Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

15 de març 2015

Estel de l'Alba, 180m 6a+ (Paret dels Sostres, Mont-roig)

***


Escalem aquesta fantàstica via farcida d'aventura de cap a peus, mostra del bon fer dels potents escaladors de ponent del moment. Itinerari que no dóna treva pràcticament desequipat, i de gran lògica buscant el pas allà on la paret ho permet. Excepte al primer llarg, a la resta en conjunt roca molt bona i amb alguna tirada realment sorprenent i de les millors que he trobat al Mont-roig, sempre de roca i aromes amb estil propi.



De material em passat amb joc de tascons (molt important els petits!), els aliens (negre recomanable si es té) i friends fins al C3. Els pocs espits de la via estan tots en molt bon estat. Només a parar compte amb el segon clau del tercer llarg, mòbil i amb un cordino que fa pena, però allà la tirada no és difícil. 






No fer cas d'aquesta piulada que parla d'un despreniment i que si portar claus.. del que la nova guia se n'ha fet ressò. Tot està al seu lloc només que aquest primer llarg te un bon tram de roca delicada on cadascú que passa pot fer la seva sanejada. N'hem fet baixar uns quants blocs. 

També fem neteja de vegetació les fissures. Ull però, que a la tercera reunió, dins la cova del fantasiós bosc de figueres hi ha un niu de voltor i la mare està covant l'ou. Fins d'aquí unes quantes setmanes no s'hi hauria d'anar (el poll pot quedar una estona sense la protecció de la mare, però l'ou ho té més difícil).




Hem trigat una mica més que aquest parell de branquillons (accés i descens molt ben explicat) però no molt més. És una via per prendre-s'ho amb calma i anar assaborint cada tirada i tot el que demana. Graus molt clàssics, i escalada obligada sobre el 6a i de millor no caure. Evitar els dies més freds i curts o posar-s'hi aviat que aquí entra a l'ombra a partir del migdia.

La paret no aconsegueix tenir l'ambient d'altres panys del Mont-roig, però el combinat d'estil, passatges i aventura, en fa un resultat molt bo. Testimoni d'una manera d'escalar i entendre l'escalada aquí i allà, ...escalades com un puny!  



Verticals de les ben recomanables Terra lliure i Olga Frontera

Genialescaladad'aventuramoltbenfetaidesfetambelVíctor, .. i els aires del Mont-roig i la seva gent, sempre acollidors.

9 de març 2015

Circular al Thoumasset (Andorra-Arièja)

**


Fem la circular clàssica del bonic Thoumasset, cim que just es desprèn una mica de la carena fronterera per fer una talaia perfecte i oferir aquesta volta farcida de Pirineus, blanc, i sol.litud. L'aire fred d'aquest dia que manté les neus dures en orientacions nord on les ventoleres vàries s'han endut la neu nova, ens fan desistir de fer cim per no arriscar-nos a trobar el seu descens NE massa endurit, i fem cap al coll natural del pic de l'Estany blau, on sabem que sempre podrem disposar de neu transformada als pendents esquerres.


El trist heliesquí d'Andorra, al cim del Fontblanca... sorolls per terra (motos) i aire d'un país que sembla no tenir-ne mai prou



El curt però bonic descens del pic de l'Estany blau


Seguint unes traces fem una drecera innecessària sense per llàstima, passar per la cabana de la Sabine. En tot cas recuperem el fons de vall i el riu de Solanet i la tornada a Sorteny la fem pel Port de Banyell.






Sobre l'estat de la neu, abundant i constant des de l'aparcament. En trobem de tots els tipus, primavera transformada a les sud dins l'horari, dures a nord que no transformaran en tot el dia, i pols seca a les cubetes arrecerades a la cara nord. El relleu de les pluges sobre la neu treu gaudi a l'esquiada. El mantell en conjunt, es veu molt estable.





Sortida molt bonica, que val la pena completar amb l'ascens al cim si la neu acompanya. On t'envolta aquell encant de les muntanyes de l'Arièja, de llargues aproximacions que les deixen a banda de quasi tot.







Al fons, la línia imaginada i feta a la sud de la Fontblanca

Esquiadamoltbenfetaidesfetambl'Ignasiel8març,.. i un blanc que es fa sentir

3 de març 2015

vIaNoVa! Yakari, 130m 6c+ (Roc Galliner, Alt Urgell)

***

Aquesta és una allargada obertura en el temps que amb un cop de gas i empenta enllestim amb una darrera visita, aprofitant que la part mes plomada ja estava oberta a base d'espits i ronyonades vàries. És una línia imaginada des d'aquell primer dia que ha estat possible, un traçat sorprenent que, a més, s'escala tot en lliure. L'escalada a voltes té aquesta capacitat de fer possible el que sembla impossible. Terreny d'emboscats, caçadors, pastors, gent d'un territori el rural aspre com la petjada de la roca sobre el paisatge... aquests bastions verticals be que devien mirar-se'ls com un troç de terra malaguanyat del que no se'n podia treure cap profit. I així ho sembla. Només aixoplug per les cabres o pels ruscs de les abelles, o a on trobar forats d'on amagar-se dels dolents de banda i banda. Com imaginar-se a més que algun dia per allà s'hi podria pujar amb l'única ajuda de les mans els peus i bon reguitzell d'andròmines!


És una escalada que hi era, que esperava el seu torn. Que s'endevinava del tot des del peu de paret, d'aquell primer dia de mirada tova. Una línia que serpenteja trobant un pas increïble fins a guanyar la "verticualitat". La primera part navega l'amfiteatre plomat de la paret encofrat per esperons perfilats a banda i banda fins fer-ne quasi un tòtem. . Això fa un primer llarg que es pot fer en dos, pràcticament equipat, i assegurat al gaudi dels forts de debò que puguin passar en lliure. La roca, també per sorpresa i com si fos fet a mida, es manté ben bona per allà on passa l'escalada.


La segona part canvia el plom, i el color de la roca, fins a trobar el diedre perfectament definit com un llibre obert ple de paraules i històries del lloc. Aquí l'autoprotecció és més agraïda, els flotants guanyen terreny i l'obertura és fa d'un sol cop. 

 
 
A la via li falten uns escassos retocs sense importància que la fan del tot escalable. Els graus allà estan, plus amunt plus avall. A mi del 6b en amunt em semblen prou collats. Aquesta que va ser la pionera del lloc ja s'acompanya amb dues vies a banda i banda seguint els esperons, del Miquel i del Miquel i el Latox, i alguna més que caurà aviat. Això permet a més apurar si ve de gust la visita, aprofitant la llarga aproximació al lloc amb vehicle d'aquest remot racó dels Prepirineus de llum blanca i aire transparent. La pista que mena al coll Massana des del petit poble de l'Alzina és transitable amb turisme i cura.

 
Aquesta és una via vista amb ulls del petit indi, que no te por de l'aventura i s'estima les muntanyes i la natura que són un mateix. El qui parla amb els arbres i la roca. El qui llegeix dels núvols i del vol del trencalòs. És una escalada que va començar un dia i va acabar un altre, amb el pes dels temps de mestreaprenents pel mig. Una via on allò que no et cal, cau a plom. I arriba al capdamunt, allò que et fa gran.

Més sobre el lloc i les visites prèvies aquí, aquí, aquí i aquí i aquí, buf, s'ha trigat!



petitaventuramoltbenviscudaidesviscudambelXescoMasielMiquelBlanco.. i el blanc del lloc, silenci, que irromp. Un altre tòtem d'ànima desperta.