Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

25 de jul. 2014

a la Pistacho asesino de Comalestorres (Cavallers)

**


Enfilem a repetir aquesta bona via ara fa uns dies quan encara no era estiu i així ens apareix la paret sense cap cordada per davant ni costats. Aquí s'hi munten bones cues els caps de setmana caniculars.. la roca de boníssima qualitat també ho permet malgrat sempre pot caure quelcom des de dalt. 






La via ha estat semi restaurada recentment i sembla que ho serà del tot. Poc a afegir de la gran quantitat d'info a la xarxa. Un parell d'apunts breus;
* el 6a del primer llarg deu ser aquest grau (obligat del tot) si t'has passat la setmana abans fent slabs a Cavallers!  .. està prou desfasat. Costa passar-lo de primer (ull amb alguns xapatges, es va obrir per sota? xapó!) i també t'hi has d'esforçar anant de segon si no vols relliscar (a tope amb les soles i passos de palma invertida!).
* millor anar amb la topo al detall per no liar-se que el pany està farcit de vies aquí i allà i l'itinerari busca sempre la línia més maca. 
* ull amb l'aprox d'enfilar pel primer trencall a l'esquerra un cop caminats 50m al cantó de la presa.. si continuem i enfilem per un torrent posterior farem una bona volta. Fites per tot.

De material vam anar amb el joc d'aliens, joc discret de tascons (algun micro va molt bé)  i els friends fins al C3 i suficient (el 4 el vam passejar). 







BonaescaladamoltbenfetaidesfetamblaMireielBernat.. un dia de primavera enmig de l'estiu.

20 de jul. 2014

ViAnOvA: Procésbiaixat, 100m 6b+A2 (Busa Sud)

***


Ara fa uns dies vam enllestir aquest projecte que teníem encetat des de la primavera. Ens hi ha molt ben acollit tots aquests dies on les fissures i diedres de la muralla rajaven aigua de tanta pluja, i aquí tot era ben sec. Ens hi ha acompanyat aquest estiu primavera que s'ha mantingut aquestes setmanes. I la il.lusió per un traçat tan evident i estètic. Només el faria del tot rodó trobar roca de la bona al segon llarg, però no ha estat així, i aquesta tirada ens demanarà un plus d'atenció i agosarament. L'hem obert en combinat lliure i artificial, i ara només queda per encadenar el segon desplom del segon llarg, on les piles, la roca, i el bon ull per assegurar-se mentre els braços es van inflant li donen el grau. El gest, ja està provat i ha sortit.



Una bona via en l'estil de les vies directes de Busa, on hi escalarem millor si anem una mica avesats amb la roca del lloc.








NovaviaobertamoltbenfetaidesfetambelcapitàRicard i els aires de Busa que sempre remouen les emocions.

14 de jul. 2014

Chocholoco, 80m 7a (St. Llorenç de Montgai)

**


Enfilem a repetir aquesta directa i bona via de la cara NE del Cilindre, ben amagada del sol a les tardes. Via recentment restaurada amb bolts, amb el grau colladet i uns quants xapatges obligats pel cap baix sobre el 6a a la primera tirada i tipus 6b a l'última.

Enllacem els dos primers llargs (6a+ i V+) sortint una bona tirada de 45m. El darrer de 7a, és mantingut i tècnic amb un pas explosiu al final del llarg morfològic i ben difícil de veure.

 
La via comença (dos bolts nous ben propers) entre la Ribes Sabaté (la clàssica) i la Cachanines (molt bona! del mateix oberturista, 6c de continuïtat i 6b més fàcil, assegurances allunyades) i acaba entre aquesta i la Carles Andrés escalant una placa taronja. En aquest post hi ha una foto del Cilindre amb les vies (on diu Cachaninuts hauria de dir Cachanines), on queda clar el "forat" per on passa la via (que no està marcada).

Aquest dia ens acompanyen escalant la Cachanines, sortint boniques imatges de les cordades paral.leles.




PotentviamoltbenfetaidesfetambelMiquelàgel i uns aire d'encara primavera!

11 de jul. 2014

Esperó NAN, 80m 7a (Busa sud)

**

Aquesta és una bona via en el seu estil de via "equipada", que ho és en els trams difícils i ho està menys en els trams fàcils. Si al cintu li afegim un alien groc (per l'L1, ull amb el 3-4art xapatge que si es falla s'arriba al terra!) i un C.75 (final de l'L2 i inici de l'L3 però això més opcional) quedarem ben coberts.


 
A mi els graus del primer i segon llarg m'han semblat amables, una mica al contrari del que diu la topo, però tan fa. Bona escalada vertical i molt estètica pel fil de l'esperó, sobre la roca de la bona de Busa on sempre alguna cosa es pot bellugar. Estrep útil si el 7a de l'L2 es vol fer en artificial (passos llargs).
 

Dia radiant de primavera més que d'estiu. Llençol de boscos i verd ofenós que sembla que vulguin remuntar-ho tot, fins a envair si poden les mateixes parets que els contenen. Quin país tan bonic que tenim, que aquí, respira tranquil. Serà així, mentre l'aventura quedi garantida a les vies que hi proposem que de vies hiperequipades ja n'hi ha a dojo per tot i poc aporten avui en dia. Aquesta és un exemple pel qui va amb el gatell fluix a Busa, de via equipada on encara s'hi conserva quelcom l'aventura.


Escaladamoltbenfetaidesfetambl'Axel i el vol de l'aufrany que aquest dia ens acompanya...

5 de jul. 2014

a la via dels Sostres (Paret de l'Aeri, Montserrat)

**


Escalem aquesta clàssica de la nord de Montserrat i n'adjunto la topo amb el material que hem trobat. Via que tot ella segueix una línia totalment lògica, amb un primer tram ben afortunat resseguint els grans sostres que tallen la paret i una segona on les fissures vegetades i no gens fàcils són la tònica. Via més dura del que aparenta la topo on quedes ben servit, especialment a la segona part on t'has de buscar més la vida. Prou més difícil, per exemple, que la Sánchez-Martínez de Diables per esmentar-ne alguna que també es fa força.




Sobre el material nosaltres anàvem fins al C3 però si haguéssim portat el 4 l'haguéssim fet molt ben servir al penúltim llarg del via, a un tram que amb el C3 quedes protegit més a sota.. opcional doncs que a la resta no cal. En conjunt, ull amb l'estat d'alguns claus, o dels filferros a mode d'argolla que es fa servir per xapar-los.



La idea era acabar la via per la sortida original però una volada poc oportuna i els horaris ajustats ens fan acabar la via amb la posta podent enllaçar el penúltim llarg amb la sortida de tercer flanquejant a l'alçada d'un espit negre de la David Aparicio que allà se li apropa força.



Bonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Annambnocturnitatialevosia... d'una nord encara benpentinada amb aires frescos d'aquest estiu que no és

4 de jul. 2014

a la Berta de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

**

Escalem aquesta bonica línia que recórrer de forma enginyosa el pany esquerra de la roca esvelta del Cadí. Bona via oberta per en Jordi Lalueza i en Jaume Matas el 1983 i que els va portar varis atacs. L'itinerari és molt intel·ligent, i s'aventura per un terreny que des de sota sembla que hagi de quedat tallat a l'alça del gran sostre, i en canvi surt tot en lliure prenent unes plaques durant la seva primera meitat.



N'adjunto la topo del llibre dels mateixos artistes (Escalades al Parc Natural del Cadí) amb les reunions fetes enllaçant llargs, amb cintes llargues i anarinant. Ull amb aquesta bona topo de peus i senyals que té però alguns metres de les tirades equivocats. Es poden enllaçar bé el 1er i 2on, 3er i 4rt, el 5è fa 35m, i el 6è i 7è. O el 2on i 3er fins a l'espit de l'R original i llavors el 4art i 5è.



Nosaltres ens hem perdut just al punt on la via canvia de vessant, resseguint massa estona de flanqueig suposem fins a trobar un clau a un nínxol (muntem reunió) abans de superar un mur a la vertical de l'arbre on queden les restes del llibre de piulades (pot amb un cable molt rovellat). Després ja anàvem tan embalats que ens hem agafat a les xemeneies encofrades de la Balboa-Renom fins a desfer camí i trobar el bon itinerari. En definitiva, del famós pi verd, anem a la dreta i ens situem sobre la placa del sostre que hem flanquejat per escalar un diedre curt que ens du a una campa de pedra solta i allà agafem una xemeneia llastra curta on hi ha un pont de roca blau (a l'esquerra, un pi sec, i a la dreta, ens queda un diedre vegetat). D'allà arribarem seguint l'aresta a la reunió comuna amb l'Anglada-Cerdà.

 

Bon itinerari clàssic, amb la roca no tan sanejada com l'Anglada-Cerdà (sempre fa pensar com es van trobar la roca els oberturistes) i amb un traçat molt ben trobat. Els graus continuen sent els clàssics d'una escalada clàssica, gens menyspreables. 

Ull amb el descens! el tram final de la vira abans d'arribar a la canal del Cristall té un tram ben delicat amb caiguda lletja. 


Unanovabonaescaladamoltbenfetaisdesfetambl'Anna i un cel que vol però no pot una tempesta que tot just passa pentinant la serra...