Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de maig 2013

a la Juste-Hita-Picazo dels Esplovins

**

Poca info a afegir que no hi corri per la xarxa d'aquest llarguíssim recorregut de 700m a una de les parets més llargues de Catalunya, ideal per l'època de no massa fred ni massa calor, que el sol ens acompanyarà només la meitat del dia. Evitar en dies de vent!


Info completa i topo acuradíssima al blog de l'Alt Urgell, tot un mèrit encaixar en un sol croquis un recorregut tan llarg i marcant les assegurances dels llargs, net i clar com per no perdre's ni un sol moment. Només ens caldrà un pèl de lògica seguint l'itinerari als trams fàcils on les assegurances desapareixen. De material hem passat molt bé amb els aliens i friends fins al C2, dels tascons no en farem res.
 

 
Si val la pena mirar-se bé al blog l'explicació de l'aproximació, per no caure al parany de la intransitable màquia mediterrània.

 
 
Bona escalada per longitud i escenari, més si ens empassem sense manies les no poques feixes i feixetes que anirem trobant. Relativament sostinguda en el V+ amb varis trams de grau obligat però amb el bolt lluent sempre a prop. De l'R12 hem enllaçat fins a la 14 sense problemes i val la pena. Potser l'únic apunt del llarg recorregut és el final.. que segueix pel més fàcil, i brut! deixant a la dreta unes fantàstiques plaques i especialment un darrer i ben factible diedre final fissurat sobre tot el pati que demana a crits una variant més trempada... fent-ho així, quedaria un mooolt bon final de boca.

A la gran cascada de l'anfieatre gegantí de la paret del Diable i raja aigua i les vies del lloc són ben molles.. gran primavera humida!
 



 
 
 
Llarguíssimaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniolielnoel,.. i la companyiad'apropd'unspardalsquevanfentlessevesvariants, i aconseguim sortir-los de dia!

27 de maig 2013

A l'Esperó de les colobres (Ager)

**

Molt bon escalada d'aquesta clàssica d'Àger oberta l'any 1993 per F. Albesa, J. Rigol i T. Casas. Amb l'equipament just i als passos més díficils i la resta d'equipar-se al gust. Bonic traçat buscant la lògica del pany, que aconsegueix dissimular l'única feixa que travessa sense comptar la del primer llarg. 


Actualitzo la topo sobre un bonic croquis del CMAYUD amb el material que hi hem trobat, .. alguns claus es perden pel camí, i l'espit de l'L3 que no estava marcat però alguna topo antiga si que el marca, vaja, ni idea si s'ha afegit després, no es veia nou. Ull aquí no confondre's a dretes amb un espit nou de la Bin pir dir, sius-plau, tot i que també es pot escalar per allà per continuar amb el llarg. El material comença a envellir però està prou bé.



Sobre els graus, ... a l'AO de l'L6 li posen des de 6a fins a 6b... potser això segon. I l'inici de l'últiim llarg és A1, no AO. Sobre aquest últim llarg, nosaltres l'hem escalat per una fissura uns 4m a l'esquerra un cop xapat el clau després de la placa, però sembla que també s'escala recta amunt un cop xapat aquest clau. En tot cas, a la fissu de dits, no hi ha els claus que marca la topo... a no ser que estiguin recta amunt que és possible (?, no els hem vist i sense claus no sembla fàcil de protegir tot i que tampoc difícil d'escalar).



De material, hem passat amb el els aliens, jo discret de tascons i els friends fins al C2. De grau obligat V+A1 els sis primers llargs i fins a 6a (1pas) a l'últim. 

Bona via, de les que podria haver-nes més al lloc..



 
Escaladamoltbenfetaidesfetamblamireia i un aire que talla l'alè i refresca la punta del nas quan la cosa hauria de començar a escalfar de valent

18 de maig 2013

A l'Aneto per l'espatlla

**

Aquesta és una sortida del dia abans de que quedés oberta la porta a les borrasques que van passant i que seguirant fent-ho uns dies, sembla que fins el canvi de lluna. I que amb la baixada de temperatures que hi ha estan deixant neu, i abundant, als Pirineus.

Sortim de l'Hospital amb els esquís als peus i enfilem a l'Aneto per l'espatlla passant pel pla d'Aigüalluts. El descens el fem per la glacera. Un cop al pla tornem a calçar pells per remuntar el coll sota el pic de la Renculsa que porta al refu del mateix nom, i esquiar per les obagues fins a l'aparcament fent el darrer tram per la pista, ben innivada. Ens surten dos mil metres de desnivell.

 

D'un dia radiant, i de gran blanc. Quin goig de final de temporada que s'endevina... Ull però que amb els gruixos de neu que hi ha i aquella calorada a l'abril hi ha allaus impresionants, i esquerdes a zones de ressalts i tubs que no es veuen ben bé fins que hi ets a sobre passant amb els esquís. .. Els relleus de la neu a cotes baixes i poca pendent ja estan molt ondulats i són de mal foquejar amb la neu dura del matí i només fàcils d'esquiar quan la neu està del tot estovada.





Aquell cap de setmana al pas de Mahoma hi havia hagut el trist accident amb final fatal i tot agafa una mica més d'impresió. Quina pena. Fa pensar, si acabarà com a tants llocs, amb algun ferro per fer la cosa més segura (?).






Fantàsticaesquiadamoltbenfetaidesfetambenmarcilaclàudia quins em fan de llebre!milgràcies... i un d'aquests dies de muntanya que podrien no acabar-se mai..