Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de nov. 2011

Comix, 150m 6a+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

**


Bona via benrecomanada, piulada amb peus i senyals al blog de l'Eduard. Fantàstic recuperar de l'oblit vies que no estan gens malament en aquest Serrat de formes capritxoses on la continuïtat de l'escalada acostuma a no ser-hi. Aquest cop no hi ha jardins pel mig, ni trams de mala roca. Només plaques tombades on el grau afluixa, però com no hi ha assegurances i l'autoprotecció no sempre és possible, les sensacions no manquen.


Ull amb el primer llarg de 6a obligat amb el segell ballarina. No és fàcil ni evident, i arribar i superar els dos primers espits se les porta. La resta de l'escalada un luxe sobre roca de primera i anarinant ara apretant, ara passejant. Preciós i senzill muret final (IV+ a la topo original) que al marxar a dretes el llarg li dóna un punt aeri molt elegant. El pont de roca es troba a la vertical de l'espit a uns 4m, color blanc però si el busques el trobes. El qui comenci escalar el primer llarg farà els més compromesos.

La topo de l'ABC

Oberta per l'Armand i el Manolo Vílchez el 1993, de les bones del Serrat i ràpida de fer.

De material hem passat amb alien verd, groc, vermell i càmalots .5, .75 i 1., i un microtascó opcional sortint del segon espit a l'L1.




El Serrat també es mou i a les Garrigoses, al camí al peu de l'Ou com Balla hi ha un despreniment nou de nassos, i es veu un bloc suspès amb ganes de caure al díedre per on passa la via. A tenir en compte... tot i que quan ets allà és més que evident.

Escaladamoltbenfetaidesfetaquestsdiesd'anticiclódenassosiboiresprofundesambl'angèlica

15 de nov. 2011

A la Dinastia de Canalda

**


eren tants els tresors que tenia el bandit que la bauma on amagar-los se li havia fet petita i convençut de qui ningú gosaria enfilar per una verticalitat tant tenebrosa, va farcir les parets d'or lluent... amb la llum de la tarda se'n descobreix el secret però de bonica que és tot ella que ningú gosa endur-se'n ni un còdol, més enllà d'aplegar-los al terra quan volen caure


Enfilem a repetir aquesta bonica via i aquest cop sortim per la línia de ràpels i així completar la topo i piulada de l'altre repetició. Els dos primers llargs és on més caldrà apretar que els passos obligats hi són però sempre amb l'assegurança "a prop" en clau canaldera. Si no volem seguir escalant per la Falcon Crest, de l'R4 és millor marxar en diagonal a l'esquerra i fer R a un primer arbre gros.

Hem deixat un cordino nou i mallón al ràpel de l'arbre. Són quasi 60m fins a trobar la instal.lació de dos espits i argolles que baixen de la canal per on hi ha un sistema de ràpels que ve de dalt. Un segon de 30-35m i ja sóm a baix (hi ha una instal.lació intermitja que no ens caldrà fer servir).

Pregunta per als navegants. Hi ha una línia cosida de bolts que puja per aquesta línia de ràpels, algú en sap res? ja fa mesos que hi és, un any potser. Si és què, un cop començats a parabolar, ...

Ràpidaescaladamoltbenfetaidesfetambl'enricil'angèlica que han descobert que anar de primer fa menys iuiu que de segona Canalda.. que no s'acabin les escalades canalderes! (ara si per uns dies que la paret serà molla)
(Fotos:AngèlicaTesas&EduPlana)


a la bauma dels tresors...

10 de nov. 2011

la tardor d'un vaixell a la deriva


Un tastet dels colors de tardor al massís de Busa per la seva vessant nord, un dels racons de la comarca que queda més ben vestit dels ocres i tornassols.


Amb l'ull viu, la petja de l'home s'hi entreveu a cada pas, i els corriols per tot en donen fe. Les caminades populars i la seva estima pel país recuperen la fresa que, tanmateix, conserva la bellesa d'allò perdut, que va ser, i que ara és d'una altra manera. El silenci irromp, el pensament calla, l'ànima xerra.





...la font de les Cases Baixes, casa Llobeta i el seu cà guardià, el camí travesser que talla l'obaga fins a Traserra, l'obac i la fullaraca roja de la fageda testimoni d'antics boscos, de les més meridionals dels Prepirineus... ja som un, amb la muntanya. La canal de Casa Vila i el camí carener fins al cim del massís o Serrat de Cogul. El pla de Busa als peus i on precipitar-se també. La roca del Mitdia. Els crits de desànim dels presoners del Capolatell, que encara es deixen sentir. Seiem. Una bona estona. Temptats de prendre el vol. Reculem sense ganes de marxar per creuar el bosc de Casa Vila sota l'aguait de les feres. Per trobar el pas del Grau de l'Areny i amb un glop d'emoció a les seves baumes, empetitits, tornar al fons de vall a l'hora baixa.. El batec que no hi cap.






Busa és con un gran vaixell que navega a la deriva enmig d'aquests temps que corren. No hi entén de pintades sota el mal pretext d'una pretesa ruta cultural treta de sota el fullam per fer caler fàcil. Els maquis, sempre discrets, ja n''haguessin pelat la cresta de tant oportunisme. No tot s'hi val a base de pot d'esprai. No hi ha estima ni respecte, ni es pot fer valdre l'estima ni el respecte pel territori, embrutint allò que a més ni es conex. Nouvinguts cremats haurieu de ser a la foguera. A voltes em costa respirar, ara que l'onatge m'envesteix amb força per tots cantons i excuses plenes de soroll i fum.




El perer de l'era de Traserres encara dóna els seus fruits. Fins i tot són prou dolces per deixar-se mossegar sense haver-ne de fer únicament melmelada. Al fons, la gran xemeneia. Fa pensar quan en Josep Mª Torras i en Josep Nubiola la van escalar, l'agost de 1951, atrets per la seva irresistible imatge des del Jardí de ca els piteus. 60 anys! La primera escalada que es coneix a la comarca. Quan a l'era de Traserra encara hi jugava la canalla i tot era ple de vida. Tan preuada quan sembla que vulgui esvair-se. Burletes, d'allò que perviu, però que fa tan mal quan mossega d'aprop.

La humitat, avui ho fa tot moll, ben endins. Ja només ens resta fer el cor fort. I no perdre la fresa.