Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de gen. 2009

Pessic al Port del Comte i estat de la neu


Enfilo la clàssica al Vulturó des del pàrquing del Sucre (de 14 a 16h), un dels recorreguts més esquiables si hi ha poc temps, amb 600m de desnivell continuus. La idea era veure l'estat del mantell. L'orientació del recorregut és E - S.

Les pales S-SE del Pedró dels Quatre Batlles i la carena que mena a l'Estivella sense cap allau. Foto feta des del cim del Vulturó encara innivat tot i la ventada

Importants plaques de vent fins i tot a llocs relativament poc freqüents, com qualsevol canvi de ressant també a mitja pendent (pista que trenca el barranc, coll de Tancalaporta i a la sortida del bosc abans del torrent que mena al cim), però en general de neu dura i ben assentades (la fussió d'aquests dies ha fet la seva feina. Aquests darrers dos dies segons l'estació meteorològica situada als xalets - 1680m - la temperatura ha estat positiva també a les nits).

Les pales S del Pedró dels Quatre Batlles i a la carena que mena a l'Estivella no s'ha desprès cap allau, i fins i tot s'hi veuen traces recents de pujada i baixada, és a dir que han aguntat. Les sobreacumulacions i les cornises són igualment evidents.


Bona neu sobre un mantell endurit a cotes altes, i la zona del tall al coll de Tancalaporta, amb la crosta de regel coberta per una fina capa de neu pols o al descobert

La neu en general endurida i primavera en vessants S de bon esquiar a cotes altes, amb crosta i més estovada a cotes més baixes, i neu pols pesada en obagues o dins el bosc.


El tram de bosc vist des del coll, amb neu ja encrostada, i penetrant horitzontalment el pal fent certa pressió sota la capa de neu dura

A una zona plana (no afectada per l'orientació) al coll de Tancalaporta (cota 2000m) he fet un 'pseudo-perfil' hi he trobat una primera capa endurida d'uns 3 dits, seguida d'una capa amb certa cohesió però que es trencava fàcilment pressionant amb la roseta del pal, fins una capa més al fons de gobelets sense cap tipus de cohesió ("sal gorda"). Vaja, una capa superdèbil en profunditat (?). Val a dir que l'efecte de fussió de la insolació a aquesta època de l'any a zones planes és mínim, o sigui que en vessants S podria ni existir. La primera capa endurida aguantava el pes amb els esquís posats, però amb tendència a enfosar-se. Sense esquís, les botes la trencaven fins a trobar la neu solta.


La capa superdèbil del fons amb els gobelets ben visibles a simple vista

Amb les properes nevades, tot plegat encara quedarà més enterrat. Si comença plovent, faltarà veure si l'aigua pot atravessar la primera capa endurida.
... i anar fent!

Activitat feta el 30/1/09
Fotos: EduPlana

19 de gen. 2009

Cara N del Pedraforca....

.

Passada l'entrada de la canal del Rimbau, poc abans de creuar el bosc i on hauríem de girar a l'esquerra per trobar la via de la Grallera ...poques ganes de deixar la traça (Foto:EduPlana)

.. ens encaminem a la cara N amb la idea d'escalar la via de la Grallera. El massís però està molt innivat, i a la cara N la neu no està transformada, havent més d'un metre de neu pols seca que a trams ens cobreix fins a la cintura. La neu també tapa les cascades de gel, i sobre la roca es presenta solta sensa cap tipus de cohesió. Només trobem neu endurida en antigues restes d'allaus de fussió a la dejecció d'algunes canals i ressalts de roca. Hi havia traça oberta al torrent de la canal del Rimbau que marxava a la dreta i s'acabava passat el bosc.


Primeres llums al refugi i itinerari: En groc la ruta d'aproximació, en taronja el que vam seguir nosaltres ja amb la idea de sortir pel Verdet i en vermell la via (Foto:EP)

Ho deixem corre, i tirem avall. Sobre la via, hi ha una piulada al web del caranorte d'una ascenció hivernal. Es confirma el que ens comenta el guarda del refugi, contrari al que surt publicat al llibre de Guia d'Escalades del massís de Joan Jover (II i I, on diu "No se necesita material de escalada - Ascensión clásica"; la via presenta una primera xenemeia prou difícil i algun pas més aïllat on toca escalar. Sembla que a partir de la rampa de la cova de les gralles fins a l'aresta cimera ja no queden dificultats.

Ja hi tornarem quan el massís ho permeti. En tot cas, l'accés al peu de via l'haurem de fer prenent el torrent que mena de la canal del Rimbau pel camí normal d'ascens pel Verdet, fins al primer contrafort rocós important, on girarem a la dreta i abans de creuar al bosc tornarem a girar a l'esquerra per la primera canalera paral.lela al torrent del Rimbau. El diedre xemeneia del primer llarg és ben visible (veure itinerari).


Avall! massa pendent i neu massa solta i dia amb vent.. mala combinació (Foto:EP)


Al torrent que baixa de la canal del Rimbau (Foto:XescoMas)

Activitat nogensfeta el 18/01/09 amb Rafel Irla i Xesco Mas... per tres vegades en un més que l'estat de la neu no deixa acabar l'activitat... la prudència mana, i que s'allargui l'aventura!

15 de gen. 2009

Pessic al Port del Comte i estat de la neu (crosta!)

Ràpida visita al massís ara que entre setmana respira tranquil i a veure què tal es comporta la neu... el front d'aquesta setmana, l'augment de la humitat i la pujada de temperatures (avui divendres ja amb inversió tèrmica) està fent la seva feina, neu encrostada a les solanes i vessants E i O, amb neu pols sense transformar a sota. Només als pendents més obacs i zones de bosc on no hi toca el sol es conserva la neu pols....

....caldrà deixar respirar les muntanyes nevades per unes dies i esperar a que transformi.

I unes imatges de la irresistible seductora bellesa del paisatge nevat...


La canal del Clot de la Vall queda a l'esquerra de la imatge a l'ombra. A la dreta el cim de Pedró dels Quatre Batlles





Itinerari: circular per tastar el descens de la rasa de l'Escura i de la canal del Clot de la Vall (S3). De fet he pujat primer al Pedró des de les pistes per fer la foto, però l'itinerari més recomanable és com ve al plànol. Sobre l'estat de la neu, a l'obaga de la rasa neu pols de bastanta qualitat excepte el tram més proper al fons de la vall. La canal del Clot, ...lleig, només neu pols bona allà on no li toca gens el sol.


Neu pols amb una mica de crosta a l'obaga de la rasa de l'Escura prop del fons de vall. Itinerari sortint del pàrquing de l'Estivella o "plaça Catalunya". Vermell ascens i blau descens. Desnivell positiu acumulat: 800m

Activitat feta el 15/01/09
Fotos: EduPlana

14 de gen. 2009

Cap al Pic de Finestrelles des de Llo, 2.829m (Cerdanya)

.

Fantàstica neu... (EduPlana)

Mirem d'arribar-nos al pic de Finestrelles des de Lló, a la cerca de la neu pols que aquests dies ha enfarlopat els pirineus orientals. 1000m de desnivell més o menys continuus amb bona orientació, són els ingredients del banquet. Però l'assumpte se'ns atravaessa.. trobem neu pols molt bona, però en zones ventades, força apalmaçada, i vessants molt carregats. A la cota 2.400m ho hem deixat corre, i una mica més avall, fem el test de l'esquí. Se'ns desmunta una capa de 50cm (formada per vàries capes solapades) molt densa, i en una zona de poca pendent! Mai sabrem si vam fer bé, però sigui com sigui encara vam poder gaudir de 600m de bona baixada sobre un "powder" difícil de trobar als Pirineus orientals!


pols de qualitat.. (Foto:GuillemAmorós)

L'itinerari el comencem des del poble de Llo. Poc abans del poble prendrem la pista asfaltada que ens du a l'entrada de la vall. Ens calcem els esquís a l'inici de la pista, cota 1.350m. Recorrem la llarga pista fins a tocar del refugi de la Culassa. D'allà haurem d'adivinar el camí pel bosc sempre anant a buscar el llom que enfila descarat entre el rec dels Collets i el torrent que mena als Clots de Segre. Per evitar l'accés al coll de Finestrelles per l'embut, podrem seguir pels lloms drets per flanquejar més amunt. En el descens haurem de trobar el punt on creuar el rec dels Collets que ens permeti prendre altre cop el llom que mena al refugi sense perdre cota. El rec dels Collets l'haurem d'evitar ja que és molt congost a la zona baixa.


Mapa de la zona i inici de la vall de Llo (Foto:EP)

I a partir del refugi ens trobem un paisatge farcit de blanc i la màgia inesgotable d'unes vessants sense traces.....




Obrint traça... el profund rec del Collets fa que haguem de seguir pel llom si no volem perdre cota (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu trobem molta neu pols solta a les zones no ventades i algo apalmaçada allà on toca el vent. A 300m de l'aresta cimera ho deixem corre, no veiem clar l'estabilitat del mantell. Fem el test de l'esquí:

* 50cm de neu pols apalmaçada (molt densa) amb 3-4 capes dèbils entre mig (es poden apreciar en la manera de trencar-se el bloc, veure el video).

* Per sota de la capa de lliscament, el mantell estava fràncament endurit en pràcticament tota la seva superfície, excepte una capa poc gruixuda i menys densa a la part inferior (a uns 15cm de la superfície) amb novament neu molt dura fins al terra. Gruix total del mantell entre 150-170cm.

* Dia i hora del test: 12/01/09, 13h. Pendent: 15-20º. En aquest punt li toca el sol entre les 13h i les possiblement 15-16h.


Ones i cornises, que anuncien l'afecte del vent i indiquen les direccions (Foto:EP i EstelFerri)


Les dues capes principals i situació del test (Foto:GA i EP)



Gaudim del descens amb una neu pols increïble fins al refugi, ai si l'haguessim agafat des de dalt!, i continuem esquiant fins al poble sense descalçar-nos... i ens ho passem teta






Descens i divertimentos.. (Foto:EP i GA)


Fortes pendents al darrer tram de bosc abans d'arribar al refugi sobre un coixí enorme de neu pols (Foto:EP)




Activitat moltbenquasifetaidesfeta amb en GuillemAmorós i l'Estel Ferri el 12/01/09

Circular al Pic de Nérassol, 2.633m (Ariège)

.

Traces a la pala SE amb el cim al fons (Foto:EduPlana)

Enllestim aquesta circular 'clàssica' possiblement amb una de les millors condicions per gaudir plenament de l'extensa pala SE, amb un descens prou directe que vam tenir l'olfacte d'encertar des de dalt per aprofitar la pala en tota la seva longitud...


Descens, encerclat amb vermell la punta que ens servirà de referència des del cim (Foto:EP). Aprofitant el plànol de la interessant circular del pic d'Albe en vermell (font: blog d'en Gatsaule), en taronja ascens, blau descens, i en verd el descens parcial de la pala que també es pot fer

Sobre l'accés, sortirem del poble d'Hospitalet (cota 1.350m) passat el coll de Puymorens, ubicant el cotxe on millor puguem als pocs espais que dóna la carretera just abans dels primers edificis. Si ens quedem "sense lloc", podem entrar al poble, girar cap a munt i aparcar a l'alçada del pont. Només haurem de creuar la via del tren a peu, però no hi ha balles.


Entrant a la vall de Siscar just passada la bifurcació, on trobarem trams força tancats (Foto:EP i AniolVilalta)


Neu pols i cristalls en superfície (Foto:EP)

En quan a l'itinerari, l'inici és el tram més costurut, amb 300m de desnivell amb forta pendent entre arbres, rocs i la gran conducció d'aigua, que només podrem esquiar de baixada si realment hi ha molta neu. Segurament és la part més tècnica de l'itinerari. Superat aquest primer ressalt trobarem la bifurcació que ens porta a la vall de Siscar. Seguirem per la dreta del torrent, amb algun tram rocós i enbarrancat (si féssim servir aquesta vall de baixada, sempre sortirà millor resseguir-la pel cantó obac). Una mica després de la cabane de la Vesine ja podrem anar guanyant alçada flanquejant fins a la portella de Siscar. D'aquí al cim vam seguir amb esquís, amb algun tram algo obligat, però sense massa dificultat.


Interessants canals als contraforts anteriors al Cap de la Cometa del Forn, a la dreta, i poc abans de la cabane de la Vesine (Foto:EP i AV)


Passada la cabana amb el pic d'Escobes al fons (Foto:EP)


Arribant a la portella de Siscar flanquejat pel pic de Regalecio i al llom carener ... amb el trist rastre de les motos de neu que des d'Andorra circulen il.legalment per França (Foto:EP i AV)

Pel descens sortirem directament del cim (la pala somital no té massa pendent ni dificultat) o pel llom O, i si volem esquiar tota la pala SE farem servir una agulla al final de referència que ens indica el punt on hem de girar a l'oest (punta 2.223m, cercle vermell a la fotografia des del cim). És important tenir-ho en compte, doncs ens indica l'únic punt per on baixar a partir d'aquella cota. Una altre alternativa és girar abans, a l'alçada dels Planets de Nérassol (cota 2.340m, itinerari verd), però perdrem l'estètica d'esquiar tota la pala SE.


Enfilant pel llom carener amb el sempre visible pic d'Escobes al fons (Foto:GuillemAmorós)


Enfilant el llom i perspectiva de la pala des del cim i encerclat en vermell la referència on iniciarem el descens cap a l'O (Foto:EP)


Tram on ens decantarem a l'esquerra (Foto:EP)

El tram final de la pala és un embut prou ample amb una pendent del 20-30º que enllaça amb el llom que amb pendent suau ens mena al cami de pujada i baixada per la vall d'Arques. Ens queda una darrera pala fins al punt de la bifurcació que sense massa neu (com va ser el cas) demanarà certa tècnica per trobar el pas entre els afloraments rocosos i, de nou, l'imponent conducció d'aigua.


Els embuts consequtius que ens menen al Planell de Roux on trobem l'itinerari d'ascens per la vall d'Arques (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, en general, vam trobar una neu pols seca excel.lent en tot l'itinerari, amb un descens de la pala S que va ser un regal. Ara bé, el primer tram del recorregut (300m de desnivell) i el descens de la darrera pala fins la bifurcació (600m de desnivell des del punt d'inici), si no torna a nevar aviat, quedarà poc esquiable. Tenint en compte els aproximadament 1.300m de desnivell positiu, val la pena tenir en compte aquesta excursió només si la innivació és complerta.

L'horari aproximat va ser de 4-5h, amb una dificultat que no passava de l'S3 obligada (amb algun tram puntual de 40º).


Poc abans d'enllaçar amb l'itinerari de la vall d'Arques amb el pic des Maviés al fons (Foto:GA)


La vessant NE del Nérassol. A l'esquerra, traces pel tub per on hem baixat, flanquejat d'una franja rocosa amb bones canals difícils però d'encertar des de dalt, i que recorden la importància de trobar bé el pas. I darrer tram de descens a la cota 1.780m aprox (Foto:EP)





Activitat moltbenfetaidesfeta amb l'Aniol Vilalta, la Gemma Turell i en Guillem Amorós el 10/01/09, i el regal d'una neu pols de pel.lícula.