Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

24 ag. 2015

Mª Antònia - Estrems, 350m D+ (Pedraforca)

***

Escalem aquesta rabiosament clàssica via farcida d'història de l'escalda a Catalunya i la que potser fou la pionera de l'escalada femenina. Corrien els anys 40!!?? .. un cop allà, no pots deixar de pensar-hi, .. i d'entendre el significat i el sentit de l'escalada que tenia llavors - reservada als més valents - que contrasta amb la frivolitat a la que es pot recórrer ara.
  
 
El pany ajagut per on passa l'Homedes flanqueja la nord del Cabirol a la dreta, i itinerari vist des del refugi

La línia busca el pas més lògic per la muralla nord dels Cabirols, prou vertical i imponent, que sembla no voler deixar ni allà on el pas semblava més complicat. Devia ser tota una troballa el pas de flanqueig de la part superior que supera sense dificultats desploms i plaques compactes. La roca en conjunt és prou bona però a varis trams és delicada. Ull sobretot al quart llarg. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. A banda del bolt xafat a l'inici, s'han afegit dos espits al segon llarg que caldria treure.

Topo i inici de la via
 
Sobre el recorregut, hi ha dos trams on venen dubtes. Portàvem aquesta topo, però al tercer llarg sembla molt més lògic seguir pel diedre malgrat el clau (que no sembla dels anys 40) del sostre a la dreta. Molt de compte amb la sortida d'aquest sostret, amb blocs suspesos que aquest dia no vam tirar avall perquè sentíem veus per sota. I al cinquè llarg, potser l'itinerari original voltava per l'esquerra, tot i que la diagonal val molt la pena i s'escala molt bé. 

 

 
Aquí, aquí i aquí hi ha altres croquis que poden donar a entendre una o altre opció. Al gust! El que si sembla que la via acaba al cim del Cabirol! Nosaltres vam deixar-ho al replà anterior, i vam fer el descens per la canal que baixa a la tartera (ull! cal destrepar una gepa amb compte, millor que no ens enganxi ni el fosc ni la roca molla. Vam deixar una fita grossa a la tercera canal).

 
Exquisit retall del testimoni de la seva oberturista sobre el dia de la primera ascensió, val la pena llegir-lo. Quin llegat tan preciós que hem rebut, i que caldria vetllar per mantenir-lo tal i com està per tothom.

A la dreta la gepa entre la primera i segona canal, i avall a l'esquerra el coll de la tercera canal que ens mena a la malaguanyada tartera, cada dia més degradada... i per aquí hi fan passar una cursa!?

ClàssicadeclàssiquescaladesmoltbenfetaidesfetamblaSandra.. amb els aromes d'allò autèntic que traspuen per tot

7 ag. 2015

A la Maneras de vivir (Busa sud)

**

Enfilem a escalar la preciosa Maneras de vivir (feta també aquest dia-topo i aquest) en tres únics llargs, enllaçant-los de dos en dos.... surten genials llargues tirades (55, 50, 45m) sense inconvenients de ròssec si anem amb cintes ben llargues i alternant cordes... ombra a la tarda, aprofitant l'ombrívola xemeneia per donar temps al sol a girar l'esperó.


 
Sent de les primeres de la paret, per mi encara continua sent la més bonica del lloc, potser per la combinació d'elegància en el traçat, caràcter clàssic, equipament amable però no excessiu, qualitat de la roca, panoràmiques al trobar-se al mig del circ de la muralla sud, combinació de passatges... tot plegat!


Les vies dels cardonins amb en Medina al capdavant són pura simfonia.. un regal pels escaladors d'ara, en uns temps on Busa era sobretot descoberta i el seu "espai propi". Malauradament, per allò que un sent perdut, tot canvia. Els nouvinguts no hem de perdre el sentit ni el sentiment d'allò que va ser per alguns, i entre tots, conservar-ne l'essència, ... "allò que un lloc desprèn a cop d'efecte, i que fora bo no modificar"

Canalda, Busa, Font Ferrera, ... racons reserva d'essències de l'escalada amb majúscules... no trigarem molt en adonar-nos del verdader valor que contenen i que no hauria de deixar-se perdre's

...dolçaescaladademoltbefetaidesfetamblaMartaielLlir.. tardesdellençolsdeboscosimasies..

30 jul. 2015

A l'Esperó de la Martina (Busa sud)

**

A Busa entre les fissures i diedres que dibuixen els espadats apareixen murs compactes a voltes amb roca realment bona. Rarament la bona roca té continuïtat i sempre ens tocarà un llarg menys agraït dins el recorregut. Però quan enganxes un d'aquests tan ben petrificats, deixar-se anar amb el gest és un luxe. Aquesta via (topo) es troba a mig camí, un primer llarg poc agraït dóna pas a dos superiors que tenen roca ben bona (amb feinada de raspallat i tot) i són un gust d'escalar. Aquí la cosa ha quedat de via equipada. El grau ens ha semblat ben amable.

A l'esquerra del diedre s'endevina el projecte iniciat per la pregona fissura de dalt a baix que retalla el mur!

Bona opció per les tardes d'estiu, amb ombra a partir del migdia.

EscaladadanarinantmoltbenfetaidesfetambelLleïr... tardes de llums i sedosos llençols de boscos i masies

28 jul. 2015

A la Cerdà-Pokorski de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

***

Escalem aquesta fantàstica via clàssica i imprescindible de la banda oriental dels Pirineus, carregada d'història i valor, essències d'un alpinisme d'aventura i dur com la roca per on es passejava... Itinerari que en el seu moment era considerat de gran dificultat i que la tecnologia d'avui el fa tan agradable d'escalar quedant ben servit de trams de diedre i fissures tècnics, físics i atlètics. 

 
N'adjunto sobre la topo del Soldevila a les 100 millors el material que hem trobat. D'expansions s'ha desfet la malifeta i només queda un cargol de progressió arribant a la segona reunió poc rellevant. Totes les R continuen amb parabolt amb anella i espits, excepte l'última que és de tres espits. De material, podem fer amb joc d'aliens complert i els friends fins al C3 repetint de l'1 al 3 (portàvem el 4 però no el fem servir enlloc imprescindible)

 
Molt bona via, on gaudir del flotants, equipada als trams més difícils i on és fàcil passar amb V+A1 si no es fa en lliure. S'ha d'escalar a trams però sense ser exposada. Sobre l'itinerari, hem marcat el que sembla la ruta original (sense compartir llarg amb l'Anglada-Cerdà).. sortint de la R de la feixa hem seguit bastant recte i escalat un diedre paral.lel molt franc fins a caçar a esquerres el clau paral.lel a la reunió de l'AC... amb uns 5m d'ensamble hem enllaçat aquest 5è i 6è llarg. 

Al darrer tram de l'últim llarg hi ha dos diedres paral.lels per on sortir... nosaltres hem escalat el de la dreta (hi ha un clau a la part superior) però la reunió està a la sortida del de l'esquerra (?)... ens l'hem saltada i l'hem muntada al següent ressalt un cop escalat però millor fer-la.




Interessants apunts a la ressenya del llibre del Jaume Matas, enamorat del lloc. Novament, valen la pena aquests apunts sobre l'obertura d'aquesta i la veïna AC. 


Croquis de Matas, J. 1988. Escaladas al PN del Cadí. Ed. SRoc

Sobre el descens, sembla que s'han creat dos variants, la original que es manté per la mateixa feixa fins a arribar amb una rampa delicada però no difícil a la canal del Cristall, i una segona baixant des d'un collet a la feixa del pis inferior amb una arribada a la canal, aquesta, si, exposada del tot!. Quan l'AC i la Berta vam baixar per aquí i no és gens recomanable. Aquest dia amb el rentat de les pluges, una cordada d'escaladors van arribar al punt de sortida i van recular. La confusió ve, m'imagino, perquè al collet hi ha fites grosses si mires avall, i t'hi porten. Sigui com sigui, si és vol "consoldar" aquesta camí de baixada, i malgrat no és gens del meu gust, seria raonable posar una cadena al final o bé, definitivament, fer servir el de "sempre" i treure les fites que et porten avall.



Preciosa escalada de les que reconforten l'ànima, moltbefetaidesfetambelSamuil'Oriol i contentsambelpuntvermell... una dia amb tarda de no tempestes!

21 jul. 2015

A la CER l'Escala amb variant de sorida (Montgrí)

**

La constància de la gent de la costa va donant molt de si i aquesta i la seva veïna i repetida Intrèpida sirena són dues bones propostes al lloc d'escalades sobre la mar, amb aquell punt d'exotisme que sempre ofereix tenir el blau de fons. 


 
Poc a afegir de la info que ja corre a la xarxa (aquí detalls sobre el taxi per arribar-hi), només un apunt a tenir en compte: evitar el dies de més humitat, aquest dia la roca suada li va afegir un plus de dificultat interessant i li va treure gaudi a l'escalada. No menystenir el grau de la topo, a la via s'ha d'escalar i al estar m'imagino equipada per dalt, fa que el xapatge no sigui sempre el més lògic. Al cinto hem afegit el semàfor d'aliens i friends mitjans fins al C2 per reforçar l'equipament, però si es va bé de grau es pot ometre. Fart de roca suada, sortim per la variant del darrer llarg, molt estètica i de lògica clàssica (marco a la topo el material que hem trobat). La via entra a l'ombra a mig matí.



L'accés el fem amb taxi des de Montgó i la tornada a peu pel bonic camí de ronda evident que en 30' et torna a la platja i t'invita al bany a les calones que vas trobant.


BonaescaladaquetposatomoltbenfetaidesfetamblaMartaRaqueliJoan.... i la companyia de la mar salada que aquest dia ens embetuma de cap a peus...