Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 d’oct. 2016

Alba Artigas, 275m 6c (Àger)

**


Ben bona via dels Puntals una mica fora del circuit i que val ben la pena. Un parell d'apunts a la bona topo en miniatura de Luichy però suficient; el clau del darrer llarg se'ns va quedar a les mans (vam passar sense xapar-lo amb un alien o tascó al gust) i el darrer espit que fa d'R sortint del llarg li falta la xapa i el cargol (???, es munta R uns mentre més endins amb savineta i flotants). Al segona llarg hi ha un bolt afegit a mode d'R opcional i un clau abans de l'R original.






Com diu la topo, primera meitat més lleugera d'expansions (ull amb la sortida de l'R1, 6a obl. amb caiguda repisera) i segona més equipada. Nosaltres escalem la variant de IV del quart llarg, lo expo sembla entre les dues expansions, no per arribar a la primera. De material anem fins al C3 repetint algun i mitjà que no cal, i prou bé.

Accés evident des de la pista a la dreta de la també ben bones Esperó de les Colobres o Fanal Nocturn.







moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambenJordil'Ari... després d'un parell d'intents que van ser això pel fred que pelava i ens feia fora... ara si, i amb nocturnitats!

28 d’oct. 2016

Joaquin Sabina, 220m 6a (Sòcol del Montroig)

**
El C5 el passegem, fa falta el 6!

Esperonats per el pare de la criatura anem a escalar aquesta via del sòcol del Montroig, aquesta estranya paret a base de resalts amb plaques de roca ennegrida i ataronjada, de forats perfectes, o regletes i cantells de tacte suau. 




No és per menys, el nas fi de l'oberturista troba el pas més digne per arribar-se a la fissura espectacular (i difícil!) del darrer llarg, que per ella mateixa ja mereix una visita. Només apuntar que si no anem amb un càmalot del 6, tot el tram inicial fins als ponts de roca pràcticament el farem a pèl un bon troç (algun tasconet i alien de consolació), ull i puny fort! El llarg és boníssim amb un final sorprenent que mena al cim de l'agulla.


A la dreta, la gran fissu del darrer llarg

En conjunt, una via recomanable per anar recorrent les del pany, i una mica de col.leccionista  per una visita ocasional.


Com un dia se'ns va fer fosc vam tornar per acabar-la entrant pel diedre inferior de la Pic (6a dur! primera repe potser!, marcat com a Atac del tak a la topo) i el de la Pic Pic (V amable). Doncs això, variants que només farem si és que hi hem de tornar, per exemple per escalar la variant Ana Belén!

El primer i exigent llarg de la Pic, i al tercer (per enllaçar de nou amb la JS) de la Pic Pic

Escaladesdetardaivespradamoltbenfetesidesfetesambl'Ari, i el segell del Marmo que hi és per tot

26 d’oct. 2016

a la Rock n'Roll del Kurriol (Montroig)

***

Boníssima i difícil escalada al bell mig de la murall sud de la Pala Alta, on el sol espetega de valent i sembla que ajudi a vestir de verticualitat tot el pany. Un primer llarg d'artifo equilibrista dóna pas al mur central, diuen el que ho coneixen, dels més arrogants i bonics de la paret. 


 

 

En definitiva, un excel.lent recorregut on ens tocarà escalar des del primer moment (ull amb la roca al tram en lliure abans de caçar l'artifo), amb una tirada on el bolt al segon llarg que és el més obligat i difícil. El tercer, on el grau puja més, està prou equipat i és fàcil de completar. I l'últim ja és una delícia pels sentits amb un passet de flanqueig més aparent que difícil, on mal destrament s'hi ha afegit un espit que hi pinta poc, ja que queda massa baix i és incòmode de xapar. Roca de somni a trams, la de tan bona del lloc.






Grau obligat de 6a/6a+ però no exposat en cap moment. De material passaríem amb els aliens, i un joc fins al 3 (repetir algun mitjà i afegint el 4 pel segon llarg opcional). Bona piulada del Cesar aquí.




Ben bona escalada moltbenfetaidesfetambl'ArielCesar, fins a la feixa, i acabadambl'Ari l'últim llarg...

24 d’oct. 2016

Laberint en el temps (Paret de l'Extrem, Montroig)

**


Veïna a la via de la Lara hi ha aquest bonic traçat, ara restaurat amb bolts i més sanejat (roca en conjunt molt bona excepte l'inici). D'aquí fa un munt d'anys ens havíem baixat que aquell no era el dia. Ben recomanable com la seva veïna, i de fet amb una mica de ritme es podrien enllaçar les dues fent primer la de la Lara i després aquesta usant les reunions boltades per rapelar.. però bé, tampoc cal córrer. 





Amb gràcia encintant es poden enllaçar els tres primers llargs si obviem la segona R i escalem un diedret previ a la vertical d'una sabina seca (evident). El nostre segon (quart) llarg és boníssim, i un artifo inicial que es passa en lliure bé, com a mínim de segon! ... un d'aquest llargs que devia ser bestial d'obrir i anar descobrint. El darrer llarg l'entrada a la placa on hi ha el bolt la fem per l'esquerra del bombo, potser l'original segueix pel diedre. Tram final atlètic i curiós ajudats d'esquena primer i peus després per una gran sabina.

 
Bona topo dels blocsempotrats amb el material emplaçat


 

La pista que porta al coll de l'Orenga està just repassada i es passa molt bé. També la que puja al coll de Porta i continua fins al Xut.L'accés al peu de via és millor fer-lo pel peu de paret i remuntar al final per la canal.  





Benbonicaescaladamoltbenfetaidesfetambl'AnnikailaCarme... quan els aire ja comencen a girar cap a la benvinguda tardor!

17 d’oct. 2016

a la via de la Lara (Paret de l'Extrem, Montroig)

**

Escalem aquesta clàssica i bonica via de la paret de l'Extrem, on el material de l'època li manté un punt de clàssica amb cert compromís que quedarà d'allò més dissimulat quan els bolts llueixin per tot. 

 
Traçat lògic que va seguint les debilitats de la paret, fins i tot el penúltim llarg que sembla voler desmarxar-se de tot per tornar després per allà on té més sentit passar. Ben bonica via discreta i senzilla al fil de l'esperó d'un extrem de la paret que alhora ho és de tot un contrafort, amb bones vistes arreu.



De material, malgrat està equipada, els aliens i friends fins al C1 no ens faran cap nosa, ni que sigui per reforçar les reunions (excepte dues, a base de burils i espits vellots). 

Destacar al tercer llarg un pas de decisió abans de l'últim espit, i més ara sense l'entosta arrancada que de peus havia d'anar molt bé. Al penúltim llarg hi ha una funda d'espit sense cargol ni xapa entre les dues primeres expansions.. però xino xano de flanqueig es fa bé.

 
L'entrada la fem per una de les noves que arrenquen sota el sòcol, seguint un diedre placa diedre prou maco i per arrodonir una mica més la visita al lloc. 





 
Deliciad'escaladamoltbenfetaidesfetambl'Annika, i els aires que sempre corren per aquest extrem, que s'emportin allò que toca i deixin el que també toca