Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

31 d’oct. 2008

XESCA.ORG


S'organitza la XESCA.ORG, la Xarxa d'escaladors/res catalans/nes. Un cens d'escaladors i escaladores amb l'objectiu de facilitar la circulació d'informació i l'organització del col.lectiu. Interessant iniciativa que de moment només s'engreixa a base d'inscrits, el com vehicular-ho tot plegat, està per veure.



Interessant l'atenció que Desnivel dedica al tema, entrevistant al president de la FEEC

30 d’oct. 2008

II Trobada d'escaladors i escaladores a Canalda


Després de la primera trobada ara fa cinc anys, en Lluís promou la segona. Ens hi veiem!


El paisatge s'enfarina i altres enfarlopades de Canalda


Hipòtesi, o olfacte de sempre aprenent. Després de dos anys on la manca d'una bona base de neu a principis de temporada que aïlla la temperatura del sòl (encara calent) de les noves nevades, aquesta tardor ha canviat de torn. Les pluges de dies enrera, d'aquestes que ja no deixen escalar quan vols, sino quan la meteo acompanya, és el que hauria de ser, ja donaven idea de que aquest era un any 'normal'. Si és que hi ha res que no sigui anormal. Sigui com sigui, bons auguris, la manca de neu primarenques sembla que condiciona la temporada. Aquest cop, com a mínim, i pel fred que vindrà, sembla que anem bé. El temps, mai més ben dit, dirà. Els esquís ja belluguen.



Canalda i cia des del Cap del Pla aquesta tarda (Foto:EP)

Canalda s'ha enfarinat. La paret és ben xopa. Estampa de ple hivern. Celsona és un setmanari comarcal, endegat fa uns anys i que per l'estil - certa component de cotilleig, això que tant agrada per aquí - i proximitat de les notícies ha tingut molta tirada. El darrer número va recollir l'agressió de Canalda en primera plana. Escrit curiós, amb una primera part típicament d'aquí de no mullar-se, on sembla que quasi es justifiqui l'obertura de la pista. I una segona part, franca, desgranda, a cor obert, d'en Ricard Darder, un dels indiscutibles oberturistes de la paret que junt amb la resta han permès mantenir el caràcter inexpungable de la roca a les modes i les frivolitats del món de l'escalada. Aquí l'escalada sempre és sincera!


La nota al Celsona i des de l'R4 de la Dimensió aproximada (Foto:EP)

29 d’oct. 2008

Kobolds, 200m 6c (Canalda, Solsonès)



Escalant el primer llarg (Foto:EduPlana)

Bonica escalada canaldera, amb passatges obligats sobre el V de l'escola i algun tram exposat (més obligada que la Víctimes del 92 per exemple). Destaquen sobretot el segon i quart llarg que per ells mateixos ja valen la pena, la resta li resta continuïtat però no compromís. El diedre brut de l'entrada es pot evitar per una feixeta per la dreta. La darrera expansió no la vam veure i vam escalar l'esperó fins a trobar la R a la dreta, difícil i de difícil protecció (V+ expo). Compte al tercer llarg no caçar els ponts de roca de la Traxilium 50. Agraïr al Lluís Parcerisa per completar la info de la via. Adjunto topo i algunes imatges d'un bon itinerari on cal aplicar-se.


Topo de la via i a l'L1 un cop superat el diedre brut (Foto:EP)


Roca excel.lent i passos atlètics del segon llarg (Foto:EP)


Entrada de l'R2 i iniciant el tercer llarg (Foto:EP i XescoMas)


Navegant pel quart llarg (Foto:EP i Jordi Balasch que baixaven de la Fills del Vent)


Entrant a l'R4 (Foto:EP)


L'impressionant pany central de Canalda per on circulen les agosserades Somni Pirata, Rodamons i Farinelli, de les més contínues de la paret. I darreres llums a la paret (Foto:EP)

Activitat molt benfetaidesfeta el 25/10/08 amb Xesco Mas

24 d’oct. 2008

Amanita muscata, 270m 6b (Bagasses, Terradets)



Escalant el primer llarg (Foto:EduPlana)

270m... o en prou feines 200m. Tranquil.la via, V+/6a obligat si anem sense ganxo (pels "allunyaments" que tampoc són gaire), restaurada amb bolts, poc compromís. El primer, segon i cinquè llargs els més interessants, escalada en placa típica de les Bagasses sobre roca excel.lent sense estar gens sobada. El tercer i quart els podrem enllaçar. L'últim ens l'estalviem.


El tram final de l'L1 i la topo d'Onaclimb amb anotacions (Foto:EP)

Adjunto la topo de la via d'onaclimb amb algunes correccions, la longitud del llarg i el pas de 6b de l'inici del segon llarg. El descens el fem per la via, aprofitant les instal.lacions noves de ràpel fins l'R2 on deixem un mallon i arribem a peu de via amb un llarg ràpel de 60m. De material passem amb els aliens i algun tascó.

L'aproximació és l'habitual del sector de l'Amanita, un cop a la via del tren la superem per l'esquerra i seguim una fresa prou definida paral.lels a la paret fins que ens hi apropa (45').


Inici de l'L4 (buscarem un clau sobre una petita repissa, a l'esquerra de la R) i croquis amb l'escape de la El Cràpula (Foto:EP)

Interessant conèixer que de l'R5 de la El cràpula tenim un escape per una feixa descent cap a l'Amanita muscata.

Activitat feta amb en Raúl Álvarez el 24/10/08

22 d’oct. 2008

Dona'n una mica, 140m MD+ (Paret de Riu Lacó, Solsonès)



Iniciant l'espectacular tram de 6c del tercer llarg.. massa curt! (Foto:EP)

Enfilem a repetir una de les darreres obertures de la comarca de la mà d'en Lluís Parcerisa. Riu Lacó, una de les petites perles del Solsonès, és una franja farcida de vies curtes (2-3 llargs) totes elles obertes per sota i amb interessants itineraris que tot i no ser llargs són prou intensos. Reflex del bon fer dels escaladors locals. La roca del principal pany gris és de bon calcari en general, i en algunes vies gaudeixen del millor calcari de la comarca. També hi ha trams on cal parar compte.


Accés a la via i topo amb comentaris en vermell. Si no tenim 4x4 deixerem el cotxe a la pista principal i prenem a peu la pista de baixada (10'). De baixada tornarem per la pista de sobre que mort quasi el peu de paret i ens trobarem de front.


Primer llarg i el tram d'AO del segon llarg que passem en lliure (Foto: XescoMas i EP)

En un punt la paret cau sobre el barranc, i el pany s'allarga amb franges de roca vermellosa, i on la qualitat ja és més variable. Apareixen els itineraris més llargs, la també recent Estic acabat, la Sang roja i la més llarga Minotaure. Dona'n una mica pren un agosserat esperó desplomat on la paret canvia de torn, i es converteix amb el segon itinerari més llarg de la paret.


Últims passo del segon llarg i l'aèri flanqueig del curt tercer llarg (Foto:EP)

L'escalada és se'ns dubte aèria i espectacular. Però ens fustra una mica no poder apurar més els artificials. Rotpunkegem el segon llarg, quedant una tirada de 6b+ i en conjunt el millor llarg de la via. La resta, passem en lliure algun tramet més d'artifo, però la resta ens supera de sobres, amb tirades que seran amb un bon 7 per davant (i trams igualment d'artifo). Al primer llarg és l'únic que l'artifo és del tot inevitable per la qualitat de la roca (conglomerat poc consistent). Caldria netejar-lo molt per a passarlo en lliure, no es veu especialment difícil. Altres artifos són sobre roca del tot compacte.


Inici de l'artifo del quart llarg i arribant a l'R4 (Foto:XM i EP)


En el flanqueig d'artifo del darrer llarg i amb la paret als peus (Foto:EP)

En definitiva, un itinerari molt aeri i espectacular, però amb molta escalada d'artifo equipat. Adjunto la topo amb alguns comentaris, i ull amb un parell de tramets expos marca de la casa (ambdós els podrem protegir en precari amb microtascons i tascons petits). De material passem amb els aliens, el càmalot de l'1 i del 0,75, els tasconets i un estrep.


Tram de 6b de l'últim llarg, bonics passos ben assegurats (Foto:EP)


Acabant el flanqueig de l'últim llarg amb el diedre de sortida i el final aèri d'AO (1pas) que passem en lliure (Foto:EP)

Activitat feta amb en Xesco Mas el 18/10/08

14 d’oct. 2008

Víctimes del 92, 200m 6aAe o 6b (Canalda, Solsonès)



Escalant el llarg flanqueig del primer llarg (Foto:EduPlana)

Adjunto topo d'aquesta bona via de Canalda, que forma part de la llista de recomanables de la paret. Itinerari amb els habituals ingredients canalderos, roca en general molt bona excepte a trams, escalada obligada amb llargs passatges del Vè de Canalda i desploms atlètics, aquesta vegada no massa grans i gens obligats. L'escalada és ràpida si anem tranquils amb el Vè de Canalda. Ens saltem l'R5 i enllecem els dos últims llargs, factible si hem alternat bé les cordes. També seria possible enllaçar el 3er i 4art llarg.


Topo de la via i des de l'R1 (Foto:EP)

La via va ser restaurada per l'escalador local Lluís Parcerisa durant el 2006 i 2007 i actualment es troba equipada amb parabolts inox, a voltes tan integrats a la paret que haurem de seguir l'itineri intuïtitu fins a trobar l'assegurança.


Inici de l'L2 i abans dels desploms de l'L3 (Foto:EP)

Graus
de cinquè ajustats, però els 6a ens semblen ben posats. Passem en lliure els dos trams d'Ae i per nosaltres queden en 6b.

Bona escalada, però menys obligada que la Diòptria o menys aèria que la Dinastia o la Dimensió Aproximada (por posar exemples de vies de dificultat similar. Les 3 em semblen més boniques que la Víctimes, però en tot cas, són totes recomanables).



Sortin del tram en lliure exigent de l'L4 i el complex de cria de rapinyaires (Foto:EP)


Escalant en lliure l'Ae del 6è llarg... i la pista nova que han obert fins a Ca la Rita (Foto:RamonMaeso i EP)

La trista notícia del dia.....


Ca la Rita (Foto:EP)

a la carretra hi ha una balla, dos pilars de ferro i una cadena, a prova de sabotatges improvitzats. Un cartell prou explícit: Camino particular, prohibido el paso. Una troç de pista s'ha obert fins al peu de ca la Rita, el racó més especial de Canalda, un dels més especials de la comarca. Mals auguris... turisme "rural", restaurant, s'asfaltarà? ja m'informaré. De moment una gran pena. En la era de les regulacions, com per acceptar ara qualsevol proposta per la paret de Canalda, ... quina gran pena tot plegat, aquest parc temàtic en què s'està convertint la muntanya. Abans escalaves en aquesta paret i només t'acompanyava el cant dels ocells. Ara el motor de los motos i cotxes ho enveïxen tot. En gran part gràcies al complex de tursime rural: "poble rural" Puig-Arnau Pubilló qui promou estades de vehicles en proves. O al monstre de Roc Falcon, on la cria d'aus de cetreria enveïx la zona de visites, perdius de granja i xeics àrabs amb tot el seu sèquit. Val la pena seure una bona estona en una bauma i fumar-se unes herbes per poder escupir-hi a la cara. Impotents, gaire més no es pot fer. Només contemplar com tantes coses es van perdent. ... quina pena tan gran.


.... (Foto:EP)


Traçat de la pista i les gàvies de rapinyaires vistes des de Font Farrera (Foto:EP)

Activitat feta l'11/10/08 amb Ramon Maeso

5 d’oct. 2008

Manowar, 305m 6b+ (Paret del Doll, Montsec)



La paret del Doll (Foto:EduPlana)

Fantàstica via, una de les perles de l'infatigable oberturista i escalador lleidetà Jordi Marmolejo. L'itinerari, de lògica sobrada, recórrer el primer pany de paret per fissures i diedres verticals i mantinguts, amanits amb passos de placa exigents i obligats sobre el 6a. Passada la feixa, el segon tram ens regala una escalada encara més espectacular, emmarcats per un anfiteatre gegantí de parets verticals retallades per fissures que de punta a punta defineixen esperons i torres que es suceeixen com si fossin les trompetes d'un orgue monumental... quasi que la música sona, de tanta bellesa continguda en aquest racó salvatge i d'una sol.litud que empapa i sedueix. Fantàstic Montsec territori inhòspit on possiblement hi ha una de les concentracions més grans del món de parets i propostes sempre variades i de roca multiforme.


Topo de la via i l'atlètic inici del primer llarg, més difícil si cap perquè ens agafa encara freds i encongits per l'arrogància del paratge (Foto:EP)

Graus ajustats al segon (ull amb l'inici) i tercer llarg, ambdós mantinguts i on haurem de dossificar el material amb cura. Junt amb el primer són els més durs de la via. És a la segona part on haurem de recórrer al càmalot del 4 al cinquè (per protegir un estrany pas de desplom visible des del terra, semi-off-width) i últim llarg (per superar el desplom). Aquest darrer llarg, respecte la topo del Luichy (realment ben feta), ens va semblar més dur el primer tram que no la placa desplomada de sortida d'acord amb el que marca la topo de'n Soldevila al llibre de les 100 millors escalades de Catalunya, que li possa 6b a baix i 6a a dalt.


Sortida del tram de placa del segon llarg i escalant l'L3 (Foto:EP)

De material passarem amb 15 cintes, joc d'aliens, joc simple de tascons (preveure números petits) i càmalots fins al 4 (opcional repetir algun número mig). Els ponts de roca els vam trobar tots amb prou bon estat, excepte algun que calia reforçar. Un cop més, respecte la topo del Luichy, manquen ponts de roca del 6è (no hi és) i del primer tram de l'últim llarg (només hi ha els dos primers, i no hi ha opció de posar-ne, passos de decisió i a confiar amb el C4).


El genial anfiteatre per on recòrrer el segon tram de la via per l'evident fissura a la dreta del primer esperó de l'esquerra de la foto. I al fàcil però aèri flanqueig de l'L6 (Foto:EP)

L'accés el fem seguint la topo, diferent i millor opció del que recomana en Soldevila. Al descens, ens equivoquem prenent la fresa que surt amunt enfront del final de la via, que ens portarà en una direcció perpendicular al coll on hem deixat el cotxe (seria el descens proposat per en Soldevila) i per redreçar-ho tocarà posar-se la pell de senglar. Atenció doncs a seguir una fresa a l'esquerra que just ressegueix la paret per dalt i que ens durà al coll de forma evident . Això ens explica en Marmo, amb qui compartim al vespre activismes i altres dissertacions sobre la proposta de regulació de l'escalada a la zona i ens explica anècdotes de l'obertura de la via.

En definitiva, una molt bona proposta, que no ens deixarà indiferents i permet descobrir un dels racons més inhòspits del Montsec (amb el permís de Montrebei, esclar).


Escalant el setè llarg i a l'inici de l'atlètic però no tant difícil últim llarg amb un final que culmina l'escalada (Foto:EP i MarcBusquets)

Activitat molt ben feta i desfeta amb en Marc Busquets el 4/10/08