Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 de març 2008

Canal del Cristall, MBEA S4 (Cadí)

Primeres llums sobre la serra del Cadí (Foto:EduPlana)

Any complicat per esquiar les canals del Cadí. Amb les darreres nevades però, s'obra una oportunitat i no triguem a enfilar-nos-hi a veure que hi trobem...
.

A la sortida directa de la Canal de l'Ordiguer (Foto:EP)

Ens calcem els esquís des del Prat del Cadí, on el safrà comença a florir. En pocs dies l'estol de flors rosades s'estendrà pel prat jugant amb el blanc de la neu i l'increïble marc de la serra del Cadí al fons. Portem tres idees al cap, esquiar la canal del Quer, o repetir esquiada a l'Ordiguer o al Cristall. Segons trobem la neu, segons respiri el dia. Per la primera la neu està massa poc transformada per arribar-hi, caldria obrir traça amb neu 'panificadora' que ens deixaria venuts abans d'arribar. Decidim pujar per l'Ordiguer, per la variant directa (50-60º), tots els ressalts rocosos són a la vista, així que segurament baixarem pel Cristall..

Calçant els esquís i detall de la canal de l'Ordiguer (Foto:EP)

Enfilant per la tartera ben coberta i detall de la canal del Cristall amb el ressalt rocós del tram final (Foto:EP)
.
Obrim traça, en Xavi i en Jordi d'Arenys enfilen cap a la canal Amagada. La distribució de la neu és molt irregular, amb plaques de vent relativament estables, i a voltes neu dura i plaques de gel. Un cop al cim busquem l'entrada més aèria de la canal del Cristall però ens toca destrepar uns metres el camí d'estiu (sortida de la dreta) per a calçar-nos de nou els esquís. I comença la festa!
Entrada de l'Ordiguer i superat el tercer ressalt rocós (Foto:EP i AniolVilalta)

Encarant el tram final de la sortida directa (Foto:EP)
.

Els primers dos terços anem esquiant sobre neu pols-crosta-dura tot en un i anar fent. Costa encadenar els girs amb precisió, però l'esquiada surt prou franca. El tram final ens trobem el ressalt rocós, quin amb un estil free-rider algo extrem i agosarat aconsegueixo passar sense descalçar-me. Un darrer salt ens situa a la sortida de la canal i d'aquí bona esquiada fins al Prat del Cadí.

El dia acaba amb els companys d'Arenys fent unes cerveses a l'animat Cal Basté amb el seu amo Lluís, qui no deixa d'acollir-te sempre, d'alguna o altra manera.

Molt bona activitat feta i desfeta amb l'Aniol Vilalta el 30/03/08

Arribant al cim (Foto:AV)


Al cim, i en Xavi baixant pel Cristall (Foto:EP)

Descens (Foto:EP)


Descens (Foto:EP)

Descens i darrer salt per sortir de la canal (Foto:AV i EP)

El ressalt rocós que passo esquiant per la dreta i encarant les pales cap al prat (Foto:EP)

Amb el prat al fons i les traces de pujada i baixada (Foto:EP)

Inici del descens (Foto:EP)


Descens (Foto:AV)

Port del Comte...

Volteta amiga pel Port del Comte, ara que s'ha tornat a vestir de blanc... llàstima que sense base aquestes nevades no aguantin.. Ja ho va fer l'any passat i un cop més es confirma que si no neva al novembre/desembre i es forma una capa de neu la resta de l'any, en solanes, no aguanta. A l'endemà opinàvem el mateix amb en Lluís de cal Basté i la poca neu de les canals del Cadí d'aquest any..

Activitat feta el 28/03/08

27 de març 2008

Del perquè escalem a l'escalada "conscient"...

Escalant a la roca del Corb (Foto:RaquelAlcaide)

L'altre dia l'amiga Glòria em demanava quatre ratlles sobre les sensacions i el sentit i sensentit de l'escalada, per un treball que està fent. Reflexions en veu alta, sense aturar-me massa en l'escrit, això és el que li vaig escriure sense separar les mans del teclat excepte per anar a buscar les cites...

Del perquè escalem a l’escalada conscient

Tots els escaladors, algun moment o altre, s’han preguntat ‘perquè escalen’. Que és el que et motiva a afrontar riscos i, objectivament parlant, a posar-se en perill. Per alguns la pregunta és esporàdica, per altres, un reclam que apareix ara si ara també, com un recordatori per mirar de comprendre el munt de sensacions que t’acompanyen cada vegada que escalem. Les resposta, lluny de ser única, és tant diversa com persones hi ha, com decisions i reptes s’està disposat a afrontar en cada via. Escalar, és un sol mot per referir-se a diferents estils, que bàsicament podem diferenciar en dos; l’escalada esportiva, tant de via llarga com de curta, que usa assegurances fixes a la paret a una distància relativament curta (cada 1.5m o 2m per exemple) on el risc i l’aventura és minimitza, i, l’escalada clàssica o tradicional, de vies llargues semiequipades o desequipades, on cal autoprotegir-se, el risc i l’aventura està garantida, i on la intuïció juga una part tant (o més?) important que la pròpia fortalesa física. El primer estil recorda més una activitat merament física. La segona és el que s’entén, i podem parlar, com a escalada en la seva essència més genuïna. En tot cas, a la que fa referència aquest escrit.

La intuïció. Part fonamental de l’escalda. La mateixa intuïció que ens hauria de guiar en el dia a dia i ajudar-nos a separar la veu interior del soroll que ens envolta. Possiblement aquesta sigui una de les claus per trobar una resposta al perquè fem el que fem. Per què l’escalada, a més de donar-te l’oportunitat de tenir un contacte ‘profund’, ‘diferent’ i més intens amb la natura i els seus elements (durant el camí d’aproximació i descens, sovint a llocs remots, el vent de la paret, el vol dels voltors, la posta de sol, les nuvolades que enuncien una tempesta – dels pitjors enemics dels escaladors -, el paisatge vertical...) suposa, sobretot, un espai de retrobament, de recolliment, de ser amb un mateix. De reconeixes nu davant el repte que has decidit afrontar. Ningú t’ha imposat el repte (ho hauria de), l’has decidit tu. Amb humilitat però convenciment l’afrontes, sense esperar res a canvi (o hauria de ser), conscient de la màgia del moment que estàs vivint i de l’exercici d’aprenentatge en el que has decidit activament, més conscientment o menys, implicar-te. Aspectes propis de la vida mateixa, del paradigma del ‘guerrer’ d’en Castaneda tal i com proposa Arno Ilgner en el seu llibre “Guerreros de la Roca” (edicions Desnivel, 2003); entrar en el terreny de lo desconegut, sense expectatives, amb la mirada tova, deixant-se portar per la intuïció per trobar l’itinerari, les preses que et permetin superar el pas, i amb el diàleg interior suficient per superar pors i dubtes. I amb autoconfiança i amor, gaudir del ‘viatge’.


Escalant la via Bikini (Foto:Roger)

La respiració conscient i el silenci interior són dos elements que ajuden significativament a millorar el ‘rendiment’ en l’escalada. Habitualment però, els pensaments ens dominen, i les pors (a caure, a no saber si tindré prou força per arribar a la següent presa, a la següent assegurança, o si la que he posat m’aguantarà una caiguda, etc..) limiten la nostra creativitat com a escaladors. Tot plegat, un interessant exercici personal part d’un procés més ampli que inclou la nostra relació com a persones amb la vida i els seus reptes.

Possiblement, la força d’aquestes sensacions que, de forma més conscient o menys, ens acompanyen als escaladors, és el que fa que l’afició per aquest ‘esport’ sigui tan absorbent, exigent, i inclús, dependent. Dependència la que sovint mantenim amb l’escalada, ja que suposa un espai de silenci i retrobament que no ens ofereix fàcilment la vida quotidiana. Tal i com cita Eckhart Tolle en el seu llibre ‘El Poder del Ahora’ (Gaia edicions 2001): “La razón por la que a algunas personas les gusta practicar deportes de riesgo, como la escalada, las carreras de coches y otros parecidos es que, aunque no sean conscientes de ello, esa actividad les obliga a estar en el ahora: en ese intenso estado de gran vivacidad en el que se está libre del tiempo, libre de problemas, libre de pensamientos, libre de las cargas de la personalidad. Alejarse del momento presente, aunque sólo sea por un segundo, puede significar la muerte. Por desgracia, esas personas llegan a depender de la actividad elegida para alcanzar el estado de presencia.” (pàg. 68).



Escalant a la vall de Restonika i al pic de Quenca (Foto:JavierdelPalacio i EduPlana)

És probable que el fet de viure aquestes sensacions sigui la resposta més sincera, global i integradora del ‘perquè escalem’. Per això sovint, després d’un ‘bon’ dia d’escalada, t’acompanya una sensació balsàmica i, tot i el cansament, sents l’esperit reconfortat, quan no eufòric. No massa diferent del que pots sentir després d’una bona sessió de meditació.

Escalant la cova de'n Solà (Foto:EP)

"La Balena Blanca i el Petit Príncep" regraduada


Bé, després de vàries repeticions i suggeriments d'uns i altres he penjat al post de la via la topo actualitzada. Plus amunt, plus avall, els canvis no són gaires excepte el primer pas de 6c que, com ja comentava en una repetició, ha quedat en 6b. El 6a+ de l'L3 que ha passat a 6b. El 6b de l'L2 ha quedat en 6a+. Ce sà.

Apa, a gaudir-la que sembla que li agrada a tothom que la fa!


Escalant el primer i tercer llarg (Foto:EduPlana)

26 de març 2008

Hivern Kòsmik, 130m 6a+ A1 (Paret de l'Ós, St. Llorenç de Montgai)

***

Recuperant material de l'artifo de l'L3 (Foto:XescoMas)

Ens arribem a l'entrenyable St. Llorenç de Montgai fugint de les nevades del pre-pirineu. La nova via de Perles haurà d'esperar uns dies més. Remanem topos i al final ens decidim per aquesta via que ja feia temps que li tenia ganes, aprofitant a més que aquest pany de paret queda arrasserat del vent (amb entrades de N, al congost bufa del sud amb ratxes fortes). I stllordemonguai, o de monmarica com diu el Pol, que no deixa mai de sorprendre.. quina via! Molt recomanable.
.

Topo de la via i escalant l'L2 (Foto:EduPlana)

Al sector dret de la Paret de l'Ós, la Isaac Gabriel, Viatge Astral i Quimèrica Laxitud són les més repetides quedant la Hivern Kòsmik en un immerescut oblit. Més exigent que la resta (si més no per equipament), el seu traçat combina l'escalada en placa dels primers dos llargs, un tram intermedi d'artificial ben aeri, i un final desplomat i atlètic que és una delícia. I tot plegat amanit amb l'equipament just i necessari, i fàcil de complementar. Una molt bona opció vaja.
.

Inici de la via i arribant a l'R1 (Foto:EP i XM)

De material, la via està semiequipada amb espits i claus però COMPTE amb l'estat d'alguns claus. A fi de comptes ja té 20 anys l'assumpte. L'única pesa nova és un parabolt afegit en el darrer espit de progressió de l'L2, avançant l'R2 a una repissa més còmode. Aquesta R estava equipada per rapelar (corda + mallón, possiblement enllaci amb l'última R de la Quimèrica Laxitud per poder baixar de la paret en dos rapels). Vam fer servir joc de tascons complet, aliens i friends fins al 2.5. Estrep i 13 cintes (recomanable 15!). Totes les R estan equipades excepte l'última (savina + friends).

L'accés és evident des de la carretera (5'). El peu de via el trobem a l'esquerra de l'inici de la Martinetti (aquest està marcat amb una fletxa vermella). Els dos primes espits (ennegrits) són visibles. No confondre amb una línia de parabolts lluents de l'esquerra, que és la J.E.Farreny. El descens el fem caminant, seguint una fresa poc definida amb tendència a l'esquerra fins a trobar la fresa bona i fites que ens porten a la pista que surt a la carretera (20').

A la topo he afegit la graduació original, a l'estil d'aquesta escola en vies obertes als anys 80, on a tot se li pot pujar un plus o grau sencer segons el que es porta ara. En tot cas, 6a obligat, i la fissura de l'L3 més aviat A2, més que A1 (per cert, pels superbous, se li veia coloraines...).
.
Sortida de l'L2 i entrada a l'R2 (Foto:XM i EP)
.
La repissa de l'R2 i escalant la fissura de l'L3 (Foto:XM)
.
Escalant la fissura de l'L3 (Foto:XM i EP)
.
8-10m de fissura desplomada, una zeta al mig (amb les orells sospitoses) i un espit a dalt. El final desplomat i aèri del mateix llarg (Foto:EP)
.
Escalant el tieso-desplomat últim llarg, la cirereta del via... (Foto:XM)
.
Activitat moltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i les nuvolades que van de passeig el 24/03/08

(Foto:EP)

per cert.... ens va caure un tascó gran, si algú va a repetir la via aviat i el troba i s'enrolla... .doncs merci!

23 de març 2008

La Dama de los Vientos, 80m 6b+ AOe(7a+) (Pala del Coll, Montroig)

Escalant l'L1 (Foto:EduPlana)

Enfilem a l'afalbe i sempre sorprenent Montroig amb una idea exigent, però deshores i altres històries primaverals fa que canvíem de plans i encarem aquesta via hiperequipada a l'estil Gutíerrez&Ruíz. Ja me l'havien recomanda, i no és per menys. Traçat aeri, amb un primer llarg de diedre fissura d'insomni.
.

Topo de la via i escalant l'L1 (Foto:OscarSolé)

De material l'L1 està molt equipat, a l'L2 són opcionals aliens tipus gris o groc per l'inci del llarg (al llarg falten 3 claus de la resse original, nosaltres no vam posar res però), l'L3 equipat i l'L4 molt equipat. Sobre la graduació, al primer llarg la dificultat és mantinguda amb un final on cal reservar-se piles. Possiblement més 6c o + que no pas 6b+. La resta bé. El 7a+ no el provem que encara volem fer una altra via, però se li veu color.

Activitat feta amb l'Oscar Solé el 21/03/08


Escalant l'L1 (Foto:OS i EP)

Escalant l'L1 (Foto:EP)


Escalant l'L1 i inici de l'L2 (Foto:EP)

L'aeri flanqueig de l'L2 (Foto:EP)

Arribant a l'R2 i l'artifo de l'L3 (Foto:OS)


Escalant la xemeneia de l'L3 (Foto:EP)


Escalant l'L4 (Foto:EP)

El testimoni de l'Arnau i la Sílva fa que tornem a canviar de plans i el dia continua amb un intent a la Trolls a la Pala Alta amb en Miquel Blanco, però al segon llarg li perdem el rastre i abans que ens agafi el negre rapelem des d'un pont de roca de l'L2 de la Gnoms... algo perduts anavem... però ja l'enganxarem. Ai la primavera.

.

A l'L1 de la Trolls (Foto:EP)