a la Navarro (Roca dels Arcs)

**

Escalem la bonica Navarro, molt ben restaurada l'any passat pels oberturistes peça per peça. Aprofitem per escalar una variant d'entrada del primer llarg pel mig del sòcol, amb un tramet plomat i ben maco.

Sembla que un bolt afegit (?, espàrrec) apareix a un tram fàcil de l'itinerari del segon llarg. La topo pescada d'aquí mostra que és original. Falta la xapa (mètrica 10) xo es passa bé igualment.

Bona escalda del "quarts" verticals del lloc, amb la roca algun punt una mica patinosa ja però res que emprenyi massa. Luxe de tirades amb molt poc ferro. 

escaladaplanetmoltbenfetaidesfetamblaMartail'Edu.. i un primer bany de primavera enmig de l'hivern on ets?

Same, 155m 6a (o més) (Vilanova de Meia)

***

Embarcada a l'L1 de quan els burins ni es veien... la via va pels sostres i esperó de l'esquerra

Via de les curtes al pany dret de la Roca dels Arcs (a la dreta de la Navarro) i del tot recomenable. 

Anàvem amb la idea de reposar-hi el clau que havia saltat a l'inic del tercer llarg i que ja indicaven a aquesta repe, i ens la trobem molt ben restaurada amb bolts Kopdegas. El tram del clau continua a pèl, i aprofitem per deixar-ne un abans del tricam encastat, i que ara ho posa més fàcil. Amb tot, als tres ens sembla bastant més que el 6a que marca la topix. Tampoc despistar-se amb el 6a del quart llarg, poc protegible i obligat fins a caçar la segona expansió. Anar ben còmodes  en aquest grau.. 

Via on toca escalar a tots els llargs, 6a obligat. Roca de luxe, de quan les vies del lloc queden al marge. 

De material millor penjar al cintu els aliens i càmalot fins C1 (duiem 2 i 3 i no recordo que siguin necessaris a cap lloc clau).

Foto dreta, el mur del tercer llarg a pèl, i que ara queda més ben protegit amb un clau (+ cordino, queda alt que el quin semblava l'emplaçament original el forat era molt curt).

bonatornadalatàpia, moltbenfetaidesfetambaquestparelldebowets Ari i Cesar (piulada Galls)

a la Airgambois (Vilanova de Meià)

**

Escalem aquesta ràpida via oberta per J.Armengol el XI del 2001 del pany curt de la roca dels Arcs, on les primeres tirades són verticals i la resta ja va ajagut fins al capdamunt. L'inici és el més explosiu perquè t'agafa fred i fins a caçar la segona assegurança no es pot fallar si no volem picar al terra. És un V+ d'aquests picants del lloc. La resta es passa molt bé i queda molt ben assegurada. 

De material amb algun friend petit i mitjà farem, està pràcticament equipada (croquis aquí) i a les tirades fàcils, són molt fàcils (en proporció al primer llarg, recorden més un III+ que un IV!). Els darrers dos llargs es poden assegurar sense problemes. I de fet, la tercera i quarta tirada es podrien escalar recta amunt i es mantindria una mica la dificultat homogènia, a costa de la lògica. La via és fàcil de trobar uns metres a l'esquerra de la bonica Navarro. 

Una via en la línia de la sèrie de vies del lloc (Tàrrega, Buenas vibraciones, Bukanan i Pastelina, Navarro..), però aquí l'escalada s'acaba massa descaradament un cop fet el segon llarg.

Escaladamoltbenfetambl'Axelielfredrigurósarasi 
.... i tu, què fas que t'envàs!? ... corencongit

a la Bukanan i Pastelina (Roca dels Arcs)

**

Escalem la Bukanan amb aire de vigilants de la platja. Bona línia en el seu estil i el que dóna de si el pany en aquesta banda de la Roca dels arcs. 

 

 

Poc equipada però més que suficient en l'època dels flotants que tant s'ajusten a tot. Hi trobarem bolts amb xapes casolanes a les reunions, i un ben desagradable bolt afegit sortint de la segona reunió que apunta la variant afegida pel mig de l'esperó... nosaltres hem escalat el diedre que surt vertical i està prou bé, net de xapes, i passarem un tram d'aquests vilanovins de roca perfecte, vertical i amb cantell de somni on gaudirem d'escalar sense ferros afegits. Em enllaçat aquest tercer i quart llarg i és tan directa que va molt bé. La sortida per fer-ho diferent tirem més verticals des de la reunió, que no pas en diagonal a la dreta com vam fer amb la Tàrrega. Esperem que aquesta no caigui també amb reequipaments que afegeixen xapes i es pugui seguir gaudint tal qual que no li cal ni una de més!

L'accés és evident, trobant la via a la dreta de la Buenas vibraciones, en un diedre molt evident on no es veu res però demana a crits ser escalat. 

Aprofitem per escalar la Pastelina, a la que se li van afegit bolts en al restauració, però potser no es van repicar els claus! se'ns a quedat a les mans el clau de segon llarg que bastant estratègic marca el pas. Amb els aliens queda ben protegit i un càmalot del .75 ens anirà de perles per la sortida de l'esperó. Les dues xapes afegides de l'última reunió ja no hi són. Ens agafa el fosc i enllacem amb ensalme els tres darrers llargs.

Escaladesmoltbenfetesidesfetesambl'OriolielSamu... i el bo d'aquest Montsec que és un luxe de territori

Mi primer amor, 180m 6aA2 (Vilanova de Meià)

***

Repetim aquesta perla de via oberta l'any 82 per E. López, J. Olmo, T. Garcia i A. Ballart i reequipada per D. Palmada, J. Prat i A. Ballart el febrer del 07. Ara estan tots els passos d'artifo ben arreglats, amb anelles de corda llargues i cordinos, .. i no cal clavar. De material hem passat molt bé amb un joc d'aliens i de càmalots fins al 4, i unes 12 cintes. Els tascons pràcticament els hem passejat. La guíndola de l'R3 la podem improvisar amb l'estrep i a córrer.

 

Una molt bona via, on els trams en lliure són molt macos i els trams d'artifo acrobàtics i molt estètics.. així que tot el lliure i tot l'artifo val ben la pena. Un regal el bastió final, 80 metres sense cap pesa de progressió farcit de possibilitats on gaudirem d'un lliure agraït sobre roca excel.lent. Graus en lliure sense apretar (V+/6a obligat però no compromès), i artifo que ara és més fàcil. Ja corre una proposta de feta tota en lliure amb 7è grau.

Bona topo del mestre pirata ABC i idea del que fou, aquí. Ombra fins al migdia.

moltbonaviamoltbenfetaidesfetambl'Isa.. aprofitant l'aire refrescant que encara queda flotant a l'ambient!

Anaconda, 205m V+A2 (Vilanova de Meià)

**

Gran clássica de la Roca dels Arcs que serpenteja per la paret buscant el pas menys plomat en un món vertical o tot cau a plom. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. Les flotants ens permetran, en la majoria dels casos, a reforçar els burils que comencen a estar tocats.

El final de via s'acaba de cop, amb el fantàstic mur final de la Joan Freixenet als nassos. L'original, surt cap a la dreta, anant seguint el terreny més fàcil de pla i en diagonal ascendent (anirem creuant reunions i vies) fins un darrer muret senzill.

Molt bona via, que quasi arrenca l'ànima amb la seva verticualitat.

moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'aniol, ... passejades per les verticals...