Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

11 jul. 2016

a la Haikus, del Pedraforca

*

Haikus, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses; es tracta d'una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores (que normalment se substitueixen per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües). La seva poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Els autors de haiku s'anomenen haijin (wiki dixit)

La via treu el millor suc del que quedava lliure del pany, i té un interès relatiu (o serà baix per a molts) a cavall del col.lecionisme i el romanticisme.. abstenir-se si volem vibrar o fruir o acabar desfogats. Nosaltres vam entrar (variant sense més) per la vertical del pi que marca el final de l'L1 i surt prou bé (la reunió està passat el pi a l'esquerra, a un relleix natural). Graus amables per ser del segell ABC i dificultats concentrades a passos puntuals. Fins al C2 anirem molt ben acompanyats. L'únic apunt important és comptar que el ràpel és a base de tres burils + cordino i mallon, en prou bon estat emperò. Quatre imatges i topo maldestrament tunejada. 



....i sempre acompanyats del meravellós entorn del Pedra, gegantí que sobresurt d'enmig de totes les banalitzacions fetes muntanya que l'envolten, i envaeixen... aquest cop, la intensitat que no es troba en l'escalada, si ho és, tan fàcil, en l'embadaliment..



pura poesia...

Per saber-ne més... l'artista de la vertical, i de la poesia

7 juny 2016

..a la GAM de Diables (Montserrat)

***

Escalem aquesta hiper-clàssica i boníssima via de la nord de Montserrat, que sovint no es deixa fer al primer intent ara per un motiu ara per un altre... i és que el compromís de sortir per dalt (o fer una retirada complicada) passat el joc de sostres marquen pauta. Aquest dia amb la calma i sense presa acabem sortint per dalt, gaudint de la "verticualitat" del lloc i el mar de còdols; ..on perdre del tot el nord. 


Uns compis a la veïna CADE..




Poc a afegir a la molta informació de la xarxa, més que la que l'Edu afegirà al seu web. Uns pocs comentaris...
* Millor entrar per la canal vegetada que no per la placa fineta de la dreta equipada amb burils, és finet finet..
* Graus clàssics ben ajustats! a voltes es poden pujar un grau sencer, però bé, aquí ja se sap on vas. El pas més obligat l'hem trobat al quart llarg, ha saltat un clau al final del diedre i toca fer una bona remada amb flotants als peus.. si portem un ganxo petit és molt fàcil de trampejar. El pas desentona - o li he entrat fatal .- i estaria bé reposar-hi el clau.
* El segon llarg sortint del sostre és el més difícil en lliure, però possiblement tot trampejable en A1.
* Nosaltres obviem la role penjada d'aquest llarg i seguim fins al primer bolt de la placa de sortida que està acompanyat de molts burils en prou bon estat.
* La via en conjunt és prou exigent, no menystenir-la a partir de la graduació de les topos..



De material, anàvem amb semàfor d'aliens i càmalots fins al C2, i la plaqueta pel cinquè llarg (a aquest, hi ha un passatge amb expansions velles prou interessant). Si completem el joc de micros o l'acompanyem amb tascons anirem més amples. Al cim hi ha una reunió de dos bolts a la vessant oposada, .. o alternativament a un sabina al llom cap al sud. Tunejo el croquis del Castellet, i queda reflectida part de les anades i tornades de material.. 




Preciosa passejada vertical farcida d'història i històries montserratines. Del tot imprescindible. 







Moltbonicaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Edu.. i aquell sabor que deixa la muntanya màgica, que a voltes, continua sobresortint, i sobrevolant, de tot allò que no és important a la vida...

19 maig 2016

a la Sol de tarda, Busa sud

***


Fem un repe d'aquesta via enllestida l'octubre passat i que no havia pogut escalar acompanyat.. confirmem els graus una mica a la baixa i deixem la topo actualitzada. Curta i ben bona via, amb un segon llarg de cinc estrelles de fissura dins dels  més bons de la muralla... caldrà tastar algun el darrer llarg de la Taladre pel quadre que es veu igual d'estètica! (per en aquesta, per arribar-hi ha és una altra història).







Sembla que la via està agradant força. El mateix dia aquest parell també escalen la Mirades que hi són, quedant una bona combinació en un dia...



Pany dret de la muralla sud on, junt amb la Hotel California fa una bona trilogia d'escalades amb sabor a Busa

caladamoltbenfetaidesfetambelQuimielRicard... dies on encara tot està calmat per aquests verals!

13 maig 2016

skimo a Arcalís (Andorra)

**

dies de neus pols efímeres que només es conserven les primeres estones del dia.. en una setmana, el ben estable i transformat mantell de cap a peus ha patit una bona remenada, amb un primer episodi de precipitacions molt abundants amb la cota de neu a molta alçada que ha humitejat el mantell en profunditat, per després noves precipitacions, més fredes però menys abundants. El resultat ha estat una bona rentada a cotes baixes, i un combinat difícil de gestionar allà on hi ha neu. Ahir descartem cap opció de circulars ja que les vessants E i S ja trobem que, ben aviat, el mig pam de capa endurida en superfície del regel de la nit i que té uns centímetres de neu pols, cedeix, i posa al descobert un bon tou de neu gens cohesiva fins a la mateixa capa de neu amb pols sahariana...  Vist com ho veiem, sembla ben poc recomanable planificar voltes que demanin baixades en E-S, inevitables aquí si volem saltar la frontera .. la qüestió rau en si la inestabilitat d'avui i demà deixarà treballar bé la calor i fred amb hores suficients per tornar a regelar en profunditat el mantell (i que la capa marró ho faci igual!?), i reprendre la "lògica" de les allaus segons horari i orientació de més tou a menys a més profunditat, i no com aquest dia que ho trobem invertit. 

Al fons, la S del Tristaina i cia que vam recórrer en circular tot just fa un any

Mentrestant, ens limitem a esquiar la bona neu pols de la nord cap al pic d'Arcalís on la neu es mostra més enduria en profunditat.. s'ennuvola ràpid, i deixem el segon ascens a mitges, mentre la neu ja s'ha humitejat del tot per tot.

Petites plaques de vent a la vessant sud del llom





Amb les traces de la primera baixada al fons...

Allau de fusió sortit del forn i tall fet a una vessant E (més o menys a l'esquerra del roc gros a tocar de l'esquiador)

EsquiadamoltbenfetaidesfetambelGuilleiunblancdecondicionsdeliciosesperuninstant..