**
La paret del Roc dels Collars és d'aquestes que quan hi ets als seus peus esperona, t'agafen ganes de ser un superbow i menjar molts espinacs si encara ets a temps per gaudir de cada una de les seves línies... un mirall de calcari perfecte i una verticalitat absoluta, si més no fins a la feixa quasi al capdamunt.
La línia més "assequible" és a la seva dreta, el Díedre de la Seu, on de fet ja toca escalar. La següent vindria ser aquesta, una via que al acabar al no res es va quedar sense sortir enlloc, abans de muntar un Ae que arribés a la feixa o creuar de mala manera l'Avi del mas de St. Pere.
(l'avi encara hi és, gaudint del passar amunt i avall dels escaladors, amb els seus gossets, i parlant del que sigui una estona. És divertit veure'l opinar sobre si anem tard o aviat... )
La Retirada comanche, no se si oberta per baix o equipada des de
dalt, és una via de concepció moderna, molt ben assegurada amb parabolts
a l'estil esportiu i de grau obligat de 6b. Tota en lliure els graus
espanten, però acostumen a ser passos puntuals, és a dir que la majoria
s'escala entre el 6a+ i el 6c. I amb aquests graus ja val la pena.
N'adjunto la topo del blog de l'Alt Urgell que trobo clavada amb el que ens va semblar a nosaltres.
Itinerari en vermell i topo acurada del blog de l'Alt Urgell
Portàvem alguns friends petits perquè la guia ho comentava pel primer llarg, però només vam posar un alien verd per superar un pas de 6a+ del primer llarg. I 15 cintes.
Vam anar amb corda simple de 80m, i tot i així vam fer 4 ràpels per baixar.
Fantàstica escalda, de gest, gotes d'aigua, regletes, invertides, slaps, laterals, pinces, cintura, mirada tova, tibar-li!
Roc dels Collars on fire! vam veure que a l'Avi del mas de st. Pere hi ha una corda fixa de cap a cap, i s'hi estan restaurant les R. Potser fins i tot afegint algun clau per que no s'hagi de clavar?? no seria mala idea.. un dia ens hi vam posar sense claus seguint la boja idea dels folls del Bages i al tercer llarg ho vam deixar estar, per expo (sense clavar). Per arribar allà ja havíem hagut de deixar la cansalada (sense clavar).. també 6b obligat però amb moooltes menys xapes (sense clavar).
A l'esquerra de la RC també hi vam veure bolts i bagetos d'una via que s'està obrint sembla, més que equipant. Vam respectar-ho tot. I encara més a l'esquerra hi ha una corda fixa, però aquesta ja porta temps em sembla.
Algunes imatges més del GEST.
Si, al peu de paret dóna ganes de tot i més. De ser voltor i sobrevolar-ho tot i llangardaix i passar-se el dia torrat a la pedra. Però sobretot de dansar a la vertical, al so de cada relleu que la paret oferix per passar-hi de puntetes i somriure a la gravetat amb complicitat demanant-li un moment més per no caure. Quina bellesa, quan la força és la suma de moviments subtils!
Preciosaescaldafetaidesfetamblalaiasuperdansaire i aquella temperatura tan bona de tardor que ni fred ni calor
