Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 jul. 2015

A l'Esperó de la Martina (Busa sud)

**

A Busa entre les fissures i diedres que dibuixen els espadats apareixen murs compactes a voltes amb roca realment bona. Rarament la bona roca té continuïtat i sempre ens tocarà un llarg menys agraït dins el recorregut. Però quan enganxes un d'aquests tan ben petrificats, deixar-se anar amb el gest és un luxe. Aquesta via (topo) es troba a mig camí, un primer llarg poc agraït dóna pas a dos superiors que tenen roca ben bona (amb feinada de raspallat i tot) i són un gust d'escalar. Aquí la cosa ha quedat de via equipada. El grau ens ha semblat ben amable.

A l'esquerra del diedre s'endevina el projecte iniciat per la pregona fissura de dalt a baix que retalla el mur!

Bona opció per les tardes d'estiu, amb ombra a partir del migdia.

EscaladadanarinantmoltbenfetaidesfetambelLleïr... tardes de llums i sedosos llençols de boscos i masies

28 jul. 2015

A la Cerdà-Pokorski de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

***

Escalem aquesta fantàstica via clàssica i imprescindible de la banda oriental dels Pirineus, carregada d'història i valor, essències d'un alpinisme d'aventura i dur com la roca per on es passejava... Itinerari que en el seu moment era considerat de gran dificultat i que la tecnologia d'avui el fa tan agradable d'escalar quedant ben servit de trams de diedre i fissures tècnics, físics i atlètics. 

 
N'adjunto sobre la topo del Soldevila a les 100 millors el material que hem trobat. D'expansions s'ha desfet la malifeta i només queda un cargol de progressió arribant a la segona reunió poc rellevant. Totes les R continuen amb parabolt amb anella i espits, excepte l'última que és de tres espits. De material, podem fer amb joc d'aliens complert i els friends fins al C3 repetint de l'1 al 3 (portàvem el 4 però no el fem servir enlloc imprescindible)

 
Molt bona via, on gaudir del flotants, equipada als trams més difícils i on és fàcil passar amb V+A1 si no es fa en lliure. S'ha d'escalar a trams però sense ser exposada. Sobre l'itinerari, hem marcat el que sembla la ruta original (sense compartir llarg amb l'Anglada-Cerdà).. sortint de la R de la feixa hem seguit bastant recte i escalat un diedre paral.lel molt franc fins a caçar a esquerres el clau paral.lel a la reunió de l'AC... amb uns 5m d'ensamble hem enllaçat aquest 5è i 6è llarg. 

Al darrer tram de l'últim llarg hi ha dos diedres paral.lels per on sortir... nosaltres hem escalat el de la dreta (hi ha un clau a la part superior) però la reunió està a la sortida del de l'esquerra (?)... ens l'hem saltada i l'hem muntada al següent ressalt un cop escalat però millor fer-la.




Interessants apunts a la ressenya del llibre del Jaume Matas, enamorat del lloc. Novament, valen la pena aquests apunts sobre l'obertura d'aquesta i la veïna AC. 


Croquis de Matas, J. 1988. Escaladas al PN del Cadí. Ed. SRoc

Sobre el descens, sembla que s'han creat dos variants, la original que es manté per la mateixa feixa fins a arribar amb una rampa delicada però no difícil a la canal del Cristall, i una segona baixant des d'un collet a la feixa del pis inferior amb una arribada a la canal, aquesta, si, exposada del tot!. Quan l'AC i la Berta vam baixar per aquí i no és gens recomanable. Aquest dia amb el rentat de les pluges, una cordada d'escaladors van arribar al punt de sortida i van recular. La confusió ve, m'imagino, perquè al collet hi ha fites grosses si mires avall, i t'hi porten. Sigui com sigui, si és vol "consoldar" aquesta camí de baixada, i malgrat no és gens del meu gust, seria raonable posar una cadena al final o bé, definitivament, fer servir el de "sempre" i treure les fites que et porten avall.



Preciosa escalada de les que reconforten l'ànima, moltbefetaidesfetambelSamuil'Oriol i contentsambelpuntvermell... una dia amb tarda de no tempestes!

21 jul. 2015

A la CER l'Escala amb variant de sorida (Montgrí)

**

La constància de la gent de la costa va donant molt de si i aquesta i la seva veïna i repetida Intrèpida sirena són dues bones propostes al lloc d'escalades sobre la mar, amb aquell punt d'exotisme que sempre ofereix tenir el blau de fons. 


 
Poc a afegir de la info que ja corre a la xarxa (aquí detalls sobre el taxi per arribar-hi), només un apunt a tenir en compte: evitar el dies de més humitat, aquest dia la roca suada li va afegir un plus de dificultat interessant i li va treure gaudi a l'escalada. No menystenir el grau de la topo, a la via s'ha d'escalar i al estar m'imagino equipada per dalt, fa que el xapatge no sigui sempre el més lògic. Al cinto hem afegit el semàfor d'aliens i friends mitjans fins al C2 per reforçar l'equipament, però si es va bé de grau es pot ometre. Fart de roca suada, sortim per la variant del darrer llarg, molt estètica i de lògica clàssica (marco a la topo el material que hem trobat). La via entra a l'ombra a mig matí.



L'accés el fem amb taxi des de Montgó i la tornada a peu pel bonic camí de ronda evident que en 30' et torna a la platja i t'invita al bany a les calones que vas trobant.


BonaescaladaquetposatomoltbenfetaidesfetamblaMartaRaqueliJoan.... i la companyia de la mar salada que aquest dia ens embetuma de cap a peus...

19 jul. 2015

Yogurtu Ungüea, 150m 6c o V+A1 (Canalda)

**

Recuperem essències a Canalda amb aquesta bona via pels avesats al lloc. Preciós itinerari que va trobant el pas en lliure per un l'amfiteatre natural que domina aquest pany dret de la paret. Una mostra més del bon fer dels escaladors locals que es passejaven per aquesta paret tan lleugers que ara ho fa tot pesat. Quins mestres!... un cop posat l'assegurança, cop de gas i amunt, i no t'ho repensis.



La via està poc equipada amb espits i claus. Alguns espits estan amb un estat dubtós però en general es poden reforçar ben aprop.. no li aniria malament una restauració. N'adjunto la topo de l'ABC amb el material actualitzat (el primer llarg fa 45m no 30m). Ull amb aquesta d'aquí que li falten assegurances. L'inici és evident, enfilant per unes grades de III ben bé a la vertical de la cascada, i en seguida trobarem un espit camuflat al primer replà.

El primer llarg és el més selectiu, amb una entrada en flanqueig a la reunió obligat pel de primer i pel de segon tot i que unes fissuretes verticals permet col.locar tascons o aliens passat l'espit, molt difícil fent-ho en lliure emperò. El segon tampoc dóna treva. Després ja afluixa o obliga menys.



 
Moltbonaescaladamoltbenfetaidesfeta, ... recuperant essències, fantàstiques tardes d'estiu a l'ombra de la Roca de Canalda.

10 juny 2015

variants a la via del Maño (Rocamaura, Montgrí)

**


Repetim aquesta via dedicada i com a totes les vies dedicades, sempre tenen alguna cosa que s'hi nota. Aquí s'aprofita el bo i millor d'aquest pany de la paret, sortint una via prou continua malgrat l'aspecte que ofereix des de sota. 



Foto esquerra, a la "variant" (?) del primer llarg

Foto dreta, a la variant de l'últim llarg

Nosaltres quasi sense voler-ho fem un parell de "vairants" al primer (pel desplom no és pas V+!) i últim llarg (bonica i evident escalada neta, ..podent tornar al llarg amb una travessa aèria entre dos blocs - el de sota ben precari - per evitar la rampa de III de sortida). 

De material anem amb el que diu la topo i passem bé. Falta una xapa a un dels bolts de la darrera reunió al capdamunt. Sobre la via hi ha molta info a la xarxa.

La via queda a l'ombra a la tarda ara quan el sol va tan amunt... m'imagino que a finals d'estiu deu estar més estona al sol.




Bonica paret de roca peculiar amb vistes al mar i un urbanisme prou contingut... el del barri mariner de Torroella de Montgrí de l'Estartit, .. Es Ter petit .. 

Marcat en blau les "variants"



EscaladabenfetaidesfetaambelSamu.. i aquest blau de la mar salada que tot s'ho fa seu