Canals sud de la Fontfreda (Cerdanya)

 ***

Visita fa unes setmanes a la sempre punyent i estètica vessant Sud de la Fontfreda, amb la seva elegant pala somital que cau a plom. 

La bonica sud del Pic de la Mina amb la seva estètica canal SE

 

 Aquest any escadusser de neus la cosa ja estava al límit llavors, com si anéssim més d'un més avançats. 

 

 

Aprofito la visita per esquiar també unes canals trempades a l'esquerra del coll (a sobre), curtes però molt estètiques, sobretot la més estreta i vertical (trams de 50-55º). 

 

Retorn al cim i descens final de la bonica i sublim pala SE, ja estripada a la part baixa només.

 

 

 

esquiadaretrobamentmoltbenfetaidesfeta, .. vertiqualitats en blanc

Canal Oriental del Ticó (Cadí)

 ***

D'aquesta bellíssima esquiada ja fa uns dies. Descens molt estètic i continuo, amb ressalts 45-50º. A tenir en compte que a diferència de la Sàbat, Ordiguer o Cristall aquí no hi ha cap "banyera" que trenqui la continuïtat, el que tb li suma compromís.

 

 

Aquest dia la neu extremadament seca i amb la gran quantitat de granulada intercalada, a la primera traçada va lliscar avall per gravetat purgant tota la canal i posant el descens (piolet en mà) més tècnic si cap al sortir la crosta regelada de sota.

 

 

 

 

 

En general, poca neu a les canals: any secot! (primer ressalt de l'Ordiguer descobert). I el safrà que ja ha florit,.. molt, massa, aviat.

 

Això si, l'àpat a cal Lluís, tan bo com sempre!

 

I queda enllestida la tríada d'aquesta muralla imaginada de fa temps amb ulls de nen petit, amb les també esquiades Occidental de Ticó i la molt efímera i preciosa Rambleta del mig.

 

 

 

diadecompromesaesquiadamoltbenfetaidesfetambenGuille, ... luxes de Prepirineusi companyies

NoVaViA! Carboners, 65m 6a+ (Parets de la Llosa)

 ***

Via curta i punyent, més difícil del que sembla, i ben vertical fins al final. Trams de roca bona i trams de roca discreta, amb tot, amb bons punts per assegurar-se amb flotants. Anar-hi avesats tot i així.

La via es troba a l'esquerra de la Racons (topo amb info de l'aprox, i repe), seguint una segona línia ben lògica. 

El segon llarg la idea original era continuar per la mitja lluna del diedre però l'entosta de roca mediocre fa canviar d'idea sortint al pas una bona fissura a l'inic i un diedre amb forats a la part de dalt. La sortida la troba fent un gir a dretes per una placa de roca molt bona (guardar-se un totem vermell, després clau poc visible però la lògica t'hi porta).

 

Escaladesmoltbenfetesidesfetesambelsilencidelloc, ..  moltbonareperecentfetambl'Adrià, ha sortit punyent!

vIaNoVa! La trompa, 70m 6a (Parets de la Llosa)

 ***

Bona via oberta amb estil "trad" seguint una bentrobada bonica fissura a l'esquena d'esperó ben definit en forma de trompa d'elefant, o de mamut. El que algun dia devien passejar per aquesta banda quan tot plegat eren codolars a la llera del mar. 

La via s'escala molt bé malgrat cal anar rodat amb l'ús dels flotants. Té algun pas colladet sense arribar a ser exposat, sempre que no et falti la peça bona (veure topo).

 

Bona roca en conjunt, només el tram final està brut (també perquè el diedre de sortida el seu dia tenia una bonica alzina que es va desprendre i n'ha quedat el talús descobert). Primer llarg obert en solitari.

 

 

 

La via es troba a un pany proper a la paret per on passa la primera oberta al lloc; Racons (repe, i info de l'obertura amb croquis actualitzat de l'aprox). Aprofitem per repassar les freses i el camí de bast que des de la masia de la Llosa enfila al mas de Capdevila ("el camí el feien servir al gent de la Llosa per pujar a treballar als camps de Capdevila") i l'aprox i descens de les vies. Per aquestes rues (com anomenen per aquesta banda les feixes de terra entre els ressalts de roca) sempre hi ha algun corriol, ni que sigui de les cabrotes.  

 

Bonic racó, amb alguns projectes en marxa a banda i banda de la Racons i a l'esquerra d'aquesta. Per aquesta banda tot respira tranquil, i que duri. I les campanes de St Pere encara sonen.

 

 

EscaladadescobertamoltbenfetaidesfetamblaMarta, .. llençols de boscos i cants verd tupit que s'estenen fins als conreus de la plana, o quan el foc s'hi posa, sinó res els atura

vIaNoVa! Racó de silencis (Ribera del Pouets, Odèn)

 ***

Petita escalada d'un pany entaforat de fons de vall que passa quasi desapercebut i amb roca canaldera molt bona en conjunt. Inici verticual i de formes de fantasia.

El primer llarg és el més exigent resseguint la lògica d'una fissura-passatge en diagonal amb un final prou vertical que sorprèn. El segon és curt, de sortida canaldera potent i després a jugar amb els plecs de fantasia. L'esperó enseguida tomba i l'escalada continua en diagonal per a aprofitar el recorregut. Final per completar el capdamunt amb un darrer bastió. Anar còmodes amb l'escalada de flotants en general.

 

A tenir en compte que els veïns del lloc fan la batuda per la zona els dijous i els dissabtes, i aquest bastió el fan servir de punt de guaita i per disparar. Hi ha molta roca al lloc per trobar ràpid una alternativa. 

 

Aquest fons de vall era per on passava el camí empedrat que portava fins a Cambrils venint de les cases d'Òden i més enllà. El camí "nou" l'obvia i hi fa passar el GR. El peu de via el retroba i segueix parcialment, aquí sempre hi ha pertot pedres i les seves històries.

Escalades de racons de silencis... valls fins als fons i al capdamunt de tot plegat.

escaladadescobertesmoltbenfetaidesfetambl'Edu,... i tu pasarell! que passi tot això ràpid i puguis tornar a enfilar per aquí dalt aviat!