***
Escalem aquesta rabiosament clàssica via farcida d'història de l'escalda a Catalunya i la que potser fou la pionera de l'escalada femenina. Corrien els anys 40!!?? .. un cop allà, no pots deixar de pensar-hi, .. i d'entendre el significat i el sentit de l'escalada que tenia llavors - reservada als més valents - que contrasta amb la frivolitat a la que es pot recórrer ara.
El pany ajagut per on passa l'Homedes flanqueja la nord del Cabirol a la dreta, i itinerari vist des del refugi
La línia busca el pas més lògic per la muralla nord dels Cabirols, prou vertical i imponent, que sembla no voler deixar ni allà on el pas semblava més complicat. Devia ser tota una troballa el pas de flanqueig de la part superior que supera sense dificultats desploms i plaques compactes. La roca en conjunt és prou bona però a varis trams és delicada. Ull sobretot al quart llarg. N'adjunto la topo amb el material que hem trobat. A banda del bolt xafat a l'inici, s'han afegit dos espits al segon llarg que caldria treure.
Topo i inici de la via
Sobre el recorregut, hi ha dos trams on venen dubtes. Portàvem aquesta topo, però al tercer llarg sembla molt més lògic seguir pel diedre malgrat el clau (que no sembla dels anys 40) del sostre a la dreta. Molt de compte amb la sortida d'aquest sostret, amb blocs suspesos que aquest dia no vam tirar avall perquè sentíem veus per sota. I al cinquè llarg, potser l'itinerari original voltava per l'esquerra, tot i que la diagonal val molt la pena i s'escala molt bé.
Aquí, aquí i aquí hi ha altres croquis que poden donar a entendre una o altre opció. Al gust! El que si sembla que la via acaba al cim del Cabirol! Nosaltres vam deixar-ho al replà anterior, i vam fer el descens per la canal que baixa a la tartera (ull! cal destrepar una gepa amb compte, millor que no ens enganxi ni el fosc ni la roca molla. Vam deixar una fita grossa a la tercera canal).
Exquisit retall del testimoni de la seva oberturista sobre el dia de la primera ascensió, val la pena llegir-lo. Quin llegat tan preciós que hem rebut, i que caldria vetllar per mantenir-lo tal i com està per tothom.
A la dreta la gepa entre la primera i segona canal, i avall a l'esquerra el coll de la tercera canal que ens mena a la malaguanyada tartera, cada dia més degradada... i per aquí hi fan passar una cursa!?
ClàssicadeclàssiquescaladesmoltbenfetaidesfetamblaSandra.. amb els aromes d'allò autèntic que traspuen per tot
2 comentaris:
Bona piulada! aprofito les ressenyes que publiques, fa molts anys hi vàrem anar i quan érem prop de la meitat de via, després d'un diedre vertical, vàrem haver de baixar ja que de cop i volte un trò ens va fer adonar que teníem el marró a sobre....per sort vam tenir sort de fer els ràpels i arribar a peu de via secs, però aleshores ens va caure a sobre una calamarsada de les bones! hores d'ara encara hi haig de tornar, aveure si m'animo que me l'has fet recordar.
Merci Jaume! són vies que amb una bona topo s'hi guanya en temps i seguretat, i tampoc s'hi perd amb aventura i descoberta, si no s'entra amb els "peus i senyals" :) .. el Pedra és una muralla perfecte també par amagar fins l'última hora l'arribada de les tempestes.. jo sempre tinc un tercer ull al cel, mirant com evoluciona tot.. segur que a la propera us en sortiu!
Publica un comentari a l'entrada