**
A l'aeri però fàcil flanqueig de l'últim llarg
"Exigent via, deficultat sostinguda i obligada" (del llibre d'escalades del Solsonès), novament de treure's el barret d'aquest parell de folls solsonins...
Bona via recomanable. Exigent de punta a punta - excepte al 4art llarg més relexat - amb un grau de 6a ben obligat on no si val caure, i la cotació en general colladeta. Especialment als "quintus", un concepte elàstic que en aquest cas i de tantes propostes de la paret acostumen a ser on trobarem les tirades més a pèl, les de prohibit caure (anar molt còmodes amb aquest grau canaldero o a apretar les dents per compensar-ho).
L'itinerari enllaça bons murs al principi i al final, però una feixa al segon llarg li resta continuïtat. Roca de bona o molt bona en general i també amb algun tram dolent o de mirar-s'ho més. Com totes les del sector dret de la paret ombreta de la bona a partir de les 14h.
De material vam usar algun tascó mitjà i petit (L1 i L3), un parell càmalots mitjans petits (L3), i els friends grans (opcional, amb els tascons i càmalots també faríem) per muntar l'última reunió que està neta. Els aliens els vam passejar.
L'accés és evident des del primer aparcament de la paret seguint la pista amunt fins a prendre el corriol que ressegueix el peu de via i localitzar la via al punt on hi ha les cordes fixes i sirgues que porten a les coves del moro (10'). El descens el fem a peu per la dreta seguint fites i la fresa que porta a la pista que mena a la carretera (20').
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i l'Ignasi Vilarassau el 24/07/09
Els bows passen fent el rotpunki a l'L1...
(Fotos: EduPlana)
Els bows passen fent el rotpunki a l'L1...
(Fotos: EduPlana)