Circular Remuñe - Cabirulés - Portillón d'Oo - Cap de la Baque - Remuñe (+-2.450m, MBEAS3obl, S5)

Descens del Cabirulés (Foto:AniolVilalta)

A la cerca de la solitud, i d’un paisatge blanc fora d’època! La darrera fredorada d’aquesta temporada, i encara obrint traça sobre neu pols nova a mitjans de juny de 2008, un final de temporada que tindrà un racó en els records d’alguns...

Iniciant la foquejada a la vall de Remuñe (Foto:EduPlana)

Circular de dos dies:

D1: vall de Remuñe (1.800m) – Portal de Remuñe (2.831m) – Collado inferior de Literlola (2.983m) – Cabirulés Occ. (3.016m) – Refugi de Portillón d’Oo (2.570m): +1.300m – 500m.
D2: Refugi del Portillón d’Oo (2.570m) - Cap de la Baque (3.097m) – Collado superior de Literola (3.049m) – Portal de Remuñe (2.831m) – vall de Remuñe (1.800m): +1150m – 1950m.

Itinerari... i l'agonia de les geleres dels Pirineus... (Foto:AV i EP)

La idea original era complementar el segon dia amb l’ascens al Pico Royo des del collado superior i, ascendir al Tussse de Remuñe per l’esquena i fer la baixada directa de la que trobareu la piulada aquí. El front que havia d’arribar diumenge però va fer-ho abans del que estava enunciat, i arribats al collado superior una densa capa de boira no ens deixava veure l’Ibon de Literola. Vam deixar-ho estar, ja que el descens del Pico Royo sense conèixer l’itinerari i visibilitat, i amb els ressalts rocosos que havíem vist el dia abans, ho feien del tot desaconsellable.

Amb vistes al barranc que du al descens directe del Tusse de Remuñe (Foto:EP)

Portal de Remuñe (Foto:AV)

Flanquejant des del Portal cap al collado inferior, amb l'esquena del Tusse de Remuñe enfront (Foto:EP)

Al collado inferior, al fons a la dreta el Portal de Remuñe amb l'aresta que mena al cim (esquerra). Més al fons, el massís de la Maladeta (Foto:EP)

Sublim itinerari, amb unes condicions d’innivació excepcionals. A partir de la cota 2.150m neu continua (la vall de Remuñe és, de la vall de Benasc, on millor s’aguanta la neu) i molt abundant. Excepcionals descensos tant el primer dia (tot i estar baixant del Cabirulés cap al refugi a les 5 de la tarda!) com el segon (el mal temps manté la neu endurida però franca alhora, i del portal de Remuñe en avall, neu primavera ben transformada excepte el tram final, ja que a la nit no ha gelat).

Passat el coll, flanquejant de camí a la canal Mammy... (Foto:EP)

...nosaltres vam flanquejar massa amunt, i ens val caldre perdre cota per finalment trobar la canal (l'excés de neu ens va despitar, totes les canals semblaven factibles!) (Foto:EP&AV)

L’ascens al Cabirulés, un cop feta la canal Mammy, passa a ser una delicada escalda mixta de neu, gel i roca. Fem tres llargs de corda, i en el segon assegurem els passos d’escalada (V inf) amb tascons i friends. Arribem encordats al cim, i pel descens fem servir dos ràpels. Portàvem dos cordinos de 30m.

La canal Mammy (Foto:EP i Guillem Amorós)

La canal Mammy (Foto:AV)

Tram de sortida de la canal i escalant el primer llarg (Foto:EP)

Escalant el segon llarg i des de l'R2 (Foto:GA i EP)

Foto cim! (Foto:SergioLozano)

Des del cim, cap al Portal de Remuñe, amb el llac de Literola totalment cobert i, d'esquerra a dreta el Cabirulés Oriental, el Tusse de Remuñe i el Perdiguero (Foto:EP)

Des del cim, cap al llac d'Oo, amb el refugi a la dreta de la presa. D'esquerra a dreta el Perdiguero, el Seil i Cap de la Baque, els Gourgs Blancs, Gourdon i Spigioles. S'aprecia l'embut per damunt del llac que ens caldrà creuar el dia següent, i on cal parar compte (Foto:EP)

Arribant al cim i primer ràpel de descens (Foto:EP)

Excepcional descens també de la canal Mammy, de fins a 50º puntualment. Tot i que s’ha fet tard, el vent ha mantingut la neu en molt bones condicions i això ens permet gaudir del descens amb bona ‘seguretat’. La considerem una S5.

Descens cap al refugi...(Foto:GA)

(Foto:AV)

(Foto:EP)

El Cabirulés i descens des del refugi, i tram delicat d'accés a la presa del camí d'estiu (Foto:EP)

Dos detalls importants de l'itinerari:
* En el descens cap al refugi, arribant a la part de baix cal flaquejar a la dreta per cercar el camí d'estiu que et porta a la presa entre els ressalts rocosos. Nosaltres ens vam trobar l’estret camí tapat per congestes de neu, sent el perill objectiu de despenyar-se important. A tenir en compte. A l'hivern rai, perquè pots travessar la presa, però amb primaveres amb molta neu, el tema es pot complicar bastant (no hi ha alternativa). Hi ha una foto on s’aprecia el tema.

* A l’itinerari de sortida cap al Cap de la Baque, sortirem del refugi primer recta i en seguida a la dreta, per seguir unes pales suaus que ens permeten progressar bé amb els esquís. En un punt però haurem d’iniciar el flanqueig a l’esquerra. En aquest flanqueig cal travessar un tub que mena directa al llac, amb una pendent considerable. Tram exposat, on caldrà parar compte. A les fotografies s’aprecia perfectament el tub.

La lluna... passejant-se pel cap de munt de la cara N del Perdiguero (Foto:EP)

lluna i traces... (Foto:EP)

Des de la gelera del Cap de la Baque, amb, d'esquerra a dreta, el Tusse de Montarqué, Queyras, Lezat, Punta Mammy, Cabirulés, collado inferior, Punta Literola, Pico Royo, collado superior i Perdiguero. Al fons el llac d'Oo i a la dreta la vall suspesa d'accés al collado superior (Foto:EP)

Prop del cim i accés al collado superior (Foto:GA i EP)

Descens per la gelera de la Baque amb els Gourgs Blancs i el Gourdon de fons (Foto:EP)

Des del collado superior mirant al Cap de la Baque i cap a l'E (Foto:EP i GA)

Arribant al collado superior (Foto:EP)

El llac de Literola al límit de la boira (Foto:EP)

Al portal de Reumñe i darreres pales de descens (Foto:EP i AV)

En general doncs, una molt bona opció per a finals de temporada, facilitant molt la logística el fet que ja estigui obert el refugi del Portillón. L'aproximació d’una hora fins a trobar la neu per la vall de Remuñe queda perfectament diluïda en el conjunt de dos dies esquiant entre glaceres i cims que superen els tres mils metres.... molt bon comiat de la temporada pels companys!

Activitat feta i refeta amb l’Ignasi Farràs (fins al collado inferior), l’Aniol Vilalta i en Guillem Amorós el 14 i 15/06/08

...fi de festa! (Foto:EP)

Videos de descens de la Canal Mammy, pales cap al refugi del Portillón d'Oo, i darreres pales des del Portal de Remuñe (Foto:GA, EP, GA)

Volta al Ballibierna, 3067m, MBEAS3S4 (Vall de Benasc)

Inici de l'aresta del Ballibierna, amb la vall del mateix nom al peus (Foto:EduPlana)

El plaer de la descoberta.... dos anys abans vam gaudir amb el meu germà de les esquiades al Tempestats un dia, i al Ballibierna (o Vallibierna) enfilant i baixant pel barranc de Culebras l’altre. Des dels cims, la lògica de la circular al Ballibierna per la vall del mateix nom s’imposava, i el pastís d’aquest final de temporada espectacular ja feia endevinar una excursió preciosa, farcida de detalls i matisos, amb unes vistes espectaculars, solitud garantida i un final alpí amb un descens trepidant per acabar de despertar, si es que cal despertar....

Itinerari i primer tram del descens a la dreta del bastió de la Tuca de Culebras (Foto:AniolVilalta i EP)

Enfilem a la tranquil.la i gens aglomerada vall de Ballibierna, i finalment ens decidim per la circular al cim per la vall del mateix nom (la idea original queda pendent!). +1200m, i descens trepidant pel barranc de Culebras (fins a S4 a l’inici de la canal) amb neu flanquejant per l'obaga a 10min del refugi lliure de Coronas.

D'anada portegem 30-45min fins una mica més amunt del pont que creua el riu a la Pleta de Llosars. Allà l'Ignasi i el Mia continuen cap al Tempestats (cota de neu a l'Ibon de Llosars, 2500m) per baixar després per la mateixa vall del Ballibierna a través de la bretxa de Soler (encerclada en vermell al plànol). Algun dia caurà la gran circular doncs! (Tempestats-Ballibierna)

Amb vistes al cim i barranc de Culebras des de la Pleta de Llosars (Foto:EP)

Primeres neus amb el Posets al clatell (Foto:EP)

Creuant l'Ibon inferior de Ballibierna (Foto:EP)

Subtil,.. la suavitat del paisatge blanc... els primer sol.. (Foto:EP)

Genial itinerari, molt solitari, i amb unes vistes de luxe sobre el massís de les Maladetes i el pirineu de l'Alta Ribagorça i Pallars. Neu molt ben transformada i dura de pujada, i restes d'allaus de fusió considerables. L'aresta cimera amb neu dura on els grampons mosseguen de valent, presenta un aspecte molt hivernal i alpí, amb el 'paso de caballo' cobert de neu de forma espectacular.

Darreres traçades abans de l''inici de l'aresta i amb el pirineu català al fons (Foto:AV i EP)

Amb la vall d'accés a l'aresta oriental del Ballibierna (Foto:EP)

Al fil del coll on s'inicia l'aresta cimera, sempre acompanyats per l'Aneto i el Tempestats (Foto.EP)

Panoràmica espectacular de 180º... des del massís del Posets, passant pel Perdiguero, i la vessant S del massís de la Maladeta (Foto:EP)

Fent aresta i cim! (Foto:EP)

Ens ho prenem amb calma per trobar el descens del barranc de Culebras ben transformat, i tot i començar la baixada a dos quarts de 12 encara trobem el primer tram amb neu dura a voltes glaçada. Dificultat obligada que només podrem evitar penjant-nos els esquís a l'esquena o perdent cota fins al Collado de Llauset. Nosaltres fem treballar bé els cantells als primers girs i gaudim d'una gran baixada ja amb neu transformada al punt quan el barranc canvia d'orientació a partir del Collado de Culebras.

Cim i descens cap a la Tuca de Culebras (Foto:AV i EP)

El 'paso de Caballo' amb la vall de Ballibierna als peus, i el refugi de Coronas al fons de vall (Foto:EP)

Al 'paso de Caballo', amb la vall de Llauset a la dreta (Foto:EP)

Cim de la tuca de Culebras (Foto: AV)

El tram central del barranc trobem una neu excel·lent i només hem de parar compte a la sortida del mateix on un allau ocupa l’embut de sortida. Just sortim del barranc iniciem el flanqueig per l’obaga apurant les llengües de neu que ens permeten descalçar-nos a 10 minuts del refugi.

Baixant al coll que mena al barranc de Culebras i descens (Foto:EP)

Inici del descens del barranc de Culebras (Foto:AV)

traces... (Foto:EP)

Primer tram del descens, i tram central, amb la neu ja transformada al punt (Foto:EP)

Flanquejant cap al refugi (Foto:AV)

Activitat molt ben feta i desfeta amb l’Aniol Vilalta el 7/06/08

Respecte la circular Tempestats-Ballibierna, que ja caurà, per horaris, a tenir en compte que la pala d’accés a la carena oriental del Ballibierna té orientació E, pel que transforma aviat. El pendent final d’aquesta pala és força accentuat i entrant massa tard podem trobar-nos allaus de fusió o una progressió molt penosa. Això ens obligarà a començar ben aviat la circular, probablement iniciant el descens de la pala del Tempestats amb els primers raig de sol a la pala. En canvi, fer ‘tard’ al descens del barranc de Culebras no ens ha de preocupar massa, ja que el primer tram té orientació NO pel que el regel aguanta força, i després gira a N pel que podrem buscar els flancs drets (menys transformats). El ‘paso de Caballo’ habitualment el trobarem descobert de neu, sobretot a final de temporada.

Detalls i matisos... el massís del Posets amb les primeres llums (Foto:EP)