Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

26 d’ag. 2016

A la Directa Anglada Guillemon, N del Calderer (Pedraforca)

***

Via imprescindible malgrat te dues meitats ben diferents, la primera d'escalada vertical i sostinguda, la segona per deixar-se envoltar de la grandiositat d'aquesta vessant nord, que ja havia escalat fa mooolts anys i que aquest cop deixem estar i sortim per la Pany cap al coll de Gat.


Com sempre, arribarem a l'R0 ben desperts, després de la "grimpada" de la piràmide on et jugues una bona galeta. No és cap sobrada encordar-se, a fi de comptes ja arribes amb el material desplegat i és més còmode que no canviar-se allà.



Molta info a la xarxa, bones topos aquí, aquí i aquí, aquesta última amb panoràmica de l'aprox, ben útil! (camí de front del refu i seguint les marques blanques... si no flaquegem abans d'hora arribarem a un coll amb una gran pintada que indica Estasen... l'haurem de seguir i pujar pel més evident cap al la piràmide que ja és molt evident). 

L'enllaç amb la Panny passada la feixa de II és molt evident, marxant cap a l'esquerra de l'amfiteatre passat els primers pins (75m des del bolt passat el flanqueig de II, millor saltar-se el bolt i muntar reunió al primer arbre, i d'allà enllaçar amb la Panny fent reunió a un nínxol evident -55m, o muret amunt fins al dos claus a l'esperó -75m, marques vermelles)

Val la pena seguir navegant per l'univers Pedraforca amb el blog llàstima que aturat del refu, i la pàgina mai prou activa del mestre ABC.




Classiquíssimaescaladamoltbenfetaidestafinslafeixambl'Edu... i lo majestuós de la nord

25 d’ag. 2016

a la Altivi Flunch de la Dent del Cabirol (Pedraforca)

**

La via treu tot el profit de la muralla de la Dent del Cabirol i s'hi combinen totes les escalades del Pedra, de l'adherència i la placa (aquí equipades) a les fissures i el diedre, més un artificial ben aeri. Al buscar-li el pas a la dreta de la clàssica Cerdà Albert queda un inici ben comprimit i de placa forçada, i més a munt la creua per unes plaques novament a cop d'expansió, i molt de postureig que només és cinquè! un bon cinquè si.. Amb tot, resulta un bon itinerari arrodonit pel mur de dalt preciós, fissurat i atlètic, i que et deixa ben servit.

Oberta per C. Albera, M. Antolín i E. López l'agost del 1986.


Topos aquí amb l'equipament actual, i aquí. De material només afegir que si portem el C4 el posarem al darrer llarg. Ull amb la segona reunió, mal ubicada a la vertical dels blocs suspesos que precedeixen el desplom.. si algun d'aquests es mou, l'assegurador és pell, no hi ha més. 



El descens ens emboliquem una mica amb la topo que portàvem: el tema és seguir el darrer llarg fins al collet ple de pins i muntar reunió allà (45m, arbre amb baga). Llavors hem de baixar per la feixa fins a trobar un arbre petit amb bagues i mallon a uns 30m del coll. Recomanable fraccionar el rapel amb dos (trobarem més arbres amb bagues i mallons). Quedem al passadís que ve de la Civís Genís, Guarda,.. i allà podem fer el rapel volat final o baixar a peu cap al camí de l'enforcadura (fresa i fites, evident).




bonaescaladabenbenfetaidesfetambl'Edu, un dia que semblava que tot volés posar-se de l'inrevés per sortir per dalt!

21 d’ag. 2016

a la Panny-Haus (Pollegó inf. sud) i a la Cerdà Albert (Dent dels Cabirols) del Pedraforca

**

La Panny-Haus és una clàssica indiscutible només espatllada pel desori de xapes i espàrrecs que hi ha arreu.. jo personalment trauria totes les expansions (ben tretes) i en tot cas afegiria claus a "caldo" en alguna reunió.. que la roca dóna per tot. Poc continua, picona en més d'un punt, i d'una lògica que fa mal als ulls.. la primera de la muralla, i val la pena escalar-la. Ull amb la xemeneia final, ben estreta! el darrer pont de roca està en bastant mal estat, si algú hi pensa forà bo reposar-lo que va bé arribar-hi i que hi sigui.




Ben retallada, la xemeneia parteix la cara sud pel mig..

La Cerdà Albert ja està remenada del tot per les vies que la creuen i els bolts que s'hi han afegit, una llàstima. Es passa bé sense encintar cap xapa. Nosaltres sortim per la Haikus, quedant més homogeni. Aquell dia el fred ens fa fora de la roca..

 




bonescaladesambregustdeclàssiques, motlbenfetesidesfetesambelJordilaSara... estiu que passeja d'una estació a l'altre!

20 d’ag. 2016

a la Llum de lluna... (Busa sud)

***

Ben bona repe de la recent oberta Llum de lluna .. graus confirmats, el segon per continuïtat i lo complicat d'enllaçar-ho a vista i el tercer per un pas rabiós de nyapes a dalt i de saber-se col.locar bé del tot de peus durant la navegada per la placa, que no afluixa de cap a peus.... boona via! on toca escalar entre assegurances





la preciosa muralla sud.. ombres de l'última llum que dibuixen projectes en curs, a l'espera que afluixi la calor...

benbonaescaladamblafrescadelatarda, moltbenfetaidesfetambelJordi que ho encadena sense bufar!

9 d’ag. 2016

Via Barrufets de la Palangana (Montserrat)

***


Ben bona via de la nord Montserratina de preciós itinerari que retalla el pany ben bé pel mig. L'únic peatge de l'Ae del tram central queda sobradament compensat per l'elegància de la resta i la bellesa del seu final aeri. D'afegitó, el boníssim segon llarg i l'espectacular penúltim de cinc estrelles, dels bons bons de la muralla nord que aquí es fa oest.



Si no fos perquè la "restauració" (bolts a les reunions i alternats a les tirades) està feta només fins a l'R3 seria una via del tot recomanable. D'allà en amunt, només trobarem burils, alguns amb un estat bastant dubtós, el que li afegeix compromís a l'escalada (confiar amb ells com a "assegurances" ja és cosa de cadascú). 


Valdria la pena fer-li pocs retocs mínims, per allò de minimitzar els canvis; només faria falta afegir un bolt a l'inici de l'Ae del penúltim llarg, un altre a l'última reunió, i un a l'inici de l'Ae de l'últim llarg.  I, de regal, un clau abans del bolt del segon llarg donaria més esma per continuar en lliure fins a la reunió.




Afegeixo la topo del Ferran i cia del deliciós fòrum Caranorte que fou punt de trobada d'info actualitza, on l'he "tunejat" amb material que hi vam trobar. No he marcat els tacs del penúltim llarg, inservibles. L'Edu ja completarà una bona topo al seu lloc web. El pas llarg d'A1 del tercer llarg es pot resoldre amb un ganxo ample, un tricam gros o segurament un tótem lila o verd. El flanqueig després de l'R3 no és pot protegir (només a l'ínici amb un totem líla o verd). D'aquesta R es pot marxar cap a la Ven-Suri-Ven (bolt i buril). Claus no calen.






La via fou oberta pels bons dels Barrufets; Remi Bresco, Pere Roca i Albert Gómez, l'any 79.

En definitiva, una molt bona via, dura i atlètica que et deixa ben servit, i que si anem farcit de flotants repetint els números grans al gust del nivell de cadascú podrem gaudir del gest compensant el rovell del ferro o l'estovament de la lignina. 






escaladautènticadelanordidelstempsquecorrienmoltbenfetaidesfetambl'Edu... amb l'aire que passa sota els peus i fa pessigolles al nas.