**
Divendres passat vau gaudir d'una esquiada sobre mig pam de neu pols de luxe a aquesta banda de l'Aran caiguda del dia abans. En aquell moment el dia semblava tret del forat dels records, això de tornar a sentir lliscar sobre neus pols, aixecant estelada i obrint traça tant de pujada com de baixada quan surts del 'per on passa tothom'. Un dia fantàstic, d'ascens i descens a aquest senzill cim, amb bones vistes, i l'únic peatge de trepitjar l'asfalt i els sorolls de les pistes del monstre Baqueira Beret una estona.
(Foto:MariaD)
(Foto:MD)
(Foto:MD)
La idea era anar cap al Rosari i ja veurem però aquest ens el vam trobar ventat tant l'accés al coll com la carena cimera. Uns francesos venien de fer la circular i ens explicaven que els fons de vall estaven tot molt bé. Era un dia per començar aviadíssim i acabar amb les últimes llums.. era un dia, de fet, que podia no haver-se acabat mai. Quina neu! i tot molt estable, et podies tirar per tot arreu. Al croquis marco en vermell blau l'ascens descens 'normal', i les variants picants a tenir en compte.. nosaltres de baixada vam tornar a buscar el fons de vall per pendents pronunciades pel bosc. Però seguir fins la punta que mena directa a les pistes (canal embut visible des de l'aparcament) també pintava mooolt interessant, sempre que estigui tot ben estable. També vam tornar a posar pells i esquiar la pala de la punta E del cim, de 2.604m, ben neta de traces.
Tot això ha canviat del tot. Avui els Pirineus descansen colgats de neus, que no han acabat. I en tenen per dies... ben bé fins a finals de mes! o això apunten els models.. al final, serà una nevada històrica?
què aprop queden els extrems, com s'arriben a tocar, sovint. Hi ha dies que voldries que tot fos més previsible, però altres on la disparitat, és benvinguda. L'equilibri, ben mirat, no sembla dependre d'una cosa, ni de l'altra.
fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetamblamaria i un somriure enorme que no s'escapa del rostre entoteldia
