Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

27 de març 2013

via Pol, 120m 6aAe (St. Llorenç de Montgai)

**

Escalem aquesta recent i bona via i més si es té en compte que és recent, de la paret de l'Ós. El peu de via és fàcil d'identificar amb un bolt i un espit lluents un pèl a la dreta d'unes xapes grises.. i seguint les formes que endevinen la topo.

Topo original i itineraris, de la sempre clàssica Jordi Andreu, la que apretava molt Autopista al infierno que amb el retroequipament s'hi han afegit peces i anar perdent testimonis del que era i ja no és, la contundent Carnaval Rock i la més difícil de totes Terra i Cel


Bona escalada, amb passos variats i bons trams de flotants i on toca escalar amb el V+. El 6a potser és obligat però amb la xapa a tocar. Menció pel primer llarg per intuïtiu i el tercer per net. L'últim ja troba el pas de sortida. Es pot acabar l'escalada a la feixa o escalant l'últim llarg de la Carnaval rock.


De material, passarem bé amb joc simple de tascons, aliens i càmalots fins al 2, amb el 3 opcional (aquest últim el gastarem únicament al llavi del primer llarg però mig metre amunt i avall podem posar altres peces més petites).

El primer llarg en lliure pel que diuen queda amb un primer pas de 6c dur de bloc i un mur a dalt de 6c de continuïtat però agraït (amb comba però si el que assegura no està ben al cas que el llarg és llarg). L'Ae del segon llarg comença amb un pas de 7è de bloc per continuar amb tipus 6b ja està bé.

i a l'Autopista al infierno

(Fotoe: Ilerget)



Escaladamoltbenfetaidesfetambl'axel i la companyia d'un dels oberturistes a tocar, aquest dia on la primavera ja fa seva les parets florides.

25 de març 2013

A la gran pala del Salòria (Alt Urgell)

***

Aquest cop si, reprenem la sortida que vam fer fa unes setmanes i, aquest cop si, encarem de ple el que possiblement la toponímia del lloc anomena la pala de Salòria, que com ens expliquen, sovint els cartogràfics l'erren amb l'ubicació dels noms... i una pala així, com la que hem esquiat, bé es mereix tenir nom propi!



Gran jornada d'esquí, amb un itinerari agoserat on si tornem pel coll de Conflent surten ja aproximadament 1.600m de desnivell. I amb un descens per la vessant sud oest, que amb una intel.ligent canvi de valleta al final, ens regala el número màgic de mil metres continuats de flotar sobre la neu.. de surar, sobre la vall, sobre el llom, sobre els boscos que ens envolten, sobre l'horitzó d'uns Prepirineus que es fan Pirineus i és tot allà mateix.

A la pala, el pendent no passa dels 30º i igualment, és amplíssima! El tram més tècnic de la sortida és l'accés a l'aresta des del coll de Conflent, i la mateixa aresta, aquesta vegada prou fina amb les nevades i ventades d'una i altra banda.. molt estètic!



Sobre l'estat de la neu, abundant des de la Borda de la Plana on aparquem. Tanmateix, les calorades d'aquests dies haurà malmès el fons de vall a la banda de les bordes de Conflent ara ja nues de neu. Nosaltres hem pogut esquiar tota la pala fins l'aiguabarreig del torrent de Sabollera. Aquest dia la trobem estable en vessants d'O-S, però les vessants E es veuen carregades, i a les nord, encara pols!  També haurà canviat aquests dies quan el mantell evoluciona molt ràpidament.









La sortida la volíem arrodonir fent el cim del Bony de Trescul, però la nevada ens enxampa i allà queda, que no fan falta gaires excuses per tornar-hi! En tot cas, tot un gaudi que completa l'esquiada de la vessant sud tallada per ressalts de roca (ull!) i la trempada baixada per la cara est però amb una complicada sortida al fons del barranc.



fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambl'intrèpidPepzwingg, i un dia rodó on només les nuvolades que són neu li treuen color, i en prou feines!

19 de març 2013

Al blanc del Port del Comte...

**

...que tot i les alçades de la temporada segueix amb la millor de les seves mudes i les darreres nevades ja han fins i tot tapat colls i carenes.. ahir tot era pols tres delícies, un bon pam. Avui cremeta també deliciosa només a trams, en altres, encara pols pesada a les obagues o amb crosta i difícil al bosc i cotes baixes.. la neu, quan cau a la muntanya baixa, s'agafa al vol o necessita el seu temps, per ser esquiada.



La Serra del Verd i la Serra d'Ensija, també ben enfarinades, fins i tot els Rasos de Peguera s'hi han afegit. Tot i que a aquesta època de l'any, la neu va i ve, ben ràpid.


La Roca de Canalda, és ben molla. Com una esponja, va deixant anar l'aigua que raja per tot. També a Vilamala les pendents són molles... la terra és xopa. i no es queixa.


18 de març 2013

a Tavascan

**

Cap de setmana ben acollits com sempre a la Pleta del Prat on celebrem l'assamblea del Projecte Boscos de Muntanya, amb un cap de setmana complert a la neu. Les condicions d'inestabilitat del mantell per tot ens demanen ajustar els itineraris a zones segures. 

si vols donar un cop de mà al Projecte Boscos de muntanya, vota'ns!

 Terreny de joc a la vessant est del Tuc de la Cima

Dissabte fem un test a primeríssima hora a la cota 2.300m aproximat per sobre de l'estany del Diable direcció a la Coma del Forn a una zona de dipòsit. La cubeta cimera presenta dos allaus de placa naturals grans.

 Allau prop del cim i el trencament al test amb càrrega forta (2 salts i menys de 30º) de 60cm sobre els 120cm de dipòsit, a un terreny de mitja vessant ben 'innocent'

Aquest dia canviem de plans i escollim fer la ruta cap al mirador del Corbiu, terreny molt amable i amb un vistes, també sobre el pic de Caubo o la vall de Noarre-port de Tavascan, espectaculars. Aquest dia no som a temps, però l'accés al cim del Trencacalders pel llom arbrat també s'endevina com a ruta segura.

L'itinerari seguit al pic de Caubo fa dues setmanes, amb ja menys neu

La capa recent a sobre, que llisca amb facilitat, i capes fràgils emmascarades amb plaques endurides de neu transformada.
 
De camí fent un test, i ens mostra la capa de neu recent de 30-60cm depèn del lloc ben inestable. També veiem allaus espontanis per aquesta banda. A aquest croquis "home-made" i per tant, gens fiable més enllà de la confiança, es marquen les allaus naturals - de placa - caigudes aquest cap de setmana (fletxes vermelles) que veiem o ens comenten.


Diumenge s'instal.la l'ambient humit i boirós a cotes altes, amb neu a partir de 1.700m i pluja per sota. Voltem cap a les bordes de Noarre des des Quanca (hi arribem esquiant des del refugi) on hi ha neu continua i abundant des del fons de vall... baixem amb esquís des d'uns bordes a les altres pel dret. Aquest any, la cosa està bestial!

Pel camí trobem un isard devorat. Ens expliquen, que amb aquest fred, està havent moltes morts d'ungulats, bona cosa pels carnívors i carronyaires.

 
Això no és Canadà, però aquest comença a sembla un final d'hivern on el SIS hagi de ser tingut en compte (merci a l'Ignasi per l'enllaç). Aquest ha estat un episodi, des de divendres a diumenge, amb condicions ben complicades, i amb accidents fatals d'allaus. El solet d'aquesta setmana ajudarà a estabilitzar el mantell.

explicant l'ARVA i les allaus a escolars de la comarca

10 de març 2013

Pic del Caubo, 2.569m MBEAS3 (Pallars Sobirà)

***
(Foto:CarlesLluch)


Fantàstica jornada d'esquí descoberta per les valls de Tavascan on hi ha tan per fer, i desfer, .. i pendents que encara queden pendents. Aquesta sortida és de fa una setmana, quan la neu acompanyava tan bé les cotes baixes i des de les bordes de Quanca la neu era ben continua .. tot i que, per aquest cim, sortirem una mica abans d'arribar-hi.

 (Fotoe:CLL)

(Foto:CLL)


Aquest és un descens ben visible des dels cims i carenes de davant. És un itinerari dret i continuo, prou abocat al buit, preciós. Vist en verd i pensat en blanc de fa temps, i que aquest dia trobem amb unes condicions excel.lent amb una altra ànima inquieta amb qui compartir-ho. Què més, .. es pot demanar.


Itinerari (junt amb el de la circular del Certascan) i cim vist des de la Coma del Forn


Sobre l'itinerari, arranquem a un pont ben visible sempre buscant el pas més fàcil entre les artigues, terreny aterrassat i els murs del camí de bast (!), amb tendència a l'esquerra. I és que passarem per nuclis de bordes abandonades, que ens recorden fàcil quan tot era habitat, per aquestes valls fantàstiques. Com a referència veurem una gran alzina que haurem de voltejar per sota i per l'esquerra. Possiblement l'última alzina de la vall! a tocar de les bordes per donar l'aglà al ramat. Quanta història que desprenen els Pirineus!

Nosaltres hem fet la pujada i baixada pel mateix lloc, agafant el gran llom que es despenja del cim cap al barranc que acaba ben congost a la part baixa. Però una interessant alternativa circular per donar-li un punt alpí és pujar per la valleta central i fer cim per la canal ampla que mena al coll amb la Punta Nord (algun tram de roca a la cresta), o per la més recomanable de la dreta que porta quasi al cim directament.




El descens... pura delícia, quasi 1.300m mantinguts amb la vall de Cardós als peus, aquesta és una punta més que aparent des del bon començament de la vall, un mirador excepcional. Aquest cop arribem al punt de sortida tot just amb un parell de descalçades a la part baixa, on trobem millor el pas que de pujada. Bestial! El pendent no passa en cap moment dels 30 màxim 35º, però la continuïtat li posa el compromís, sobretot en l'ascens on haurem de recorre'l amb la neu dura. I lògicament, esperar a estar segur de trobar la neu ben estabilitzada.

 (Foto:CLL)

  (Foto:CLL)








Aquest descens ha estat un regal
 Muntanyes que hi són i només esperen ser passejades

 ..amb les traces sortint del cim

FabulosaesquiadamoltbenfetaidesfetambelCarlesfentdellebre, amb un sol i un vent que per un moment no sembla que puguin amb tot, però si