Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de gen. 2014

Allaus de Prepirineus.. al Port del Comte

**

Una fractura de 3m al punt més alt just sota el cim del Pedró dels Quatre Batlles, no es veu cada dia! Tota la vessant sud a la carena cimera que recorre transversals als vents dels nord d'oest a est és un terreny adobat per la formació de les plaques de vent. Aquest episodi ha deixat vàries fractures seguides, les més llargues de 200m (llàstima de la bateria de la càmera que aquest dia s'acaba).


 
Les allaus van caure el cap de setmana 25-26 de gener, i s'ha de pensar que de forma espontània ja que són simultanis al llarg de tota la carena. La capa dèbil la forma quatre dits de neu "sucre" (grans amb angles i algunes cares planes) ben antiga, ja que el gruix de neu de la superfície de lliscament fa aflorar rocs de quan l'episodi de pluja+nevada+ventada de finals de desembre que es va acompanyar d'una pujada de l'iso0 a 3.000m el dia 27. Capes latents que s'activen en aquest cas serà pel sobrepes de la placa nova formada del 21 al 25 de gener, quan dimarts 21 va començar a entrar vent del nord que transportava la bona neu caiguda a plom el cap de setmana anterior i que va ser fort i molt fort tota la setmana.

Els canelobres marquen bé la capa dèbil intermitja. A la part inferior es veu el gruix de la capa dèbil que motiva el lliscament. Des de diumenge que van caure, una nova placa de 10cm (pala) ja estava formada i es trencava amb facilitat


A les imatges s'aprecien dos plaques sobreposades ben definides però la capa dèbil que ha cedit és la inferior. La mateix que la setmana anterior aguantava el gruix de varis esquiadors com es veu a la piulada del 21. Molt interessant tot plegat. 

El pes de la placa nova, a la que feien referència els butlletins d'allaus del cap de setmana (risc 3), activen una placa antiga. La nevada nova, per tant, mou una placa amagada sobre una capa dèbil "oblidada" a la memòria col.lectiva. Allaus ocults i ben perillosos, que són allà esperant condicions. Allaus de dinàmica interna que compliquen molt la percepció/interpretació del risc. 


 
Durant el cap de setmana s'han vist diversos allaus de placa a la zona oriental. Caldria ser allà per veure si el que es movia era la placa superior, més fàcil d'interpretar. En tot cas, molt diferent de l'episodi d'allaus a la franja nord afectada per unes pluges en alçades que aquí van ser minses o directament (cas del Prepirineu central) no van arribar.
 
Aquesta vessant té la particularitat de torbar-se al mig del camí d'una muntanya familiar i del tot domesticada.. aparentment, perquè les allaus no hi entenen de cartelleria, i ja altres vegades, ha estat a punt d'enganxar-ne a més d'un (jo m'incloc).



Un esquiador, aquest mateix dia, remunta cal al coll...

28 de gen. 2014

a la Rosa del Sur (Vilanova de Meià)

**

Aquesta deu ser de les darreres obertures a la Roca dels Arcs, com diu l'ABC, encara s'hi obren vies!? Troba un bon forat a l'espai que quedava entre l'esquerra de les bones Tàrrega (amb qui comparteix l'R1) i Buenas vibraciones, i a la dreta de la Postres de sostres o la molt bona Joan Freixenet.



Tira pel dret sense escrúpols ja que li queda poc marge per no trobar-se amb les vies veïnes. Equipada a trams i a altres toca escalar i no toca caure (un bon parell de factor dos sortint de reunió). Roca en general molt bona i a algun tram s'anirà polint. Alguns passatges obligats de 6a. Grau collat, i el 6c+ ens ha semblat marcianu en el seu tram mig...

Ràpida, i treu el millor suc d'aquest espai sense "ocupar" sobre bons murs on a voltes haurem de buscar com autoprotegir-nos mentre els bracets es van inflant.. Hi ha una R picada al peu de via.

 
De material podem passar amb el semàfor d'aliens + el negre i el blau o tascons petits pel penúltim llarg. Opcional, completar-ho amb càmalots fins l'1. 




escaladacrobàticamoltbenfetaidesfetambl'axelieljordi, el dia que als Pirineus cauen allaus com a pianos, .. bonsoleteldelamontsec, luxe de país

amunt!

***

l'aventura continua, trempada i emocionant, però encara li falta un troç per estar acabada, aviat. .. O més aviat, tot just començada! Als contraforts de la gran muralla de Busa que tot allò que amaga, és per ser descobert. Sense abús, ni massa us. Allò que hagi de caure, que caigui. Però sense fer-ho aguantar més del compte per domesticar-ne l'aventura. Així, potser, amb sort, en serà un reservori. Ja que al final, t'has de conformar amb les reserves, en allà on la mirada del gran públic passa per damunt. L'espai és un, el mateix, per molt de temps, per molts escaladors. Ni que fos des d'aquesta perspectiva ja seria un bon argument per passar pel lloc com més discret millor. 





ens imaginem d'aquí doscents anys buscant una línia on posar-hi una via? Quin egoisme el nostre. Més gran, quan més gran són les sensacions robades.

Modestament






24 de gen. 2014

Un zoo a Canalda!!

*

es pretén muntar un zoo a Canalda!!??? en fi. Les gàbies que tan malament trenquen l'horitzó de les codineres d'Odèn, es fan grans, volen més, arramblen la resta. L'espai és un, quanta mancança farà falta per adonar-se'n? d'un territori venut a pedaços.

 
Bella i fràgil, la Roca de Canalda que reserva tanta essència d'aventura i salvatgia, va sent envaïda per, en tot cas, els deliris d'uns temps que corren. Quina pedagogia hi ha amb veure animals sense llibertat? l'aparenantge de valors no pot anar lligat a la pèrdua dels més bàsics. Somins de fantàsies infantils fets a mida de la punta del nas o del forat del melic com a centre del món, que són malson per altres. Uns Prepirineus desproveïts dels valors propis, fins i tot els hi roben el nom.

Emmig de tan desori, no em queda clar qui va més borratxo de tanta ànsia, per fer seu allò que és de tots. Però mentrestant, allò que fou, deixar de ser. Potser és l'hora del que hauria de ser i ja anem tard. L'hort de ca la Rita, ja es va perdre massa ràpid.



Neus de Prepirineus....

**


Aquesta és una bonica imatge de principis de setmana, d'unes muntanyes que cada vegades els hi costa més quedar ben enfarinades... D'un darrer episodi de nevades sense vent que aquest dia ja treia en nas, i portava ganes de fer-hi plaques. 

La neu continuava seca, deliciosa, suaument compactada on el vent ja havia fet de les seves i ben solta on el lloc quedava arrasarat.

 

una muntany que ja demana l'entresetmana per trobar-la en silenci. Muntanya amable, accessible, que dóna a conèixer la bellesa de tot plegat. També, del gran blanc, aquest, penjat sobre l'horitzó de la plana que ja verdeja.






18 de gen. 2014

La valleta de la Cabana Sorda (Vall d'Incles, Andorra)

**


Tota la banda esquerra de la vall d'Inces ve tancada per valletes paral.leles penjades ben protegides per una franja de bosc que les fa aparentment poc accessibles... Aquesta queda ben bé entre el pic de les pales de la Cabana Sorda i el pic d'Anrodat.



La idea era fer una bona circular saltant a Ransol per tastar les bones neus reservades a les orientacions obagues des del Pic de Coma de Varilles venint de la Cabana Sorda però l'accés al coll de les pales de la Cabana Sorda de vessant E la veiem més complicada i carregada del que esperàvem. Així que improvitzem la sortida fent una punta carenera sense més sentit, per baixar, i tornant a posar pells primer i esquís a l'esquena després per fer una punta sense nom (cota 2.662m) al NE del refugi i que ens dóna un bon descens fins a la cabana per desfer el camí de pujada. L'accés a la Cabana Sorda el fem per la marca de camí a la dreta del torrent, però també és pot fer per l'esquerra, en ambdós casos és un tram de força pendent per on haurem de trobar el millor pas.



Al fons la punta carenera on arribem per baixar-la i tornar a pujar per una canal a l'obaga (35º) per l'esquena del cim de la dreta que esquiarem de baixada


Tota una zoneta, que amb imaginació dóna per fer circulars prou animades com aquesta de ben bona. L'única nota com sempre poc agraïda d'Andorra és el circ de les motos de neu, que aquest dia arriben ben amunt, omplint de soroll i traçades el lloc.


Al fons, les pales de la Cabana Sorda amb la canal - pendent esquerra d'accés al coll.




Sobre la neu, uns 20cm de neu pols de la setmana no placada però quelcom pesada i no del tot fàcil d'esquiar, sobre la base dura que el cap de setmana passat va deixar esquiades de neu primavera a les sud. A alguns llocs acumulacions de més gruix. A cotes altes i obagues o orientacions poc assolellades (pures E), possibilitats de plaques (un bon 2). Les nevades d'avui ja hauran canviat el panorama.. i pugen el risc d'allaus. Calcem esquís des de l'aparcament, a l'inici de la vall.




SortidamoltbenfetaidesfetambtotaunacollamblaSandraMiquelGrifoImmaXaviJord iambl'anticiclófantàsticd'ahirqueavuis'hafetaiguaineu