Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

14 juny 2010

Agulla del Pont del Clop, 20m 6c i A1e (Pont del Clop, Solsonès)

**

(Foto: QuicoRiu)

un petit somni de nen petit que es fa realitat, d'aquell imaginari senzill i emocionant. Difícil no seure-hi davant, i volar enfilar-s'hi. Aquest any les flors són més discretes, la primavera passada al seu capdamunt hi havia un veritable jardí.. però ha estat igualment genial, el ser-hi, el compartir-ho amb uns amics que ens hem trobat al pas... senzill, i emocionant.


Aproximació en un país feréstec i corprenedor, i al peu de l'agulla (Foto:EduPlana)

En aquest país de pastors, caçadors, pagesos, tramantinaires, picadors, ramaders, i ara també de visitants, escaladors, boletaires i turistes de cap de setmana, on tot està descobert, sempre queden racons per conèixer. L'agulla del Pont del Clop és una capritxosa formació que no deixa indiferent als inquiets de la vertical i de simplement, ser al capdamunt, d'enfilar-se als llocs.

La via que porta el mateix nom fou oberta en solitari per en Josep Mª Cases, el petit gran mestre i referent de les escalades a la comarca, en Xuxe, l'any 94. L'equipament és a base d'espits, cargols d'expansió de 6mm i un parabolt del 12. El reforcem amb un espit a l'inici per fer més còmode el pas de panxa, i un a la sortida per fer-la més fàcil (tots dos els volem pintar de terrós que la lluentor fa molt lleig). La reunió al capdamunt es fa sobre dues sabines prou bones, i des d'on originalment es rapelava. Amb els temps que corren on la vegetació també pateix i per estar tant al marge de la roca, em muntat un rapel amb dos espits i mallon a la banda oest.

Són 25m d'escalada (i ràpel doncs), amb un Ae d'entrada, tram de IV sobre roca molt dubtosa però ben equipat, i tram d'A1e fins la cim. L'inici de l'artificial és sobre roca molt fràgil, però els dos terços superiors al cosa canvi i anem passant amb lliure (de segon) amb el que té pinta de quedar amb un 6c... a veure si algun bowet local s'anima amb el respall a deixar-ho una mica a punt i l'allibera que té moltes coloraines. Al matí la llum i dóna de cantó i les imatges estètiques estan garantides.


(Foto:QuicoRiu)

Arribant al capdamunt (a la dreta de l'agulla el bloc passat el riu on hi ha unes poques vies esportives) i a l'inic de l'escalada en lliure on la roca ja és bona (Foto:QuicoRiu i DavidSoto)

L'aproximació és senzilla. Des del bonic llogaret del Pont del Clop (al vell mig de la carretera que uneix Solsona amb Cambrils per l'hostal de Cirera) seguim un corriol que pel marge esquerra del riu passa per darrera la casa de l'antic molí, sense separar-nos del riu i per sobre les roques, Als 10' quedarem sobre un balcó on veurem l'agulla als peus. Torcem a l'oest on la fresa baixa de pet al riu, i d'allà al peu de l'agulla. Arrel de la nevada del març al torrent ha quedat selvàtic amb alguns arbres caiguts, però es passa bé.

Divertidactivitatmoltbenfetaidesfetamben XescoMas i el Quico, les Pilar's i el David que passen pel troç el 12 de juny del 10.

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Es que al Solsonés teniu de tot, aquesta pedra es clavada aquella tan famosa de Cuenca. Aquest racó fa pinta de ser d'aquells que només va la gent del país, queda apuntat.
Salut

Anònim ha dit...

EI..EDAURD..
Aixo es que ja estàs en forma i recuperat, no? M'alegro!
Et vaig veure el dissabte a la curva d'acces a vilamala, nosaltres anavem a la serra del verd.
Aviam doncs si podem coincidir per seguir coneixent la roca d'aquí.
ignasi

edunz ha dit...

Mingo, un racó especial, no tinc ni idea del nombre de repeticions que tenia la via, però segur que es poden comptar amb els dits d'una mà..

apa Ignasi, del tot gens, tot just anar tastant, i encara li queda, buf.... fins aviat!