Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

29 d’oct. 2013

vIaNoVa! Ball mut, 110m V+ (Busa nord, Solsonès)

**
*
Tornem a Busa, tornem a la seva tètrica vessant nord, tornem als ventres del massís, a sentir les, i des de les, profunditats. Del fosc, de l'incert, del trobar el pas on sembla que no hi serà. Sense més artifici que uns flotants que són una joia per progressar a la vertical tan netament, deixant-ho tot com ho has trobat, per qui vulgui aventurar-s'hi de nou.



Aquesta xemeneia arrenca a la base i retalla tota la paret, en realitat és una llastra gegantinament enorme, de cap a cap. Aquí quan fas caure un roc, repica cap al fons, molt més enllà de quan pensaves que ja havia tocat fons.... de fet, tota la vessant nord de Busa, quan hi camines, apareixen sortidors per tot arreu. És bestial.




Aquesta és una escalada, un viatge, que de tan endins, arribes a pujar a les palpentes, buscant el relleu on aguantar-te, perdent el sentit del buit, que no de la verticalitat.. i els rocs que cauen i cauran avall t'ho recorden en cas que per un moment et despistis d'on estàs o del que estàs fent.




On, com tota foscor, sempre hi ha una sortida, ni que sigui efímera... quin espectacle! sortir a l'exterior ja al tram superior per superar un pas plomat abans de tornar al refugi de la roca sota els peus enlloc d'aire.

Bona escalada doncs, austera, salvatge, però de grau moderat. Només el primer tram del primer llarg l'haurem d'escalar a pèl, al ramonage i en xemeneia.. Però no res que no et trobis a tantes xemeneis arreu 'on no es pot caure'. Roca discreta del lloc i trams molt bons també. Bé, en realitat, al final, apareix una roca de somni. No és un reclam.


 
un marc preciós de la gran fissura per on passa la Presoners de Busa



Bonanovaventurad'ànimainquietamoltbenfetaidesfetambenRicard, ... la remor, que ve de dins, però que no saps d'on ve. Al ventre endins, hi tremola, o fa tremolar.

26 d’oct. 2013

Virinimatoxis, 60m 6a (Font Ferrera, Solsonès)

**

Bona via a la paret del Triangle, amb un primer llarg amb roca espectacular. A aquest pany, la temptació és escalar-lo amb trad, aprofitant la forma dels forats que queden tan ben omplerts amb els aliens i friends.


El segon té una sortida molt bonica i aèria, per seguir després superant murs amb roca ja discreta. Toca escalar amb sempre aire entre les assegurances.


MoltbonaescaladafetaidesfetamblAndrea i uns llums de tarda que ja volen escurçar-se del tot!

A la Cadència de Font Ferrera (Solsonès)

**


Enllestim aquesta escalada i n'actualitzo la topo d'una repetició de ja fa un temps. Bona proposta on toca escalar amb les assegurances allunyades, que en algun tram podrem completar amb flotants si volem però és prescindible.



A tenir en comtpe que el clau del tram final no es veu, des de l'espit seguir recte vertical i apareix. Aquest cop, també ens trobem una cinta d'una retirada, i és que malgrat que equipada al segon llarg toca escalar.



MoltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambleXuxeienMedina, a l'hora bona del llogaret

21 d’oct. 2013

A la Marillion i a la Punt i seguit (Riu Lacó, Solsonès)

***  i **


Gaudim del gest de la Marillion, la petita joia del Solsonès sobre un calcari sorprenent, molt bo. Una petita gran obra d'art del petit gran mestre de la comarca i agosarats acompanyants. Aquest dia en ens passegen per la dansa vertical d'aquest pany tan lluminós, què fàcil que ho fan alguns!




Foto dreta al fons, la fisu de la via Horitzons




Arrodonim la vista amb la recent Punt i seguit, aquesta ja quasi equipada amb alguna alegria entre xapes sobre el Vè però sempre fàcil d'escalar, i més enllà no obliga. Arrenca amb la Sufi i del primer bolt continuem recte seguint l'equipament que anirem trobant. Un primer llarg vegetat de tramit que dóna pas a un segon monolític prou maco aprofitant el rocam del lloc i l'espai.



bonescaladesalcalcarideluxedelacomarca, amb el cos magullat del dia abans a la roca gran del lloc, moltbenfetidesfetmbenMohawcil'Axel

17 d’oct. 2013

Cop de sort, 180m 6aAe (Canalda)

**


Escalem aquesta bona proposta - amb el permís de les clàssiques i "més" repetides de la paret - que conté tots els ingredients de l'escalada al lloc, alguns ben pujats de to. I sense masses repeticions i és que a Canalda sempre hi ha molta feina per fer.




Poc equipada i obligada en el 6a, però en general sempre protegible encara que a voltes un pèl lluny. Intuïció per trams a pèl on cal decidir per on anar seguint el més lògic (però sabent que la dreta està ocupada). Roca bona o molt bona en conjunt. Com comenta l'oberturisa "com la Directa Estel però amb menys assegurances" i que per mi ho descriu molt bé. Així que no és una via especialment ràpida tot i que tampoc molt laboriosa, ni expo del tot (ull amb l'entrada això si). Graus sovint ajustats, sobretot els "quintus", a l'estil antic o potser perquè estan més a pel i això sempre fa pujar el grau, com a mínim al cap!



La vegetació del primer i darrer llarg els desmereix una mica però la part central és molt bonica i en realitat passeja per un esperó que a trams sobresurt més que el de la seva via veïna, donant un caràcter aeri als passatges espectacular. Una bona mostra del tarannà decidit i valent d'aquest prolífic escalador del lloc.




De material, un mínim d'arranajaments a la via que ha fet el propi oberturista ja fa que no calgui clavar. L'escalada del boix al darrera llarg l'ha solventat amb dos espits (no marcats a la topo). Passem amb els tascons i joc de camalots fins al 3 (aquest darrer el posem molt puntualment, però s'agraeix!). Una recomanació, hi ha un pont de roca petit petit a la sortida de l'Ae del quart llarg. Si algú puja un ceblar finet i el deixa muntat, s'agrairà molt! és el pas clau de la via, ja que és el pas més obligat sortint d'estreps.

A tenir en compte que gran part del compromís d'aquesta escalada es dilueix amb la proximitat i facilitat de saltar a la Directa Estel, ara reequipada i rapelable.



La jornada s'arrodoneix amb la trobada d'escaladors de Canalda, .. mai sobre freqüentades, i no se què ho fa!? fins la propera doncs!


En Toño i en Pep Vila a la Directa Estel

Moltbonaescaladautènticanaldera, moltbenfetaidesfetambelgranmestredelarocacanalderaRicard, i un sol que ens cau a plom fins que la lluna ve al nostre rescat. Ja passa, quan el fosc deixa de fer por.

11 d’oct. 2013

A la Catarsis de Font Ferrera (Solsonès)

**


Repetim aquesta escalada trempada i de les ben recomanables del llogaret de Font Ferrera, i n'actualitzo la topo en aquesta piulada de l'anterior escalada on sense saber-ho vam sortir per la variant de placa a esquerres a l'últim llarg, i no per l'original de l'esperó ajagut de la dreta.



Bona i difícil, o molt difícil, si la volem fer tota en lliure. Al segon llarg en canvi el grau és amable i el gest, a base d'encadenar forats agraïts, una delícia. Com el plaer d'acompanyar-se per l'oberturista, per un parell de mestres del lloc.



MoltbonaescaladafetaidesfetambelXuxeielJoan, amb uns aires ara si ja més de tardor que d'estiu tardorenc