**
El Tossal de la Feixa de la serra de St. Joan és un d'aquelles racons que durant molt de temps s'ha mantingut fora del circuit. Propostes molt assequibles i lluentes han despertat la vall i la fresa dels camins torna a dibuixar-se. La Jaume Cassellas encara conserva l'esperit del terreny d'aventura de la que els seus oberturistes van deixar emprempta. Ja no tant solitària, es manté altiva amb aquell caràcter de descoberta que devia imprimir l'aresat sud-oest del Tossal als seus primers escaladors, tot i ser la via de recent obertura, a redós de la serra, entaforada entre les amables valls de Nargó.
Perspectiva de l'aresta SO i escalant l'L1
Tot plegat amanit per l'exotisme de recorrer dues roques en una, amb una primera part descarada de conglomerat bo i abrasiu majoritàriament, i un bastió final de calcari encegador i compacte. Nous capricis d'unes muntanyes que no deixen de sorprendre, fantàstic espectacle escènic que entre llums i contrallums atura el pas i et deixa contemplatiu.
La via no és continua, l'aresta marca el seu torn, però l'entonr i el gaudi per un paisatge que conserva el testimoni del que va ser la terra treballada, fa la resta.
La via fou oberta pels bagencs Francesc Garcia, Joan Frontera i Ramon Majó el 25 de juny de 2000.
Escalant l'estètic segon llarg i dos escaladors al final del primer tram de conglomerat de la via
De material, passarem amb un joc de friends (fins al càmalot del 2) i un joc simple de tascons o friends. La via està semi-equipada amb espits, ponts de roca i claus.
La via fou oberta pels bagencs Francesc Garcia, Joan Frontera i Ramon Majó el 25 de juny de 2000.
Escalant l'estètic segon llarg i dos escaladors al final del primer tram de conglomerat de la via
De material, passarem amb un joc de friends (fins al càmalot del 2) i un joc simple de tascons o friends. La via està semi-equipada amb espits, ponts de roca i claus.
L'itinerari en general és evident, però a trams s'ha d'afinar l'olfacte que la ruta entre la lògica i l'estètica de la paret despista una mica. El primer tram podem pujar a pèl amb cordes a l'esquena fins el primer espit visible des del peu de via, i enllaçar l'L1+L2. O des del terra a l'R1, i d'allà amunt. Enllacem l'L4 i L5, l'L7 i L8 i també possible els dos últims que evitem per deixar espai a la penúltima reunió a una cordada que escala darrera.
Roca bona en general.
I del croquis del mestre ABC destacar la sempre subtilesa del seu traç que fins i tot en un itinerari tant llarg ofereix detalls molt útils per no perdre el fil. Trobareu la info completa de la via al Bar Thaussà de Col de Nargo - visita obligada.
Croquis de la via sortida de la butxaca (manca un primer clau a l'L1 sortint de la reunió a l'esquerra) i arribant a l'R8
Tot i així tingueu en compte que l'L1 marxa a l'esquerra per una rampa havent superat en vertical el primer espit, i d'allà trobarem un segon espit per superar una panxa abans de la R. I a l'L5 passat l'espit i un cop a l'aresta, seguirem el díedre tumabat de la dreta, amb millor roca, evitant el de l'esquerra, de roca més trencada. Si hi ha ganes, un suggeriment, fer una variant de l'L4 pel fil de l'esperó, molt més continuo i estètic, sobre roca molt bona, i una dificultat que no deu passar del V+/6a però de difícil autoprotecció.
L'accés el trobarem ben indicat al croquis. Només afegir que la pista es troba en bon estat i es pot continuar un quilòmetre més fins a una corba que ens deixarà de front a la paret, més aprop. En ambdós casos, la fresa és molt desdibuixada i haurem de trobar el pas (de 30 a 45').
El descens el fem, un cop acabada la via seguir un tramet d'aresta i en seguida baixarem a un coll on per l'esquerra destrepem fins la canal que seguirem avall amb forta pendent (evitant un salt de roques per la dreta) i d'allà trobarem el camí que haurem passat entre ambdós panys, que seguirem cap a la dreta. El seguim un bon troç i en un punt quan veiem que tornem cap a l'aparcament el deixarem (de 45' a 1h).
Activitatmoltbenfetaidesfta amb en Xesco Mas el 17/10/09
(Fotos:EduPlana)
