Neus de Tavascan...

***

a les portes del canvi d'any voltem un parell de dies per l'olla de la Pleta del Prat, molt ben coberta de neu a cotes altes (inici de la neu des del refugi), amb gruixos i cota que recorda més a la primavera.

Amb la canal del pic dels Tres Estanys ben visible al fons

Molta traça oberta i circulars pel Ventolau, Coma del Forn, Campirme, i capçalera de la vall d'Estaon. El vent d'aquells dies fa que les sud els hi costi transformar. I a les nord a trams encara trobem bona pols reciclada una mica pesada a cotes baixes i que es deixa esquiar molt bé. 

(Foto dreta: PepArtiga)

 

La part bona d'aquesta tempo és que els gruixos en alçada estan per sobre la mitjana, i si hi arriben les nevades de principis d'any el panorma per les canals cara a la primavera pot quedar molt i molt bé.

L'encofrada i estètica canal del Montforcado al fons

El preciós descens del Caubo ben destapat, com costa trobar-lo en condicions! (Fotos:PepArtiga)

blandeneus,..esquiadesmoltbenfetesidesfetesambenPepZwingg (piada, piada)

EM Estaon - Tavascan

**

blancs que van i venen de neu i pluja que tot ho altera, .. visita a l'alt Pallars recorrent l'allargassada vall d'Estaon un dia (per poc no la fem tota, al mig li falta neu.. capritxós microclima de la vall) i l'olla de la Pleta del Prat un altre, aquí si, amb paquet del bo i la pols que es conserva sota una tímida crosta, i l'efecte del vent. Tot això abans del canvi d'any, després han vingut nevades que van ser pluja i ja aquests dies sense regel, que amb el fred ho deixarà tot més estable... 

i a l'espera de les neus que diuen vindran amb els reis d'orient!

passejadesquiadesmoltbenfetesidesfetesamblaGemmaielMarc, .. d'un any que s'acomiada!

Volta dels tres cims a Tavascan (MBEAS3/4)

***

Aquesta és una ben bona volta a l'accessible cubeta de Tavascan des de la petita i discreta estació d'esquí alpí i de fons. Té l'avantatge que gira amb el sol i es van trobant les neus al punt. La visita és de ja fa uns dies però les neus si fa no fa no hauran canviat massa de cota-gruix. Resolta una primera orinetació sud al principi, busca les nord després, pel que dies de iso alta va la mar de bé.

 

(Fotoe:SandraSallés)

Arrenquem amb la pujada clàssica de la Coma del Forn i esquíem la seva allavosa pala sud aquest dia del tot estable. Cap a la cota 2.380m, a un plató ben definit, posem pells i pugem al Montforcado pel coll sud (per la canal, caldrà fer una bona grimpada per fer cim). Baixem obrint-nos a la dreta per fer el descens directa a l'estany de Marcarida (2.320m) on hi arribem per una trempada canal (40º). A l'estany, posem pells i pugem al Campirme. El darrer descens el fem directes per les canals orientades a NE que cauen sobre les pistes. 

(Fotod:SS)

(Fotod:SS)

 (Foto:SS)

 

 

Encara es podria allargar (per horaris de neu és factible) amb l'ascens al Tuc de la Cima i queda del tot arrodonida, entre els 1.700 (primera opció) -2000m de desenivell positiu.

Preciós bany de blanc i blau... cercant i trobant.

 

 Foto dreta, itineraris de pujada i baixada

 

(Fotoe:SS)

 

(Foto:SS)

MoltbonaesequiadamoltbenfetaidesfetamblaSandra, dels dies que el sol d'hivern ja fa el tomb i les calorades van fer marxar la neu a les solanes! i les allaus aflaquen...

a Tavascan

**

Cap de setmana ben acollits com sempre a la Pleta del Prat on celebrem l'assamblea del Projecte Boscos de Muntanya, amb un cap de setmana complert a la neu. Les condicions d'inestabilitat del mantell per tot ens demanen ajustar els itineraris a zones segures. 

si vols donar un cop de mà al Projecte Boscos de muntanya, vota'ns!

 Terreny de joc a la vessant est del Tuc de la Cima

Dissabte fem un test a primeríssima hora a la cota 2.300m aproximat per sobre de l'estany del Diable direcció a la Coma del Forn a una zona de dipòsit. La cubeta cimera presenta dos allaus de placa naturals grans.

 Allau prop del cim i el trencament al test amb càrrega forta (2 salts i menys de 30º) de 60cm sobre els 120cm de dipòsit, a un terreny de mitja vessant ben 'innocent'

Aquest dia canviem de plans i escollim fer la ruta cap al mirador del Corbiu, terreny molt amable i amb un vistes, també sobre el pic de Caubo o la vall de Noarre-port de Tavascan, espectaculars. Aquest dia no som a temps, però l'accés al cim del Trencacalders pel llom arbrat també s'endevina com a ruta segura.

L'itinerari seguit al pic de Caubo fa dues setmanes, amb ja menys neu

La capa recent a sobre, que llisca amb facilitat, i capes fràgils emmascarades amb plaques endurides de neu transformada.

 

De camí fent un test, i ens mostra la capa de neu recent de 30-60cm depèn del lloc ben inestable. També veiem allaus espontanis per aquesta banda. A aquest croquis "home-made" i per tant, gens fiable més enllà de la confiança, es marquen les allaus naturals - de placa - caigudes aquest cap de setmana (fletxes vermelles) que veiem o ens comenten.

Diumenge s'instal.la l'ambient humit i boirós a cotes altes, amb neu a partir de 1.700m i pluja per sota. Voltem cap a les bordes de Noarre des des Quanca (hi arribem esquiant des del refugi) on hi ha neu continua i abundant des del fons de vall... baixem amb esquís des d'uns bordes a les altres pel dret. Aquest any, la cosa està bestial!

Pel camí trobem un isard devorat. Ens expliquen, que amb aquest fred, està havent moltes morts d'ungulats, bona cosa pels carnívors i carronyaires.

 

Això no és Canadà, però aquest comença a sembla un final d'hivern on el SIS hagi de ser tingut en compte (merci a l'Ignasi per l'enllaç). Aquest ha estat un episodi, des de divendres a diumenge, amb condicions ben complicades, i amb accidents fatals d'allaus. El solet d'aquesta setmana ajudarà a estabilitzar el mantell.

explicant l'ARVA i les allaus a escolars de la comarca