Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 d’oct. 2012

A la Balena Blanca i el Petit Príncep, 130m 6c+ (Perles, Alt Urgell)

***

La via fa 5 anys! aprofitem per escalar-la i gaudir del seu traçat elegant i roca de somni. I la gaudim de cap a peus, en aquest últim bany de sol i calor abans no arribar el fred de cru hivern. Està quasi equipada i amb un semàfor d'aliens, un parell càmalots fins el .75 i algun (micro)tascó opcional farem. 



La passem tota en lliure que no amb el punt vermell i és que la seqüència del darrer llarg és ben punyetera, on la roca mossega. Aprofito i actualitzo la topo amb una millor ubicació dels graus, i marcant la variant de sortida que vam escalar la primera vegada per sortir per dalt, quan l'obríem. Tot i que ja teníem la idea de seguir per l'esperó.




 (Foto:LaiaM)

S'hi han afegit bolts amb anelles a les reunions, però la idea és que no sigui una línia de ràpels, que en algun punt les sabines poden jugar una mala passada, especialment si fa vent. Així que el descens més recomanable continua sent a peu, o a buscar, uns metres més enllà, els dos ràpels nets de la Tashunke witko. Aquest dia, la baixadeta ens regala un cistell de llenegues, rovellons, fredolics i cames de perdiu!


(Fotos:LM)


Cordada a la Tashunke witko amb el triangle de la fantàstica Fragua de vulcano al fons.




Bonica escalada, dolça, amb cintura, que segueix la línia que marca la paret, tallant el perfil de la bellíssima paret del roc de'n Solà del recollit poble de Perles, ara ja, al centre de l'ambient escalador. Quin record quan fa temps en prou feines s'hi veia a ningú i és que la qualitat de la roca i totes les zones esportives noves fan el lloc irressistible. Recordeu, aparqueu a fora a la carretera i deixeu la plaça per la canalla del poble!


5 anys i la via ja camina sola, a jutgar pel magnsei que s'hi veia i alguna que altra presa que ja es nota pulideta! Escalada ben recomanable i ràpida. Els dos primers llargs es poden enllaçar sense gaires dificultats.












Escaladamoltbenfetaidesfetamblalaiafetaunbou i un sol que és un solet quan escalfa d'aquesta manera


un màstil, una vela, un oceà, i una tempesta... un conte que s'ha de repetir

20 d’oct. 2012

Niltina, 290m 6c (Cap del Ras, Montsec d'Ares)

**

Aquesta és una bona via, on toca escalar, posar peces i gaudir de llargs molt bons tot i alguns de tràmit intercalats que quasi que no fan nosa i serveixen per descanar, el cos i el cap. Si aneu tres, el que escala últim li tocaran els tres fàcils, sembla fet exprés! Si aneu dos, .. la cosa també queda curiosa.


(Foto:RaquelA)

Els pasos més difícils estan ben protegits i hi ha molta feina feta per sanejar els trams de roca no tan bona, on ara es passa molt bé. Grau obligat de 6a i apretar les dents en més d'un passet. De material portàvem els aliens, càmalots fins el 3 (aquest últim prescindible) i joc simple de tascons (algun micro). Excepte els de tràmit que tampoc estan tan malament, la resta de llargs són molt bons tots.


De la topo només comentar que el pas de panxa de 6a+ del quart llarg, el clau que pinta la topo no hi és i que és millor seguir recta amunt per la fissura i no anar a xapar el bolt que et queda molt a la dreta i a desmà. Es nota que la gent segueix per allà, i fer la panxa en diagonal sense el clau és molt forçat ja que continues per la fissura que és on et pots protegir. Vaja, tirar recta amunt pel més lògic i fàcil i deixar el bolt de banda.

Al 6c cap dels tres li veiem color..deu ser cosa de l'alçada.




(Foto:PabloN)

L'accés és evident des de la pista un cop a la base del pany de paret on comença la Redrum o la Alkaid. Aparquem a la sortida d'un barranc que la creua d'on surt una bona fresa (fita) que ens porta a peu de paret a l'esquerra del barranc (Redrum i cia queden a la dreta del barranc). Passem la TK de la Teletak, i trobem una fita a peu de via (15'). El primer bolt és visible uns 6m amunt. El descens, l'habitual del lloc, seguir cap a l'est fins a trobar les fites que ens porten a la feixa de baixada (30')


Una via ben recomanable i una molt bona alternativa a les hiperequipades vies del Cap del Ras... bò que n'hi haguéssin més d'aquestes.
.





Escaladamoltbenfetaidesfetamblaraquelielpabloilesllumsd'unestiuquejamarxadeltotperarrencardeplelatardor

17 d’oct. 2012

via Somiatruites, 155m MD (Serrat de la Corona, Montsec)

**
 
Somia truites és un exercici sa, molt sa.


Aquesta és una via trobada al perdut Serrat de la Corona del trobadíssim Montsec que tan bé s'escalfa quan el sol ja no aixeca el vol. Segell Remi. Ja n'havia vist la repetició d'en Joan, i ha estat ensenyada a un vèrtex. Un itinerari més que amaneix les escadusseres vies que recorren el serrat. 


Durant l'aprox amb l'itinerari marcat i la marcadíssima fissura de la via Trencalòs que fa mal als ulls! ...ja crida


N'adjunto la topo que corre per internet, no massa bona, però suficient, i a més, ens manté l'alè d'haver de trobar l'itinerari en algun punt tot i ser una via "molt equipada". A algun punt m'he sortit de l'itinerari per trobar el pas més lògic, o més protegible, però bé, sempre amunt i ja està. Com bé diu el Joan, via clàssica. Austera i franca.



Sobre el material, recomanable afegir el C3 al cinto que el farem anar, tot i que no és imprescindible. Semàfor d'aliens o tascons simples i els friends. Un detall, guardar-se l'alien verd per sobre de la segona xapa del segon llarg.... o sempre ens queda l'alternativa del díedre de la dreta que ens podem protegir, atlètic i maco.

La roca de tot, des de molt bona fins a no gaire i a controlar. 

(Foto e:RaquelA)




L'accés és evident des de la pista quan aparquem a una corba marcada a esquerres on li creua un torrent, de front a la paret. Hi ha una fita. Bosc endins i amunt (45'). El descens el podem fer per la feixa cap a l'E sense necessitat de pujar al cim,.. passada una primera canal ens enllaça amb la baixada que mena al bosc i amb olfacte arribem a la pista de pet (30'). Aquest dia no s'hi feien bolets però quan surtin.. quina fartadera! L'alternativa del corral que es comenta no ens va sembla molt bona ja que la tornada al cotxe s'ha de fer de cantó i de mal caminar.

(Foto e:RaquelA)


  
Somia truites és bonic
 






n'hi ha que són per menjar-se-les. I altres que s'escolen entre els dits riu avall. I somnis que es fan realitat

Bonicaescaldamoltbenfetaidesfetamblaraquelquejas'animatotimésentrenuvoladesques'amaguendelmaltemps

15 d’oct. 2012

A la Son de la Llarga, 120m 6bAe (Pollegó Est, Montserrat)

***


Enfilem a repetir aquesta bella escalada de cap a peus a banda del primer llarg de tràmit per superar el sòcol i que ens mena al peu de la fissura díedre que ja no deixarem fins al capdamunt. 

Via amb el segell dels aperturistes, prolífica cordada Darder Rovira que l'any 93 enllesteixen aquesta, tres anys després de la Terra de Nòmodes, una perla de via. A la dècada dels 90 les aventures d'aquesta colla bullien a la zona deixant empremta! En Jover proposa una bona trilogia sumant-li, la més nova, Cosmos factory.

Tot i que amb alguna expansió paral.lela a bones fissures, s'hi manté el caràcter clàssic, auster i on toca escalar. El grau obligat deu rondar el V+/6a en la primera meitat del segon llarg i V+ a la resta.

(Foto d: ÍngridS)

Topo amb tots els detalls aquí. Ull amb allò de via pràcticament equipada.. per nosaltres de material calen els aliens i un joc de friends fins al C2 i si portem el 3 també el posarem. Tascons prescindibles. 

L'accés l'hem fet seguint el camí que mena a la Terra de Nòmedes per seguir vorejant la paret cap a l'E uns metres més fins una canal que porta al peu de via (diedre taronja del segon llarg molt visible i bolts de la Sioux Party que van a l'R1 on coincideixen). Sembla que la mateixa canal des de baix serviria d'accés però ja no es fa gaire i és més recomanable aquesta opció.. així la fresa és una! Uns bons 45' si no ens perdem.
 
El descens el fem amb dos ràpels nets, l'últim volat que ens recorda la tibadeta que li hem fet a la via. I desfem camí.


(Foto:IS)
 
Activitatmoltbenfetaidesfetambl'íngridielsnúvolsqueaquestdiamandrososesdesenganxenomésunaestona