a la Voltor Feroç (Montrebei)

**

L'altre dia vam escalar aquesta via d'en Remi Brescó i Anton Fontdevila, del tram curta de la paret de Catalunya de Montrebei, i que els galls ja tenen ben piulada aquí. Només apuntar que a aquesta bona topo falta marcar un clau abans de l'expansió del segon llarg i que de fet protegeix el pas. 

Via "fàcil"en clau del lloc i ràpida si enllacem L2+3, i 4+5 (aquí caldrà fer R a la Torrades o entrar per la variant). El més estètic l'últim llarg, malgrat cal parar compte amb la roca. De material no cal clavar ni res...fins C4 i amunt! 

Les feixes li treuen continuïtat però està farcida de passatges ben macos, i continua sent Montrebei...

Accés evident des del prat i descens seguint al feixa a peu fins a trobar les fites del camí de baixada. 

De perfil, l'esperó ben visible del darrer llarg per sota la feixa...

escaladamoltbenfetaidesfetambl'Axel i bones troballes al prat,  que a voltes sembla punt de trobada..

a la Gritos y susrros o Diedre gris (Montrebei)

***

Poc a afegir d'aquesta fantàstica escalada que hauria d'estar a la llista de tot grimpaire de parets i raconades, ... amb més o menys traça, amb més o menys horaris... molt bonic itinerari on tots els llargs valen la pena, del primer a l'últim. Més difícil i exigent del que el munt de repeticions en xarxa puguin aparentar. Al capdavall estem al santuari de la verticualitat d'aventura i compromís, on els quintus són els d'abans. Bona piulada aquí dels compis de cordada.

La topo del Luichy del 2008 va de perles i poqueta cosa ha canviat de material, clau amunt clau avall... els claus al cinto no calen. Marco amb blau les Rs com les vam fer nosaltres, i que sembla una opció ben bona un cop hi hem passat. 

El descens ara està de luxe, resulta que els que salten al buit han deixat el camí de baixada (que ells fan anar de pujada) arreglat del tot, i ara la cosa no té pèrdua ni de nit amb la llum del frontal! :)) tal com sortim de la via cal anar recte (no seguir avall la fresa que ressegueix el llom de la paret) i enseguida trobem les fites que amb una horeta de bona fresa ens deixaran al camí del congost. L'aprox des de la cua del pantà és la millor opció, amb l'error ara de voler-te cobrar per aparcar, vergonyós.

Preciosa escalada per gaudir de tot i més, ... què més es pot demanar

genialescaladamoltbenfetaidesfetambelCesar de feliç aniversari!! il'Ari... aquí on encara s'hi conserven essències malgrat que no tantes com temps enrere... 

...tot i que el pitjor passa pel fons de vall, de camins massa domesticats i bruts de gent bruta que tot ho embruta. Enlloc de perdre el temps cobrant els tècnics propietaris de la fundació de torn es podrien dedicar a fer i desfer el camí que enllaça amb Aragó i recollir els munts de kleenex que s'hi acumulen .. penós)

a la Desequilibrio hormonal de Montrebei

***

Quin troç de via! Molt bona de cap a peus i en general sobre roca excel.lent, tot i els trams a controlar de rigor. Escalada genial d'una línia directa pescant les fissures que retallen la vertical de la paret. 6a obligat amable i més aviat puntual, amb V+A1 es passa en la majoria, .. però és una via que cal reservar-se per escalar-la en lliure i a poder ser encadenar... juajua.

De material dúiem el C4 repetit  però potser és millor repetir el 3. Tot i així és poden arrossegar amunt i ens ho podem estalviar. Del .5 al 2 si que val la pena repetir-los. Més els aliens i amb tot això, joc discret de tascons. Adjunto la topo del luichy que està clavadíssima, on surten enllaçats els últims quatre llargs de dos en dos i és recomanable de fer. El material de paret el vam trobar igual que surt a la topo.

Poc més a afegir d'una via de les millors que hi haurà al lloc, .. amb molta info de peus i senyals per la xarxa. La via és fàcil de trobar, a la dreta de la característica canal de la GEDE.

Hi ha escalades que hi són... un luxe de país, que comparteix tantes parets i racons fantàstics. Aquests dies el prat ha estat solitari, gaudint d'un mini estiu enmig de l'hivern. Luxes d'escalades i companyies,.. aquí a Montrebei, on sembla que tot estigui fet a mida, de les grans persones. 

De les aventures i els hortizonts que es fan grans. Que s'eixamplen.

On fins i tot els relleus semblen expressos per pentinar-se amb les llums tombades de les postes de sol, que fan seu el moment, i et fan abraçar. La vida. I la seva gent. A cada escalada.

Fantàsticaescaladadesomnimoltbenfetaidesfetamblalaia i ungrandiadolç 

a la Trànsit de Venus, a Montrebei

**

Encetem un petit tour montrebeià amb aquesta via recent de dos il.lustres. Ben trobada a la seva manera i amb escalada d'autoprotecció sobretot, arreglada pel gran públic on fa més falta. A destacar el primer llarg com el més exigent que a més t'agafa fred, i el segon per estètic d'anirnant i posar-s'hi bé. Graus més moderns que a d'altres vies d'aquests panys, i d'aquests oberturistes.

Adjunto topo del blog del capitán cavernícola, al dente. A alguna banda li posen 6a al pas de l'espit del tercer llarg, i nosaltres no vam repetir friends i no ens en va faltar. El del 3 opcional.

Una bona via de tall clàssic amb trams molt bonics i altres que no tant, curta i amb bona roca en general excepte trams puntuals i el tètris del final del darrer llarg que el compensa les bones sabines on assegurar-se. 

De la topo, només comentar que ull al primer llarg de fer un flanqueig a dretes al tram final de llarg per deixar el diedre allà on la roca empitjora (marcat al croquis de sota). I que el quart i cinquè llarg es poden enllaçar sense problemes.

El grau obligat deu rondar el 6a. L'accés és evident des del prat, on es veu el pany per on va la via. El descens, falnquegem a dretes fins a trobar el camí de baixada. I per més info i matisos al blog de'n Marc i a la xarxa, amb més repetcions.

Escaladamoltbenfetaidesfetamblalaia i la cordadvíctorimarc per davant i sense fer-nos nosa, ... una dia de tardor amb llums d'hivern.

Paül-Lalueza, 450m MD A2 (Paret de Catalunya, Montrebei)

***

amb el vol de voltor, ja al capdamunt, amb l'ànima encara prenent aire, d'una màgia que no s'acaba / nu, un mateix amb la roca, viatge /difícil no sentir-se empetitit al congost de Montrebei

Adjunto topo de la clàssica de la paret amb l'actualització del material que vam trobar sobre el croquis d'Onaclimb, i els possibles enllaços dels llargs. L'enllaç de l'R4 original a l'R6 no el vam fer per no creuar cordes amb una cordada que eren a la reunió del Congrés dels solitaris, però es veia factible. L'enllaç de l'R8 a l'R9 preveure 5m d'ensamble, o fer la reunió sobre l'arbre en un solitari clau fàcil de reforçar.

Molt benfeta i útil la topo també de Caranorte amb el traç i comentari precís habitual. També la versió de l'Albert Castellet

Itinerari (Foto:FerranCaranorte) i topo

A peu de via i sortint de l'R6 original

Cordada al Congrés dels solitaris que ens tornen a quedar a prop al tram final

L'itinerari, sense ser una escalada fàcil, tampoc es presenta molt difícil, tan sols al primer tram parar compte amb algun pas de placa (a l'inici de la travessa del segon llarg i tram final del tercer), i posar-hi ganes a les xemeneies de la part superior amb l'encastament habitual que demana el lloc. Dos parts ben diferenciades que formen una mateixa via, amb un final aeri i estetic. Roca bona o molt bona en conjunt, excepte trams puntuals, molt repassada per les repeticions.

Vam fer l'accés habitual des del prat de Sant Llorenç per la fresa fins a peu de paret i d'allà (prèvia grimpada de segon de la feixa) fins al peu de via. 20'. Pel descens, remuntem la carena seguint la fresa fins trobar fites que ens porten a una gran fita a l'inici de la davallada cap al prat (45').

l'escalada, i algunes imatges del regal de posta baixant...

Al tram d'A2 i descens

Començant l'últim llarg i descens

Escalant el darrer llarg i descens

Al darrer llarg i al prat

Darrers llums al prat de St. Llorenç

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Marc Busquets i en Roger Vilamañas el 24/10/09

(Fotos:EduPlana)