Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de set. 2014

Normal, 225m V (Sa Gúbia, Mallorca)

**


Bona via illenca de traçat elegant i senzill tot seguint l'esperó esquerra del gran amfiteatre que orientat al sud, fa caure a plom la muntanya de Sa Gúbia. La proximitat a la ciutat de Palma la fa molt bona opció per les arribades i marxades de l'illa. Llàstima no tenir info de l'obertua.. o si! gràcies al comentari d'en Girbén (excel.lent!): Oberta per J. González, A. Gregorio i F. Garcia del grup Alhabalda l'1 d'octubre de 1971.


Adjunto la topo tunejada del llibre d'en Soldevila de les 100 millors de Catalunya (amb permís de les Balears), amb el material que hi hem trobat (amb seguretat, expansions afegides). Em enllaçat alguns llargs i de material hem passat amb els aliens i algun friend mitjà.



Pel descens hem sortit per dalt, seguint la senzilla carena i fent la llarga i plaent baixada pel nord entre camps d'oliveres i terrasses de pedra seca que són una obra d'art, ambdues coses. .... una escalada senzilla, que es fa agradable per ella mateixa. 

L'accés l'hem fet com diu el llibre, des del restaurant Penasso a l'entrada de Bunyola, agafem el trencall de la carretera evident i el seguim passant trencalls fins a trobar el torrent, estret, on agafem el camí que ens porta directa a la paret. Aquí a l'illa, el pas camp a través com tenim a Catalunya, no funciona, .. tot és ballat, així que els rius, són un pas natural. 







escaladamoltbenfetaidesfetamblaSandra...i els aire calmosos de ses illes, pentinades per tot de Mediterrani

a Montserrat amb l'Escarabajo verde

**

"els comuniquem que el  "El escarabajo verde" de TVE2 emetrà divendres 3 d’octubre a partir de les 18'20h i diumenge 5 de octubre a las 13'00, aproximadament, el reportatge "Clavos y agujas" (...). Una vegada emès, podrà trobar el programa permanentment a la web de "Escarabajo verde", http://www.rtve.es/television/escarabajo/ "



A veure què en surt! ens vam trobar per casualitat. La línia editorial recurrent dels escaladors som els "dolents" potser queda contrarestada, el diàleg va ser llarg. 

El temps dirà (o no) si la prohibició s'ha aplicat per tot, a les vies que deixen i a les que no deixen rastre. Montserrat, un punt de trobada (o no) dels temps que corren i les mil versions de l'escalada... 

que la muntanya no perdi al màgia!


15 de set. 2014

vIaNoVa: Tòtem, d'ànimadesperta, 70m 6a (Font Ferrera, Solsonès)

***


Aquesta és una via començada fa molt temps i acabada fa unes setmanes, de la ma d'amics i pensada per un bell amic que ja fa un temps va sobrevolar fins a trobar un racó al cel estrellat. En Xavi tenia l'ànima desperta per tot, i n'ha deixat llegat.

Aquesta és una via senzilla a un racó ple de força i bellesa. És una línia que busca escalar allò que a voltes sembla fet per ser escalat. Aquí no es vol seguir la lògica, només l'estètica de no perdre el fil de l'esperó, des de baix, fins a dalt. Sense més pretensió que l'aventura feta i desfeta, i aquí queda. 






Aquest tòtem natural es troba a la dreta enfilant el torrent del petit sector de la paret del silenci, on tot és d'una naturalesa que corprèn. Allà on s'hi troben les excel.lents Sherezade i Spit Metal, dues de les millors vies d'aquesta discreta escola de la comarca que passa tan desapercebuda i és plena de bones escalades. El segon llarg ja havia estat escalat per una via de'n Xuxe i en Medina que van dedicar al Marià Garriga ... sembla un tòtem de bones ànimes doncs. 

Tornem, a poc a poc, a la vertical... aquest n'és, com altres vegades, un bon punt de partida.