Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 de des. 2011

Mil.lennium, 230m 6a+ (Serrat dels Monjos, Montserrat)

**


Junt amb la Guateque i la Graffiti amb aquesta surt una bonica trilogia del pany central i més alt del Serrat dels Monjos. I potser la Mil.lennium és la maca de totes, amb un bastió final dret i sobre la vertical d'un buit que des de peu de via sembla que no pugui ser-hi.


Escalant el 4art llag vist des de la també recomanable Pic-nic (Foto:Jaumegrimp)


(Foto dreta:JaumeAnglada)

Un parell d'apunts: De l'itinerari, la via arrenca per una diedre net a l'esquerra de la Guateque i el final sortint de la paret just a la dreta trobarem una R amb dos espits abans del jardí on 10m més amunt hi ha una fita sobre una llosa fissurada on s'hi han afegit tres expansions. De material, passarem amb joc de tascons (important de petits) o els aliens i càmalots fins l'1 al cinto i unes 10 cintes. Al llarg de 6a+ és de grau agraït i no caldrà que portem peces flotants que no hi ha opció de posar res i està equipat. V+/6a obligat.




Escalant el 4art llarg (Fotos:Jg)




(Foto dreta: JA)

Pel descens, un cop a dalt i a la fita mirem cap a l'est i per una fresa molt desdibuixada (alguna fita) baixem amb compte (!) uns 30m fins una instal.lació de ràpel de 45m. Es troba a la dreta d'un esperó que es veu des de dalt i que queda penjat. Aquest ràpel ens deixa a la cubeta penjada on menen la resta de vies del pany dret del Serrat i que després de seguir el corriol avall ens porta al segon ràpel de 50m volats que ens deixen la camí. Els companys d'Osona ens comenten que el descens cap al Torrent Fondo que explica la guia és liat i poc definit.

Activitatmoltbenfetalesportesdelcanvid'anyambl'AxelielJaumeielPepquepassendarrera
MERCI als Jaumes per les fotos!

29 de des. 2011

A la Fontblanca, 2.903m BES2S3 (Andorra)

**


Ascens i descens a l'atalaia del Fontblanca per la vall del riu del Comís Vell, buscant sempre les vessants assolellades i sense presa per deixar que transformi al punt (migdia) i esquiar sobre neu primavera molt bona. La pala SO es veu molt endurida i no és recomanable. Tampoc l'ascens per la seva vall que en obligaria a pujar per vessants glaçades fins al llom.

Sobre l'estat de la neu, continua des de la carretera. Les darreres nevades han posat la cota de neu una mica a lloc, si més no a la franja nord d'Andorra, encara que els gruixos a la part baixa no són molt abundants. Neu molt estable, només possibilitat d'alguna purga per despreniment de cornisa o neu en contacte amb la roca a les canals SE de més pendent.

Com bé apuntava en Pep, ull amb la capa gelada de la pluja de fa uns dies fins a la cota 2.400m aprox. Amb el sol tan baix, el terreny pla o la franja NE-NO no transforma amb tot el dia i és una bona pista de patinatge. Aquests dies les circulars amb múltiples orientacions queden molt liimitades. I del tot recomanable evitar forts pendents sense orientació solana i amb la neu transformada.

El vent d'avui encara ho deu deixar tot més "tieso".


La línia de descens del pic d'Arcalís i el descens del Fangasses vestit de sol i ombra


Amb vistes a l'O, fantàstic terreny de joc. Itineraris de les sortides del Thoumasset, i la circular Estanyó-Serrera (vermell ascens blau descens)

El pic de Basalí al fons i els regerots gelats de la pluja en alçada

Activitatmoltbenfetaidesfetamblacompanyiaesporàdicael28dedesembredel'onze.

27 de des. 2011

A la Si us plau la clau (Rua del Roig, Solsonès)

*


la Rua del Roig on fire....

i no és per menys, en aquest mar de roca d'onatges a voltes tempestuós que és el Solsonès trobar un pany de roca conglomerada tan bona afanya els sentits. Des de que el Marcel veï del lloc va donar a conèixer aquest mur que ja han aparegut cinc itineraris i com a mínim un projecte en curs.

La penúltima aportació és aquesta bona via oberta en solitari pel Lluís i amb l'equipament just a trams (sobretot entre les dues primeres expansions de l'L2 i a les tirades fàcils de l'L3) on queden 70m d'escalda fins a 6c+ en lliure i tirades de V amb aire entre els bolts. Un semàfor d'aliens al cinto tampoc ens cremarà els dits. La topo original al seu blog i fotoperspectiva (hi falta l'exigent via de l'Ernest a la dreta d'aquesta) d'una repetició del Llorenç i cia.


Un racó de vies curtes a tenir en compte per completar una visita d'aquesta terra indòmita. Un balconet preciós amb el sol de la tarda sobre els torrents ofenosos i rases del riu Cardener ara ofegats pel pantà.

Curtaescaladafetaidefestambl'Axelenundiaderebotsdiversos

A la Matarratas de les Garrigoses (Montserrat)

*

Sense voler anem a parar a aquesta via pensant de trobar una retroclàssica però no. La via ha estat reequipada recentment i aquells 6 burils de progressió de la topo de l'Armand han passat a la història, quedant pràcticament equipada. Portàvem el croquis de la guia sud i el de la topo original de l'Armand i a diferència de la topo actualitzada de l'Edu no ens fiquem per la canal i escalem el tram central pels contraforts seguint, suposem, l'itinerari original. De fet, de l'R1 a l'R3 es pot fer amb ensamble si anem pel centre i així espavilem aquest tram central poc agraït.


Tot i el bonic primer llarg i algun passatge a dalt estètic en general no és una línia gaire agraïda i l'equipament generós li treu necessitat d'afinar el nas. Opcions de variants per donar continuïtat sortint de l'R1 i l'R5 per la vertical (algun clau). Això si, s'agafen bones perspectives dels murs finals de la Gamper i l'Harondo que piquen l'ullet, ..allò de que una escalada et porta a l'altra.


ActivitatfetaidesfetambelMarciunbonsoletqueescalfad'allòmés

21 de des. 2011

A la Miqueluchi, 140m V+ (Montroig)

**


Montroig on fire...

La batuda de caçadors ens rebota de la paret de l'Extrem i no treiem l'entrellat sobre si la tanca que s'ha col.locat al coll de Porta queda realment tancada (calen eines) o queda oberta (s'afluxia el cargol amb les mans, com a mínim al novembre era així, i el refu del xut també era obert).... però bé.

Ens refugiem a la senzilla Miqueluchi de la Pala Alta amb l'única informació de la guia del Marmo d'escalades a la Noguera... el millor dels croquis austers però suficients és que afegeixen un plus d'aventura que una bona topo redueix, tot i que no les sensacions del gest. És més, diria que una bona topo, sobretot, al que ajuda és a guanyar temps. Un altre tema són les infos de "peus i senyals", allà estan per qui vulgui llegir-les i avançar-se al misteri de cada llarg... tot és voluntari, faltaria més.


Bonica escalada i senzilla, però estètica amb el canvi de placa i un final "estupendu" amb una fissura neta a equipar. Em serveix també per treure l'entrellat de l'entrada de la Mariola Motors, sobretot després d'escalar el primer llarg pel diedre a l'esquerra de l'esperó pensant-nos que aquest era de la mariola! no gaire recomanable però mira, obrint variant de regal :)

De material passem amb semàfor d'aliens, joc de tascons i friends fins al C1 (2 opcional).

Referits a la topo orginal que em fa arribar l'Edu, enllacem l'L3 i l'L4 i fem aquest últim pel seu itinerari original. Val més la pena seguir pel diedre de la Blanqueta com ho marca el croquis de l'arrenjament del Marmo i en Sergi del 2002.

A la topo original apareixen un parell de claus a l'últim llarg que ja no hi són, i a la dreta el croquis de quan l'arrenjada de la via. Topo completa al blog de l'Edu.

Completem el dia amb una visita a la Patxanga, una proposta plagaboltada amb la idea de resseguir un fantàstic mur a la part superior.. es troba a la dreta de la Captián Veneno i és rapelable. Només calen cintes i afinar els moviments si es vol encadenar! Escalem el primer llarg que ens agafa el fosc. Em consta que els llargs de la topo estaven per confirmar.


Montroig on fire.. accessos complicats, refus a voltes tancats, parets regulades, ... costa fer-se a la idea dels temps que corren.. fins i tot el vol dels voltors abans era més lliure. No és un no a tot, és un sentiment de pèrdua, sobretot, de sentit comú, perquè encara ara tantes limitacions no semblen aportar res tan imprescindible. O la nostàlgia em traeïx.

Activitatmoltbenfetaidesfetambl'Axel'intrèpid

12 de des. 2011

Puigpedrós de Lanós per la canal central de la cara O, 2.482m BEAS3 (Cerdanya)

***


La cara oest del Puigpedrós de Lanós està ratllada de cap a cap per canals i corredors per tot. Pel bell mig la parteix una línia neta i ampla fins al capdamunt. D'aquestes de tenir-li l'ull posat i pensar d'esquiar-la. La boníssima proposta que m'arriba és recorre-la cap amunt per completar la sortida amb la circular clàssica que volta cap a la presa de Lanós.. el descens espera el seu torn fins a tenir la neu al punt, luxe de muntanyes properes.. mentre noves circulars amb descensos punyents s'endevinen arreu.



Tardor-hivern escadussera de neus però allà on apareix ho fa abundant i, sobretot, molt estable, tot un regal a aquestes dates.

L'itinerari comença al coll de Porta de Puimorent on ara es pot agafar una pista en bon estat que ressegueix la vall cap a l'est fins a un rec on comença la neu a cinc minuts del vehicle. A la Portella d'en Garcia traiem pells i avall a buscar la base de la canal central, ben visible des del coll. Hi ha dues alternatives recomanables, una agafar cota pel N cap a la Tossa Rodona i guanyar un bon descens de orientació E, que és el que fem. I l'altra és seguir el camí normal del Coma d'Or i saltar cap al N després amb esquiada franca fins a la base de la canal central, però caldrà assegurar l'estabilitat del mantell.


La canal central no té complicacions. Tota coberta de neu i ampla en els seus 400m de desnivell i una pendent mitjana de 30º amb un parell de trams curts de 40º (al mig i final). Una línia elegant que confirma allò que s'endevinava de lluny, que el seu descens és senzill i summament estètic. Aquest cop l'obviem, no per manca d'estabilitat de la neu, sinó pel plaer de reservar-lo amb una neu al punt, pols, o primavera.


Un cop al cim ens regalem el descens complert de la seva suau pala sud (20º) i iniciem la circular clàssica que mena cap a l'estany de Lanós per tornar a sortir a la Portella d'en Garcia per l'estany del Coma d'Or després del coll intermig de la Portella de Lanós i un parell de canvis de pells. En total uns 1.400m de desnivell acumulat positius.

L'únic tram una mica confús és el descens a l'estany de Lanós. Des del cim és evident un pas a dretes allà on el terreny s'ajau un cop esquiada la pala. Allà una canal ampla però que ara té poca neu i demana algun gir obligat ens mena a un fals coll que remuntant-lo 50m (no cal fer canvi de pells) ens deixa a una altra cubeta que ara ja si amb franca baixada cap a l'esquerra per noves canaletes al tram final ens porta a la base de la suau i curta vall que remunta fins la Portella de Lanós per la dreta per evitar els contraforts rocosos que cauen de la carena del Coma d'Or. En plè hivern i amb l'estany glaçat una bona alternativa deu ser arribar-se directa fins a l'estany i passar-hi per damunt. Tot i que aquesta munió de canaletes i canvis de ressant deuen estar totes ben cobertes de neu i ser un divertimento.


A la dreta del pla final s'endevina el pas natural que ens mena a l'estany de Lanós






L'accés al Coma d'Or es faria pel llom que retalla l'horitzó, amb el cim al capdamunt



De la Portella de Lanós baixem escassos 80m i iniciem un flanqueig a dretes, però se'ns dubte millor arribar al pla del fons de vall i tornara remuntar fins al coll (300m de desnivell). L'hora baixa ja ens fa passa ràpid.

En els trams baixos de la ruta circular la neu justeja. Ara per ara sembla millor opció baixar la pala sud del Puigpedrós i tornar a enfilar el Coma d'Or per retornar al vehicle. Uns companys que ens trobem fent la canal diria que fan això. A tenir en compte ara que el dia és curt que la circular és una ruta llarga i que ens portarà vàries hores. Del tot aconsellable no emprendre aquesta ruta amb dies de mala visibilitat.

Sobre l'estat de la neu, molt estable a totes les orientacions amb neu franca on els cantells mosseguen amb gust a la pujada i algun tram de neu pols seca fins i tot mirant al sud a cotes altes. A les nord encara queda una mica de sucre que no fa tan agradable l'esquiada (canal). Dies que si es busquen descensos punyents millor mirar les E i S, i esperar una nova nevada si no és molt abundant per les N. La cota està alta, dels 2.100-2.200m en amunt.

Fantàstica esquiada i sortida solitària i recorrent valls i petites cubetes fins a perdre el nord.







quin últim regal amb la llum del dia que s'apaga pentinant els cims. A la mateixa portella on vam estar sentats una bona estona abans d'aquella darrera esquiada plegats quan el fosc que no té dia va despertar. Presència. Avui que ens hem agafat les mans altre cop de ben a prop tornavem a lliscar



Granjournéiretornalblancpertotambl'aniolel9dedesembre2011
(Fotos:AniolVilalta&EduPlana)