Tastet a la Sànchez-Gil de la nord de Narieda (Alt Urgell)

**

Com som uns papes no acabem aquesta escalada de lliure difícil sobre xinxetes i argolles de claus que no fan confiança per imaginar-se una volada, o d'artificial no difícil però que sempre s'emporta més temps. Ara el sol encara va prou alt i amb les calorades millor esperar unes setmanes que la paret guanyarà un parell d'hores d'ombra. O ser més ràpid escalant, a voltes decidir-se per un o altre estil també serveix que estar entre dues aigües alenteix tot i que es gaudeix més.

Així que només tastem els tres primers llargs quan decidim que no l'acabarem a l'ombra, i alguns apunts: El primer l'entrem per la variant de la dreta, un bon 6a obligat i un 6a+ tan difícil com els 6b's de la Pànic timpànic. Idem el 6a+ del tercer llarg. Plus amunt plus avall tan fa. Els claus en els tres llargs no hem trobat que fessin cap falta, no sabem si més amunt, en tot cas amb la restauració que s'ha fet de la via recentment, hi tornarem amb només uns pocs que no te pinta de gastar-se'n massa. El material antic està ben envellit, anar sobrat amb el grau també ajuda a oblidar-se del rovell.

Piulades bowes de lliure difícil i horaris de passejar-s'hi de puntetes per les parets aquí i aquí.

Ja hi tornarem, bonic mirall sobre la vertical de les valls de Nargó. Una d'aquestes escalades a tocar que a voltes demanen més d'una visita i sense preses.

Inicid'escaldafetaidesfetambl'axel i uns cordades aquí i allà a l'ombreta de la paret.

A la Pànic Timpànic de la nord de Narieda (Alt Urgell)

*

Enfilem a repetir aquesta opció d'escalada a l'ombra que ara ja van tan buscades. Una via de gest bonic, però que passeja per un pany de paret prou vegetat. La neteja i repassada que han fet els oberturistes ha estat consistent per fer més atractiva l'escalada.

Hi corre força info per la xarxa, i algunes topos amb els graus en detall aquí i aquí. Els graus, que tot hi així, sempre pot haver un plus amunt i avall. Es pot fer un refregit de tot i encara ballarien els plusos. En tot cas, apuntar que els passos obligats són 3 i molt concrets i més per com estan ubicades les assegurances. El tram del clau del primer llarg, la sortida de l'R2 (alien petit precari pot compensar la jugada) i un pas d'slap a l'últim llarg abans del diedre final. Per la resta, no obliga i es passa molt bé. El primer llarg és quasi tot 6a menys el pas del clau. Excepte al segon, tercer i últim llarg, a la resta els graus màxims són passos puntuals. 

De material, si anem còmodes amb el grau quasi que no posarem res. Sinó, algunes flotants, però no massa. Quasi que només hem equipat trams dels tres últims llargs.

L'accés l'hem fet seguint la pista fins la corba de dalt (gran fita) on comença la fresa flanquejant que porta a la Baga total (hi ha una fita en una corba abans, més avall, que ens saltarem) i d'allà amb una fresa més dèbil fins al peu de paret en poca estona. El descens està ja molt fresat, entre totes les vies que s'estan equipant al lloc.

Tot i el gest, que és maco, la via està trobada on no hi era, on la paret dóna el que dóna de si. Però allà queda, com una bona opció d'escalades a l'ombra. Ull però que a aquesta època el sol li arriba a la tarda, a la part de dalt tipus les cinc o sis de la tarda

escaladamoltbenfetaidesfetamblalaiaielramon amb uns aires d'estiu que ja es va fent el seu lloc, enmig d'un verd florit que encara recorda la primavera

Patxarana, 330m 6a+A1 (o 7a), Tossal de Balinyó (Alt Urgell)

**

Escalem aquesta recent via (2010) com moltes de la sud de roca Narieda, aquella paret que sense ser cap paret és ben farcida de vies que busquen enllaçar plaques i trams de calcari excel.lent entre el jardí vertical de sabines, alzines i un bon reguitzell de plantes i flors de textures diverses. I més després d'una primavera tan ofenosa!

Ens ha semblat possiblement la millor de la paret; la majoria són llargs molt bons i el tram de III/IV+ es pot escalar ensamblat sense cap problema passant el tràmit més ràpid. Tot i així, continua sent una via del Tossal Balinyó que dóna de si el que dóna de si la "paret". Els graus estan colladets, vaja, fins on hem pogut apurar en lliure. 

Hi ha trams d'escalada realment bonics sobre roca de somni. Té poques repeticions i es nota, a veure si s'animen els visitants al lloc i va quedant més repassada. N'adjunto topo que la original que es va deixar al llibre de ressenyes va desaparèixer. La via és la primera de l'esquerra, a l'esquerra de la Cafè copa i puro (info sobre accés al lloc i descens de la paret).

Ràpidaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniol... apurant les escalades al sud d'una primavera que s'ha mantingut fresca fins a les portes de l'estiu

A la via NIFO de Roca Narieda O (Alt Urgell)

***

Enfilem a repetir aquesta bonica via aprofitant l'ombreta de la bona de la cara oest de la Roca Narieda. Tot i que podem entrar per la via veïna equipada amb bolts, a mi els primers llargs m'agraden, tot i tenir trams herbosos. L'inici que desperta, l'entrada a l'R1, el muret de dalt, el pas del gendarme, l'anar-se assegurant... bé, al gust de cadascú.

El sol t'atrapa aviat i fins que passin les calors no es podrà escalar fins al capdamunt. L'últim llarg d'aquest primer tram és indefinit i no el fem. O vas per l'esquerra i vas a petar a una sabina d'on caldrà despenjar-se, o amb tendència a la dreta per dos fissures paral.leles fins a "caçar" l'última reunió de la Banda del Tako (perspectiva de la paret per ubicar les vies) i d'allà rapelar.

Adjunto topo amb el material actualitzat, ben diferent del que s'hi trobava fa un temps si mirem la topo dels ressenya punt net i també del que surt a la guia nova de l'Alt Urgell. Graus ajustats i escalda de tibar de braços. Jo he obviat del IV+ a l'L1 d'algunes topos.

(Foto:AniolCantero)

(Foto:AC)

 (Foto:AC)

Altres opcions de la bona ombreta d'aquesat vessant a la No ho se tio i Del puretón.o a la Ja et val

Moltbonicaviamoltbenfetaidesfetambl'Aniol i una bona pàjara que ha anat a més ...

La sud de Roca Narieda (Alt Urgell)

*

Un empatx de metres de calcari sense més pretenions que anarinant seguint l'equipament generós... enfilem a la concorreguda paret sud de Roca Narieda, i ens fiquem a la arxirepetida Cafè Copa i Puro de'n Marcel Millet, on trobem un rosari d'assegurances imaginatives entre ponts de roca que alguns ja demanen canvi i claus i espits, enmig d'un exercici de poda i jardineria vertical. Enllacem els llargs 2+3, 4+5, 9+10 i el 12+13 també sense problemes (cordes de 60 i cintes llargues a dojo). Escalada fàcil esquitxada d'un parell de llocs on t'hi has de posar bé del tot. Portàvem l'equivalent a càmalot fins l'1. Un tascó mitjà per protegir un pas obligat del llarg de 6a no ens anirà gens malament. Fem el ronso i sortim per una variant a dretes per escalar quasi fins al cim.. creuem una línia qualsevola, i allarguem uns metres més l'escalada (sortim a 40m del cim a l'aresta).

Paret ajeguda i molt vegetada, on costa sentir la vertical. Tot així, molt visitada!?. Pels repetidors de les vies veiem una línia nova de parabolts - amb certa alegria - a l'esquerra de la CCP.. agafa el que sembal el millor pany, dret, i net de vegetació.. però mort al jardi a la sortida del llarg de flanqueig de l'L9 de la CCP, que sembla voler marca dues meitats de la paret.

Hi ha més ponts de roca i peces dels que marca la topo, molt bona.

Info molt ordenada i acurada sobre l'aproximació/descens i les vies de la paret a l'excel.lent blog de'n Xavi l'Alt Urgell

ActivitatfetaidesfetamblelXescoMasel15maig2011

No ho se tio 85m 6c+ i Del Pureton 80m 6c (Roca Narieda cara O, Alt Urgell)

*

Al segon llarg de la No ho se tio

L'Alt Urgell és una comarca farcida de parets on conviuen a tocar vies d'escalada clàssica i vies esportives, en ambdós casos amb el nivell de compromís al gust. I és que algunes de les equipades es van fer en aquella època on era habitual escalar d'una expansió a l'altre i deixar els passatges durs entre les assegurances...

Inici de la No ho se tio i itineraris

Enfilem a fer una escalada matinera i ràpida aprofitant l'ombra fins ben bé les dues del migdia que aguanta la vessant O de Roca Narieda. Escalem la No ho se tio (topo) fins al segon llarg, deixant el 6c obligat i algo expo del tercer llarg per quan mengem més colacao (on els bolts separen com no ho fa a la resta de la via, potser l'assumpte està en una llastra que hagi caigut, es veu la petjada d'una presa. Es pot trampejar el primer tram amb l'alien blau i tascons petits i un ganxo, el segon tram - 2a i 3er bolt ni idea). Especialment al primer llarg, el grau és igualment obligat.

Després escalem la via Del pureton, suposem que oberta per sota. Enllacem el primer (un bolt i dos claus) i el segon llarg. Grau obligat i ajustat, V+ a la topo original! i deu anar de 6a/6b.

De totes elles les baixarem rapelant. Anàvem amb corda simple i una doble auxiliar per fer menys ràpels. De material passarem amb cintes (12 o 8 per a cada via).

Altres opcions són l'esperó Ja et val i la més recomanable de totes al meu gust El ratolí dels llavis vermells, més continua i amb les assegurances més ben emplaçades. En totes elles l'escalada és tècnica i dIfÍcl d'encadenar a vista, una particular del calcari vertical i a l'ombra de Roca Narieda prou diferent de les parets properes de la comarca.

Altres vies clàssiques d'aquesta paret que valen molt la pena són la Nifo, la Banda del Tako i l'esperó Xelo-Bam. Per veure el croquis general clika aquí. Una de les darreres aportacions de vies equipades és El camí d'en Pep, però caldrà afanyar-se doncs a la dreta li toca abans el sol.

L'accés es evident des del primer aparcament (a banda esquerra de la carretera) a peu de paret i seguir la fresa ben definida (10' de forta pujada).

Activitat feta el 20/06/08 amb l'Axel Moles

Ja et val, 90m, 6b+ (i altres escalades a l'ombra a l'Alt Urgell)

Algunes de les vies que podem trobar a la paret NO de Roca Narieda

La paret NO de Roca Narieda ofereix vàries propostes de tots els estils. Amb la gran avantatge que, ara a l'estiu, s'hi pot escalar fins al migida, quan hi toca el sol, més aviat, quan més a la dreta de la paret siguem. Al estar situada al riu Segre, a partir del segon llarg sovint ens hi acompanya la marinada, tot i que al tornar a peu de via la calor apretarà... però el riu queda a prop!

Repetim la via Ja et val (6a, 6b+ i 6a), equipada per dalt per en Xavi Grané i en Xavi Vidal. Interessant escalada, força tècnica, bàsicament de placa i amb bastants passos d'adherència. Els graus del segon i tercer llarg estan ajustats. Alguns xapatxes una mica forçats, però la línia segueix un lògic esperó perfectament definit a l'esquerra del Diedre Albal. Nosaltres enllacem l'L1 i l'L2.

Topos de la vies de la placa

De material només ens faran falta cintes i corda simple de 70m. L'accés el fem des de l'aparcament a l'esquerra de la carretera, a peu de paret, 10' de forta pujada. El descens el farem rapelant per la mateixa via (3 x 30m).

Així com el Diedre Albal es veu força herbosa (la clàssica d'aquesta secció), la resta de propostes d'aquesta placa són totes interessants, vies esportives amb equipament generós en general, amb passatges atlètics sobre roca excel.lent. Totes elles acaben a mitja paret, pel que poden repetir més d'una via en un mateix matí.

Topo del Camí de'n Pep i la No ho sé tio (X.Grané i L.Alfonso dixit)

Menció especial per la Nifo i la Banda del Tako, dos viots que demanen el seu temps, dels mestres Ballart, Marmolejo i cia. La Nifo té continuïtat fins a dalt, però el tram que més es repeteix és el primer. El descens també es fa rapelant (ambdudes es poden rapelar, però la instal.lació de la Nifo és millor, aprofitant al tram del baix els ràpels de la via el Ratolí els llavis vermells, un viot també).

En definitiva, una bona alternativa pels matins calorosos d'estius en aquest per-pirineu on quasi totes les parets miren al sud! Altres possibilitats d'escalada a l'ombra a l'Alt Urgell són, a les tardes, la Paret Bucòlica i Perles.

Activitat feta el 23/06/08 amb Raúl Álvarez

La Banda del Tako, 175m 6c o 6a/A1e (Roca Narieda, Alt Urgell)

Adjunto ressenya actualitzada de La Banda del Tako, tot un viote oberta per en Marmolejo i cia. que ja sigui per falta d'informació sobre l'equipament o per certa mala fama de lo durilla que és, no es repeteix massa. Tot i l'aspecte herbós de la paret, surt una escalda ben continua i vertical, només trencada per algun petit jardí.

L'equipament és generós, només hi ha un parell de claus dubtosos (L3 i L5) però que per progressió no van suposar cap problema. La via es pot rapelar o fer servir els rapels de la Nifo (enllaçant amb el ràpel de la R1 de la via ratolins, que va per l'esquerra de la Nifo). La roca és tremenda, la via exigent, el grau ajustat i amb les assegurances que hi ha es deixa apurar en lliure bé. Les sortides del L6 i L7 són dures i semiobligades. Vam passar amb tascons i friends fins al 3, però si es porta un 4 per L7 (tram de fisura d'empotrament) millor. A l'estiu hi ha ombra fins a les 14h.

L'aproximació és de 20' per un camí fitat deixant el cotxe al marge esquerra de la carretara (esplanada sota la verticial de la via) de la carretera que porta a Fígols (primerament haurem agafat un trencall venint de Coll de Nargó).

Activitat feta el 24/08/07 amb Jose Aroca.

Per la zona, interessants també la via NIFO (175m, semiequipada, amb un tram de fisures atlètiques que ens caldrà protegir bastant, grau de V+ o més, oberta per en A.Ballart i cia.) i la Xelo Bam (400m, oberta per en M.Lavaquil i B.Audet l'any 1986), aquesta última recentment re-equipades havent quedat una via on pràcticament només ens caldrà protegir el 8è llarg (precissament l'únic de 6a). A antxpavil.blogspot.com o ignasipiades.blogspot.com podeu trobar info detallada del reequipament i l'estat de la via. D'ambdues trobareu les ressenyes al bar Thaussà de Coll de Nargó.

Escalant la NIFO (Foto:EduPlana)

Escalant la NIFO i itinerari de la XELOBAM (Foto:EduPlana)

Roca Narieda (Foto:EduPlana)