***
Perla de via, curta que la paret no dóna per més, i tot i així, del tot imprescindible. Nosaltres ens vam trobar les xemeneies en més de lloc molles, afegint encara un plus de dificultat, a tenir en compte estius humits com aquests (al quart llarg, el que dóna nom a la via, vam haver de fer una variant tricotada de friends per la banda seca de la fissura).
Vam entrar directament pel fil de l'esperó, pont de roca petrificat i passos fàcils i macos. De material portàvem fins el C4 que el vam usar. Marco a la topo claus que vam trobar, potser encara n'hi ha algun de no marcat. Totes les R amb dos bolts (fàcil rapelar) excepte l'última abans del cim que només vam veure un clau i un bolt (ens la vam saltar i vam muntar R més amunt en un nínxol pla, més còmode).
Traçat preciós, amb passos de xemeneia durs i escalada clàssica de cap a peus. A dalt vam seguir les fissures fins al punt més alt, no sabem si l'original surt per un diedre tombat més a la dreta, en tot cas el terreny ja és fàcil.
Itinerari i topo Caranorte tunejada
Topo del mestre ABC amb ressenya de la via al seu blog al post "Escuela de fisuras" que ven la pena llegir
A la guia del Dalmau s'explica bé com va anar l'obertura de la via. Els germans Estorach, Josep i Francesc, van resoldre, en la primera repetició de la via que ja estava oberta, el difícil pas de xemeneia del quart llarg, que els oberturistes, Jaume Cañellas i Agustí Faus, no havien sabut passar havent sortit de la fissura per tornar a entrar.. així passa que ara la via es coneix com Estorach. Tots plegats, un referent de pioners.. tot això als anys 40!!
El descens el vam fer per les Costes de'n Dou, si està mullat recomanable buscar el ràpel al coll entre el Pollegó i el Fals pollegó inferior. El camí "arranjat" de pujada comença a descalçar-se en més d'un punt...
genialescaladabenrecomanablemoltbefetaidesfetambenSamu i els aires aquest dia encara freds de muntanya..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada