Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

29 de set. 2011

Topo Aresta Ribas, 330m 6a (Montserrat, cara S)

**

Adjunto topo amb actualitzacions sobre el croquis precís de La noche del loro d'aquesta bonica, tranquil.la, estètica i dolça escalada de la vessant sud del massís, on la mirada es perd entre les oliveres i l'escalfor del sol. Afegeixo com vam enllaçar els llargs (excepte l'equivalent al tercer i últim llarg de la proposta que aquest dia una corda no arribava a 60m, però hauria d'arribar).



Pel descens, bé, nosaltres vam seguir l'aresta fins un coll marcat d'on surt un corriol a l'esquerra que baixa a la canal del Pollegons (la mateixa que fem servir quan baixem amb ràpel de l'Esparraguera, etc.). Algun destrepe curt però es fa molt bé. Ens va sembla molt evident, i no massa llarg, i en principi preferible a l'alternativa de rapelar la Mares del Sur (5 ràpels).
Hem deixat més fites al coll per no passar-se el trecall ja que la fresa de l'aresta continua per la dreta d'unes agulles altes, suposem, fins a un altre trencall que portaria, més enllà, al torrent del Pont (?).


L'accés és evident des de l'aparcament de la Vinya nova, on ens endinsem al torrent del Pont i als 100m a mà dreta surt un camí fresta (fita i marques blanques) que seguirem fint ziga-zagues fins una canal empedrada a la dreta del Pollegó de la Vinya nova per on va la via. La pugem i ens situem a la base de l'esperó (20').

Dolçactivitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaraquelatardorfaelronso

27 de set. 2011

Directa del pagès (Serrat Alt, Puntals d'Àger) 210m 6aA1

**
...brrr... 6b, 6a+A1, V+A2, o serà A1+ i no arriba a A2?... MDsup o EDinf?......


el dia que vam passejar-nos per la - ara al cantó d'aquesta - dolça i agradable Els ocells de Nylon, ja ens van invitar a seguir amb la rumbeta d'aquesta via propera. El Serrat Alt que és refugi de tranquil.liat i aventura reviu, i a banda d'aquesta, també a la dreta n'hem vist un parell que no hem acabat d'ubicar, abans de la Cabernet.

Via clàssica de nassos. Traçat clàssic, lògic, evident i directa a per la punta del trident lliure. Un final aèri preciós prenent el bastió final. El dibuix de la topo a vegades no és molt exacte, però s'interpreta tot molt bé. Equipament just, i necessari. Les R molt ben reforçades i els llargs a posar-hi ganes. Només un apunt i amb la boca petita, potser una expansió de progressió per compensar la roca trencada del penúltim llarg, un xic expo? o m'estic estovant massa. He marcat a la topo un parell de claus que no estaven dibuixats. Graus, clàssics, respectant la graduació del lloc. La via és més exigent del que sembla a primer cop d'ull. I ara va de bò, el 6a+ del penúltim llarg ni l'hem ensumat, ni de primer, ni de segon. Va en serio? L'hem prostituit al nivell de A1+/A2, casc imprescindible. De material, no hem repetit res: tascons, micros i friends fins al 3. Hem clavat una v gran a l'L3 (prescindible), un flor de v gran i universal a l'L4, i un universal a l'L5.

L'accés és evident des de la pista (30'). Trobarem una xapa amb el nom de la via clavada amb un buril a peu de via. El descens, seguirem cap a ponent fins a l'eix de la gran canal i allà seguim les fites i marques blaves (40').

Una proposta intensa d'escalada autèntica. Ull també amb la roca a l'entrada de l'R3. Si la part de dalt fora més compacte, compensaria de sobre els dos primer llargs sinuosos que busquen superar les feixes. Tot i que el primer i el seu pas de 6b o A1 ja et desperta de cop. Felicitats als rumberos per l'estil i les ganes que hi van posant arreu.

A mi el parell d'ous per acabar de sortir-ne victoriós se m'han encongit i ens hem intercanviat els dos últims llargs per deixar descansar un pelet el coco. Com mola anar de la mà d'un mestre "gros" que sap de recursos; allà on no arribis amb lliure tira d'artifo i, no hi ha roca dolenta, sino escaladors no prou bons. Ben mirat, és un encert que la topo escrigui "roca trencada". Si és dolenta o no, ja depèn de l'escalador.

Activitatvibrantmoltbenfetaidesfetambl'AxelMolesel25/09/11

Retrocés de la glacera de l'Aneto



recupero la fotografia d'aquella segona visita al massís fa 20 anys i la comparo amb la visita recent per l'aresta N.. aquell dia de l'any olímpic vam arribar-nos al Portillón superior crestejant des de l'inferior.. les perspectives no coincideixen, però és suficient per veure que aquest abstracte del "canvi climàtic o no" està fent retrocedir les glaceres a ritme de vèrtic. Ja no és llunyà pensar que allò que hem tingut l'oportunitat de veure, es fon.

A l'esquerra, ambdues fotos són del lloc on començava el gel, força més lluny l'any 92. En blau la ruta d'aquest septembre del 2011 que estava fresada per fer cim i tornar. En vermell l'ascens possiblement del P. inferior. A la dreta, foto actual des del P. superior.

El cert és que pel cas concret de l'Aneto aquest retrocés està convertint l'ascens al cim per la ruta normal del Portillón superior amb una agonia ja que el gel deixa a la vista una campa caòtica de blocs on qualsevol intent de fresa és una il.lusió. Si no fos per on està ubicat el refugi de la Restanca i els diners que s'hi mouen, jo diria que ja fa temps s'aconsellaria "d'ofici" a la gent de pujar i baixar per Aigüalluts. Jo no hi havia tornat a l'estiu, i no li recomano a ningú la ruta normal.

Literatura a dojo per la xarxa, aquí, aquí, aquí (foto comparativa molt interessant), aquí....

i què succeeix quan allò que era abstracte es torna realitat? aquell septembre del 92 també va ser un bany de realitat

26 de set. 2011

Vall d'Estaon (vall de Cardós, Pallars Sobirà)




..o més adient, vall del riu de Peracalç. Solitària, només recorreguda en el seu tram baix per un troç del GR. Pensant en blanc. Des dels seus modestos mil i poc metres d'arrencada, fins als dos mil sis-cents del Campirme, que es el cim que tanca el circ. Costa poc d'imaginar-se-la lliscant, només fa falta un hivern com els "d'abans"... És, possiblement, una de les valls amb orientació S-N acabant a la divisòria més llarga dels Pirineus. La descobrim d'aprop. Pensem en blanc, ara que els aires de tardor treuen el nas. Resseguir-la ajudar a percebre el joc de les tèrmiques escalfades a l'hivern sobre la neu i l'estabilitat del mantell en aquest fantàstic passadís que permet enfilar la marinada fins i tot, fins a convertir-se en un contravent.

Redescobrir i aprendre d'uns Pirineus amb la mirada nova, i estovada.


Les bordes de Perafita i el pany del temps que apreta fort, i obre les portes al silenci d'unes valls sense sons de canall jugant a l'era


El testimoni d'uns camins ramaders que cuidaven els conreus (!) dels trepitg del bestiar. Ara que ha marxat, el bàleg ho fa tot seu.


24 de set. 2011

Bernatac, 150m 6a+ (Rúbies, Montsec de Meià)

*


La quietud de Rúbies a l'hora baixa quan el sol ja sembla no voler escalfar sino pentinar els lloms és ben bé única. El mateix horitzó que s'obra llunyà i deixar caure l'astre portant records o la imaginació cap a les llargues parets que continua amagant la serra esquarterada per cada congost.



Aquesta via és l'última aportació del repertori recent, de xapa i continua, ràpida i directa, oberta en solitari per l'Antón García (L1 45m V+, L2 40m 6a+, L3 45m V+ i L4 30m IV+, 15 cintes + alien groc, comença a l'esquerra de la Maduritas calientes). És una opinió només, d'aquestes vies que ens quedem tots tres amb la sensació que guanyaria si s'hagués resolt semiequipada.. trobem més d'un espit estranyament col.locat, i el pas més difícil de la via net on caldrà passar amb un únic alien groc - o verd, o vermell, tots hi van - (llavors 6a obligat) o amb aliens + estrep i ganxo i V obligat + A1. També un desplom del tercer llarg està bastant net però la dificultat ja no hi és. Vaja, estrany, tot equipat, a voltes sobrequipat, menys aquest tram i obligat.

La topo i testimoni dels llargs amb pèls i senyals aquí.

A la visita de fa un parell d'anys tota la pineda plantada el seu dia per que no s'escolés la terra avall i protegir el pantà de l'erosió estava ben torrada, menjada per les erogues. Ara tot verdeja. Quan allò que sembla mort, reviu. A Rúbies li costa més, tot i que continuen arrenjant alguna pedra i alguns camps es recuperen.


RàpidaescaladamoltbenfetaidesfetaambelGabrielil'Angèlicasentdepas

21 de set. 2011

Montserrat crema, fa 25 anys i 150anys!



A la muntanya màgica alguns encara li tenim el record d'abans del 1986 quan la vegetació ofenosa ofegava els corriols per tot amb la seva ombra densa, sempre carregada d'humitat, i fresca. Els que encara no buscavem les parets més arrogants no vam poder gaudir de la selva de la cara nord. Alguns testminois, breus, s'hi troben.. l'espai de bosc, follets i ninfes que hi ha per exemple al peu de la Sánchez-Martínez a la paret dels Diables, és un botó del que va ser, i potser serà, no us hi heu fixat? quasi no queden racons amb els arbres enfilant tan amunt a aquesta vessant.

però pels encuriosits, ara m'arriba un breu sobre el passat d'un incendi al massís més enllà dels nostres avis, .. un testimoni d'un foc fa 150 anys que fa envolcallar la muntanya... la història sempre sorprèn.

20 de set. 2011

Via Kurt Albert, 90m 6c (Peramola, Alt Urgell)

**


Ens deixem portar per l'infatigable i encertadíssim olfacte del Marmo i la seva banda que per aquí i per allà va deixant perles de l'escalada pel gaudi de tots. Li encanten els ponts de roca, jo diria que els hi té una debilitiat.



Bona via coincidint amb l'accident no fa ni un any del Kurt Albert, dedicada doncs. Curta i de dificultat assequible tot i que els V+ apreten, i en canvi el 6c m'ha semblat fàcil (anat de segon). No hem fet punt vermell d'honor, sorri, però no és difícil arribar-hi i l'equipament del tercer llarg permet forçar els límits. De material ho diu bé la topo; camàlot fins el 3, el 4 no el posarem (ens caldria un 5 i no fa falta). A l'ultim llarg podem deixar tots els ferros menys algun friend petit com a molt a la R.


(Fotos:AniolCantero)

Altres opcions properes per arrodonir el dia les trobeu ben explicades al blog d'en Xavi. De la via Diedre Anuk recordo que vam fer-li la primera repetició amb l'Ignasi el darrer dia que la va acabar... fa molt temps, i les sensacions de llavors eren de via difícil i obligada.

Afegeixo per adjuntar la topo de l'última proposta de'n Millet i cia que completa el repertori.


A totes elles són orientació E així que ombreta a la tarda.

Moltbenfetaidesfetambl'Aniolel18-9-11

Jornada de meteo de muntanya (Planes de Son, 15 d'octubre)


dia anticiclonic des de l'aresta de les Bosses camí del Montblanc (Foto:EduPlana)

En Jordi em passa info d'aquesta nova edició de la Jornada de meteorologia de muntanya, canvi climàtic i riscos naturals.

Inscripcions al 973 626722 i 55 eurals de matrícula. Programa complet


13 de set. 2011

Aneto - Aresta Nord, PD inf (Vall de Benasc)

**


Enfilem a escalar l'aresta nord de l'Aneto, una cresta-aresta entre la vall de la glacera de l'Aneto i de Barrancs, no gens difícil tot i que té tres trams amb ambient, però mai per sobre el III+ (potser IV segons com quedin els blocs aquell any). Una manera senzilla i sense aglomeracions de fer cim al capdamunt dels Pirineus.

El més exposat és l'inici fins a agafar el fil de l'aresta, amb blocs que sembla que hagin de caure si bufa una mica més fort.

De material vam passar amb un semàfor i dos càmalots fins l'1, i uns tascons que no sabíem que estaven al fons de la motxilla prescindibles. Ens vam equivocar portant un cordino de 30m (la idea era que només s'assegurava al de segon pujant) perquè tal i com està tot de blocs que es mouen, millor anar amb una corda gruixuda, encara que curta, ja que amb un cordino no assegurem res.

No hi ha cap ràpel, només s'ha de prendre l'aresta al seu punt baix, i no deixar-la fins que et mena al pas de Mahoma. Hi ha trams on simplement es camina, aprofitant que cap a la glacera de l'Aneto és tombat.




A la dreta, el perfil de l'aresta que mena fins al cim, amb els tres trams més afilats on cal escalar (nosaltres vam començar sota el contrafort gros, no el petit de sota de tot).

La via fou oberta l'any 1934, més de tres dècades després d'altres més difícils com la de Llosás.. el que dóna una idea que no era massa desitjada, segurament pel seu aspecte poc aeri des de la banda de la glacera de l'Aneto i el seu final tombat d'arribada al cim.

L'accés el fem seguint el camí normal d'ascens a l'Aneto per Aigüalluts i un cop fet dos terços de la glacera, ens desviem a l'esquerra a buscar el fil de l'aresta. Calcular unes 3h a bon ritme. El descens per la glacera i tornem al pla d'Aigüalluts. Nosaltres vam seguir per la glacera fins al Portillón superior, per allò de veure què tal.. i buf, quin valor pujar a l'Aneto sense neu!



Allarguem el periple amb una idea senzilla, de continuar - després de ser al capdamunt - fins allà on els Pirineus s'esfondren sota la mar... allà on tot comença i tot s'acaba. Sensacions per ser-hi.


ActivitatmoltbenfetaidesfetamblaPilarBarbensaquestsdiesd'unestiuquenovolacabar

7 de set. 2011

10a Fira del Llibre de Muntanya (Esquirol, Osona)




Els propers 1 i 2 d'octubre es celebra a l'Esquirol (Osona) la desena edició de la Fira del Llibre de Muntanya. Alguns hi treurem el cap de forma polièdrica, parlant d'aquest llençol verd que acostuma a esgarrinxar-nos les cames fent els aproximacions a les vies, o sobre el que descansa pausada la mirada des d'una reunió penjats sobre la paret, en aquell dolç intèrval quan sembla que tot s'atura, m'entre prenem forces i valor per escalar el següent llarg.

Programa i web de la Fira



Així és la fira, a banda de llibres, diversos espais de debat i xerrades que completen un programa de petits i grans. Gràcies a molts, i a l'infatigable Ernest, que continua tirant del carro amb força, tot i la crisi aquest any i tantes dificultats. Fins i tot l'artista Ballart i treurà el nas, i punta al llapis, aquest any.

ens hi veiem!