Volta pel Tarbésou, 2.364m S2 BEA (Arièja)

**

Prenent el llom del Serrat de la Bauzeille

Saltem a la cara nord dels Pirineus a la prodigiosa vessant francesa on les fagedes i els avets conviuen amb les vessant innivades que s'arriben fins als fons de vall, si més no quan l'hivern apreta, per gaudir de la preciosa estampa que deixa la nevada del dia abans i una setmana de temperatures gèlides...

A vol d'ocell

La idea era fer una circular al cim del Tarbésou des de la vessant occidental i evitar possibles plaques de les vessants a sotavent, pujant pel mirador natural que suposa el Serrat de la Bauzeille i baixant en direcció nord fins a retrobar l'aparcament de les accessibles pistes d'esquí de Ascou-Pailhères, a pocs quilòmetres d'Ax Les Thermes. La cubeta de l'estany de Bauzeille queda tancada per una franja densa de bosc i no té una sortida natural fàcil.

Un cop al Serrat però veiem que la neu és poc continua fins al cim i sobretot pel descens, així que tornem per on venim apurant el descens en direcció NO per flanquejar a la dreta i retrobar el cadira de la pista negra que pel llom baixa directa a l'aparcament. Un cop al lloc veiem que ha ventat d'O, potser en un darrer gir de la pertorbació al passar? o capricis de l'orografia local. Interessant tenir-ho en compte. Si veiem aquesta bonica fotografia del blog de'n Lluís feta des del cim es veu com a la carena les cornises apunten a l'E i al NE.

... i anarinant

Cornises en direcció NE al serrat de la Bauzeille que mena al cim amb un final aeri i mixte de roca i neu i la vessant O del Tarbésou ben ventada. I la vessant N de la Dent d'Orlú ben carregada.

Al fons, la vall que porta a Ax Les Thermes

Neu pols assentada a cotes altes sobre una base irregular per anar trobant el pas, i neu pols sequíssima i molt abundant a zones arrasserade del vent, de fins a 40cm! Dia genial, amb un aire fred i net del tot, i pràcticament sense vent. Trobem neu a totes les cotes, però serà sense base prou fiable a les zones baixes o altes ventades.

Descens...

Una alternativa molt interessant que se'ns escapa era haver fet el descens pels lloms que directes baixen a l'oest cap al fons de vall que mena al Pic des Llauses, i retrobar la carretera a la cota 1.323m. Si es fa cim surt un descens de quasi 1.000m de desnivell continuos fins al fons de vall! Passa que les possibilitats a la zona són moltes i queden ben apuntades per a properes visites. La vessant NE de la Dent d'Orlu ja clica l'ullet (preció descens al blog de ceguesquí).

La vall que mena al Pic des Llauses amb el massís del Tarbésou a l'esquerra i la Dent d'Orlú a la dreta. I l'avet i el faig trobant el seu lloc.

Sobre l'accés al Tarbésou i per com ha nevat, de moment sembla més ben inivat a la vessants de sotavent que mira a les pistes de Mijanès, però ull amb possibles plaques que s'hagin format. Aquí trobeu la piulada al ceguesquí d'una sortida recent.

Imatges de la Dent

i arribant al lloc passant per Merens-Les-Vals...

Activitatmoltbenfestaidesfeta amb en Xavi Plana i l'Oriol Rayo el 20/12/09
(Fotos:EduPlana)

Marco Polo, 240m MD+ (Vilanova de Meià)

***

La sortida del cinquè llarg (Foto:EduPlana)

Enfilem a repetir aquesta gran bona via clàssica amb el segell marcat de l'Armand i l'AGP. Per sortir-ne satisfets.

Entrada a l'R1 i escalant l'L2 (Foto:EP)

Li dediquem entre 6 i 7h en cordada de tres. Amb un final a correcuita que ens atrapa el fred, i el fosc. De material passem amb aliens (sense repetir), tascons (en fem servir un), càmalots fins al 2 (aquest el fem anar només per protegir el flanqueig d'entrada a l'R5 als de segon, possiblement prescindible), i 6 claus (plàtan, 3 v's - 2 mitjans i una curta -, p mitjana i extraplà llarg). Dues R s'han de muntar, però l'R6 l'ham fem a la sabina de la dreta. Adjunto la topo del Castellet amb totes les actualitzacions del Kalamontse. I així una mica més d'història de la via i les repeticions.

Topo i itinerari de la via, entra la via del 4 i la Wildplanet (dos burils i un bolt a peu de via, i burils de l'L1 visibles)

Sobre l'itinerari, els primers tres llargs equipats es passen més ràpid, i a partir d'aquí comença l'aventura. Destaca el cinquè com el més compromès, amb una sortida d'R per superar un desplom net i no fàcil, i que nosaltres escalem des de la base del díedre de l'esquerra i sense passar pel díadre de la dreta (on hi ha un clau). En aquest de l'esquerra hi ha un clau que no està dibuixat a la topo. Els dos últims abans de la feixa són un gaudi pels sentits ja més relaxats i la manera d'acabar amb la cirereta d'un recorregut farcit de caràcter. I amb roca bona o molt bona en general, típica del lloc.

A l'Ae del tercer llarg i escalant el quart (Foto:EP i MB)

Sortim per la feixa, cap a la dreta, grimpant per allà on ens assembli més fàcil (III/IV). L'accés i el descens és l'habitual de la Roca dels Arcs (baixem per l'esquerra fins al coll on trobem la fresa).

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb el luxe de'n Marc Busquets i Jordi Berta el 19/12/09

Una passejada fotogràfica

*

Fotografia finalista de la categoria Activitat de Muntanya (Autor:Ferran Martínez, del web de MontPhoto)

Els companys Ferran i Raquel informen en el seu bulletí de Caranorte sobre el concurs de fotografia de MontPhoto, on ambdós han quedat finalistes. Felicitats! i val la pena passejar-s'hi una estona i traslladar-se als paisatges ni que sigui innocentment com si ho puguessim contemplar des de la finestra oberta al món que a vegades sembla que pugui ser una freda pantalla d'ordinador....

la passió que posem en allò que fem és la font de tota creativitat!

Pic de Besalí, 2.639m S2 BE (Ordino, Andorra)

*

Mirant cap a Arcalís, amb l'interessant descens penjat en diagonal del pic de les Planes

Senzill cim eclipsat per l'imponent Fontblanca, però amb una posició de pivot sobre les valls de Sorteny, Rialb, el Castellar, Arcalís i Ordino envejable. I reptes encara pendents on deixar anar la imaginació, fins a descobrir-los amb els ulls ben oberts!

El circ de la vall de Rialb amb el pic de la Serrera a la dreta i l'interessant embut de la vessaant oest

El cim es troba al SE de la Portella de Rialb. Sortirem de l'aparcament del Fontblanca (1.850m) i prendrem la pujada habitual de la vall del riu del Camís Vell. Per fer cim no ens caldrà arribar a la portella, poc abans podrem resseguir unes pales suaus penjades que porten fins a cim. Opcions al gust. El descens el farem per la mateixa pujada, sense més complicacions que el tram que travessa el bosc (S3, per l'esquerra del riu apurarem millor el descens fins a trobar un franc pont de fusta per a creuar-lo).

Sobre l'estat de la neu, continua des de l'aparcament fins a escassos 50m de desnivell del cim. Dura o molt dura a les solanes (en tot el dia no ha transformat) i a les obagues una mica de tot (granizada, endurida, crosta, algun tramet de pols pesada) i poc franca. Crosta a cotes baixes. Horari de tarda, de 14 a 16:30h, quan ja torna a glaçar.

En Fontblanca, amb el descens de la vessant E que treu el nas

La innivació al lloc és variable. Al Fontblanca serà continua pujant per la vall que mena a la pala. La vall de Rialb prou bé, però a tocar, a Sorteny, molt just. Nords de l'olla d'Arcalís per buscar canals i corredors, molt just. La zona del Comapedrosa es veia prou bé. Tot pelgat al fil de la info bona i actualitzada d'Andorra al web d'esquialpinisme.

A veure aquesta tamborinada que arribar demà, què explica. De moment les ganivete a mà (les meves eren a casa, sort dels cantells).

El Fangasses amb l'inici del descens de la seva estètica vessant E ben visible

Activitatfetamblesllumsdelatarda el 12/12/09
(Fotos:EduPlana)

Ah! avui dia de firetes. Si sou per les valls d'Ordino-Arcalís i us trobeu apurats (tipus m'he deixat les botes, et sona Hansolo?, se m'ha trencat un pal, o vull llogar unes ulleres de sol), doncs arribeu-vos a la botiga Carving de la Cortinada, on l'Albert us atendrà de conya. També en diumenges.

Oscar Lafotet, 165m MD (Paret de l'Extrem, Montroig)

**

Escalant el tercer llarg (Foto:EduPlana)

Novament per treure's el barret de tota una saga d'escaladors, els lleidetans, que van deixar emprempta, i alguns encara trepitgen fort. Amb testimonis, si cap, encara més agosserats allà on les parets eren casa seva. El Montroig no deixa indiferent, i menys si et dones el luxe de deleitar-te amb itineraris decidits, farcits d'escalada.

Al tercer llarg (Foto:OriolSala)

Baixavem de la Labeint en el Temps que ens trobem al Manel Solís, un dels oberturistes i exponent de les terres de ponent a la feixa i ens explica que estan equipant l'Oscar Lafotet, per recuperar-la de l'oblit. Ara hi tornem, aquest cop a escalar la via de la Lara, també a l'Extrem, però plovisqueja i l'equipament de quan es va obrir ens tira enrera, amb l'alternativa de l'OL al cap i amb menys compromís si el sol que ha de sortir fa el ronso.

Itinerari i topo de la via del blog del Manel

I quina troballa! Itinerari molt bò, que troba un elegant pas per aquest pany esquerra de la paret. Tot i de dificultat moderada, prou exigent, i graus ajustats. Amb l'equipament s'ha obert una variant d'entrada més atlètica, i s'han pràcticament equipat el segon i quart llarg. Al tercer, el més mantingut, s'ens queda a les mans el segon clau, que va ser afegit, i ara resta amb l'equipament de l'obertura. És el llarg més exigent. Si es vol reposar, preveure una V mitjana. Hem deixat equipat el primer pont de roca que marca la topo de l'L5 entre els dos bolts.

Escalant l'L1 i l'L2 (Foto:OS&EP)

La roca en general es bona, però a trams delicada tot i la sanejada que s'ha fet, excepte a l'L2 on és excel.lent. Tanmateix la cosa millorarà ràpidament amb el pas de cordades.

Amb l'equipament la cosa ha canviat, se'ns dubte, i ha quedat una proposta molt més accessible. Al gust de l'oberturista. I quan hi ets, per treure's el barret amb l'estil que es va obrir.

Al tercer llarg (Foto:OS&EP)

La travessa d'entrada a l'R4 i escalant l´últim llarg (Foto:EP&OS)

L'accés és l'habitual de la paret de l'Extrem (la via és la primera de la paret, a l'esquerra). Des del refugi del Buho prenem la fresa que ens porta al coll i d'allà seguim avall fins a desviar-nos per anar al peu de paret. La tornada al refugi evident (la pista d'accés continua en molt mal estat des de la corba del trencall de l'ermita de Montealegre, 4X4 quasi imprescindible).

Refugi que per cert i després de trobar-se la porta petada tantes vegades sembla que ja no s'entesten en refer el pany. Era un guió escrit. Evitable si abans de prendre les decisions s'escoltés als usaris que cuiden del lloc a veure que en pensen. I abans de pensar amb els escaladors únicament, també amb els que amb escopetes passen pel troç. I altres. Ens podríem haver gastat els diners en arreglar la pista, que al refugi no li feia falta res.

I un parell d'apunts. A la Laberint en un temps i a la via de la Lara i trobarem l'equipament original. D'aquesta última, la corda d'accés a la feixa està en molt mal estat, per a propers repetidos estaria bé substituir-la per un troç nou, farà uns 5-7 metres. Igualment hi ha bolts nous de projectes que estan en curs que ens permet assegurar-nos.

Fi de festa... (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Uri Sala i el Xesco Mas el 7/12/09

Guineu Lliure 180m 6a i Maduritas Calientes 165m 6a al Peladet Oriental (Rúbies, Montsec de Meià)

**

El poble de Rúbies

Enfilem a l'encantador racó de món de Rúbies on les pedres del poble enrunat d'on sobreviu dempeus l'ermita i alguna casa expliquen amables les històries d'una terra que fou treballada, i amanida amb el joc de la mainada, temps ençà. Què genial seria poder traslladar-se als temps del territori viu d'aquests Pre-pirineus que mai deixen de sorprendre i de sentir-te afortunat de gaudir-los, amb l'excusa de cercar l'escalda de les seves parets.

Últimes llums sobre el Montsec d'Ares, amb la paret de la Fontfreda al principi

El pany que adorna el rerafons del poble és discret, però de poc temps cap aquí s'ha farcit d'itineraris en general tibadors de grau moderat i en general semi-equipats. Encetem el dia amb la Guineu Lliure, una darrera obertura d'un rumbero en solitari. G grabada al peu de via.

Itineraris, amb la Maduritas Calientes a l'esquerra i la Guineu Lliure a la dreta, i topo d'aquesta última.

Itinerari bastant equipat, que podrem reforçar al gust. Bona via només trencada per la feixeta del tercer llarg. Xapó per l'oberturista i l'estil. Tot i ser recent, està bastant sanejada, però encara hi plou alguna pedra que la paret mana (millor evitar-ne l'escalda si teniu cap cordada a sobre). L'escalada, sense ser obligada del tot, si té trams on tocar tibar (inici de la via, i inici de l'L2 i L3).

Escalant l'L2 de la GLL

Escalant l'L1 de la GLL i topo de la MC

Baixem pel camí i aprofitem per acabar el dia amb la Maduritas Calientes, del 2006, un itinerari dels incombustibles escaladors lleidetans que van deixar una escalada agraïda amb equipament pel gaudi de tothom. Signe femení invertit al peu de via. Graus ajustats en general, on aniran bé els aliens i càmalots fins 0,75 per reforçar alguna tirada. Atlètica i mantinguda, de traçat directa. Estaria bé canviar la baga plana del pont de roca d'inici de via, que comença a estar algo tocada. Molt sanejada i amb trams de roca excel.lent, i una tercera tirada que si fos més vertical seria de somni, com la roca.

Escalant l'L1 (a sobre) i l'L2 (a sota) de la MC

Dues propostes en una molt combinables per la facilitat d'accés i descens de la paret. Pel primer evident des del poble prenent la fresa que puja al coll de la Portella Blanca (GR) fins al desviament (fites) que porta al peu de paret (30'). El segon, cap al coll (25').

Queda l'ull ficat a la Directa, el Forat de la Pera i més vall, la molt interessant Xavi Teixidó del Marmo. Topos al bar Cirera de Vilanova de Meià.

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'AxelMoles el 5/12/09
(Fotos:EduPlana)