**
Al cim amb el Lac de Cap Long als peus (Foto:GuillemAmorós)
Bellíssim cim del Néouvielle, una de les perles dels Pirineus, per estètica, per elegància, per esvelt. I d'una accessibilitat sorprenent, quasi com si fos intencionat, com si algú s'hagués proposat no reservar tanta harmonia a uns quants privilegiats després d'una llarga aproximació. Tan fa trobar-te'l de cop, després d'un senzill giravolt, les emocions que desperta són iguals que si portessis la samarreta mullada o les cames cansades.
Esvelta muntanya, amb la cresta de Barris d'Aubert de front i la canal que porta al flanqueig ben visible a sota a l'esquerra. També a l'esquerra la fantàtica pala que porta al cim Ramoun, i a la cresta del fons la breche Chausenque que ens porta a la vall de Glère (Foto:EduPlana)
L'itinerari és evident des del refugi lliure i en bones condicions del Lac d'Aubert (continuem a la França educada i neta). Creuarem la presa i després d'un primer ressalt ja trobarem un pas natural que flanqueja per sota la cresta de Barris d'Aubert, una de les quatre arestes que afilen el massís fins a tocar el cel. A finals de temporada (quan haurem d'esperar per a trobar l'accés al Llac obert) és fàcil trobar aquest tram amb poca neu i amb alguna descalçada. Hi ha una interessant canal que en diagonal ens porta al mig del flanqueig, i que sobretot per baixar ens allargarà l'esquiada i el gaudi, val la pena fixar-s'hi per no deixar-la passar (veure foto).
Creuant la presa, en aquest punt la canal en diagonal queda amagada (Foto:GA)
A partir d'aquí les opcions són moltes, arribar-nos al cim i avall, arrodonir la sortida amb la visita al veí Turon de Néouvielle per la breche Chausenque (cordino recomanable), o completar l'esquiada per la fantàstica i fotogènica pala del pic Ramoun que et dóna la benvinguda des de l'inici de la vall. Només el descens del cim permet trobar variant buscant pendents dretes i canals al gust. Pujar i baixar el cim tansols demana 1.000m de desnivell positiu, pel que és fàcil afegir-hi més metres.
Campbiel, pic Long i el Turon de Néouvielle a primer terme, amb des del Cilindre, Tallon, Vignemale... al fons (Foto:EP)
Accés al cim que es pot amanir escalant per una xemeneia més directa (AD-) i escaladors a la cresta dels Trois Conseillers amb el Campbiel al fons (Foto:GA i EP)
Sobre l'estat de la neu, seguim amb molt bon regel nocturn, transformada al punt a l'hora bona i matinera. El relleu continua afectat per les pluges i sobretot per les traces de tanta freqüentació, no és estrany que també se l'anomeni l'Aneto de França. Una llengua de neu a la pista ens fa deixar el cotxe a 1km del refugi, i en pujada ens hem de descalçar un parell de cops al flanqueig. Amb una senzilla grimpada accedirem al cim.
Mantell d'un final de temporada.. (Foto:EP)
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en GuillemAmorós per una temporada que ja s'acaba, començar a reviure tot allò viscut i desviscut, i que continuï la festa per molt temps...
4 comentaris:
Un cim bonic i còmode el Neouvielle, en tinc un gran record de quan encara em quedaven ganes d'esquiar a final de temporada....
Aquesta regió pirinenca és molt bella, i accessible, amb les carreteres que pugen tan amunt. Encara que té vessants salvatges i gens freqüentats. Per fer activitats d'estiu (escalada, cresta, ascensions, passejades), també és idònia. Un bon final de temporada d'esquí!
Avui diumenge 7 hem fet el Estaragne, amb uns ditets de neu nova que va caure ahir, wapa cloenda! Felicitats pel blog i activitats
bones, els finals de temporada sempre són especials, gaudint del que ha sigut, i ja imaginant el que serà.. la vida, el cicles, les primaveres que venen i van. Quin privilegi! se'ns dubte és un racó especial, amb mil propostes, algunes a cims anònims que encara reserven un bon espai d'aventura. D'aquesta darrera visita ja vaig sortir amb algunes bones idees, per aquest estiu?
merci Nando, gauidr del descens amb el mantell net de traces és un luxe!
Publica un comentari a l'entrada