Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

24 d’ag. 2015

Mª Antònia - Estrems, 350m D+ (Pedraforca)

***

Escalem aquesta rabiosament clàssica via farcida d'història de l'escalda a Catalunya i la que potser fou la pionera de l'escalada femenina. Corrien els anys 40!!?? .. un cop allà, no pots deixar de pensar-hi, .. i d'entendre el significat i el sentit de l'escalada que tenia llavors - reservada als més valents - que contrasta amb la frivolitat a la que es pot recórrer ara.
  
 
El pany ajagut per on passa l'Homedes flanqueja la nord del Cabirol a la dreta, i itinerari vist des del refugi

La línia busca el pas més lògic per la muralla nord dels Cabirols, prou vertical i imponent, que sembla no voler deixar ni allà on el pas semblava més complicat. Devia ser tota una troballa el pas de flanqueig de la part superior que supera sense dificultats desploms i plaques compactes. La roca en conjunt és prou bona però a varis trams és delicada. Ull sobretot al quart llarg. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. A banda del bolt xafat a l'inici, s'han afegit dos espits al segon llarg que caldria treure.

Topo i inici de la via
 
Sobre el recorregut, hi ha dos trams on venen dubtes. Portàvem aquesta topo, però al tercer llarg sembla molt més lògic seguir pel diedre malgrat el clau (que no sembla dels anys 40) del sostre a la dreta. Molt de compte amb la sortida d'aquest sostret, amb blocs suspesos que aquest dia no vam tirar avall perquè sentíem veus per sota. I al cinquè llarg, potser l'itinerari original voltava per l'esquerra, tot i que la diagonal val molt la pena i s'escala molt bé. 

 

 
Aquí, aquí i aquí hi ha altres croquis que poden donar a entendre una o altre opció. Al gust! El que si sembla que la via acaba al cim del Cabirol! Nosaltres vam deixar-ho al replà anterior, i vam fer el descens per la canal que baixa a la tartera (ull! cal destrepar una gepa amb compte, millor que no ens enganxi ni el fosc ni la roca molla. Vam deixar una fita grossa a la tercera canal).

 
Exquisit retall del testimoni de la seva oberturista sobre el dia de la primera ascensió, val la pena llegir-lo. Quin llegat tan preciós que hem rebut, i que caldria vetllar per mantenir-lo tal i com està per tothom.

A la dreta la gepa entre la primera i segona canal, i avall a l'esquerra el coll de la tercera canal que ens mena a la malaguanyada tartera, cada dia més degradada... i per aquí hi fan passar una cursa!?

ClàssicadeclàssiquescaladesmoltbenfetaidesfetamblaSandra.. amb els aromes d'allò autèntic que traspuen per tot

7 d’ag. 2015

A la Maneras de vivir (Busa sud)

**

Enfilem a escalar la preciosa Maneras de vivir (feta també aquest dia-topo i aquest) en tres únics llargs, enllaçant-los de dos en dos.... surten genials llargues tirades (55, 50, 45m) sense inconvenients de ròssec si anem amb cintes ben llargues i alternant cordes... ombra a la tarda, aprofitant l'ombrívola xemeneia per donar temps al sol a girar l'esperó.


 
Sent de les primeres de la paret, per mi encara continua sent la més bonica del lloc, potser per la combinació d'elegància en el traçat, caràcter clàssic, equipament amable però no excessiu, qualitat de la roca, panoràmiques al trobar-se al mig del circ de la muralla sud, combinació de passatges... tot plegat!


Les vies dels cardonins amb en Medina al capdavant són pura simfonia.. un regal pels escaladors d'ara, en uns temps on Busa era sobretot descoberta i el seu "espai propi". Malauradament, per allò que un sent perdut, tot canvia. Els nouvinguts no hem de perdre el sentit ni el sentiment d'allò que va ser per alguns, i entre tots, conservar-ne l'essència, ... "allò que un lloc desprèn a cop d'efecte, i que fora bo no modificar"

Canalda, Busa, Font Ferrera, ... racons reserva d'essències de l'escalada amb majúscules... no trigarem molt en adonar-nos del verdader valor que contenen i que no hauria de deixar-se perdre's

...dolçaescaladademoltbefetaidesfetamblaMartaielLlir.. tardesdellençolsdeboscosimasies..