Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

26 de jul. 2009

Fot-li gas, 150m 6c (Paret de Canalda, Solsonès)

**

A l'aeri però fàcil flanqueig de l'últim llarg

"Exigent via, deficultat sostinguda i obligada" (del llibre d'escalades del Solsonès), novament de treure's el barret d'aquest parell de folls solsonins...


Fot-li gas!

Bona via recomanable. Exigent de punta a punta - excepte al 4art llarg més relexat - amb un grau de 6a ben obligat on no si val caure, i la cotació en general colladeta. Especialment als "quintus", un concepte elàstic que en aquest cas i de tantes propostes de la paret acostumen a ser on trobarem les tirades més a pèl, les de prohibit caure (anar molt còmodes amb aquest grau canaldero o a apretar les dents per compensar-ho).

L'itinerari enllaça bons murs al principi i al final, però una feixa al segon llarg li resta continuïtat. Roca de bona o molt bona en general i també amb algun tram dolent o de mirar-s'ho més. Com totes les del sector dret de la paret ombreta de la bona a partir de les 14h.


Topo de l'ABC i escalant el tram de 6c de l'L1

De material vam usar algun tascó mitjà i petit (L1 i L3), un parell càmalots mitjans petits (L3), i els friends grans (opcional, amb els tascons i càmalots també faríem) per muntar l'última reunió que està neta. Els aliens els vam passejar.


A la travessa i sortint del mur del quart llarg

L'accés és evident des del primer aparcament de la paret seguint la pista amunt fins a prendre el corriol que ressegueix el peu de via i localitzar la via al punt on hi ha les cordes fixes i sirgues que porten a les coves del moro (10'). El descens el fem a peu per la dreta seguint fites i la fresa que porta a la pista que mena a la carretera (20').

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i l'Ignasi Vilarassau el 24/07/09
Els bows passen fent el rotpunki a l'L1...
(Fotos: EduPlana)

Paraimara, 120m 6cAe (Perles, Alt Urgell)

**

Escalant l'últim llarg

Enfilem a repetir la Paraimara (topo) que des de la seva obertura no hi havia tornat. El rotpunki haurà d'esperar, que el tema tira enrera amb ganes, i més ara amb les fissures del 3er i 4art llarg de calcari "suat" on costa mantenir-se de mans. Afegim un bagueto al 3er espit de l'L3 per facilitar el xapatge i l'escalada en lliure. Queda pendent per despistat arrancar la llastra del mateix llarg amb una escarpa i anul.lar el pas d'Ae. Els graus, algun plus avall, bàsicament al 6a de l'L2, però poc canvi. I el 6c de l'L3 segurament 6b+, tibada estranya que si l'entres bé en bicicleta surt fàcil, però s'ha de veure. La regruaduació queda pendent de compartir cordada en lliure.


Al primer i segon llarg


Segon i sortint de la fissura desplomada del quart llarg

Bona via i ben recomanable, ara a l'estiu amb ombra a partir de les 14h. Pel descens per la cresta és important no deixar-la abans d'hora fins un marcat coll d'on surt el camí fresat amb fites que baixa cap al bosc (ja haurem recorregut 3/4 de paret per dalt).

Activitat fetaidesfeta el 29/06/09 amb en Lluís Parcerisa, l'Axel Moles i un ruixat que ens tira avall, i acabada el 21/7/09 amb l'Axel Moles.
(Fotos: EduPlana)

23 de jul. 2009

Tarzán, 80m 6b (Mola de Lord, Solsonès)

**

Sortint de l'L3

Enfilem a repetir aquesta via de visita obligada en clau local, amb cert renom, potser pel seu estil d'obertura i d'escalada implacalbe, amb el segell caracerístic dels prolífics escaladors solsonins amb la seva sempre ètica innegable


Topo de la via de l'ABC, i croquis amb els tres itineraris presents a la Mola de Lord, amb la Mirades indiscretes com la més assequible per conèixer el paratge

Via oberta per en Ll. Parcerisa, G. Torrent i J.M. Cases el 31/3/2001.

Curt però intens itinerari, on tots els llargs excepte l'últim no ens deixaran indiferents. L'equipament és el just i necessari, a base d'espits i algun plom aïllat. Un cop al peu de via el primer espit costa de localitzar ja que queda força amunt, ull amb aquest inici que podrem reforçar amb un friend del 3,5 (opcional), i el viatge de placa fins al segon espit tot i que per terreny fàcil. En total 4 espits i V+ obligat. El segon llarg pren un definit esperó evitant la roca mediocre del diedre. 4 espits i un plom, i 6a obligat. Dificultat mantinguda i amb alguns passatges prou tècnics. A l'L3 hi trobarem únicament 3 espits, els dos primers protegeixen bé l'entrada en travessia del llarg, per després viatjar per la placa en lleugera diagonal fins al darrer espit on xaparem encara fent un pas d'escalada, i amb una darrera "apretada" ja sortim. 6a obligat amb petit voayage inclòs. L'últim surt pel mig del bosc penjat amb algun curt muret.

Roca bona en general, amb algun tram discret. Ombra a la tarda.


A l'L2, i el tercer llarg de la via (la penúltima cinta està d'un merlet que tot just serveix per guiar la corda pel de segon.. interessant viatge doncs per caçar el darrer espit que és el primer de la imatge)

L'accés el farem des de l'aparcament del Santuari, seguint primer la pista descendent fins a una primera corba d'un surt el corriol ben fresat (fita amb còndols) que seguint el peu de paret puja a la feixa i segueix fins al peu de via (al final més desdibuixat, veure croquis, 15'). El descens el fem caminant pel camí empedrat que baixa del Santuari fins a l'aparcament (15') .


Darrer tram de feixa que ens porta al peu de via (a l'esquerra de la coveta), i amb vistes a l'esperó per on passa la Vent del Dimoni, amb la presó de Capolatell de Busa al fons per on discorre la bonica Shangri-là entre altres

Activitat molt ben feta i desfeta amb l'Uri i aquell passet punyetero que no ens deixa sortir amb el rotpunki-nyec!, el 15/7/09. Hem deixat un curiós pont de roca a l'R1 per si ens agafa la boira i ens han de localitzar a la paret.. :)
(Fotos: EduPlana)

20 de jul. 2009

Dome de Niege, 4015m i Pic du Glacier Blanc, 3.517m (Massís dels Ecrins, Dauphiné)

***

Llums i ombres sobre la Barre dels Ecrins i el Dome de la Niege (Foto:EduPlana)

Dels Alps la seva literatura sovint parlar de passejar-se entre el cel i la terra quan escales els seus cims i arestes... sobrevolem doncs aquest bonic racó alpí, orfe de grans cims, però amb la bellesa subtil d'allò estilat amb cura, com si algú s'hagués entretingut més del compte en donar forma a l'espectacularitat d'unes valls farcides d'agulles, parets, glaceres.. de vertigen.


Poc abans del cim sobre el Glacier Blanc, amb, de dreta a esquerra, el Roche Faurio, la interessant cresta del Glacier Blanc i el pic de Niege Cordier, junt amb el pic du Glacier Blanc, i, finalment, la Montagne des Agneaux que ja es desploma fins al fons de vall (Foto:EP)

Enfilem a visitar el parc nacional dels Ecrins, que encara manté aquella essència del paisatge alpí allunyada de telefèrics i accessos fàcils a cotes elevades. El primer dia accedim al refugi dels Ecrins amb 4h d'aproximació, pel dia següent pujar al Dome de la Niege (4-5h). El tercer dia pugem al Pic du Glacier Blanc (2-3h) i fem el descens fins a l'aparcament, una de les opcions còmodes i prou aèria per arrodonir una visita curta al massís.


Itinerari seguit (en verd ascens i descens, vermell ascens i groc descens) i accedint a l'aresta que porta al Pic du Glacier Blanc (Foto:EP)




Durant l'aproximació al refugi dels Ecrins (Foto:EP)

Volíem pujar a la Barre des Ecrins per la seva ruta normal, però a l'accés a la cresta ens trobem un mixte de gel i roca delicat que ens queda gran com a cordada, ja a deshoraris per compartir primer tots el cim del Dome. Queda pendent, com tantes idees/opcions que desperta la vall i totes les seves possibilitats, a peu, amb peus de gat, o amb els esquís...




Camí del refugi a l'inici del Glacier Blanc amb l'omnipresent Pelvoux al fons que no deixa indiferent (Foto:EP)


Llums i ombres sobre el Glacier Blanc, amb una profunditat que arriba al 50m (Foto:EP)

Sobre l'itinerari, hi ha abundant bibliografia i informació a internet, sobretot pel que fa a l'ascens a la Barre dels Ecrins i el Dome de la Niege. Per l'ascens al refugi és segueix un camí molt fresat, fins al darrer tram on sempre serà millor seguir el marge de la glacera fins la darrera pujada al refugi i sense necessitat d'encordar-nos (hi ha un camí que passa per sobre però té pujades i baixades constants). Fins al cim, en aquesta temporada acostumarem a trobar molt bona traça que guanyarà les pendents que fan cim serpentejant per la vessant buscant el pas més segur entre les esquerdes. No hi ha cap dificultat tècnica més enllà d'anar segur en la progressió per glacera (potser a finals de temporada, podem trobar més glaç que neu a l'accés al Dome, però en canvi, l'accés a la cresta de la Barre pot ser més fàcil sobre roca només, sense gel).


Amb el pleniluni arribant a la base de la Barre des Ecrins (Foto:EP)


Pujant la pala, amb el també accessible Roche Faurio al fons (Foto:EP)


Poc abans de la bretxa Lory que separa el Dome de Niege (dreta) de la cresta de la Barre dels Ecrins (esquerra) (Foto: ÀngelPellicer)

L'accés al pic du Glacier Blanc des del refugi és una mica rebuscat. Sortirem en direcció E fins un evident coll penjat a la base de la cresta S del mateix cim. Al superar-lo, perdent cota pel lloc més evident en situem en una cubeta d'on tenim dues opcions, seguir flanquejant per sota un altre bastió per arribar-nos al llom, o enfilar recta i per una canal fàcil (35º) i directa amb algun tram de roca fàcil (II/III) accedir al mateix llom més a prop del cim. Vam fer això últim i ens estalviem molta volta. Un cop al llom, només ens quedarà una grimpada fàcil però amb roca dolenta (ull!) seguint una dèbil fresa amb algunes fites. Recomanable carregar els grampons per l'última llengua de neu penjada que ens separà del torreó final (II/III) novament de roca. El descens en canvi el farem seguint el llom fins al final per baixar per la vall paral.lela (alguna desgrimpada) en direcció S que ens portarà a la primera cubeta que ja mena al glaciar novament (trobarem fites, però és bastant evident).

No vam preguntar al refugi la possibilitat d'accedir la pic des de la bretxa Cordier (veure plànol) a l'O del cim, però si fos possible queda una circular molt més directa (no s'hi veien traces però)


Accedint al coll penjat sota la cresta S del pic du Glacier Blanc amb el refugi dels Ecrins al fons (Foto:EP)

Alineación al centroMoments..., un cop al coll (Foto:EP)


Al coll amb la vall per on hem pujat al fons i la canal d'accés al llom des de la primera cubeta passat el coll penjat (Foto:EP)


Tram d'escalada fàcil (II) per accedir al llom i relleus (Foto:AP i EP)


Accedint al llom (Foto:EP)


Darrera pala de neu penjada que mena al torreó del cim (Foto:EP)

Dies fantàstics, amb una meteo prou bona el primer dia (vent moderat) i molt bona el segon, gaudint del saber fet net i ordenat de la cultura francesa alpina que sempre és un referent davant els sorollosos i embogits Pirineus...


Progressant, i un segle de diferència en una imatge d'aquest 2009, quan el Bureau des Guides des Ecrins celebren el seu centenari (Foto:EP)


Durant el descens amb el Pic sans Nom i l'Ailefroide al fons (Foto:EP)


Empetitits pel definitiu bastió del mont Pelvoux (Foto:EP)


Amb el pla on s'inicia i acaba la travessia al fons, i els larix que amaguen el refugi Cézzane (Foto:EP)

Activitatmolbenfetaidesfeta amb en Rafel Irla, Pep Capó, Àngel Pellicer i en Josexu Gonzàlez del 9 a l'11/7/09

14 de jul. 2009

Al límit, 120m ED- (Agulles d'en Custòdi, La Coma, Solsonès)

**

Escalant el primer llarg (Foto:GuillemAmorós)

Escalada punyetera, punyent, on no si val a badar, amb un primer llarg on cal parar compte, i que ens porta al joc de fissures del segon i tercer llarg, on tot és més agraït, i vertical...


Escalant el primer llarg (Foto:GuillemAmorós)

Enllestim la particular trilogia en clau local de les Agulles d'en Custodia amb el que va ser la darrera obertura de la paret. Escalada obligada i amb dos únics claus i un pont de roca de progressió marca de la casa. Al primer llarg i trobarem roca delicada, amb grans blocs que potser en cas de caiguda poden desprendre's, sortint una tirada llarga i exposada. Al segon i tercer llarg en canvi la roca millora, i surten passatges molt bonics i tot i l'ajardinament propi de la paret prou aeris, ... si compensa o no el primer tràmit, al gust de cadascú.. tot just segurament, tot i la bellesa de la part superior i l'escalda neta d'autoprotecció de la via.


Topo de la via i itineraris a les Agulles de'n Custodi

Recomanable fer l'R1 a l'alzina sota el pont de roca. De material passem amb joc complert de càmalots fins al 4 (aquest per l'últim llarg, no cal repetir números), i els aliens i joc simple de tascons. Opcional 2 claus (universal i pla mitjans) per treure exposició a l'L1.

En fem la segona repetició des de la seva obertura, tot just del dia abans trobem el rastre de magnesi de l'Ernest, acompanyat de l'Axel. Ells però no val localitzar el peu de via (clau visible) i van escalar el primer llarg per la dreta de l'esperó. El segon llarg també van sortir-se per la dreta de la fissura vertical que et porta directa al peu de la fissura de l'L3. Vaja, a afinar l'olfacte i interpretar bé la topo, amb el nivell de detall suficient.

De la trilogia, més recomanables la Directa enganxadits i la Impressions que la Al límit, bàsicament per la complicació del primer llarg. Però sobre gustos no hi ha res escrit!

Per l'accés i descens veure piulada de la Impressions.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki el 5/07/09

7 de jul. 2009

Tirant pel dret, 130m 6c+ (Canalda, Solsonès)

**

Sortint del desplom de l'L2

Tot i ser oberta al 2005 és la quarta darrera aportació de les vies de Canalda i una més de les bones vies del Lluís. Traçat directa sense embuts, persegueix un descarat esperó que mira de no abandonar sempre enllaçant i superant panxes i desploms. El resultat, una escalada atlètica i exigent, que no obligada...


Captivats per les formes...

Via ràpida d'escalar, equipada generosament en els trams difícils tot i que caldrà autoprotegir-nos del cinquè grau en avall. El capricis de la paret típics del pany dret fa que la dificultat en els llargs es concentri en la superació de panxes i desploms - on l'alçada hi fa molt - gens continus i sempre connectats per trams d'escalda fàcil on poder recuperar forces i concentrar-les per la següent "apretada". La passem tota en lliure (també l'Ao del segon llarg el de segon, forma part del mateix 6c?) que no encadenada, el 6c+ del primer llarg és ben difícil
.

Topo de la via i al desplom de l'L2

Sobre el pas clau del primer llarg jo no li se veure, potser perquè s'ha d'escalar una mica per la dreta del bolt i el pont de roca i quedes un pèl desplaçat cara a una caiguda amb pèndol.


Escalant el mur de l'L1

Roca realment bona excepte inici de l'L1 i algun tramet puntual. I de formes sorprenents...

De material passem amb el que marca la topo, els aliens (del blau al vermell) i 10 cintes. Càmalot de l'1 opcional per l'inici de via. Doble corda pels fregaments i les cintes algunes ben llargues.


Itinerari i escalant la panxa de l'L3

L'accés el fem des del primer aparcament, pujant per la pista fins al corriol (fites) que mena al peu de paret per resseguir-la cap a la dreta fins al peu de via. Els primers metres d'escalada són comuns amb el "morro" de la molt recomanable via de l'Ignasi. El descens a peu per la dreta de la paret (fites fins a enllaçar amb la pista que en portarà a la carretera).

Com totes les del pany dret ombra a la tarda, i aquesta a l'esquena de l'esperó de la via de l'Ignasi a partir de les 14h.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki el 3/07/09
(Fotos:EduPlana)