Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

27 de febr. 2008

Spit Metal, 80m 6c (Font Ferrera, Solsonès)


Tram del flanqueig de l'L1 (Foto:XescoMas)

Enfilem a repetir aquesta via oberta per en Xuxe i en Joan Vendrell, i que tant ens havien recomanat. Anem tard, així que a espavilar. Un cop ja ens vam arribar al peu de via, però aquell no era el dia. Aquest cop si. Un viot, amb un segon llarg espectacular, de lo millor que he escalat a Font Ferrera...


Topo de la via i aproximació per respirar fons (Foto:EduPlana)

La via està equipada amb espits i algun buril despistat. Tot hi així el primer llarg les assegurances són justes, i fins al primer espit haurem de passejar-nos per 10m de placa 'a pèl'. Concentració i na fent, el canto hi és. No s'hi val errar-la. El segon llarg perfectament assegurat allà on cal, amb alguna alegria per no perdre el compromís. Pas dur d'entrada a l'R2. En conjunt.. per flipar. Encadenar-lo, un bon regal. El tercer llarg intens, però curtet, amb un 6c de bloc algo marciano (o Ae). Traçat exigent, prou continuo, prou vertical i aèri. Roca bona de la bona de Font Ferrera, on sempre et pot fallar algun canto (a tenir en compte).

Inici de via. Navegant fins a trobar el primer espit i, de camí, un alien groc precari (Foto:XM)

Per més info de la zona veure entrada de l'Expedient X. L'accés a la paret ens portarà entre 30 i 45' des del cotxe (junt amb la paret de la Vall són les últimes del repertori, darrera la Punta de l'Alba, veure topo).

Activitat feta el 24/02/08 amb Xesco Mas. I el silenci del cant dels ocells al capvespre.

Placa de l'L1 i al passatge de 6c de l'L3 (Foto:XM)... poca llum, escalar ràpid, poques fotos..

...un altre dia, amb la paret del Silenci al fons des del cim de la Punta de l'Alba (Foto:EP)

26 de febr. 2008

Integral Dinastia - Falcon Crest 225m 6b i Ae (V+/6a obligat), Canalda (Solsonès)


La Dinastia és la primera via de la paret començant per l'esquerra. Enfilem a repetir-la i aprofitem per sentir d'aprop l'exigent Falcon Crest, amb quina enllaça i que fou oberta mig any abans (Vilches i Ballart dixit) i que volem escalar aviat...Canalda és Canalda...
.
Actualitzo topo i afegeixo croquis amb els ràpels d'una altra repetició

Sortint de l'artifo de l'L6 (Foto:XescoMas)

Escalada típica canaldera, amb passos de panxa i itinerari sinuós on haurem de controlar el frec de les cordes. Roca bona o molt bona en general (excepte passatges puntuals) i, en el cas de la Dinastia, equipament generós (en clau local). Anem justos de temps i no ens aturem massa però probablement l'Ae de l'L2 deu quedar en 6c i el de l'L6 en 6a+/6b. Des de l'R5 podem abandonar sortint per la feixa de l'esquerra (ràpel des d'un arbre -preveure baga- per enllaçar amb els ràpels que baixen per la canal). A partir d'aquí enllacem amb l'exigent L4 de la Falcon Crest (juntament amb l'L2, els més durs de la via)... aquí l'escalada ja és una altra història, amb equipament escàs i grau obligat on cal posar-hi ganes i morro.

Topo de la via i escalant el primer llarg (Foto:EduPlana)

De material, la Dinastia està ben equipada, en tot cas podrem col.locar algun alien per guiar les cordes del de segon en els flanquejos. Per l'últim llarg de la Falcon fa falta tascons mitjans i petits i friends fins al 2.5, i els aliens recomanables, especialment pel tram final desequipat. Nosaltres no vam pujar els tascons (per no llegir bé la resse, que ho diu ben clar!) i passat l'últim spit (a uns 10-15m per sota de la R) vam escalar pel diedre de l'esquerra de la placa (atents a la roca, especialment el primer tram desplomat), quedant la cosa bastant expo. Tant el diedre com la placa ens van semblar de grau V+/6a obligat i on no és fàcil protegir-se. Ull!

el dia següent, en un reportatge l'Iker Pou deia 'la aventura sin riesgo no es aventura y el que diga lo contrario se equivoca'

..doncs això. Un últim llarg exigent, mantingut, amb un inici de placa coralina per flipar, i un final compromès, on no s'hi val errar-la. L'aventura a Canalda està garantida i que així sigui per molt temps!


Escalant el primer llarg croquis amb els ràpels (Foto:EP)

L'accés és evident des de la carretara (5') i el descens el farem caminant cap a l'esquerra fins a trobar el torrent on hi ha l'instal.lació de ràpels (3x30) o seguim a peu pel camí fresat que ens porta a peu de paret (25').

Activitat feta la tarda del 23/02/08 amb Xesco Mas

Flanqueig de l'L3 (Foto:EP)

Artifo de l'L5 i l'espectacular esperó a la dreta de la via Diedre Raspinell, per on enfila la Martyrium i la Cor de Roure (Ballart i Darder dixit.), dues de les vies més exposades de la paret amb cap o poques repeticions (Foto:XM i EP)

Poc abans d'enllaçar amb l'L4 de la Falcon Crest (Foto:XM)

Fi de (la gran) festa... (Foto:EP)

amb sa lluna plena, Port del Comte

Esquiada nocturna sota el vel de la lluna plena... i la poesia que xiuxiuegen les muntanyes quan tot reposa
.

Ni bri d'aire, silenci, estels, i l'enorme llum de la lluna plena (Foto:EduPlana)

A l'avantcim del Pedró dels Quatre Batlles (Foto:EP)
.
Activitat feta el 21/02/08

Amb l'Asier, l'Eva, l'Anna i l'Ignasi amb la lluna del 14/03/06 (Foto:IgnasiFarras)

19 de febr. 2008

Capitán Veneno, 90m 6c (Pala Alta, Montroig)

Escalant l'L3 (Foto:OscarSolé)

Enfilem a la Pala Alta amb l'idea d'enllestir aquesta via que ja teníem prevista en la darrera visita. Paral.lela a Suave es la noche (veure post), si aquesta ja era bona via, la Capitán veneno és un viot....

Topo de la via i escalant l'L2 (Foto:OS)

Dues vies en una, cada part amb el seu encant. Als dos primers llargs predominen les fissures i ens haurem de protegir bastant. Grau ajustat, a l'estil de les vies clàssiques de l'escola. Els dos últims, en canvi, són d'escalada en placa. Una menció especial per l'L4, una placa vertical de roca excel.lent i perfectament equipat (aquest llarg és l'únic de la via equipat des de dalt i l'emplaçament de les assegurances és perfecte per passar en lliure). Mentre el grau de l'L3 pot pujar-se un plus, l'últim llarg és un 6c fàcil. La resse original del bar de St. Llorenç de Montgai ja els graduava de 6a/6b i 6b/6c respectivament.

Escalant el vertical primer llarg (Foto:OS i EduPlana)

Sobre el material l'L1 i l'L2 estan poc equipats i ens seran útils els friends fins al 3.5 o 4 i els aliens (o tascons). No cal repetir números però tampoc sobren. Val a dir que de la resse original falten, pel cap baix, 3 o 4 claus entre els dos llargs. A l'L3 l'equipament és just i el grau exigent. Possiblement l'entrada més 6b que 6a, protegida per un clau en no massa bon estat. No vam posar-hi res. Al darrer llarg no cal pujar ferros, només, un alien groc opcional per protegir un 'aleje' a un tram fàcil de la part superior i un de gris per reforçar la darrera R que només compte amb un espit. Val a dir que el pas més dur està protegit per l'únic clau de llarg! ...

L'accés és evident des de la pista que recorre la Pala Alta. Des del peu de via veurem els dos primers espits. El descens el farem caminant fins al coll de Porta o amb dos rapels per una via nova paraboltada just a la dreta (40m i 60m).

Activitat moltbenfetaidesfeta amb Oscar Solé el 16/02/08... al sempre agraït Montroig

Escalant l'L2 i al flanqueig del mateix llarg (la fissura de radera correspon a l'L2 de la Suave es la noche) (Foto:EP)

Escalant el curt però intens l'L3 (Foto:OS i EP)

Flipant amb l'L4... passatges en lliure per gaudir de cada pas (Foto:OS)
.
Encarant el tram final de placa de l'L4 (Foto:OS)

Últimes conyes i panoràmica del placot de l'L3+L4. Per la pilastra del fons passa la Suave es la noche (Foto:EP)

Via del Pato, 70m V (Font Ferrera, Solsonès)

Amb les últimes llums i la serra dels Espluvins amb el Coscollet al fons (Foto:EduPlana)
.
Adjunto topo d'aquesta bonica via de traçat directe i ràpid, per gaudir sense dificultat de les plaques de la paret del Triangle, la quina gaudeix en general de molt bona roca. Orientada a l'OE, hi escalarem bé tant a l'estiu com a l'hivern.


Topo de la via i un cop passat el flanqueig de l'inici (Foto:EP)
.
Pel que fa al material, la via està equipada, tot i que amb algun 'aleje' que podrem evitar si portem aliens o friends petits i amb algun pont de roca. L'accés a la paret és evident des del camí (el deixarem quan trobem una fresa poc definida i alguna fita a mà dreta just passat el torrent). Per accedir a la zona veure el post de l'Expedient X. El descens el podem fer caminant cap a l'esquerra de la paret o millor rapelant per la mateixa via (amb corda de 70 pot fer-se).

Activitat feta amb l'afable pànic de la valenta Alice el 17/02/08

Passat el flanqueig inicial i escalant Les plaques de l'L1 (foto:Alice i EP)

Arribant a l'R1 i escalant l'L2 (Foto:EP)

14 de febr. 2008

Solsonès. Guia d'escalades

Escalant la Somni Pirata a Canalda amb el sector esportiu de la Creu del Codó al fons (Foto:EduPlana)
.
En Josep Mª Cases (en Xuxe), oberturista incondicional del Solsonès i precursor de noves generacions d'escaladors, va editar, l'estiu del 2006, el que és el primer llibre de ressenyes de la comarca (184pp.). En ell hi trobarem la info de totes les escoles presents (amb més de 25 sectors) i de pràcticament totes les vies que hi ha actualment (només se n'escapen les obertures més recents). També s'hi acompanyen els croquis de com arribar a la zona i la info bàsica per a cada escalada (material, dificultat, accés i descens). A tenir en compte però l'estil propi de les escalades al Solsonès, on sovint la roca bona és, en altres escoles, roca discreta, i vies equipades sovint són vies poc equipades amb els paràmetres més "esportius" que miren de marcar els canons de la seguretat i l'exposició actualment. En definitiva, un exhaustiu recull de la gran quantitat de zones i vies presents a la comarca, sovint molt desconegudes, i espai genuí per l'aventura, la sol.litud i el paisatge nu d'aquest territori.



Portada del llibre i article del dia de la presentació del mateix

El llibre es pot trobar en diverses botigues de muntanya arreu de Catalunya. A Solsona es ven en diversos comerços, i en horari no comercial també es pot trobar al bar La Roella, que alhora té les ressenyes i el llibre de piades de la comarca.

Bones escalades!

Escalant la via Somni Pirata a Canalda (Foto:EduPlana)

13 de febr. 2008

Expedient X, 70m V (Font Ferrera, Solsonès)


Al cim de la punta de l'Alba (Foto:EduPlana)
.
enfilem cap al racó màgic de Font Ferrera, a fer aquesta senzilla via d'iniciació. Fart de riure, i un gaudir de les sensacions d'algú que escala per primera vegada....

Perspectiva de Font Ferrera amb la paret de Canalda i el Llop Blanc al fons. D'esquerra a dreta els sectors de Punta de l'Alba, paret del Racó, La Bruixa, La Trompa, paret del Darrera, el Triangle i la paret de les Cabres (Foto:EduPlana)

Font Ferrera és una altra de les petites escoles estrella de la comarca. Són diversos panys de paret molt propers els uns als altres, on trobarem vies de 2 a 3 llargs sobre un conglomerat en general bò (a voltes no tant) marca de la comarca. En total hi ha més de 40 vies, totes elles obertes per baix, normalment de grau mig, desequipades, semi-equipades o bastant equipades, íntegrament en lliure o amb passatges d'artifo a vegades laboriós (algunes compten només amb una o escasses repeticions). La seva orientació és OE, podent-s'hi escalar tant a l'estiu com a l'hivern.
.
S'hi accedeix per un camí ample que neix a la dreta del restaurant del Cap del Pla, a la carretera de Solsona al Coll de Jou (10' fins la paret del triangle). Passada la Font Ferrera el camí contiua com un corriol entre gengants del bosc, que deixarem abans o després segons a quina paret vulguem anar. El descens de les parets habitualment es fa caminant per darrera o amb ràpels muntats.
.
L'ermita encara dempeus del petit poble abandonat d'Isanta (Foto:EduPlana)
.
Alguns dels itineraris més interessants són la Sac de Gemecs (80m, 6a+) i l'assequible via del Pato (70m, V) a la parte del Triangel, la Romantic Guerrer (70m, V+/Ae o 6c) a la paret de la Bruixa o la Spit Metal (80m, V+/Ae o 6c) a la paret del Silenci. Les ressenyes de les vies les podem trobar al llibre Cases, J.M. 2006 Solsonès. Guia d'escalades, al bar la Roella de Solsona (on també podrem comprar el llibre) o al vèrtex nº 190 (recull).
.
En Xuxe i l'Ernest escalant la via del Sostre a la paret de la Bruixa, on hi ha els itineraris més exigents (Foto:EduPlana)
.
Aquest dia fem l'Expedient X, una bona via d'iniciació (excepte per la placa de V del segon llarg que ens haurem de protegir amb un friend). Nosaltres la vam escalar amb dos únics llargs (vaig saltar-me la primera R així que no se el que hi ha).
.

Topo de la via i a la repissa de la R1 (Foto:EduPlana)

Per accedir a la paret, un cop al pla de l'ermita de St. Isanta seguirem les marques verdes del "camí de Canalda" que ens deixarà a peu de paret. El peu de via ens el marca una xapa antiga dels primers oberturistes. El descens el fem caminant per l'esquerra fins a trobar altre cop el camí. De material només caldrà un friend del 2.5 pel pas de placa i bagues per a savines. Aliens opcionals si volem reforçar algun 'aleje'.

Activitat moltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas i l'Alice el 10/02/08. Felicitats a l'Alice, que era la primera vegada que escalava i feia cap via!

Inici de la placa de V i amb el friend instal.lat. El clau encara queda més amunt (Foto:Alice)

Passos de la placa i sortint de la mateixa (Foto:EduPlana)

L'alegria d'una bona escalada, felicitats Alice! (Foto:EduPlana)


llums i ombres i plegant cordes... (Foto:EduPlana)