Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

24 febr. 2015

A la Destroyer i la Krak-Tak (Montroig)

**


Recuperem el gust per la clàssica amb aquesta bon doblet, d'escalades amb el segell de la terra ferma, i que marquen distàncies amb els temps i propostes que corren també al lloc. Bon parell de vies no molt llargues i prou ràpides d'escalar.



La Destroyer segueix una línia prou lògica i en destaca el tercer llarg, un fissura placa de roca excel·lent.lent. En aquest llarg veiem en aquesta piulada que va saltar el segon clau. Ara es passa bé igualment amb els micros. Bona escalada, amb el grau de 6b ben posat, que només dóna sensació de més perquè a voltes hi ha "aire" entre les xapes. El darrer llarg l'hem escalat recta vertical i queda prou maco sobre el IV+ clàssic del lloc. A la dreta hi ha un projecte en curs del Marmo i cia., que pel que sembla ha sortit també de qualitat. Roca en conjunt molt bona excepte algun curt tram. Sageta al peu de via





Topo de la bona nova guia d'escalades al Montroig (J.Marmolejo i Joan Escuer), on s'hi nota que s'ha fet un esforç per homogeneitzar graduacions sense perdre el punt clàssic.


Aprofitant el còmode descens a peu per la canal que separa els dos panys i que s'ha obert per entaforar quatre esportives per allà, i en un moment tornem a ser a la base per escalar la Krak-Tak (J. Cauvet i J. Terraza, 12/1992). Gust de via resseguint un diedre de dalt a baix, on només trobarem equipades i no cal més, les reunions. En comparació, el 6a de l'últim llarg que marca la topo del llibre no és molt diferent dels V+ del segon llarg, En conjunt tota la via sobre el V/V+ clàssic del lloc, ferros i amunt. Roca a controlar en algun tram i molt bona a la resta. Ull amb el bloc sospitós del tercer llarg, realment sospitós.. es pot flanquejar per sota a esquerres per ni tocar-lo. TAK a la roca al peu de via.




Per les dues vies de material anàvem amb el mateix; aliens i càmalots fins al 4 i alguns tascons opcionals. Els 2 claus opcionals que marca la guia per la Destroyer ho són del tot. Tanmateix, pujar i deixar un pla on hi era, ho posarà més fàcil.



Luxe de Montroig resguardats del vent, ... escalades que traspuen essència i que durin.





ActivitatmoltbenfetaidesfetambelJordi el dia que el vent s'ho enduia tot

21 febr. 2015

Busa, a la sud de la Presó

**


Enfilem a repetir l'escalada d'una evident fissura-xemeneia que retalla pel mig la paret sud de la Presó del Capolatell. Es tracta d'una via oberta pels bons escaladors cardonins, i que molt possiblement no està acabada. En tot cas, es passa bé amb un semàfor d'aliens i un joc de càmalots del 0.5 al 3 (4 opcional). I si els tenim, els tricams també ens aniran bé.


El primer llarg l'escalem per la lògica d'un diedre, és el més brut, i fins que no passem la primera sabina no trobarem la primera de les 5 expansions del llarg, fins a la R de dos bolts a la base del gran diedre xemeneia central. Son 50m d'escalada. Al segon hi trobarem 7 expansions, és molt maco i trempat, arribant a la reunió de dos bolts haurem de parar compte amb la roca. 50m més. 


L'últim està possiblement inacabat, és no hi ha la roca més discreta, i només trobem un bolt a tocar de la reunió. Aquí la xemeneia es fa ben angosta a trams. 25m. La dificultat és bastant homogènia sobre el V i V+ en tots els llargs. Roca en conjunt bona i dolenta a trams.






Aquesta banda de la muralla acull també la nova via Bronx enllestida per l'Edu.G Palma i el Martí Jubany en un dia de moltes preses, martells que cauen i allà estan, i ventoleres que tot s'ho emporten. També a la dreta de la Sangrhilà i via d'en Kiko, amb en Ricard tenim arrencat un nou projecte resseguint una xemeneia de dalt a baix... ben dret com acostumen a ser totes les escalades a Busa.


La fissura escalada, i fa unes setmanes obrint el primer llarg del Bronx




Al segon llarg del Bronx i al primer del projecte de la xemeneia


Al segon llarg de la xemeneia, que de baixa a dalt retalla tot el pany

Croquis del lloc, i aquest darrer dia que arranquem el niu d'un murisec al tastar un pont de roca.. quin greu

EscaladamoltbenfetaidesfetamblaTxell, i les noves obertures que van i venen amb estil propi

Pic de Nabre, 2.692m MBEAS3 (Arièja)

***


Fantàstica sortida d'esquídescoberta a l'Arièja, aquest troç de Pirineus que amaga mil secrets i racons descoberts o per ser descoberts. D'enormes formes imaginatives i muntanyes tretes d'un conte de fades. On el silenci irromp, i l'ànima calla. Quina solitud, i més blanca!




L'excursió arrenca al recollit poble de Mérens les Vals d'on el més fàcil per començar és seguir la traça del GR10 que surt de les últimes cases de Vives, per l'esquerra del riu  (nosaltres pugem pel camí de la dreta del riu fins a trobar-lo passat un pont de ferro). A partir d'aquí ja no hi ha més secret que resseguir l'allargada vall fins al seu capdamunt. El pic de Nabre, és una de les puntes que tanquen la capçalera i fa de divisòria amb la resta de valls i valletes entranyables del lloc (Orlú, Besines i Lanós).





L'itinerari és llarg, d'uns 15km, fins a atènyer el cap de la vall. La progressió és constant i anem trobant el pas fàcilment per replans i cubetes sempre senzilles. A la base de la portella de Madides s'obra fantàstica la cubeta final que mena al pic de Nabre, al seu extrem esquerra amb un gir descarat per formar una bona pala final orientada al SO. Una fantàstica aleta de tauró rocallosa amanida amb una esvelta agulla. Una piràmide amb l'amplada justa per recollir el blanc i fer l'esquiada des del cim possible, tot i que aquí dalt no es pot fallar i els primers metres són prou exposats. 






Sobre l'estat de la neu, n'em trobat des de l'aparcament però de baixada ens hem tret els esquís a un quilòmetre abans del poble. Neu pols ben conservada en orientacions obagues, i ben transformada i estable a les sud. Només les obagues en alçada i més pendents feia pensar en les allaus. A les cotes més baixes, enduria en superfície i de mal esquiar tot i que no feia crosta.

En conjunt és un itinerari força segur a les allaus, a compte de trobar la pala final ben estable.





Pel lloc s'endevinen circulars que farien encara més completa la sortida aprofitant el vèrtex proper de l'esquena d'ase, que queden pendents. 

Gran jornada de pireneisme ben entès, ... descobertes que hi són a tocar.









I ull! val la pena posar una tovallola al fons de al motxilla! les aigües sulfuroses de la vall a tocar del poble permeten el bany a l'hivern! 

granjornadamoltbenfetaidesfetambelnasfidelSamuilaSandraielfentseriesRobert... dia de vent aturat, gran sol, gran blanc.