**
Al cim amb el Lac de Cap Long als peus (Foto:GuillemAmorós)
Bellíssim cim del Néouvielle, una de les perles dels Pirineus, per estètica, per elegància, per esvelt. I d'una accessibilitat sorprenent, quasi com si fos intencionat, com si algú s'hagués proposat no reservar tanta harmonia a uns quants privilegiats després d'una llarga aproximació. Tan fa trobar-te'l de cop, després d'un senzill giravolt, les emocions que desperta són iguals que si portessis la samarreta mullada o les cames cansades.
Esvelta muntanya, amb la cresta de Barris d'Aubert de front i la canal que porta al flanqueig ben visible a sota a l'esquerra. També a l'esquerra la fantàtica pala que porta al cim Ramoun, i a la cresta del fons la breche Chausenque que ens porta a la vall de Glère (Foto:EduPlana)
L'itinerari és evident des del refugi lliure i en bones condicions del Lac d'Aubert (continuem a la França educada i neta). Creuarem la presa i després d'un primer ressalt ja trobarem un pas natural que flanqueja per sota la cresta de Barris d'Aubert, una de les quatre arestes que afilen el massís fins a tocar el cel. A finals de temporada (quan haurem d'esperar per a trobar l'accés al Llac obert) és fàcil trobar aquest tram amb poca neu i amb alguna descalçada. Hi ha una interessant canal que en diagonal ens porta al mig del flanqueig, i que sobretot per baixar ens allargarà l'esquiada i el gaudi, val la pena fixar-s'hi per no deixar-la passar (veure foto).
Creuant la presa, en aquest punt la canal en diagonal queda amagada (Foto:GA)
A partir d'aquí les opcions són moltes, arribar-nos al cim i avall, arrodonir la sortida amb la visita al veí Turon de Néouvielle per la breche Chausenque (cordino recomanable), o completar l'esquiada per la fantàstica i fotogènica pala del pic Ramoun que et dóna la benvinguda des de l'inici de la vall. Només el descens del cim permet trobar variant buscant pendents dretes i canals al gust. Pujar i baixar el cim tansols demana 1.000m de desnivell positiu, pel que és fàcil afegir-hi més metres.
Campbiel, pic Long i el Turon de Néouvielle a primer terme, amb des del Cilindre, Tallon, Vignemale... al fons (Foto:EP)
Accés al cim que es pot amanir escalant per una xemeneia més directa (AD-) i escaladors a la cresta dels Trois Conseillers amb el Campbiel al fons (Foto:GA i EP)
Sobre l'estat de la neu, seguim amb molt bon regel nocturn, transformada al punt a l'hora bona i matinera. El relleu continua afectat per les pluges i sobretot per les traces de tanta freqüentació, no és estrany que també se l'anomeni l'Aneto de França. Una llengua de neu a la pista ens fa deixar el cotxe a 1km del refugi, i en pujada ens hem de descalçar un parell de cops al flanqueig. Amb una senzilla grimpada accedirem al cim.
Mantell d'un final de temporada.. (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en GuillemAmorós per una temporada que ja s'acaba, començar a reviure tot allò viscut i desviscut, i que continuï la festa per molt temps...
