Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

23 de maig 2021

ViAnOvA! Josep Mª Cases "Xuxe", 110m 6a+ (Agulla gran de les Morreres)

 ***

Sentida escalada que descobreix el bon pany de l'agulla més gran del reguitzell d'agulles i petites parets que es dibuixen i desdibuixen al Feixar del vessant sud el Puig de les Morreres, al massís del Port del Comte. Tòtem d'ànima desperta que defineix una compacta i vertical muralla, a on tot estava per fer. L'escalada va arrancar ja fa un temps però entre hiverns que limiten el pas per la pista i aturades no programades s'ha endarrerit la merescuda dedicatòria fins ara, i és que l'home es mereixia una bona via, a una bona paret, de les que ell sempre s'hauria mirat, que tantes va descobrir, i tantes ens va deixar per fer i són part del seu llegat. Aquesta talaia enfila l'ànima i permet sobrevolar un bon tros de la comarca, des del fons de les rases a l'horitzó enllà. Calmosa quietud verdejada per tot de fills del vent. Petit gran escalador i precursos de les escalades a la comarca.

 
La línia arrenca al punt més baix pel pedestal que sembla voler allargassar i apuntalar la muralla, definint un perfil d'esperó de cap a peus a on, malgrat la sensació ajeguda, a tots els llargs hi trobarem passatges verticals. La roca és molt variable, en conjunt molt bona, amb trams d'ambient alpí més trencada a on caldrà anar avesats a llegir-la bé. L'itinerari troba el pas clàssic, amb un final punyent i pràcticament plomat de gran ambient i bellesa. Com un joc, va sortint al pas per un bon fil dibuixat a mà alçada.
 
 
 
 
Ben equipada amb algun clau en tirada i algun pont de roca a on els flotants fan la resta. Han quedat els boixos llaçats (no marcat a la topo). I amb un únic bolt de progressió per encarar la columna final, el tram més exigent, a on a la verti-qualtiat cal afegir-hi una roca d'estar ametent.. aquest darrer llarg no passa cap pas del 6a+ però per continuïtat, roca i necessitat de flotants, ara recorda més a un 6b.

Capdamunt molt estètic, envoltats de cingle, molt curt a la seva vessant nord que ens mena a un collet recollit. Amb tot, el descens a peu es veu embolicat i dret, i la via ha quedada equipada per rapelar (destrepe des del cim des del bloc llaçat fins a la primera instal.lació).

Topix i panoràmica de l'agulla (Autor: Ramón Baylina, @meteopallars)

Bones escalades Xuxe! luxe de llegat i verticals compartides

Preciosa descoberta i retrobades, molt ben acompanyada amb en Guille i en Marmix, .. mirades que hi són.

EM Torrent de Roques Blanques, MBEA S4+ (Gallina Pelada)

 ***

A aquesta sortida se li sumen tres mirades. La de'n Faura i Longàs amb la seva obra pionera de modesta selecció de les millors esquiades pels Pirineus i Prepirineus, amb l'encertada proposta de la variant N de la Gallina, trempada i amb un final divertit entaforat i amb ressalt final. La de'n Lluís Canals, sempre atenta, sensible, curosa, i amable, en compartir l'amor que sentia per les seves muntanyes, i que se l'han fet seu, des d'on acompanya sortides i aventures com més fresques i descarades millor. Qui ens ha deixat la seva manera de veure i viure, les muntanyes. I la pròpia, de quan les línies entre les ombres vistes de lluny ja són prou per a buscar-les i ser esquiades.


La visita fou de principis de març i finals de neus al lloc. Si fem l'ascens pel mateix torrent tindrem més controlat el pas del contrafort rocós del mig que barra el torrent, i que cal superar per un dels dos laterals (per l'esquerra pujant entrant un moment al bosc millor). En general estret, amb alguns trams una mica més amples a on no cal fer el salt de cues amb els esquís. D'uns 35º mantinguts amb un curt tram de 50º sense ser molt compromès. 

Arribada al cim preciosa per la pendent oberta (ull amb l'estabilitat de la neu, zona allavosa) que mena a l'aresta de la punta O del cim.. combinable amb un descens de la vessant N i tornar a enfilar per baixar el torrent, per exemple.  


 
El fil del torrent de Roques blanques sortint de la punta O de la Gallina Pelada, vist des del Pedraforca

Bona i pendent descoberta, amb la mirada de'n Lluís més present enguany, gaudeix allà o on siguis!

4 de maig 2021

vIaNoVa! Terraspre i Ratafia, rues de la Llosa

 ***

Parell de vies que completen el repertori a les rues de la Llosa. La Terraspre al sector de la Trompa, i la Ratafia al primer pany obert de la Racons (croquis de l'aprox).

Ambudes obertes expansionant el mínim, caldrà trobar el pas amb escalada fineta de conglomerat a trams molt bons i a trams no tant. La Terraspre arrenca amb un diedre poc definit per acabar el primer llarg amb un estètic flanqueig a on caldrà encertar el pas, i el bon alien groc per assegurar-se a l'inci! Després es va muntar un pont de roca que ho posa més fàcil. Continua amb una sortida divertida a dretes a pescar la savina i una placa tumbada amb roca molt bona porta al mur de dalt, molt vertical i de forats, a on les peces entren de fàbula. Sortida clàssica seguint el diedre.

 
 
 
La Ratafia, amb una única expansió de progressió, troba un primer llarg molt bo sobre roca en general molt bona, vertical, sobretot amb la placa final i la variant que es va obrir i que a base de ponts de roca l'agafa pel mig. En ambdós variants s'ha d'escalar pel mar de còdols i anirem trobant a on assegurar-nos, amb algun tram llarg entre flotants (sobretot arribant a reu). El segon llarg arrenca per un diedre més clàssic i que deixa al final amb un pas aeri de flanqueig a esquerres, per sortir a la rampa que porta al final comú amb la Racons.

 

Bones vies d'escalada sense preses i gaudir del gest.

Benboneskaladesmoltbenfetesidesfetesambl'Edu,..i la tranquil.litat i belless del lloc!

8 d’abr. 2021

Llitze - Canal Occidental del Ticó (Cadí)

 ***

Treiem el nas a la Llitze ja fa uns dies, i ens la trobem ben destapada amb un bon ressalt de roca curt i gel aquest dia (III+), i amb neus d'hivern placades o amb crosta i pols reciclada a sota q no transforma per encrofada.
 
 
 
Ben mirat ha de ser una canal molt dífil de trobar en bones condicions per esquiar, és molt ombrívola, amb el que les neus primavers no transformen, i també sovint s'hi posa una gran cornissa a la dreta sortida (o entrada). 

 
 
Així que improvitzem el retorn per la Occ. del Ticó, amb neus massa transformades al vessant assolellat i encara dura esquiable mossegant cantells a l'obac, i ben justa al tram superior entre les franges rocoses... 
 
 
 
Q avançat al no hivern està el Cadí! Temperatures de maig quasi...Neus no fàcils, sense el cilce de fusió complet i poc previsibles i de parar compte aquest dia. A l'Oriental que havíem esquiat feia uns dies ja es veia la corona molt pedregosa, semblava no esquiable. I d'aquesta visita ja ha passat més d'una setmana!

A banda, quina nostàlgia dels croquis de les escalades de'n Matas (Ed. sRoC 1988), .. serà també coses del canvi climàtic, com arribar a canviar la fisonomia de les canals al Cadí amb molta, mitjaneta o poca neu com aquest any. Quan era petit frisava amb el llibre, me'l remirava pensant un dia si m'hi passajeria, llavors això dels esquís als peus, no pas! i mira, anar aprenent.
 
esquiadamoltbenfetaidesfetambl'Ignasi, .. dia que retrobar-se al lloc, i amb el pendent i la cOmpanyia