La Grallera, Pollegó Superior, Pedraforca

 **

Escalem aquest bonic itinerari vertical obert poc abans de la via Estasen. Anàvem una mica amb la curiositat de si la cosa passa per una grimpada o cal escalar quelcom, i ens trobem això segon. Sorprèn trobar a la guia d'en Joan Jover (Ed. Pleniluni, 1990, Pedraforca Guia de escaladas) allò de "No se necessita material de escalada". Compte!

Alguna cosa havia escoltat de que es plantejava com una grimpada per arribar més ràpid al cim o baixar-lo. Al gust de cadascú i el seu nivell. Crec que va haver un accident fatal en aquest sentit, ara no recordo si de baixada.. (?) converses creuades al refu. 

Al blog de Roca Calenta podeu trobar alguns reculls dels textos de la crònica de l'obertura, interessant!

Fem topo del tram d'escalada amb el material que vam trobar i un tascó de corda que vam deixar al segon mur de IV. Compte amb la campa de blocs per arribar al darrer mur que segurament fruit de les tronades d'aquest estiu estava especialment inestable. Per a escalar aquest darrer mur, nosaltres vam anar marxant a l'esquerra fins a topar-nos amb l'esperó. Sembla que també es pot escalar per una canal més per la dreta.

Al sempre impressionant anfiteatre del Pedraforca. Pena que parcs i jardins també hagi arribat al lloc. Com diria en Manelic, he mort al llop! alguns estan matant la muntanya a cop de cartells, promos, miradors, pintures, menus de muntanya i tanta mandanga. 

EscaladamoltbenfetaidesfetambelGuilleilaMartaregaldegent 

a la Estorach, del Pollegó Inferior (Pedraforca)

***

Perla de via, curta que la paret no dóna per més, i tot i així, del tot imprescindible. Nosaltres ens vam trobar les xemeneies en més de lloc molles, afegint encara un plus de dificultat, a tenir en compte estius humits com aquests (al quart llarg, el que dóna nom a la via, vam haver de fer una variant tricotada de friends per la banda seca de la fissura). 

Vam entrar directament pel fil de l'esperó, pont de roca petrificat i passos fàcils i macos. De material portàvem fins el C4 que el vam usar. Marco a la topo claus que vam trobar, potser encara n'hi ha algun de no marcat. Totes les R amb dos bolts (fàcil rapelar) excepte l'última abans del cim que només vam veure un clau i un bolt (ens la vam saltar i vam muntar R més amunt en un nínxol pla, més còmode).

 

Traçat preciós, amb passos de xemeneia durs i escalada clàssica de cap a peus. A dalt vam seguir les fissures fins al punt més alt, no sabem si l'original surt per un diedre tombat més a la dreta, en tot cas el terreny ja és fàcil. 

Itinerari i topo Caranorte tunejada

Topo del mestre ABC amb ressenya de la via al seu blog al post "Escuela de fisuras" que ven la pena llegir

A la guia del Dalmau s'explica bé com va anar l'obertura de la via. Els germans Estorach, Josep i Francesc, van resoldre, en la primera repetició de la via que ja estava oberta, el difícil pas de xemeneia del quart llarg, que els oberturistes, Jaume Cañellas i Agustí Faus, no havien sabut passar havent sortit de la fissura per tornar a entrar.. així passa que ara la via es coneix com Estorach. Tots plegats, un referent de pioners.. tot això als anys 40!!

 

El descens el vam fer per les Costes de'n Dou, si està mullat recomanable buscar el ràpel al coll entre el Pollegó i el Fals pollegó inferior. El camí "arranjat" de pujada comença a descalçar-se en més d'un punt...

genialescaladabenrecomanablemoltbefetaidesfetambenSamu i els aires aquest dia encara freds de muntanya..

A la Directa Anglada Guillemon, N del Calderer (Pedraforca)

***

Via imprescindible malgrat te dues meitats ben diferents, la primera d'escalada vertical i sostinguda, la segona per deixar-se envoltar de la grandiositat d'aquesta vessant nord, que ja havia escalat fa mooolts anys i que aquest cop deixem estar i sortim per la Pany cap al coll de Gat.

Com sempre, arribarem a l'R0 ben desperts, després de la "grimpada" de la piràmide on et jugues una bona galeta. No és cap sobrada encordar-se, a fi de comptes ja arribes amb el material desplegat i és més còmode que no canviar-se allà.

Molta info a la xarxa, bones topos aquí, aquí i aquí, aquesta última amb panoràmica de l'aprox, ben útil! (camí de front del refu i seguint les marques blanques... si no flaquegem abans d'hora arribarem a un coll amb una gran pintada que indica Estasen... l'haurem de seguir i pujar pel més evident cap al la piràmide que ja és molt evident). 

L'enllaç amb la Panny passada la feixa de II és molt evident, marxant cap a l'esquerra de l'amfiteatre passat els primers pins (75m des del bolt passat el flanqueig de II, millor saltar-se el bolt i muntar reunió al primer arbre, i d'allà enllaçar amb la Panny fent reunió a un nínxol evident -55m, o muret amunt fins al dos claus a l'esperó -75m, marques vermelles)

Val la pena seguir navegant per l'univers Pedraforca amb el blog llàstima que aturat del refu, i la pàgina mai prou activa del mestre ABC.

Classiquíssimaescaladamoltbenfetaidestafinslafeixambl'Edu... i lo majestuós de la nord

a la Altivi Flunch de la Dent del Cabirol (Pedraforca)

**

La via treu tot el profit de la muralla de la Dent del Cabirol i s'hi combinen totes les escalades del Pedra, de l'adherència i la placa (aquí equipades) a les fissures i el diedre, més un artificial ben aeri. Al buscar-li el pas a la dreta de la clàssica Cerdà Albert queda un inici ben comprimit i de placa forçada, i més a munt la creua per unes plaques novament a cop d'expansió, i molt de postureig que només és cinquè! un bon cinquè si.. Amb tot, resulta un bon itinerari arrodonit pel mur de dalt preciós, fissurat i atlètic, i que et deixa ben servit.

Oberta per C. Albera, M. Antolín i E. López l'agost del 1986.

Topos aquí amb l'equipament actual, i aquí. De material només afegir que si portem el C4 el posarem al darrer llarg. Ull amb la segona reunió, mal ubicada a la vertical dels blocs suspesos que precedeixen el desplom.. si algun d'aquests es mou, l'assegurador és pell, no hi ha més. 

El descens ens emboliquem una mica amb la topo que portàvem: el tema és seguir el darrer llarg fins al collet ple de pins i muntar reunió allà (45m, arbre amb baga). Llavors hem de baixar per la feixa fins a trobar un arbre petit amb bagues i mallon a uns 30m del coll. Recomanable fraccionar el rapel amb dos (trobarem més arbres amb bagues i mallons). Quedem al passadís que ve de la Civís Genís, Guarda,.. i allà podem fer el rapel volat final o baixar a peu cap al camí de l'enforcadura (fresa i fites, evident).

bonaescaladabenbenfetaidesfetambl'Edu, un dia que semblava que tot volés posar-se de l'inrevés per sortir per dalt!

a la Panny-Haus (Pollegó inf. sud) i a la Cerdà Albert (Dent dels Cabirols) del Pedraforca

**

La Panny-Haus és una clàssica indiscutible només espatllada pel desori de xapes i espàrrecs que hi ha arreu.. jo personalment trauria totes les expansions (ben tretes) i en tot cas afegiria claus a "caldo" en alguna reunió.. que la roca dóna per tot. Poc continua, picona en més d'un punt, i d'una lògica que fa mal als ulls.. la primera de la muralla, i val la pena escalar-la. Ull amb la xemeneia final, ben estreta! el darrer pont de roca està en bastant mal estat, si algú hi pensa forà bo reposar-lo que va bé arribar-hi i que hi sigui.

Ben retallada, la xemeneia parteix la cara sud pel mig..

La Cerdà Albert ja està remenada del tot per les vies que la creuen i els bolts que s'hi han afegit, una llàstima. Es passa bé sense encintar cap xapa. Nosaltres sortim per la Haikus, quedant més homogeni. Aquell dia el fred ens fa fora de la roca..

 

bonescaladesambregustdeclàssiques, motlbenfetesidesfetesambelJordilaSara... estiu que passeja d'una estació a l'altre!