Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

21 maig 2009

Rodamons, 230m 6a+/Ae (Canalda, Solsonès)

***
Al sorprenent flanquegi sobre la cascada.. (Foto:EduPlana)

Hi ha vies que hi són per escalar-les. Que fan dubtar de si primer van ser les parets, o les rutes que s'hi amaguen. O és tot UN, atemporal? a vista d'ocell, amb la comarca als peus, des d'una còmode rapissa assegurant al company amb la mirada perduda mentre sents cada petit moviment seu a través de la corda, lligam de cordada, els pensaments també volen, i inevitablement relaxat. Quina vivència tan fantàstica, arribar a sentir tanta serenó quan tot just minuts abans, minuts després, la tensió manté vius cada nervi del cos en el moment de l'escalada! Dues maneres aparentment oposades per VIURE el moment, l'ara. Per adonar-se'n que és tot UN. N'ets tot un, pors, dubtes, reptes, aprenentatge, un, company, paret, VIDA.


Navegant pels darrers murs del tercer llarg (Foto:EP)

Fantàstica via, de traçat directa i agosarat, trobant el millor i estètic pas de l'arrogant pany central de la paret de Canalada, farcida d'escalades de mirada tova, i sincera. Els llargs centrals van ser equipats per dalt per col.locar les assegurances a llocs estratègics i estalviar el fregament, una pràctica poc habitual però present a trams en altres vies de la paret. El resultat, una concepció propera a l'escalada esportiva però amb les dosis de compromís semprepresent a Canalda (fins i tot a les vies considerades més assequibles). Via atlètica i de dificultat mantinguda on l'equipament just si bé t'estalvia haver de llegir l'itinerari, demana trobar la millor manera de superar els exigents passatges repartits arreu. Tot i l'aparent "lògica" de sortir recta amunt a l'estil de l'artificial de la veïna Somni Pirata, el "final sorprenent travessant sobre el buit la cascada" (Cases 2006) és un regal pels sentits, com una manera d'acabar de sentir la verticalitat de l'escalada acabada de viure.


Topo de la via i escalant l'L1 (Foto:EP)


Itinerari i escalant l'L2 sota l'impressionant mur que ve per damunt... (Foto:EP)


Escalant l'L3 (Foto:EP)

La roca en general excel.lent, excepte trams molt puntuals i un passatge de l'L4 i al tram fàcil de l'últim llarg.

De material, a més d'aliens i tascons bàsicament per l'L5 i l'L7 vam fer servir el càmalot del 0.75 (prescindible) i de l'1 (per protegir el factor 2 sortit de l'R4, on fins arribar al primer bolt i amb una caiguda molt lletja te les veus si no fas més de metre vuitanta., ull! A tota la via en general si ets alt, passes millor).


Al "ramping" de l'L5 (Foto:Flequi i EP)


Al flanqueig de l'L6 (Foto:F i EP)


...

L'accés és evident des del pàrquing central de la paret, just passada una pista forestal que tira avall a l'esquerra (fresa desdibuixada, 10'). El descens el podem fer aprofitant la instal.lació de ràpel o a peu millor per l'esquerra sense acabar de pujar del tot fins un embut rocós on perdrem cota (fita) i prenem la fresa ben definida que recórre la part esquerra de la paret per sobre just on acaben totes les vies. Seguim la fresa i fites i ja de baixada passarem per una bauma on es guarda bestiar d'on seguirem el camí avall fins a peu de paret i d'allà al cotxe (40').

Luxe d'activitatamoltbenfetaidesfetaicompartida amb en Flequi i els voltors que sobrevolen el 20/05/09

5 comentaris:

darderet ha dit...

Felicitats!
Les fotos del flanqueig m'han emocionat i impressionat. I això que el vaig obrir jo (mentre l'Armand em recordava que estava sobre el màxim pati de la roca de Canalda.
Gràcies per estimular la meva producció d'endorfines.

Mohawk ha dit...

Je, je, je... quan la vaig fer em vaig recordar de l'alçada del Darderet en algun xapatge... per lo demés, de les millors de la paret (al meu gust) ;)

A tibar-li!!

edunz ha dit...

merci Ricard, i felicitats a vosaltres per deixar propostes tan genials repartides arreu. Amb en Flequi parlàvem de com és que no s'havia sortit vertical amunt però és que després d'escalar el flanqueig et queda molt clar! sensacions fantàstiques, en l'increïble auditori de Canalda...

m'envies un mail i comentem lo de les agülles del pedra?

Mohawk, de les que he fet per mi una de les millors. A l'únic punt que vaig trobar el tema de l'alçada molt determinant va ser fins a caçar el primer volt de l'L5, no tant per la dificultat del pas com per lo fatal de la caiguda. De fet, em va costar una retirada en una primera inentona..

salut i canaldasempre!

Xavi ha dit...

D'equipament està com la "Somni Pirata" o és més abundant?
Dissabte vaig poder compartir vetllada amb els dos aperturistes, sempre és un goig poder escoltar les mil històries de tan insignes escaladors (i ressenyaire).
Ciao

edunz ha dit...

bones Xavi! ai ai ai.. posar-se a comparar Canalda, on la dificultat de l'escalada depen tantíssim del dia que portes! (on la part mental ocupa la meitat o més de la dificultat...). A mi la Rodamons em va sembla un més difícil de la SP, amb la diferència important que en cas de caiguda ho fas sobre sòlids 'bolts', i en general són més netes (hi ha menys travesses). Això si, si mires la topo i el nombre d'assegurances pel metres de cada llarg ja veus que hi ha alegria, però protegit on cal (tot i algun xapatge una mica compromès, però tu que ets llarg et serà menys difícil). Valmoltlapena!!!
aquest parell són uns mestres, i ha Canalda han impregnat el seu segell de qualitat d'obertura, però sobretot d'ètica en l'obertura, que ha donat una personalitat a la paret lluny de la minimització del risc que estan protagonitzant tantes noves obertures i equipaments i que són la porta a la massificació i pèrdua de l'encant del lloc.. que duri! i a qui l'escalada a la paret li vagi gran hi ha mil lloc on seguir creixent per tornar-hi més endavant..