Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

22 de juny 2010

aigües avall

*

“No creo que exista en el mundo un silencio más profundo que el silencio del agua”
José Saramago, del libro Las pequeñas memorias.

Un petitíssim homenatge a un gran i gran escriptor que ens deixa els seus llibres pausats, i un esperit crític en forma de paraules escrites


L'orella d'ós, senzilla i forta, agosarada trobant espai a la vertical de les roques, i tan bella. Com s'ho fa quelcom tan aparentment fràgil per sobreviure en un medi tan auster, i contundent... penso en els pètals sobrevisquent a una nit de llamps i trons a les parets del Pedraforca, i tota lògica desapareix. La natura sempre moltes passes per davant dels humans...

un cant a la bellesa que tanta aigua caiguda del cel ha deixat enrere, per una primavera que ja s'acaba i dóna pas a l'estiu amb la lluna màgica


Al salt de la perdiu, desprovits del gel que el vestia aquest hivern, i trobant tritons a la font ferrera


tot un jardí vertical per tenir cura d'una planta que no hi entén de cordes ni mosquetons

...mirant de recuperar una esquena que encara demana temps. Mirar-se com es fon la neu i després les parets de lluny, també ha servit per entreveure el ventall de colors que van del blanc al negre. I els detalls que no s'escapen del plaer de passejar....



La Roca de Canalda, neta i polida, majestuosa, farcida d'aigua d'un hivern i primavera que pocs dies s'ha deixat escalar. L'Axel m'explicava que quan la terra es molla una senzilla pluja fa que regui arreu. Si la sequera es forta, la roca s'empassa tota l'aigua com si fos una esponja. Així, la gent del país saben pels reguerots de Canalda si les fonts van seques, o al contrari.

(Fotos:EduPlana)

14 de juny 2010

Agulla del Pont del Clop, 20m 6c i A1e (Pont del Clop, Solsonès)

**

(Foto: QuicoRiu)

un petit somni de nen petit que es fa realitat, d'aquell imaginari senzill i emocionant. Difícil no seure-hi davant, i volar enfilar-s'hi. Aquest any les flors són més discretes, la primavera passada al seu capdamunt hi havia un veritable jardí.. però ha estat igualment genial, el ser-hi, el compartir-ho amb uns amics que ens hem trobat al pas... senzill, i emocionant.


Aproximació en un país feréstec i corprenedor, i al peu de l'agulla (Foto:EduPlana)

En aquest país de pastors, caçadors, pagesos, tramantinaires, picadors, ramaders, i ara també de visitants, escaladors, boletaires i turistes de cap de setmana, on tot està descobert, sempre queden racons per conèixer. L'agulla del Pont del Clop és una capritxosa formació que no deixa indiferent als inquiets de la vertical i de simplement, ser al capdamunt, d'enfilar-se als llocs.

La via que porta el mateix nom fou oberta en solitari per en Josep Mª Cases, el petit gran mestre i referent de les escalades a la comarca, en Xuxe, l'any 94. L'equipament és a base d'espits, cargols d'expansió de 6mm i un parabolt del 12. El reforcem amb un espit a l'inici per fer més còmode el pas de panxa, i un a la sortida per fer-la més fàcil (tots dos els volem pintar de terrós que la lluentor fa molt lleig). La reunió al capdamunt es fa sobre dues sabines prou bones, i des d'on originalment es rapelava. Amb els temps que corren on la vegetació també pateix i per estar tant al marge de la roca, em muntat un rapel amb dos espits i mallon a la banda oest.

Són 25m d'escalada (i ràpel doncs), amb un Ae d'entrada, tram de IV sobre roca molt dubtosa però ben equipat, i tram d'A1e fins la cim. L'inici de l'artificial és sobre roca molt fràgil, però els dos terços superiors al cosa canvi i anem passant amb lliure (de segon) amb el que té pinta de quedar amb un 6c... a veure si algun bowet local s'anima amb el respall a deixar-ho una mica a punt i l'allibera que té moltes coloraines. Al matí la llum i dóna de cantó i les imatges estètiques estan garantides.


(Foto:QuicoRiu)

Arribant al capdamunt (a la dreta de l'agulla el bloc passat el riu on hi ha unes poques vies esportives) i a l'inic de l'escalada en lliure on la roca ja és bona (Foto:QuicoRiu i DavidSoto)

L'aproximació és senzilla. Des del bonic llogaret del Pont del Clop (al vell mig de la carretera que uneix Solsona amb Cambrils per l'hostal de Cirera) seguim un corriol que pel marge esquerra del riu passa per darrera la casa de l'antic molí, sense separar-nos del riu i per sobre les roques, Als 10' quedarem sobre un balcó on veurem l'agulla als peus. Torcem a l'oest on la fresa baixa de pet al riu, i d'allà al peu de l'agulla. Arrel de la nevada del març al torrent ha quedat selvàtic amb alguns arbres caiguts, però es passa bé.

Divertidactivitatmoltbenfetaidesfetamben XescoMas i el Quico, les Pilar's i el David que passen pel troç el 12 de juny del 10.

Arantxa al país dels sons trobats, 195m 6a+ (Vilamala, Solsonès)

*
A la curta travessa del penúltim llarg (Foto:EduPlana)

racons que hi són, per recórrer... i vetllar.

Les rases ben entaforades de Vilamala, i el llençol de l'esquerra del torrent per on passa la via (Foto:EduPlana)

aquests dies trepitjar país és un luxe. Quin regal de verds, de fonts que tornen a brugir, torrents que recuperen el seu curs. De boscos contents on els follets i les ninfes surten a jugar amb el cargols...

país de follets i ninfes i les fonts que tornen a regar els torrents (Foto:EduPlana)

Ens perdem per les rases màgiques de Vilamala per escalar aquesta simpàtica via oberta per l'intrèpid del Llorenç en solitari, i felicitats. Tranquil.la proposta sobre un bany de conglomerat del bò del lloc, amb un final més dret per arribar a l'estreta aresta que tanca la paret. Només trobem mullat les dues primeres assegurances on no s'hi val relliscar... per la resta anem seguint l'equipament sense més atenció que el gaudi del lloc, i el seu silenci amb el cant dels ocells.

Trobareu tota la info de la via al blog del Llorenç i l'Antxi.

Escalant el primer llarg (Foto:PilarBarbens i EduPlana)

La tercera reunió amb la marcada fissura que solca sense embuts la Ulls de Falcó al fons, i escalant el quart llarg (Foto:PB i EP)

Encuriosits per la topo de l'Ulls de Falcó, la tornada la fem per la banda oest resseguint el peu de la paret per una fresa molt desdibuixada a partir del coll, evitant la grimapada de segon de l'aresta, que més o menys ens la trobarem igualment per recuperar el llom que mena al cotxe més endavant.. vaja, que si fa no fa, millor seguir sempre per l'aresta. Al gust.

Escalant el mur net i on la roca ja no es tan bona de l'últim llarg (Foto:PB)

Fi de festa (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta ara que no toca apretar amb la Pilar Barbens i el gran bò abans de les tempestes l'11 de juny de 2010