Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

25 de nov. 2009

La Rita, de Ca la Rita de Canalda (Solsonès)

***
Aquesta és una fotografia preciosa.. 
 
 
(Foto:Joan de ca Barbeta. En cas que vulgueu fer servir la fotografia si us plau citeu aquest blog i l'autor de la mateixa, el marit de la Maria que amablement em va ensenyar la fotografia a la qual li vaig fer una foto amb la càmara)
 
Ja fa bastants llunes, després d'un confortable dinar i enmig d'una llarguíssima sobretaula la Maria que és una santa en vida me la va posar sobre la taula, i jo em vaig quedar meravellat. M'explicava que aquell dia amb la seva amiga Juliette van atansar-se a Canalda, a recórrer el camí que ressegueix tot el peu de la paret. Encara lluny, però quan van apropar-se a la casa la Rita que era a l'era va entrar ben ràpid i va tancar porticons, desconfiada. Aturades davant la porta les va atendre des del balconet del pis de dalt, amb el trabuc sota el braç. Així és com m'ho explicava la Maria, que de tant seductora que és (si algun dia us serveix el dinar veure-ho ràpid a que em refereixo), van posar-se a xerrar. El trabuc es va quedar al pis de dalt i ja a fora va continuar la conversa, amiga.  
 
La Rita li explicava que ara ja no hi passava les nits a la casa, que l'amo passava a buscar-la al vespre, i la deixava al matí. Cuidava el lloc, la font, les cabres, i l'hortet de l'era. I el troç, i potser fins i tot la paret sencera. Li explicava que el més perillós de viure allà era quan a l'hivern l'escalfor del sol feia caure les caramelles que es precipitaven decidides i sense avisar, justament on tenia l'hort! Just fa un any vam celebrar la segona trobada d'escaladors a Canalda, sota un fred de mil dimonis i una intensa nevada. Recordo pujant el camí diumenge com els companys avisaven, passeu ràpid, compte amb les caramelles! realment queien decidides, sense avisar.
 
 
Amb la pluja de caramelles quan el sol va escalfar el gel del dia abans, mentre l'Ester assegurava al Pelut en la primera repetició de la potent K36. I l'era d'hortet i fruiters que ja no hi és (Foto:EduPlana)
 
Si algun dia es confirma el projecte de turisme rural a Ca la Rita després de la sospitosa obertura l'any passat de la pista d'accés i l'aplanament de l'era on la Rita i tenia els tomàquets, les cebes, els trumfos, les cols, i els enciams, i ara hi ha l'aparcament, caldrà avisar als turistes, que el que cau del cel, ho fa sense avisar. Segur que des d'on sigui la Rita s'ho mirarà, ara no ho se, si preocupada, o amb un somriure de complicitat sota el nas, això segur, mentre ningú prengui mal.  
 
A veure si entre tots aconseguim que la paret de Canalda mantingui allò tant màgic que a tants ens ha seduït! i ho puguem compartir per molt temps amb els qui encara la vulguin decobrir i conservar, la màgia....
 
Podeu veure una altra imatge de la Rita a aquí

23 de nov. 2009

Ocells de Nylon, 200m V (Serrat Alt, Àger)

**

Llums i contrastos (Foto:EduPlana)

La via ha estat reequipada al gener del 2012 i s'ha afegit un bolt en reunió. Topo actualitzada

Adjunto topo d'aquest itinerari clàssic, poc continuo per les feixes que ratllen la paret i li treuen verticalitat, però amb llarg dels bons amb l'al.licient de gaudir de l'autoprotecció i l'escalda neta sobre una roca en general molt bona, a trams excel.lent, i a trams - no gaires - més discreta. Un testimoni del bon fer d'una saga d'escaladors que van deixar empremta. I un petit luxe on poder escalar sense l'abús de l'expansió en una roca que s'ho deixa fer tot. Un estil d'escalada que a les parets d'Àger ha quedat més aviat testimonial o relegada a les clàssiques prop de l'oblit.


Els dos bastions amb l'homòloga Pacatras al de l'esquerra i els Ocells de Nylon al de la dreta . Actualització (nov, 2010): Segons la piulada del Marc al CentreCac, a les R 2 i 4 s'han afegit un clau i un espit. I una mica més tard... actualitzo (gener 2012) topo amb el material del croquis del reequipament del gener del 2012 (Foto:EP)


Escalant l'L2 i l'L3 (Foto:EP&AxelMoles)

Sigui com sigui, escalda intensa, amb els graus de l'època, ajustats i obligats, que sense ser molt difícil caldrà posar-s'hi bé i afinar l'olfacte ja que la via pràcticament està desequipada. Les restes de pitonatge ens ajudaran a seguir l'itinerari.


En l'últim llarg (Foto:EP&AM)

Els claus poden ser prescindibles per la progressió si anem molt sobrats però també els vam fer servir per reforçar reunions, a base d'un espit (excepte l'R3 que és una bona sabina, i l'R4 que són un espit i un clau). Vam enllaçar sense problemes els dos últims llargs.


Idem (Foto:EP&AM)


Fi de festa (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AxelMoles el 22/11/09

Obrint via... i anarinant

***


....l'aventura continua, dreta, dura, sincera, i amunt


hi ha parets que hi són, hi ha vies que hi són, que quan t'hi poses a escalar-les t'adones que no descobreixes res, que eren allà esperant pacients a donar-te pas, com si ambdós sabessius que abans o després us trobarieu




des de la paret, des d'enllà, un discret punt enmig d'un mar de roca

(Fotos: EduPlana i Rafel Irla)

Redrum, 275m 6c (Cap del Ras, Àger)


Ja fa dies vam fer aquesta via ràpida i sense compromís després de baixar-nos de la Fissura oblíqua a la Fontfreda per la pluja. Res a afegir d'un itinerari molt repetit o amb info arreu on line. La via està pràcticament equipada i només caldrà un friend mitjà per l'L4 (n'hi ha un d'enquestat, però per si surt). Aliens opcionals pel primer pas d'entrada (el més obligat sense ferros) i càmalot del 0.75 per la llastra de l'últim llarg. Vam enllaçar l'L4 i l'L5 sense problemes. També es pot l'L2 i l'L3. La part de dalt més difícil que la part de baix. Pas obligat de V a l'L7. El 6c no el vam ni olorar. Topo del blog del Kutres.



Itinerari de la Redrum (Foto:EduPlana)

Aquell dia també ens vam ficar a la veïna Los reyes del mambo (a l'esquerra de l'Alkaid) de la que vam haver de destrepar l'L1 doncs sense aliens i fins i tot algun clau quedava expo, i no duiem res. Diríem que ha saltat un clau abans del segon espit on només quedes protegit per dues sabines dubtoses que si no aguanten arribes al terra. Algú té més info?

Activitatfetambunplis amb en Marc Busquets el 25/10/09

8 de nov. 2009

Directa integral, V 80m (Font Ferrera, Solsonès)

*

A paratge i a l'L1 de la Romantic guerrer

La barrufa no invita ni acostar-se a Canalda, i ens refugiem al paratge de Font Ferrera. També sortim pelats de fred (amb ponentades poca cosa queda a resguard per aquestes valls) de la més que recomanable Romàntic guerrer que deixem a l'L1, i al final aconseguim mig escalfar-nos escalant la Directa integral, una via a caball de la via del Pato i la via del Joan. Senzilla i simpàtica escalada amb un final bonic per l'esquerra del caputxí.


Topo de la Directa integral i colors de tardor

En clau local, ja en top hem escalat la vertical de l'R1 de la romàntic, començant pels 3 bolts del projecte amb dos parells d'ous del Ramon i l'Axel per continuar recte amunt fins a l'R.. surt molt guapo (i amb algun cantell repassat, o de rapelar, o d'algú que ja ho havia fet), tot en lliure mantingut (6a/6b?) amb una secció a la part de dalt difícil.. dóna per fer-hi una línia, hi ha pocs trams amb roca tan bona a Font Ferrera.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Marc Busquets i el cap que encara dóna voltes el 8/11/09
(Fotos:EduPlana)

5 de nov. 2009

Assamblea anual de l'ACNA (7/11/09, la Seu d'Urgell)



L'Associació Catalana de Neus i Allaus celebra aquest dissabte dia 7 a la Seu d'Urgell la seva assembla anual de socis. Per fer més atractiu l'acte durant el matí i abans de l'assamblea hi haurà una sèrie de xerrades sobre el món de les allaus, amb ponents d'altíssima qualitat (programa).

L'inscripció a les xerrades costa només 10€ i gratuïta pels socis de l'ACNA.


Allau de placa a la Val d'Isere el 4 d'abril de 2009 amb diversos atrapaments. S'aprecien diversos elements de risc; sobrecàrrega amb el pas d'esquiadors junts, canvi de concavitat/convexitat del pendent, ones que indiquin l'efecte del vent en el dipòsit de neu, i ressalts rocosos que debiliten l'enclatge del mantell (Font:Pistehors.com, actualment deshabilitada)

4 de nov. 2009

Escalades a l'illa de Menorca

*

Sopa de corda (6c), sector Agulla d'Es Sòtil (Foto:Cris El-Hage)

Lluny de mitjanes o grans parets, l'escalada a l'illa és subtil i detallista, a resguard de la tranquil.litat que es respira entre la gent d'aquest troç de terra que sura sobre la mediterrània.


Ubicació de les zones equipades (Font: web de l'UEM) i escalant la Ola va ola viene y en tu culo se entretiene (6b) de Es Sòtil (Foto:EduPlana)

Les propostes publicitades són per a l'escalada esportiva, als sectors de Calescoves, Cavalleria, Es Sòtil i Son Bou, i el psicobloc de Cala Rafalet. Podem trobar tota la info d'accés, vies i graus al web de la secció d'escalda de la Unió excursionista menorquina.


Espadats sobre la mar, i al sector Pedriça i Agulla de Es Sòtil, amb la ben visible i recomanable Espolón del pelón al fons (Foto:EP)


Es Sòtil i escalant L'intrús (6b) al sector Pedriça (Foto:EP i CE)

A partir d'aquí, al gust.. (també de la sobressada, del formatge de cabra, les herbes...) bloc a Sa penya de s'Indio (porp d'Es Mercadal, visible des de la carretera d'accés venint de Maó), i bloc a arreu sempre amb respecte a la propietat privada i els accessos i aparcaments. En realitat un món per descobrir s'amaga per tot d'afloraments i espadats que cauen sobre la mar, amb múltiples opcions sempre detallistes ja que sempre seran itineraris curts per a l'escalada neta, o prou llargs per a l'escalada sobre la mar. En aquest cas últim, només ens caldrà parar compte d'on bufa el vent, per trobar l'onatge més suau possible.


Durant l'escalada a l'Espolón del pelón (6b+) (Foto:CE)

Algunes escalades sobre la mar han estat fantàstiques, i sobreavingudes, sense informació prèvia, gaudint de la sorpresa d'arribar al lloc, afinar l'olfacte i recorrer per mar i terra els voltants fins a trobar els petits tresors que van apareixent sense ànim d'amagar-se ni reservar-se a ningú. Benvinguda descoberta!

Si viatgem amb poc temps, apuntarem al calcari de la costa sud on no ens faltarà de res. I només haurem d'evitar segur les bandes silíciques de la costa nord (punta Favàritx, cala Cavallaria, Pregonda, la Pilar, la muntanya de La Mala..) on la morfologia del terreny desperta altres imaginaris i no es deixa acaronar sense trencar-se.


Al Sopa de corda, un 6c de continuïtat a escalar sense humitats (Foto:CE)


Formes que es deformen (Foto:CE)


Amb sa tercera lluna que despunta (Foto:CE)

3 de nov. 2009

Via del Joan, 80m V (Font Ferrera, Solsonès)

**

Al tram final de la via

Adjunto topo amb la info d'aquesta bonica i recomanable via de la paret del Triangle, al paratge de Font Ferrera. Escalada senzilla, on al primer llarg hi trobarem el compromís de recorrer 35m amb únicament 4 espits de progressió, i un darrer tram aeri i estetic passant per sota la mitja lluna del caputxí que culmina la paret amb autoprotecc. Roca de la bona de la paret, amb algun tram a mirar-se més d'aprop (sobretot al final).


Topo i començant el primer llarg

L'accés és l'habitual de la paret a Font Ferrera.

Al recorregut se li ha afegit una expansió allà on hi havia un clau que havia saltat al diedret d'inici de la fissura de l'L2.


Arribant a l'R1 i fi de festa




El pastor passeja les ovelles pel troç de l'amo, a canvi de res, a l'amo ja li està bé que netegi la finca. És un home gran, de mirada pacient i posat tranquil, amic de la conversa, amb temps per veure com canvia una terra que abans era plena de feixes, llars de foc fumejant, i la cantarella de les criatures jugant a les eres ara plenes de bardisses. Testimonis que, com els camins, es perden, i s'ocupen pel ritme accelerat dels turistes de cap de setmana que tot ho omplen de sorolls. Dels visitants abduits per un col.leccionisme seguidista d'usar i tirar sense temps per aturar-se i gaudir dels detalls del lloc - deixeu de repetir allò masticat i aventureu-vos a descobrir! que el goig serà més gran. En un territori que poc a poc va deixant d'estar viu, que en prou feines sobreviu. Grans projectes de turisme rural i poca alternativa més. Ja ningú pren l'arada ni el xerrac, ni fa llenya del bosc.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb els colorsdetardor i l'Ignasi Farràs el 27/10/09
(Fotos:EduPlana)