A l'Aneto per l'espatlla

**

Aquesta és una sortida del dia abans de que quedés oberta la porta a les borrasques que van passant i que seguirant fent-ho uns dies, sembla que fins el canvi de lluna. I que amb la baixada de temperatures que hi ha estan deixant neu, i abundant, als Pirineus.

Sortim de l'Hospital amb els esquís als peus i enfilem a l'Aneto per l'espatlla passant pel pla d'Aigüalluts. El descens el fem per la glacera. Un cop al pla tornem a calçar pells per remuntar el coll sota el pic de la Renculsa que porta al refu del mateix nom, i esquiar per les obagues fins a l'aparcament fent el darrer tram per la pista, ben innivada. Ens surten dos mil metres de desnivell.

 

D'un dia radiant, i de gran blanc. Quin goig de final de temporada que s'endevina... Ull però que amb els gruixos de neu que hi ha i aquella calorada a l'abril hi ha allaus impresionants, i esquerdes a zones de ressalts i tubs que no es veuen ben bé fins que hi ets a sobre passant amb els esquís. .. Els relleus de la neu a cotes baixes i poca pendent ja estan molt ondulats i són de mal foquejar amb la neu dura del matí i només fàcils d'esquiar quan la neu està del tot estovada.

Aquell cap de setmana al pas de Mahoma hi havia hagut el trist accident amb final fatal i tot agafa una mica més d'impresió. Quina pena. Fa pensar, si acabarà com a tants llocs, amb algun ferro per fer la cosa més segura (?).

Fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambenmarcilaclàudia quins em fan de llebre!milgràcies... i un d'aquests dies de muntanya que podrien no acabar-se mai..

a la Paraimara (Perles)

**

Aquest cop si ens posem a una via que val la pena :) ... aprofito per treure'm de sobre el puntet vermell de l'últim llarg i del penúltim en lliure de segon.. apa-li! hi havia ganes i quedava pendent. Així actualitzo la topo amb tots els passos en lliure. Aquest any celebra el seu cinquè aniversari i es manté en bona forma, s'hi veuen repeticions i agrada. Inevitable la vegetació que segueix el seu curs en el diedre del primer llarg porta d'entrada al sistema de desploms de la part superior, que aprofitem per sanejar una mica i recuperar fissures, però a mà sempre quedes curt i ho fas malament.

Un apunt, el projecte que quedava a un díedre a la dreta amb un espit a l'inici ja ha estat ocupat per una indi-via en el seu estil de quasi-equipada... una línia que era desitjada. Una més! que l'espai és un i no hi ha aturador!!

I pels sembrats d'aquest any a la plana, que fan molt goig..

sota el vol del sisó, ..

el gaig blau, perdius, abellarols, les puputs, tòrlits, tudons.. 

quina festassa hi havia! Conills per tot, astors, aligots..

llum sedona que hi ha un moment que sembla buscar el capvespre amb pressa.

Caure avall, descansar, pentinar el grà de l'espiga que aquest any enfila orgullosa

bonicaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniol i una primavera que se surt de mare... ara sota ruixats que fins el canvi de lluna no voldran marxar, diuen

A la Cuca de llum del Montsec d'Ares

*

Aquesta és una via que es troba resseguint un poc definit esperó gens continuo abans d'arribar a la paret de Fontfreda. Corre bastanta info per la xarxa. El segon llarg és molt maco i el primer i tercer s'escalen bé. A partir d'aquí la resta són murs entre grans repises. Ull amb la roca, més enllà de la típica de terrenys d'aventura i de que no hi ha mala roca sino mals escaladors i tal, hi ha varis trams que passa sobre blocs encaixats a mode de tetris que el dia que vulguin desencaixar-se no hi haurà on amagar-se, sobretot amb les R muntades a les verticals dels llargs com són sovint. 

Amb el Montsec de Meià a la dreta del riu, i el tall que ressegueix l'autentic rut Xaví Teixidó ben visible

És una via quasi i estranyament equiapada, sovint amb bolts al cantó de fantàstiques fissures on entraria al gust tot el ferro que toca enfilar, ja que algun lloc o altre l'has de posar, o a desmà de la lògica, que no protegeixen el pas o regalant algun sortida d'R trepidant !? ..bé, allà queda. Els graus ballen, plus amunt plus avall i anarinant. El primer llarg porta a una feixa, després venen dos que fan un mur, i la resta queden tallats per feixes on toca caminar ..

 

Escaladanogairemacafetaidesfetambl'axeliaquellpuntdeprimaveraperfecteperescalaralestàpiesquemiren.. al gran sud

Regulacions a la Roca dels Arcs i la Montse Pueyo

**

Escalem aquesta via recentement restaurada pels seus oberturistes. Passatges macos d'una línia que troba el pas per l'evident diedre que ratlla aquest tram de paret mirant d'evitar-lo per les plaques de la dreta allà on és més brut o més impossible. De material els tascons són prescindibles, i el C3 només el farem anar al quart llarg i per comoditat. Es bò pensar en la placa del segon llarg oberta amb l'única expansió original de la via segons explica en Joan, abans de que els bolts de la Somni de Q. s'hi fiquessin. Al nostre modest gust, no li haguessim afegit cap expansió de més en la restauració, tot i que en això els oberturistes manen. Vaja, li treu sensacions. Els graus són els de l'època de quan es va obrir, i el que ara anomenen de 6a+ ens ha semblat més difícil, però bé, allà està. 

 

Aquest hivern ja fa dies que al peu de via de la Tierra de Nadie s'hi ha penjat el cartell que en restringeix l'escalada, i de la seva veïna Factor 2 (aquesta té una repetició feta a principis de febrer d'aquest any). A una feixa s'hi troba un niu amb dos polls que estan tirant endavant, sembla ser que d'àguila daurada (per confirmar, espècie bastant menys comuna i més delicada que el voltor comú). Avui comentava amb un company expert ocellaire, a on es trobava el niu i per on passa aquesta via... i ell em comentava de retorn que fora recomanable no escalar tampoc la Montse Pueyo que de fet hi passa tan aprop com la Factor 2. Bé, aquí queda, i la bonica imatge dels polls que em vaig trobar de cara quan em separava un moment de la línia, el zoom va fer la resta.

El món de les restriccions no és fàcil i menys en un moment on algunes poblacions de bestioles voladores s'estan estenen per tot,. A algunes parets l'augment de nius és notori. Però depen de nosaltres de fer-ho compatible i sempre serà d'agraïr la restricció selectiva en funció de l'aparició o no de la pollada, que no caure en generalitzacions barrueres que no porten enlloc. Doncs això, que acabarà depenent una mica de tots plegats.

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'aniol i aquests dies de primavera que t'ho posen tot tan fàcil

al Posets per Viadós i les allaus d'aquests dies

**

La idea era completar la circular escalant el corredor Jean Arlaud per tornar a les bordes de Viadós per la normal del Posets. Canvis d'última hora i el gruix de l'últim episodi de neus fan difícil obrir traça, i més en solitari buscant el corredor que haurà d'esperar. Aquell dia cap dels intents aconsegueix passar de la seva base. Ja hi tornarem doncs. Pel camí, gaudim d'un paisatge de gran blanc d'un dia assolellat excepcional i un descens des de l'aresta cimera primer sobre neu pols, després sobre neu crosta uns 400m de desnivell (a la nit alguns núvols han dormit amb les muntanyes) per arribar a la crema-primavera de luxe que ens acompanya fins a baix.

La neu es troba a la cabana de la Bassa (1.880m), a 15' passat el riu. Continua i abundant fins al cim. Ens expliquen els que venen del sud, que al refu de l'Àngel Orús la neu comença al mateix refugi. Castanessa ben blanc, des del regui de Posets també s'hi veu neu, al refugi de Pescadores de Coronas la neu ha de començar a allà mateix (no a la sud de l'Aneto però on el primer tram ja es veus sense neu). També la zona del Culfreda des del refugi lliure de Tabernés es veia molt bé.

Molta gent al refugi de Viadós (madrilenys de pont d'1-2 de maig) i servei molt just i gens pensat per la gent que fa muntanya. Horari d'esmorzar a partir de les 6 i mitja! No espereu un guarda que us expliqui les condicions de la muntanya més enllà del que es veu des de la finestra. L'accés net i factible amb tursime normal, esperem que aquesta pista no l'asfaltin mai!

I un apunt sobre aquest darrer episodi de nevades (del 26 al 30d'abril) molt abundants (registres de fins a 50cm) i amb fred a l'inici, alternant amb pujades de cota després, pluja, ennuvolades, per tornar les nits sense núvols i el bon regel nocturn. Tot un gruix que a orientacions sud ha transformat del tot en pocs dies però que a orientacions obagues en alçada ha mantingut plaques inestables com les que vam veure caigudes del dia abans (divendres). Un risc aparentment predictible que extranyament no tots els butlletins o 'pseudo'-butlletins van recollir i aquí han quedat.

Alhora, el tema invita a una reflexió. Cada any per aquestes dates que coincideix amb el tancament de les pistes d'esquí els serveis de predicció deixen el personal sota mínims i els butlletins es distancien en el temps, en el millor dels casos. En canvi, les darreres temporades estan havent patrons de nevades abundants i tardanes, que ho posen tot 'potes amunt'. Neus d'hivern amb calendari de butlletins de primavera que no sempre són compatibles.

Allaus de fusió i de placa que s'encavallen i fan caure plaques de més a sota (amb unes traces de pujada del matí que l'atravessen), o provocades per les traces d'esquí baixant? (dreta)

Allaus en orientacions SE a la zona d'Arcalís el 30/4

Esquiadamoltbenfetaidesfeta ambl'equipassudeganxetsdemelderomaní i en pepzwing, i la força d'una primavera que agunta freda fins aquest dia, de moment..