a la Trencalòs (Serrat de la Corona, Àger)

**

Escalem la Trencalòs al tranquil Serrat de la Corona amb la seva irresisitible fissu inicial que vam ullar ja fa uns anys des de la veïna (i no tan agraïda) Somiatruites, ... preciosa d'escalar. 

 

A finals de l'any passat i a cavall de la nova via que s'està preparant del lloc, s'han afegit bolts a les reunions, i s'han deixat preparades per rapelar per la via, quedant la cosa més fàcil de seguir i amb menys compromís. El diedre evident de la dreta hi passa també una via nova.

 

Adjunto topo amb el que vam trobar. Vam baixar a peu i la mar de bé per la dreta. Seguim per la feixa (no cal fer cim) cap a l'E i passada una canal evident baixarem cap al bosc fàcilment. Vam anar a mirar-ho i sembla que es pot fer dracera per la mateixa canal, fins a una feixa que en tornar cap al bosc a l'O (no ens va quedar clar si la canal té sortida fins a baix).

Racons!

escaladesmoltbenfetaidesfetamblamarta, ... dies de primavera que s'han col.lat al mig de l'hivern

Canals de les puntes de la Vinyola (Cerdanya)

***

El circ de l’esvelta vessant sud del cim de les Valletes s'obra a ponent un reguitzell de canals amb pendent moderada i molt estètiques. Lo llunyà del lloc, i la seva orientació SE-E que obliga a matinar les deixa en reserva fins a trobat el moment. També són terreny de dipòsits de neu amb vents de nord i nord-oest, pel que a aquestes alçades de l'any quan la insolació a l'est no és del tot efectiva per estabilitzar el gruix, cal estar atents al risc d'allaus. 

Aquest dia n’esquiem la central, sortint des del poble de Porta amb esquís als peus, i que ja no ens treurem fins als darrers metres on el pendent ja passa dels 45º. Bona esquiada de comparteix l'ascens típic de les Valletes fins a obrir-se a esquerres a un plató evident, abans del darrer ressalt de fort pendent que mena al coll.

Aquest dia la rampa de fort pendent des del fons de vall que encara la cubeta està ben tapada, però amb les calors d'aquests dies ja segurament caldrà fer a peu. La idea era arrodonir la visita pujant al cim de les Valletes des del plató.. caldrà llavors matinar més, o agafar dies sense tanta calor.

A l'esquerra, en blau, la canal traçada

Luxed'esquiadambenGuille, i aquelles pendents pendents que donen tan de gust ..

a la Racons (Lord), Take this waltz i Puny alçat al vent (Riu Lacó)

***

Repetim aquest trio de vies obertes en solitari l'any passat i aprofitem per ajustar-hi el grau a les topos.

La Racons, perduda en una bona raconada, recorrent un pany ben visible pujant a la Llosa que no tenia cap via oberta. Fantàstica fissura que retalla quasi tota la paret i escala el primer llarg, i un segon de sortia molt àeria i menys difícil del que sembla, seguint el díedre, amb roca més variable (i sanejada). Camí d'ascens i descens ben fresat i fitat.

A la Take this waltz entrem per la variant de la placa, molt millor que el diedre original. De fet, la fem en quatre llargs.. assaborint. I aprofitem per rebaixar un plus els graus. Com l'anterior, bona diferència un cop tot més sanejat! Bona línia per combinar amb la resta del lloc.

La Puny alçat al vent (cada dia més alçat, ara tb contra el feixisme desbocat) té el bon al.licient que aquesta si aconsegueix passar amb cap expansió de progressió (les altres dues, una). Bona línia que semblava que no hi fós, amb un inici de fissura fina i final de fissura ample que prou valen la pena. 

EscaladesmoltbenfetesamblaMartail'Edu, .. tardes que ja són de primavera!

al Tuc de la Lleia (Tavascan)

***

Luxe de bonica i allargada volta fins a aquest vèrtex fronterer, arrancant i tornant al fons de vall amb esquís als peus des del poble de Quanca, i que fem en circular pujant per les bordes de Noarre i retornant pel torrent de l'Estanyol de Flamisella que cau al riu del Port de Tavascan. 

Trenca-aigües de Pirineus fets territori de pas, entre les anades i tornades de les guerres i les oportunitats de a on viure millor. Temps en blanc i negre que semblen voler-se reproduïr, estúpidament.

Bona opció sabent encertar l'itinerari per dies de neus allavoses, reseguint sempre vessants a sud i fent la circular amb les neus transformades amb el gir del sol. Aquest dia encara sentim caure i veiem alguna allau natural mitjana sota ressalts de roca. I les restes de plaques naturals caigudes en vessants nord pendents. 

Girant a l'oest amb el Certascan al fons, també el seu dia en circular per aquestes valls

Ull que a més d'un tram l'itinerari no és evident del tot, haver-hi passat amb el verd de l'estiu ajuda. O recuperar el gust per un bon mapa. Saltem al llac de Flamisella des de la Pleta Vella, raconada que val la pena.

Bona perspectiva de l'ascens al Montarenyo i amb el gran Mont Valier al fons, camins de llibertat que tornen

esquiadesquecorrenperdins moltbenfetaidesfetambenPepzwingg,... i que el blanc s'imposi al negre.

a la via dels Quatres (Serrat Alt, Àger)

***

Ben bona repe de la via dels Quatres, al serrat Alt. Oberta amb estil impecable per en Marmo i cia, sense expansions i ben traçada amb claus i ponts de roca. Amb el detall no només de no expansionar, sinó d'obrir sense portar la màquina a sobre.. classicclimb!

 

Tallada per feixes que no desmereixen la qualitat dels llargs. Graus plus amunt plus avall segons el gest de cadascú. V+ obligat, i el tram més de posar-s'hi bé al cinquè llarg abans d'arribar al clau... anar fent que surt on col.locar aliens..

Aprofitem per senejar els blocs del darrer llarg. Bonatakrut!

Escaladamoltbenfetaisdesfetambl'Edu... luxesdetrobadesitroballes