Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

30 de des. 2007

Novembre Negre 170m EDinf 6a+ A2 (Paret de l'Extrem, Montroig)


La serra del Montroig amb les últimes llums (Foto:EduPlana)

Enfilem al solitari i acullidor Montroig, ara que sembla que la boira ja està més baixa.... seduits per l'escalfor de la paret de l'Extrem i de repetir una via oberta per en Armand Ballart i l'Àlex Vives ara fa 4 anys, que el mateix Armand ens havia recomanat. I no és per menys. L'olfacte del Lluís no falla.
.
Topo i les pitxines fossilitzades de la feixa (Foto:EduPlana)

Itinerari clàssic on a trams haurem de negociar amb la roca, però gaudirem cada un dels llargs (llàstima de la inevitable feixa que acompanya la paret). A destacar l'exigent L1 (amb tota una panxa 'canaldera') i el mantingut L4 amb un bonic flanqueig aeri que ens situarà sobre la vertical de la reunió. Els graus en general força ajustats, a l'estil d'oberturista.

La via està pràcticament equipada, i de material només ens caldran els aliens, tascons, ganxo (A1 de l'L2) i algun friend fins al 2 o 3 opcional.

El peu de via es troba a l'esquerra de la Festa del Paca i la via dels Pensionistes. Hi veurem una N grabada a la roca.

Escalant el primer llarg i superant l'A2 de l'L2 (Foto:EduPlana i LluísParcerisa)

L'accés el vam fer des del final de la pista que recorre el Montroig (des de Balaguer, direcció Vilanova de la Sal i seguir indicacions, imprescindible 4x4), que ens deixa a 15' a peu de la paret (caminar fins al coll seguint el camí fresat i baixar cap a la paret evident). Del cim al cotxe hi arribarem en menys de 5'. Si no es disposa de tot terreny, una altra opció és fer l'aproximació a les parets des de la carretera de Camarassa a Tremp, però l'aprox. deu rondar els 45'-1h.

Activitat feta el 28/12/07 amb Lluís Parcerisa.

Escalant l'L3 i amb la gran llastra de l'L4 als peus (Foto:EduPlana)

Gaudint de l'escalada de l'L4 (Foto:LluísParcerisa i EduPlana)

Fi de festa amb el 'pilar sin brillo' a primer terme (Foto:EduPlana)

22 de des. 2007

Port del Comte, estat de la neu


Panoràmica (Foto: EP)

Algunes panoràmiques de la primera enfarinada sèria del Port del Comte. 15cm de nou nova sobre terreny nu. De moment, fora de les traces de les retracs no es pot esquiar.

Activitat feta el 22/12/07

Volta pel Pla de Bessies (Foto:EP)



Detalls (Foto:EP)

El forat de la Bòfia (Foto:EP)

Los Cuarentones, 270m 6b A1 (7a+) (P.Aragó, Montrebei)


Inici de l'L7 (Foto:FC)
.
Dies anticiclònics, molt fred. Descartem la cara nord de Montserrat i enfilem a Montrebei a repetir aquesta via mentre els companys fan la Pilastra dels Voltors, ens falten hores de llum per fer la via d'en Rigol, la idea. Però les idees van i venen. I ens surt un viot, dels curts de Montrebei, però intens.

Al web d'onaclimb es troba la ressenya. L1+L2: V (llargs comú amb la Pilastra i la Femme fatal) i II (nets) - 30 i 20m, L3: 6b (a partir del primer spit, equipat) - 45m, L4: 6a (pràcticament equipat) - 45m, L5: IV (net) - 10m, L6: 7a+ (6b A1, equipat) - 50m, L7: V (1 clau) - 40m, L8: 6a (1 clau, el primer dels 2 que apareix al croquis) - 45m.

La pilastra, escalant l'L3 (6a) i inici de l'L6 (7a+) amb la paret de Catalunya al fons (Foto:FC, FC i EP)
.
Fem un primer llarg enllaçant els dos primers (cordes de 50). I a partir d'aquí a flipar, que cada llarg té lo seu (excepte el de IV, de tràmit). En general, ajustats al grau i mantinguts, i llargs!. Tot i que el de 7a+ es queda entre 45-50m, no 55m com surt a la topo d'onaclimb (em cordes de 50 encara va sobrar algun metret). De material es passa amb aliens, algun tascó i algun friend mitjà, cordinos i vaguetos. Passem en lliure i el bou del Ferran si no fos perquè es va quedar sense cintes (pensant amb la Rigol, en duiem 14), que ja tenia el de 7a+ encadenat. Un llarg bestial. Sino es vol força en lliure, recomanable 2 ganxos per l'A1.
.
Deixant caure una punta a mig llarg per recuperar material i flipar el placot de l'L6 (Foto:EP i FC)

Escalant l'L6 i fi de festa (Foto:FC)
.
L'accés el fem per la feixa dels espàrrecs (nem pel camí fitat caraner fins a trobar una inscripció que diu 'Benvinguts' en una aparent feixa. No la prenem. Seguim caminant i a uns 50m, al 'cim', trobem les fites de la feixa (més endavant inclou un rapel, 30m). A partir d'un punt deixarem la feixa i pugem grimpant en diagonal a la dreta fins a la base de la pilastre dels voltors, evident). Un cop al cim, remuntarem la carena fins a trobar el camí d'accés)
.
Activitat feta el 14/12/07 amb Ferran Caranorte.

21 de des. 2007

Greenpeace, 215m MD+ o V+/Ao (6b) (Paret Bucòlica, Alt Urgell)


Superant el desplom de l'L4 (Foto:RamonMaeso)
.
Per seguir descobrint les vies clàssiques de la Bucòlica enfilem a fer aquesta via, sense més info que el croquis del Desnivel i el de la via Asdrúbal (es pot trobar a onaclimb.com) que n'aprofita alguns trams (després veig que al bar Thaussà - C. de Nargó - hi ha una topo simple però prou detallada de la via). Adjunto topo de la via amb les assegurances que hi vam trobar.


Topo de la via i escalant la placa de l'L2 (Foto:EduPlana)

De material, la via està semiequipada amb burins, claus i tornillos d'expansió, tot en prou bon estat (hi ha algun burí restaurat, potser de quan el Luichy i en X.Vidal van obrir l'Asdrúbal). Es passa amb els aliens, i xapes recuperables o tascons petits per collar els tornillos.

Sobre l'accés, descens i per ubicar la via, veure el post de la Susekiu.

A diferència de la Susekiu, aquí els graus són més suaus. El traçat és més directe i menys contínuo, i la dificultat es concentra en plaques aïllades al llarg de l'itinerari i el curiós desploms 'canaldero' (6a) al tram superior. Vam enllaçar els dos darrers llargs. Segurament la via clássica més assegurada, assequible i fàcil de fer de la paret (sense comptar amb l'Asdrúbal, que no se li veia un traçat massa interessant). I des del meu punt de vista més recomanable que la Olaya, la clàssica més repetida.


Inici de la via i flanqueig de l'L4 (Foto:RamonMaeso i EduPlana)

Sobre el peu de via, nosaltres vam començar per l'esquerra del ressalt rocós, coincidint els primers metres amb la nova via Terra de Dinosaures (de les vies esportives, la més assequible. Val a dir que la via s'ha obert des de baix). No queda clar si aquesta és l'entrada original, o la via comença més a la dreta on, segons m'han dit, es troba un espit verd i un clau (sent un espit és de suposar que correspon a la A., ja que la GR. no en té cap en tot l'itinerari, tot i que al croquis d'onaclimb facin coincidir l'inici). Detalls de puristes.

Per info de l'accés, descens i per ubicar la via, veure el post de la Susekiu.

Activitat feta el 19/12/07 amb Ramon Maeso

I per anar completant la info de la paret, de totes les vies esportives, per mi les més recomanables són la Bàlsam del Tigre (per ser de les primeres i un concepte més autèntic) i la Pedra de Tartera (del sector esquerra, la més contínua). Al post de la Susekiu hi ha el mapa de la paret amb totes les vies.


En Raul escalant el segon espectacular llarg de la Bàlsam del Tigre amb els Esplovins als fons (Foto:EduPlana)

19 de des. 2007

Susekiu, 220m MD+ A2 (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

"hi ha dies que bufa del nord, l'inspiració puja del sud, sempre empeny, i l'angel aquell que corre sempre aprop, sobrevola per dalt. Una savina seca ha parat el vol, ja m'ho deia el Xuxe que de les santes savines te'n pots enfiar. Dels pins no"

Travessia de l'L5 (Foto:EduPlana)

La paret Bucòlica (cinglera dels Esplovins, Alt Urgell) reserva, enmig d'itineraris esportius especialment equipats, no poques propostes d'escalada clàssica on encara es respira, o t'envafa, l'esperit aperturista i aventurer dels pioners. La via Susekiu és un traçat agoserat, el quin es va atrevir a divagar pel pany central de la paret, el més vertical, encertant un itinerari sinuós però no per això privat de trams d'escalada obligats i, a voltes, compromesos.

Vam enfilar a repetir la via sense informació de l'equipament, ja que no hi havia cap piada ni ressenya actualitzada, amb les úniques indicacions de l'article del Desnivel (A.Ballart i X.Vidal dixit). "Via pràcticament equipada, on només fan falta els tascons, claus opcionals", diu l'article. Adjunto la topo actualitzada. A diferència d'altres clàssiques de la paret, el grau (anys 80) és força ajustat, i fàcil se li pot pujar un plus o més en varis passatges.


Topo de la via i escalant l'L1 amb tota la paret per endavant (Foto:RafelIrla)
.
El resultat, una gran sorpresa, un molt bon itinerari, clàssic per entonomàsia, que permet vibrar amb l'aventura i si en tenim ganes amb la mística que t'acompanya quan, sigilosament, vas superant metres passejant per les debilitats de la paret fins a sortir ver l'horitzó farcit de pirineus.

El material de la via (claus, burils i spits) en general es troba en bon estat. Algunes R són a base de burils, però sempre sobre repises amples. Nosaltres no vam pujar claus, i els vam trobar a faltar i força al 6è llarg (quedant, sense clavar, bastant expo). El compromís de la via es baix, ja que al primer tram es poden usar els ràpels de la via esportiva que s'està obrint a la dreta (i que passa molt aprop, massa...?). I del 6è llarg, a sota a l'esquerra hi ha una instalació de ràpel d'una via antiga. Vam passar amb lliure l'A0 de l'L2 (6a+), l'A1 de l'L3 també és pot alliberar (deu rondar el 6b/6c, no el vam provar que anavem per feina) i l'A2 és 6b.

L'accés és evident des de la carretera (prendre el camí fitat i amb marques vermelles que puja per la canal). 15'. El descens més fàcil és, un cop al cim, cap a l'oest, fins a una fita a l'entrada de la feixa i seguir les fites i marques). 30'.
.
Activitat feta el 17/12/07 amb Xesco Mas


Tram d'A1 de l'L3 i les plaques finals de l'L4 (Foto:XescoMas i EP)

Entrant a la R4 i preparant les cordes pel flanqueig de l'L5 (Foto:EP)
.
Topo original i més info de la via a aquí

"estan penjat d'un merlet al 6è llarg a uns 10m de la repissa on hi ha la R, es va trencar la punta de roca. Fiuuuuuu... volareee, guau guau.... 'estàs bé?`, ...'avia'm què m'ha aguntat?,.. la savina seca! és increible" havia saltat un alien blau, sota la savina quedava un alien groc en precari, un alien verd mig mig, un tascó mig mig, un buril quasi sortit del tot (cremellera?), un clau, i un friend del 3 a caldo, i la R de 4 burils. Santa savina...ángel marina, tu sempre a l'aguaït"

"i merci Xesco, per ser sempre tan aprop"

15 de des. 2007

La Fragua de Vulcano, 115m 6a A2+ (Perles, Alt Urgell)


Inici de via i la fantasia de formes i colors del Roc d'en Solà (Foto:EduPlana)
.
Adjunto topo actualitzada d'aquesta poc repetida via, exigent convinació d'escalada lliure i artificial amb les reunions i alguns passatges equipats (claus i parabolts). Roca excel.lent i escalada mixta molt completa i recomanable.
.
Topo de la via i començant l'escalada (Foto:EduPlana)

Alliberem l'artifo de l'L1 i queda en 6b o 6b+. El del tercer llarg també hi veiem color, però al clavar ja no ho provem. L'A2+ de l'L4 té una entrada compacta i molt desplomada, però la resta del llarg possiblement també es pugui alliberar (superbous), amb una sortida totalment aèria que es va passant en lliure molt i molt guapa. Tot el llarg desploma.

De material, passem amb 4 claus (2 uves i universals mitjans i grans respectivament) i recomanables sobretot els microtascons (sobretot per l'L2 que en una topo anterior hi havia dos claus que han volat), i l'alien vermell i gris per l'A2+ de l'L4 (sino preveure falques).

El peu de via es troba uns metres abans d'un cobert, per l'esperó (clau visible a uns 15m). L'accés és l'habitual del Roc d'en Solà seguint el camí fitat de peu de paret (25' des del poble). El descens el fem amb 2 rapels per una instal.lació vella a l'esquerra de la via.

Activitat feta el 12/12/07 amb en Ramon Maeso.

Fissura neta de l'L3 (Foto:EduPlana)


Acabant l'L3 i a l'A2+ de l'L4 (Foto:EduPlana i RamonMaeso)


Superant el primer tram desplomat de l'L4 (Foto:RamonMaeso)

Passant en lliure el desplom de sortida de la via (Fotos:EduPlana)

.
...i recuperant els avantbraços....

5 de des. 2007

Peque Mantecas, 160m 6a+ (Roca Alta, Vilanova de Meià)



Escalant la vertical fissura de l'L1 (Foto:EduPlana)

Visita a la sempre o quasi, asolellada Vilanova de Meià, a per una escalada suau, de diumenge. Bonica i tranquila via, com l'entorn. Pràcticament equipada a partir del V+, de material passem amb els aliens i els friends del 2.5 i 3. Menció especial la mantinguda fissura del primer llarg. I també el final de via! encigalats per la cordada de davant ja anavem a sortir pel diedre que segueix amunt , però el llarg original surt per l'esquerra, amb un passet de flanqueig aèri protegit per un clau.

Topo de la via (amb un escalador a l'L1) i flanqueig del 5è llarg (Foto:EduPlana)

Les topos es poden trobar al web Ressenya i Onaclimb (veure enllaços). Activitat feta el 2712/07 amb en Xesco Mas i el seu genoll recent operat!

La cordada que va per davant escalant l'L1 i escalant l'últim llarg, d'on podrem sortir pel diedre recta o flanquejant a l'esquerra en l'últim pas (via original, hi veurem un clau després de dos parabolts) (Foto:EduPlana i XescoMas)

Amb la boira als peus (Foto:XescoMas)

Últimes llums a la roca dels Arcs (Foto:EduPlana)