**
Escalant l'últim llarg
Enfilem a repetir la Paraimara (topo) que des de la seva obertura no hi havia tornat. El rotpunki haurà d'esperar, que el tema tira enrera amb ganes, i més ara amb les fissures del 3er i 4art llarg de calcari "suat" on costa mantenir-se de mans. Afegim un bagueto al 3er espit de l'L3 per facilitar el xapatge i l'escalada en lliure. Queda pendent per despistat arrancar la llastra del mateix llarg amb una escarpa i anul.lar el pas d'Ae. Els graus, algun plus avall, bàsicament al 6a de l'L2, però poc canvi. I el 6c de l'L3 segurament 6b+, tibada estranya que si l'entres bé en bicicleta surt fàcil, però s'ha de veure. La regruaduació queda pendent de compartir cordada en lliure.
Al primer i segon llarg
Segon i sortint de la fissura desplomada del quart llarg
Bona via i ben recomanable, ara a l'estiu amb ombra a partir de les 14h. Pel descens per la cresta és important no deixar-la abans d'hora fins un marcat coll d'on surt el camí fresat amb fites que baixa cap al bosc (ja haurem recorregut 3/4 de paret per dalt).
Activitat fetaidesfeta el 29/06/09 amb en Lluís Parcerisa, l'Axel Moles i un ruixat que ens tira avall, i acabada el 21/7/09 amb l'Axel Moles.
(Fotos: EduPlana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada