***
Poder d'atracció....
Hi ha racons del món que floten sobre la mar, i fan surar l’ànima. Mal enclavats a posta, aquesta també es mou com la terra que trepitja amb el va i ve de les ones, sempre tant sàvies, de tants pensaments que despresos evoca la mar. Amb una sola mirada n’hi ha prou per adonar-se’n que som presoners del nostre alè de llibertat
Benvinguda a l'Isola Rossa
Una illa, un plànol, i l’autonomia d’un vehicle per dormir sota el llençols dels estels. No cal gaire més per descobrir els tresors que amaga Sardinna a cada gir. El nas fi i la mirada tova és suficient per descobrir parets descobertes, o no, d’itineraris que semblen fets per enllaçar la mar amb el cel, tot d’un blau que enlluerna.
Formacions granítiques que amagen alguna bona sorpresa a Cala Sarraina, costa nord
Algunes imatges per seguir viatjant... de reptes alguns que pacients esperen el seu torn...
Piscines i opcions a l'Isola Rossa
Granit gaudinià a Capo Testa, a l'extrem NE de l'illa
Al ritme de l'illa i al Golfo Aranci, al NO de l'illa
Despertar a l'altiplà de Bedduso prop la cita del vino de Monti, i a arran de mar
Cala Fuili (amb esportives no massa maques en un racó genial) i parets pensades per l'escalada neta que sobreviuen (o faran?) a les vies esportives de Cala Gonnone, molt freqüentada i amb roca gastada
Suparmonte di Dorgali, al massís de Gennargentu, des de la Cantiere Forestale sa Pruna, a la carretera de Dorgali a Baunei, imprescindible terreny de descoberta plè d'opcions
La punta Goloritze (emblema de l'escalada sarda, ens tocarà matinar per no demanar torn) al Golfo di Orosei
Punta Giradili, segurament la paret més bonica de l'illa i l'esperó per on discorre la boltada Wolfgang Güllich, un terreny d'aventura eclipsat
La Pedra Longa al sud del golfo di Orosei i el calcari blanc de Bugerru, al SO de l'illa
Espedats de calcari des de la spiaga di Funtanamere
Terreny d'escalada neta sobre el mar i l'agulla escalada del Cabo Pecora, al SO de l'illa
Granit que es fon sobre la mar i l'efecte del vent sota un tapís de líquens a Torre Argentina, a l'O de l'illa
I alguns comentaris potser útils als viatjants:
* Les pizzes i els cafès, a més de boníssims, són barats, si més no comparat amb el cost de la cervesa local. Del vi que es fa a l’illa amb la varietat de raïm cannonau ens en podem fer un fart, gaudint del paladar de cada cita del vino.
* “Bella, m'ha encantat el país, la seva gent, la seva cultura, la seva actitud de vida, la seva manera de conduir, de menjar, de riure, de parlar, d'obrir-se encuriosits al món. Encantador.”
* Per primer cop hi ha línia de Barcelona a Porto Rosso, i d’oferta el cotxe viatja gratuït. Baratíssim.
* La propietat de la terra és sobretot privada, hi ha molt de bestiar (ovelles, cabres, vaques, porcs, i cavalls), deveses, vinyedes... i enfilats i tanques que barren el pas. Cal respectar-ho tot, i tenir-ho en compte alhora de buscar el lloc on fer nit si dormim sota els estels sobre quatre rodes. La majoria (que no totes!) de platges o llocs són accessibles i trobarem on aparcar i dormir, fins i tot a les zones més turístiques on hi ha cartells de prohibit ‘furgoneteo’ sembla que ara a aquesta època no s’ho miren tant. O a posar-li un poquet de morro que a Itàlia això està permès.
* A diferència de Còrsega, l’interior de Sardenya no sorprèn tant si estem acostumats al paisatge d’aquí. Si es vol val la pena ser selectius amb allà per on es passa (monte Limbara, altiplà de Bedduso, ...), i en general les zones granítiques de Gallura, Sárrabus i el mar de calcari de Gennargentu... i dedicar-se molt al fart de costa d’aigües increïblement transparents per tot.
* Principis d’octubre, i temperatures d’estiu.
* A Sardenya (Itàlia?) condueixen amb els llums oberts.
* Gennargentu és on es concentra la majoria de tàpia llarga, de calcari de qualitat, i on hi cap molt per fer. Si no hi ha masses dies, val la pena centrar-se allà. Tot i així les carreteres i desnivells són bestials, d’arran de mar a cotes de 900m en poc més de 20km, estar millor anar amb la casa al damunt que no tenir un allotjament fixa, que ens portarà molta estona d’anar i tornar dels llocs.
* O encara millor, arribar-se a l’illa amb un veler i fer incursions breus amb cotxe de lloguer! Hi ha espadats arreu amb caigudes sobre la mar espectaculars on poder-s’hi arribar per encetar itineraris ha de ser un luxe.
* Qüestió de gustos, allunyeu-vos de les zones hiper-publicitades on cal fer cua per vies d’escalada esportiva, a voltes no tant meravelloses, això si en un entorn preciós. Sardenya ha caigut a la xarxa de la moda escaladora que ens porta a replicar allò que tothom fa.... però és exquisidament fàcil sortir-se’n i trobar-se allà on et doni la gana.
* El nudisme a Itàlia no es porta bé, ni els pits es despullen a les platges. Discrets i amb respecte, tampoc et falta de res.
* Info sobre escalades a l’illa al Vèrtex 207 (agost 2006) de la mà de l’incombustible paraboler-ho Albert Cortés i del clàssic Guillem Ullastre, amb testimoni d’algunes vies llargues (també escoles esportives, amb topo de Cala Gonnone, allà on va tothom), i als webs habituals de sardiniaclimb i pietradiluna.
* Si anem amb el tempus collat, val la pena mirar de documentar-se bé de les opcions d’escalada de paret llarga semi-equipada a priori, les guies publicades de l’illa en general busquen el client abundant (molt de centre-europeu) que pràctica l’esportiva (sembla ser la que predomina a l’illa). O no les vam saber trobar.
* De fogonets de rosca no en vam trobar, aneu veu aprovisionats per si de cas.
Impressiona veure caure la via làctia sobre l’horitzó de negre fosquíssim de la mar. Que tot ho remou.
(Fotos:CrisEl-Hage&EduPlana)
I tanmateix, què empeny amunt?
