Pic de la Montanyeta, 2.552m MBEA S4 (Vall de Benás)

***

Ràpida ascensió del capdamunt de la carretera de la vall de Benás, allà mateix no volien fer un túnel que saltés a França i que per sort no s'ha fet mai. Neu continua des de l'aparcament i molt estable a totes les orientacions. Ull que a aquesta època quan està ben transformada dins la canal, orientada al SO, la trobarem sopa a la part de baix. Tram dret a l'inic (40º) que ràpidament afluixa a 30º la resta de la canal. Curta i bonica. 

 

Sortida que es pot completar amb algun cim de la mateixa olla, o fent la circular del Salvaguardia. Bona innivació a la zona però només als cims fronterers. Tot el que està una mica al sud, molt pelat per l'època. L'ascens al Pic de l'Alba des dels Baños antics té neu continua encara. Temporada que justeja!

El corredor NO de la Forcanada, i canal de la Montanyeta amb la possible circular alpina pel corredor de la dreta.

Ascensdescensmoltbenfetidesfetel3d'abril2015

Aneto - Aresta Nord, PD inf (Vall de Benasc)

**

Enfilem a escalar l'aresta nord de l'Aneto, una cresta-aresta entre la vall de la glacera de l'Aneto i de Barrancs, no gens difícil tot i que té tres trams amb ambient, però mai per sobre el III+ (potser IV segons com quedin els blocs aquell any). Una manera senzilla i sense aglomeracions de fer cim al capdamunt dels Pirineus.

El més exposat és l'inici fins a agafar el fil de l'aresta, amb blocs que sembla que hagin de caure si bufa una mica més fort.

De material vam passar amb un semàfor i dos càmalots fins l'1, i uns tascons que no sabíem que estaven al fons de la motxilla prescindibles. Ens vam equivocar portant un cordino de 30m (la idea era que només s'assegurava al de segon pujant) perquè tal i com està tot de blocs que es mouen, millor anar amb una corda gruixuda, encara que curta, ja que amb un cordino no assegurem res.

No hi ha cap ràpel, només s'ha de prendre l'aresta al seu punt baix, i no deixar-la fins que et mena al pas de Mahoma. Hi ha trams on simplement es camina, aprofitant que cap a la glacera de l'Aneto és tombat.

A la dreta, el perfil de l'aresta que mena fins al cim, amb els tres trams més afilats on cal escalar (nosaltres vam començar sota el contrafort gros, no el petit de sota de tot).

La via fou oberta l'any 1934, més de tres dècades després d'altres més difícils com la de Llosás.. el que dóna una idea que no era massa desitjada, segurament pel seu aspecte poc aeri des de la banda de la glacera de l'Aneto i el seu final tombat d'arribada al cim.

L'accés el fem seguint el camí normal d'ascens a l'Aneto per Aigüalluts i un cop fet dos terços de la glacera, ens desviem a l'esquerra a buscar el fil de l'aresta. Calcular unes 3h a bon ritme. El descens per la glacera i tornem al pla d'Aigüalluts. Nosaltres vam seguir per la glacera fins al Portillón superior, per allò de veure què tal.. i buf, quin valor pujar a l'Aneto sense neu!

Allarguem el periple amb una idea senzilla, de continuar - després de ser al capdamunt - fins allà on els Pirineus s'esfondren sota la mar... allà on tot comença i tot s'acaba. Sensacions per ser-hi.

ActivitatmoltbenfetaidesfetamblaPilarBarbensaquestsdiesd'unestiuquenovolacabar

Canal NO del Tuca de Ballibierna, 3.056m MBEAS5 (Vall de Benasc)

***

(Foto:AngèlicaTesas)

Enfilem a buscar el descens de la canal NO de la tuca de Ballibierna i l'aconseguim parcialment... però la idea vertiginosa d'aquesta proposta que es despenja sense miraments sobre la vall ja hi és...

Enfilant en flanqueig amb el cim a la dreta i l'entrada del barranc de Culebres a sota, la canal al fons que conecta amb l'aresta cimera i el tub que forma el torrent de la canal de Ballibierna per on baixem a l'esquerra (plànol). I entrant a la canal (Foto:AT).

La canal NO del Ballibierna presenta un accés original i ràpid a l'aresta cimera d'aquest fantàstic cim multiforme que pel sud tanca el conjut de tresmils de la vall de Benasc.

Sobre l'estat de la neu a la vall, ... la trobem a tocar del refugi tot just passat el pont si anem a buscar la vessant nord i per clar flanqueig enfilem per la dreta de la vall en alçada fins la base de la canal (veure altres piulades on es detalla la primera part de l'itinerari comú amb la normal del cim). Aquest dia l'iso zero torna a estar a una alçada pròpia de l'època, i el ventet del NO no ajuda a transformar la neu del tot.. en el tram superior fins al canvi de ressant de 50º del tram mig trobem una crosta endurida massa glaçada on no aguanten els cantells i ens pengem els esquís a l'esquena per baixar aquest tram. La resta endurida però de bon esquiar. I transformada al punt la resta del descens fora de la canal. Aprofitem per baixar per dins el tub que forma el torrent, entretingut i divertit.

L'orientació NO de la canal no posa les coses fàcils per trobar la neu en bones condicions, a més que per l'obertura de la vall està molt afectada als vents del NO típics del lloc. En el tram superior d'entrada de la canal, sota la crosta glaçada ens apareix una neu ensucrada fins a la base. Ja al descens del Pep i cia de l'any passat van trobar-se amb la neu massa dura per gaudir al gust (i per cert, finals de maig i més neu que ara a mitjans d'abril!).

La pista d'accés al refugi de Coronas (actualment amb comunicador d'emergència) oberta i repassada (amb turisme i compte es passa bé). Cota de neu a 2.400-2.500 en vessants S i 2.000 en vessants nord, ... molt fluix tot plegat (veure condicions del lloc l'any passat a finals d'abril). Les webs especialitzades també s'han fet ressò de la devallada dels gruixos de neu després de l'excepcional episodi de calor de principis de mes.

La vall d'accés a la canal i el massís del Posets al fons

Sortint de la canal amb el Tempestats i cia al fons, i a l'aresta cimera

(Foto:AT)

(Foto:AT)

Destrepant el tram més dret de 50-55º i traçant al tram infeior (35º)

Itinerari (foto dreta de finals d'abril de 2010)

Activitatd'aventurafetaidesfetambl'angèlicael14d'abril2011

Canal N del Ballibierna, PD+ 300m (Vall de Benasc)

**

La sempre espectacular vessant sud de les Maladetes (Foto:EduPlana)

Bonica descoberta que arrodoneix una accessible circular amb tots els ingredients d'una excursió pirinenca completa, aèria, estètica.. i alhora senzilla i agraïda.

Inici de la canal (Foto:EP i PilarBarbens)

Hi ha reptes que un dia apareixen, però pacients esperen el seu torn. Les campes de neu que connecten l'afilada aresta E del Ballibierna amb la canal N (únic pas per fer el descens amb esquís d'aquesta trepidant vessant) ja s'han fos. Només es podria esquiar la canal, no gaire diferent d'un dels descensos habituals de la familiar Serra del Cadí, i és més emocionant esperar a un altre hivern quan tornin a donar-se les condicions (no necessariament tant exepcionals com en prou feines fa un any i deu dies!). Els esquís es queden al cotxe i enfilem tots a peu.

Tram inferior i a la foto dreta a dalt l'estretament on trobarem la màxima pendent (Foto:EP i PB)

Sortida de la canal (Foto:EP)

Itinerari: Sortirem del refugi de Coronas (pista accessible amb turisme, oberta a partir del maig i el juny, a partir de llavors només s'hi pot passar amb autobús - 8€ el viatge! - o a peu des del pla de Senarta). Prenem el camí que mena al barranc de Culebres (sortint del refugi resseguir el marge esquerra del riu uns 500m fins a localitzar un pont, i d'allà fites i fresa dèbil). Passem per sota el barranc i amb menys de dues hores a bon ritme ja serem al peu de la canal. Ens encordem o no al gust, són 300m de 35º mantinguts relativament estrets amb un curt tram de 40-45º al mig. Amb més neu, possible sortida de 55º al final. Un cop a l'aresta seguirem fins a la Tuca de Ballibierna (3.056m) i d'allà amb un curt tram aeri i exposat passem el pas de cavall fins la Tuca de Culebres (3.051m), on trobarem dos claus a l'inici i final de la travessia i podrem reforçar al gust amb els aliens i tascons petits (per la vessant sud hi ha un camí que si és net de neu permetria evitar el pas de cavall). De la Tuca de Culebres fem una curta desgrimpada fins al coll on comença el barranc de Culebres que ja seguirem en descens fins a la sortida i d'allà al camí de tornada al refugi.

Algun passet aïllat al tram de cresta abans d'arribar al cim (Foto:RafelIrla)

Al pas de cavall, amb la vall de Llauset a la dreta (Foto:EP)

Per la seva orientació NO i a l'estar a l'ombra de la cresta que marxa cap al N, ara al juny la canal no li toca al sol fins passades les 10h del matí. A la vessant N del Ballibierna ja li haurà tocat abans. En canvi la neu al barranc de Culebres també li costa transformar. És una sortida on el temps juga a favor.

De material, a més dels ferros al gust, amb cordinos de 30m serà suficient.

Punt del camí d'estiu que creua el barranc de Ballibierna (el que surt de la canal N en avall, ben visible al fons) i itinerari sobre una imatge de l'abril de 2006 (Foto:EP)

Bona opció circular, senzilla i ràpida, per visitar un dels tres mils petits dels Pirineus, mirador excepcional de la vessant sud de les Maladetes i primer bastió que s'enlaire sobre les planes horitzó enllà.

No tenim cap referència del nom de la canal, de la "papallona" o de "l'alien verd" són noms que sonen entre somriures de complicitat i emboirades amb carinyu.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Xesco Mas, l'Àngel Pellicer, la Pilar Barbens i en Rafel Irla el 13/06/09

Cresta de Espadas-Posets (Vall de Benasc)

Escaladors a la cresta i al cim de les Espades (Foto:EduPlana)

Bonica i senzilla cresta, on la dificultat la dóna la longitud i alçada mantinguda. Només hi trobarem un parell de passos puntuals d'escalada obligada (IIIº), la resta passa a ser una senzilla grimpada on els trams més aèris de la cresta poden evitar-se deixant el fil de l'aresta.

L'itinerari vist des del cim del Posets i croquis (Foto:EP)

Trams entre el Diente Royo (3.010m) i el cim de Pavots (3.121m) (Foto:EP)

L'accés el fem des del refugi Àngel Orús (2.100m, bon lloc per acampar a uns 100m damunt del refugi, darrera, no seguint el GR) fins a l'estany de Llardaneta on podem enfilar directament al Diente Royo (3.010m). D'aquest cim fins al coll de Pavots la ruta és una aresta que passarem caminant. Del coll fins al cim de les Espades (3.332m) és el tram realment de cresta, amb un pas puntual de II a l'inici i una grimpada aèria fins al cim. Continuem l'aresta fins al descens al coll que ens separa de la Tuca de Llardaneta (3.311m) que podrem assegurar si ens cal amb un clau. Per accedir a la Tuca tornarem a escalar un petit ressalt de IIIº, però prou aeri. D'allà fins al cim del Posets (3.375m) sense cap dificultat. El descens el farem pel camí normal que baixa per la canal Fonda.

Abans d'arribar al cim de Pavots i variants al deixar el fil de la cresta de les Espades (Foto:EP i XescoMas)

Primer ressalt per encarar la cresta de les Espades i al tram de cresta (Foto:EP i XM)

Al tram de cresta de les Espades i descens al coll que el separa de la Tuca de Llardaneta (Foto:XM i OscarSolé)

De material, amb certa experiència, passarem amb un cordino de 30m i algunes bagues (opcional). Activitat recomanable per iniciar-se en el món de les crestes, i segurament molt recomanable fer-la hivernal.

Segon pas de grimpada obligada abans de la Tuca de Llardaneta i foto cim (Foto:OS)

Activitat feta amb l'inconfusible humor subtil dels expedicionaris Pep i Rafel Irla, i l'Oscar Solé i Xesco Mas el 26/07/08