Lost in Canada, la crònica

***

L'Armchair peak vist des de l'Ice Creek lodge... amb la Grannies al sol i ombra i la preciosa Blahtomshua sota la línia del cim que no vam poder esquiar per la manca d'estabilitat del mantell

el fosc de la ciutat entra per la finestra. Avui bufa, amunt, a les muntanyes dels Pirineus. Diuen que fa fred. I jo no el sento....

El road trip canadenc ha tocat fi, preciosa experiència farcida d'una mica de tot, i més. Difícil fer-ne una crònica de matisos, tot i que alguns hi caben. Han estat quasi tres setmanes per alguns, escollint tres zones principals d'activitat: Nelson, l'Ice Creek Lodge i Revelstoke-Golden. La combinació ha estat rodona. Al final del post incloc algunes infos pràctiques i la bibliografia que hem usat.

First round, arribada i cap a Nelson:

Aterrem a Calgary un diumenge a la tarda i després dels tràmits amb el vehicle de lloguer ens posen en ruta fins a Canmore. El dia següent el dediquem a conduir seguit fins a Nelson. Ens surten unes 9-10h de viatge que inclouen dinaret i alguna que altra parada fotogràfica. Unes 7h de viatge efectives. Aquest desplaçament es pot amanir dedicant dos dies més i fent activitat Kootenay National Park (HW93) entre Banff i Radium Hot Springs (sembla que de visita obligada), i al Kootenay Pass al sud entre Cranbrook i Creston al Stagleap Provincial Park amb diversos runs (veure bibliografia al final).

A Nelson ens centrem als itineraris al voltant de l'estació d'esquí de Whitewater. Hi ha una petita guia local barata i que es troba a tot arreu amb els runs marcats, que completa la info del llibre. Un dia provem de tornar al Kootenay Pass però el mal temps ens barra el pas, i ens refugiem a la suau, dolça (i llarga!) vall de Commonwealth Mtn.

Formes que es deformen i no hi caben enmig d'un paisatge dalinià, la natura per davant per tot.. enfilant a l'Evening Ridge i les traces que hi deixem

Nelson poble encantador, alternatiu com ells diuen. Bones botigues d'esport i serveis en general. I un pub al que ens afinquem per més d'una nit, fantàstiques inuits arreu. Ens allotgem a la White House Backpaker Lodge, fantàstic.

2ond round, cap a Nakusp i perduts a l'Ice Creek Lodge:
"This is a rustic lodge!" entre benvingudes que s'intueixen sinceres del Russell i el seu staff de l'Ice Creek Lodge. Equipats amb les botes d'esquí i les ulleres de ventisca, i amb el material d'activitat a la motxilla de mà (pala, sonda, arva, roba, manta tèrmica...) ens enlairem i per 5 minuts recorrem valls on només hi cap l'espai, i la sol.litud. Deixem Burton com el darrer poble habitat i ens perdem muntanyes endins, al límit amb el Valhalla Provincial Park. Des de Nelson que som a les Selkirk Mountains. Quanta presència! Amb la lluna plena que ja despunta...

Fantàstica troballa. Terreny de joc enorme amb totes les opcions concentrades en una bona fondalada i els cims i colls que tanquen el circ. Excel.lent el tracte i la professionalitat del Russell, Chris, Tami, Delli, Ethan i el petit Jerry. Gaudim d'uns dies on tot i l'emoció de nen petit de ser a tot arreu i no deixar passar un minut sense tastar el "pow-pow", el temps sembla, també, que s'aturi. I com el silenci, o envaeixi tot, també el nostre ritme.

La vall de l'Ice Creek... terreny de joc de les esquiades dins la treeline ara que el risc d'allaus és marcat a l'alpineline

"pow-pow"

L'Urd peak i l'entranyable Home run que arrenca al Glacier point, obrint traça nova a punt d'arribar-hi quan el sol despunta. Al fons s'intueix el Fat Daddy Col.

L'Urd Peak arribant al coll del llac Demurs I i al fons la pala de l'Urd Bowl que mena el coll, i límit del Valhalla Provincial Park. A aquesta cubeta fem perfils que mostren la fragilitat del mantell per sobre del límit dels arbres.

Des del mateix coll amb els descensos del Turtle Head, Coffe Table, Black Wood, Grannies i Blahtomashua tancant el circ.

Arribant al Glacier Point amb les últimes llums que al cap de poca estona hi tornem per esquiar-ho sota la lluna plena... nits de fades congelades.

El Windy peak que tanca la vall al nord

Ens expliquen en detall les condicions de la neu, els antecedents de la temporada, la previsió meteo de cada dia, el butlletí d'allaus, .. cada matí fem un briefing amb tot el grup. Ens han fallat les ràdios que el lodge demana que portem, i ens en deixen una, pel que tot el grup anirem junts tots els dies. La comunicació té gran importància en aquest terreny. La innivació de la temporada és bona, però per sobre el límit dels arbres el risc d'allaus és massa elevat (en veiem caure algun). Passem per un front càlid, vent fort en alçada, i noves i abundants nevades, primer menys seques... i finalment, seques! "pow slash bonus!" .... els darrers dies descobrim sensacions que no havíem viscut mai, mentre un núvol blanc ens acompanya a cada gir i la neu ens amaga els esquis i les cames fins al cintura. Ens fem un fart d'esquiar, alguns amb la sortida del sol, durant tot el dia, amb les últims llums... sota la lluna plena. Màgic.

Fart de "runs" (baixades) i canvis de pells... cal portar-les ben encolades!

3rd round, Revelstoke i Golden:

Aquí uns ja marxen abans, uns altres després i alguns allarguen l'estada cap a l'oest. Tant Revelstoke com Golden són dos ciutats neuràlgiques, i pràctiques sense gaires encants. Alguns visiten el Revestoke Mountain Resort del que surten molt satisfet. Enfilem amb ganes aprofitant els primers dies de franc anticicló i temperatures fredes que no extremes (-10ºC) per remenar les opcions a Roger Pass. Enormes. Tant de descens entre arbres, com opcions alpines per la temporada més avançada. Sortides d'un dia, travesses, totes les orientacions. Ens expliquen que a principis de maig es pot trobar neu des dels aparcaments.

Sóm al Glacier National Park i l'esquí hi està regulat. Cal passar prèviament pel RP Discovery Centre, informar de quina sortida es vol fer i registrar-se. Cal un bonus d'aparcament que, per exemple, per dos dies d'activitat surt per 20CAD $ per cotxe. Algunes valls l'esquí està prohibit a l'hivern, en altres cal registrar-se, i en altres només fer el pagament del bonus per accedir al parc. I just al límit del coll hi ha canvi horari!

Empetitits enmig de boscos de cedre vermell i groc (Thuja plicata i Chamaecyparis nootkatensis), que s'acompanya de les més freqüents piceas, avets i avets de douglas

Sir Donald

Mt Fidelity

Vistes que no s'acaben arribant al llom del McGill Shoulder

Entrant a la vall de Loop Brook amb el Mt. Bonney al fons

Les canals i línies que s'imaginen caient al buit des del Mt. Green, i foquejant a la morrena de la gelera Bonney

Roger Pass Discovery Centre, amb els ulls posats a les traces de la Seven Steps of Paradise a l'Asulkan valley

Des de Golden alguns fem visita al Kicking Horse Resort on diuen que hi ha les pistes traces amb més pendent del món. En realitat aprofiten les estibacions de cims i carenes per, després de pujar a peu, anar a buscar múltiples opcions de canals i corredors. I també ens deixem en mans de la Purcell Heliskiing LDT per un dia. Som al terreny de les Purcell Mountains.

Camí de tornada:

De Golden sortim cap a Calgary i travessem dos nous parcs nacionals, el Yoho i el Banff. Inacabable.... Patim la primera entrada de fred àrtic severa, ens llevem a -20ºC, -27ºC, i alarma de wildchild. Ens refugiem fent shooping (Banff és un bon lloc, recuperem sensacions de ciutat al nostre estil), i deixant volar la imaginació creuant aquest impressionants muntanyes pensant ja en una propera visita. A Calgary (on passem més fred que enlloc!) només hi parem de pas, down town amb el sky line habitual, i poca cosa més a veure. Agafem l'avió de matinada... marxem. Però seguim viatjant...

Bibliografia i info pràctica:

Itinerari amb el vermell els punts d'allotjament, en blau les zones d'activitat i en verd zones pendents. Guia amb info de les zones al voltant de Nelson, Kootenay Pass, Revelstoke, Roger Pass...

La guia de Roger Pass. L'Arrow lake des de Nakusp

Guia de les Rockies, amb info de sortides al Yoho, Banff, Kooteny i Jasper National Park..... propera visita! Creuant el llac entre la Galena Bay y la Shelter Bay, camí de Revelstoke

Aquestes, junt amb la guia local de Whitewater i una altra de la zona costanera de la BC és tot el que vam veure de bibliografia del lloc. Hi ha tantíssim terreny per fer i desfer!

En general totes les guies s'han de completar amb cartografia si es va més enllà de les sortides més "comunes", o es volen planificar travesses (algunes propostes són impressionants, de desenes de quilòmetres). A Calgary es troba la botiga Map Town on trobarem tota la cartografia, a més de les guies, i altres com llibre de fotografia, etc. Cal tenir en compte els horaris que les botigues tanquen aviat!

Sobre l'època del viatge, gran pregunta! A priori en ple hivern (segons ens han dit hem trobat unes temperatures i meteo més pròpia del desembre gener que no de mitjans finals de febrer) hi ha més garanties de trobar el "pow-pow" al gust. Però a varis llocs ens recomanaven que podíem planificar el mateix viatge per finals de març quan encara es pot trobar neu pols de la bona, l'estabilitat del mantell millora, i el dia es fa més llarg. No és diferent dels nostres Pirineus, si vens en ple hivern saps que pots trobar una neu que més endavant no hi és però les condicions per fer activitat són més dures. En tot cas, s'ho val, i molt, arribar-se al lloc amb opcions alpines, per sobre del límit dels arbres, quan les muntanyes prenen llavors una dimensió més completa. Finals de maig per aquells que busquin sortides de primavera amb les pendents més agosasrades, i amb fons de vall verdejats i càlids... perquè no. Vaja, al gust doncs!

Sobre el material; grans revelacions! està clar que els nostres esquís no estan fets pel "pow-pow" i qui s'ho pugui permetre que tingui material per a cada cosa. Ara, qui ha tastat aquestes neus, no m'estranya que deixi de banda l'obsessió pel pes i aposti per esquís i botes cada vegada més baixadores. El material del que portàvem que millor va resultar va ser el de més del tipus "free-ride". Els esquís de travessa típics, es queden curts (a banda de l'habilitat de cadascú!). La meva conclusió, potser no calen uns fat que se'ls treu poc suc als nostres piris, però si material més pesat i amb més nervi. I a fer cames per tirar amunt!

Muntanyes a cavall del Yoho i el Banff National Park

Enllaços d'interès:

Situació de les carreters a la British Columbia, Drive BC: http://www.drivebc.ca/#welcome

Butlletí d'allaus Avalanche Canadian Centre: http://www.avalanche.ca/cac/ Inclou els enllaços meteo

Altres breus:
* Viatjar al Canadà, com als EE.UU, és tot molt fàcil. El vol amb temps ha sortit molt econòmic, el lloguer del vehicle (amb reserva hi ha descompte) és barat si es torna al mateix punt (tot i haver-lo de tenir la setmana del lodge parat), la gasolina no tant i els grans vehicles de per allà gastant bastant, aquí si que hi ha despesa. Els allotjaments n'hi ha per tot i totes les modalitats (amb cuina i rentadores, etc.., es pot pensar en reservar a lloc concrets com Banff o Revelstoke, especialment si coincideix amb el cap de setmana de pistes d'esquí) i el menjar de restaurant es pot suportar (el preu dic, que les carns de caribú, cérvol, bisó,.. les cuinen fabuloses) excepte el vi, que es moooolt car (la cervesa també però a partir de la segona te n'oblides). Supers per tot i com les licoreries, sense horaris sovint.
* La gent és càlida, simpàtica i amb ganes de donar un cop de mà si necessites res. I amb un anglès no tant impossible com al del sud d'EE.UU.
* Adaptador d'endoll (se'n troba allà).
* A tot arreu pagues amb tarja, el cash es fa anar poc si es vol.
* També es deixa propina (tip) apart del preu, però no tant obligat com als EE.UU (on s'arriben a enfadar)
* Volant, tant l'anada amb Air Canada (conveni Lufthansa BCN-Frankurt) com la tornada amb United Airlines i Continental Airlines via EE.UU no vam pagar extra pels esquís. Si es torna per EE.UU fa falta l'ESTA (visa digital) però un cop embarcat l'equipatge no el tornes a veure fins al destí final.
* Carnet de conduir internacional recomanable (a la Campana, gestió breu)

ya-ya!!

Fantàstic viatge, compartit amb colla de "catalonions" fanàtics pel blanc, les muntanyes i les ganes de passar-ho bé descobrint i redescobrint, a dins i a fora. Discreta aventura moltbenfetaidesfeta el febrer del 2011.

(Fotos: EduPlana)