vIaNoVa! Back to Black, 75m 6b+ (Mola de Lord)

***

Via difícl sobre un pany ben vertical amb roca bona en conjunt i trams no tant, tot i que coberta de pols i líquen. Graus orientatius a confirmar.

topix i pany estant a la primera reu

El darrer dia fent neta de terra per entrar a la R2 va aparèixer un rusc de vespes enterrat a la terra.. ara rai que hivernen, i obrint no s'han ni molestat en saludar... a la propera repe informo de com queda tot plegat.

Combinable amb la propera i també punyent Tarzàn. Hi ha un grau just a la dreta de la BtB que et retorna al peu de paret en un moment.

i merci aquests enllaços per ser-hi, sempre

vIaNoVa! Entramaliades, 65m 6b (Mola de Lord)

***

Bonica nova obertura a la nord de la Mola de Lord que queda tan ben recollida a l'ombra. Vieta que ha quedat prou dura, amb un segon allarg estil auster, on cal gestionar el gest i els flotants (grau de continuïtat i autoprotecció) ... queda pendent obrir una variant per la placa aprofitant l'excel.lent mur de forats i roca boníssima a partir de la repisa penjada del primer llarg.. 

Llàstima d'aquest primer més brutot, coses dels capricis del lloc que fa de les vies tan entremaliades... Amb la primera repe vam enllaçar l'L2 i 3 que feiem tard; millor fraccionar-los per gaudir-ho més. 

Es suma al reguitzell de vietes obertes en solitari a aquesta banda de la Mola, per sobre el caminet a poca estona de l'aparcament (Petit gest, Gest petit i Cant de l'òliva, La xemeneia de les divines i Pols de fissura). Aquesta és la primera al primer pany que et trobes. Escola en clau local per gaudir de la bona ombra del lloc i l'escalada de flotants sobre roca de boníssima a no tan bona, del lloc.

escaladesmoltbenfetesidesfetesambrepeinclosambMarta, i fent d'enllaç més d'un dia

vIaNoVa! Gest petit i el Cant de l'òliba (Mola de Lord, vessant N)

***

Petites vies que són un u per dos en realitat; de passada al repetir la Petit gest a la que li afegim un pont de roca, escalem la xemeneia per la seva vessant oposada, quedant una minúscula via maca igualment, la Gest petit. 

Per la paret on s'adossa l'agulla es veu que se li pot donar continuitat per un diedre prou maco que arriba fins al capdamunt, i n'obro el Cant de l'òliba, l'únic so que irromp el silenci del seu vol, .. que tan bona companyia fa.

Dues petites propostes per anar ampliant el repartori de les bones escalades a l'ombra a l'estiu pel lloc, i d'escalada neta. Roca de la bona i no tan bona del lloc.

...el mateix que forma part del cant dels ocells, tan buscat els dies tristos...

boniquesisenzillescaladesdelloc, moltbenfetaidesfetaicompartidamblaMarta... llums de tarda

ViAnOvA, Petit gest, 25m V+ (Mola de Lord)

***

Minúscula nova via a la nord de la Mola de Lord, poquet abans de la Xemeneia de la divines, sobre el mateix corriolet que ressegueix la vessant N de la mola des de l'aparcament.

Curta, i bonica. Per combinar.

vIaNoVa! La xemeneia de les divines i Pols de fissura (Mola de Lord)

***

Dues curtes propostes a la nord de la Mola de Nord okupada per la mística presència, d'escalada resseguint l'abundosa gratitud de les fissures, díedres i línies lògiques a base de material flotant, aquell que es posa i es treu i remena el mínim el troç.

Zona de les vies, ... marcant la ben recomanable i punyent Tarzán

 

Bonica excusa per conèixer el lloc i les virtuts i les no virtuts d'una roca no sempre excel.lent per aquestes contrades de racons plens d'encant, capricis, i que si no és a base de línies parabolades en excés per compensar quedaran a gust del consumidor de la vertical per mooolt de temps.

Aquí els friends van que volen, i els números grossos surten de l'armari i tan a gust. La Pols de fissura és del tot alliberable.. caldrà esperar que un bon ruixat s'emporti la pols, per fer-li el pols.

Al lloc s'hi han colat dues vies esportives a banda i banda de la xemeneia.. ben recents també.. (?). La de la dreta està realment a tocar, però és gens difícil prescindir de les xapes al escalar-la.

 
Ombres per les tardes sufocants d'estiu!

A la Si us plau la clau (Rua del Roig, Solsonès)

*

la Rua del Roig on fire....

i no és per menys, en aquest mar de roca d'onatges a voltes tempestuós que és el Solsonès trobar un pany de roca conglomerada tan bona afanya els sentits. Des de que el Marcel veï del lloc va donar a conèixer aquest mur que ja han aparegut cinc itineraris i com a mínim un projecte en curs.

La penúltima aportació és aquesta bona via oberta en solitari pel Lluís i amb l'equipament just a trams (sobretot entre les dues primeres expansions de l'L2 i a les tirades fàcils de l'L3) on queden 70m d'escalda fins a 6c+ en lliure i tirades de V amb aire entre els bolts. Un semàfor d'aliens al cinto tampoc ens cremarà els dits. La topo original al seu blog i fotoperspectiva (hi falta l'exigent via de l'Ernest a la dreta d'aquesta) d'una repetició del Llorenç i cia.

Un racó de vies curtes a tenir en compte per completar una visita d'aquesta terra indòmita. Un balconet preciós amb el sol de la tarda sobre els torrents ofenosos i rases del riu Cardener ara ofegats pel pantà.

Curtaescaladafetaidefestambl'Axelenundiaderebotsdiversos