9 cintes te'n falten pel segon llarg! Enllaçables si es vol el cinquè i sisè llarg (25 i 25m).  Quasi totes les R amb tres expansions i amb argolles. 

Preciosa via, d'anar passant, amb cura, gens d'iniciació en tàpia ni per a persones no rodades en les navegades.. si s'entra una mica tard t'estalvies una bona estona tenir el sol de cara que t'ho posa més difícil per trobar l'itinerari.

Acabem la visita amb l'escalada a l'aresta N del mugró hiperbòlic del capdamunt del cingle, ... no m'estranya que sigui terreny de tel.lúrics el lloc! Serrat del Moro o Montcau, sembla que on es registra la primera escalada de Montserrat, caram!

escaladallargamentpendentmoltbenfetaidesfetambensamu... dies de treping

Via Barrufets de la Palangana (Montserrat)

***

Ben bona via de la nord Montserratina de preciós itinerari que retalla el pany ben bé pel mig. L'únic peatge de l'Ae del tram central queda sobradament compensat per l'elegància de la resta i la bellesa del seu final aeri. D'afegitó, el boníssim segon llarg i l'espectacular penúltim de cinc estrelles, dels bons bons de la muralla nord que aquí es fa oest.

Si no fos perquè la "restauració" (bolts a les reunions i alternats a les tirades) està feta només fins a l'R3 seria una via del tot recomanable. D'allà en amunt, només trobarem burils, alguns amb un estat bastant dubtós, el que li afegeix compromís a l'escalada (confiar amb ells com a "assegurances" ja és cosa de cadascú). 

Valdria la pena fer-li pocs retocs mínims, per allò de minimitzar els canvis; només faria falta afegir un bolt a l'inici de l'Ae del penúltim llarg, un altre a l'última reunió, i un a l'inici de l'Ae de l'últim llarg.  I, de regal, un clau abans del bolt del segon llarg donaria més esma per continuar en lliure fins a la reunió.

Afegeixo la topo del Ferran i cia del deliciós fòrum Caranorte que fou punt de trobada d'info actualitza, on l'he "tunejat" amb material que hi vam trobar. No he marcat els tacs del penúltim llarg, inservibles. L'Edu ja completarà una bona topo al seu lloc web. El pas llarg d'A1 del tercer llarg es pot resoldre amb un ganxo ample, un tricam gros o segurament un tótem lila o verd. El flanqueig després de l'R3 no és pot protegir (només a l'ínici amb un totem líla o verd). D'aquesta R es pot marxar cap a la Ven-Suri-Ven (bolt i buril). Claus no calen.

La via fou oberta pels bons dels Barrufets; Remi Bresco, Pere Roca i Albert Gómez, l'any 79.

En definitiva, una molt bona via, dura i atlètica que et deixa ben servit, i que si anem farcit de flotants repetint els números grans al gust del nivell de cadascú podrem gaudir del gest compensant el rovell del ferro o l'estovament de la lignina. 

escaladautènticadelanordidelstempsquecorrienmoltbenfetaidesfetambl'Edu... amb l'aire que passa sota els peus i fa pessigolles al nas.