rocaineu: Es. Canalda-Amanita2006aA1e

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

18 de nov. 2008

Amanita, 200m V+/6aA1e (Canalda, Solsonès)

Iniciant l'escalada del bonic segon llarg (Foto:EduPlana)

Actualització gener 2012: D'acord amb la topo d'aquesta repetició s'ha afegit alguna expansió a la via de quan la seva obertura
Actualització febrer 2012: Aquesta repetició indica un niu de voltor amb ou a l'L5, caldria evitar escalar la via durant algunes setmanes.

Escalem aquesta via que es presenta com d'iniciació a l'escalada canaldera. Per iniciar-se al tipus de roca, passos, i escalades de Canalda és una bona via, d'iniciació com a via fàcil, segurament no tant (assequible en general, però tamb passos aïllats prou obligats). Una bona proposta a tenir en compte pels qui freqüentin la paret i tinguin ganes d'anar-la recorrent. Adjunto topo actualitzada. La via ha estat restaurada, i s'han reforçat les R amb bolts i substituït pràcticament tots els burils de progressió.

Topo actualitzada (gener12) i escalant l'L2 (Foto:EP)

L'itinerari segueix la lògica de cercar el recorregut més assequible. El llarg flanqueig del quart llarg ens treu de la vertical per definir un final una mica rebuscat (i ajardinat) amb el permís de les debilitats que ofereix la paret. Destaca sobretot l'escalada del segon llarg, que és l'únic lloc on pràcticament haurem de fer servir els friends per progressar, junt amb la del tercer i sisè. A la topo original el setè llarg es divida en dos, però s'enllaça sense cap problema i al restaurar la via s'ha obviat la R intermitja.

Una parella de cardonins escalant la via uns dies abans a l'l2 i al pas on cal aplicar-se del flanqueig a l'L4 (Foto:EP i XM)

Nosaltres vam sortir per dalt, però sembla que rapelant des de la R6 (mallon, 2 espits i un bolt i cordino) es pot anar a bucar la canal herbosa de la dreta de la via per on hi ha un sistema de ràpels fins al peu de paret. És possible que valgui la pena per fer més ràpid el descens (el darrer llarg és quasi de tràmit per sortir).

Al flanqueig de l'L4 amb la comarca als peus.. (Foto:XM)

Ull amb els graus, ajustats, canalderos i dels anys 80. Sovint un + o més. L'entrada és un flanqueig fàcil però exposat, el podrem protegir en precari amb un alien groc o evitar-lo començant l'escalada més a la dreta per les 'terrasses' de sobre. A la topo hi ha més comentaris.

Escalant l'exigent l'L6 i la cordada de dies abans al mateix llarg vista des de l'R4 de la Víctimes del 92 (Foto:XM)

Va, en definitiva, un bon viatge amanitic sense pretensions, per anar gaudint de les formes, colors i propostes de la paret, que mai et deixen indiferent...